A casa sempre s’ha fet dissabte en el sentit literal de la frase. En treballar totes les dones de casa, el dissabte pel matí al marxar el meu pare a la fàbrica, era quan es trasbalsava la quotidianitat i escombres, plomalls, draps,... recorrien els racons de la vella casa familiar.
Era curiós veure l’organització de la mare i de l’àvia per rentar la roba amb l’antiga màquina de turbina.
La mare es quedava al badiu controlant la rentadora i esbaldint la roba en el gran safareig de ciment ple d’aigua gelada. L’àvia en el terrat esperava les galledes plenes de roba humida per estendre-les a les cordes; jo amunt i avall recargolant la roba per escórrer-la i pujant i baixant les escales del terrat per repartir les agulles d’estendre.
Com veieu, rentar la roba no era com ara i, per evitar embrutar-ne massa, en arribar a casa posar-se la bata o el davantal era una acció indiscutible que es repetia a les escoles i al món laboral.
Recordo els estius a l’escola, passant molta calor sense cap possibilitat de treure’ns la bata mentre la suor regalimava per les cames. A l’hivern anàvem tan abrigades que en posar-nos la bata perdíem tota la mobilitat; encara que, no importava massa perquè ens passàvem el dia assegudes fent fitxes.
A més, la bata formava part de l’uniforme, i encara que deien que així no hi havia diferències socials; no era cert.
Jo veia com moltes de les meves companyes estrenaven uniforme cada curs, com les seves bates noves lluïen i com la meva, repassada cada any per la mare, anava perdent color i forma. Era evident el nivell econòmic de cadascuna!
Actualment, rentar la roba és un acte fàcil a l’abast de tothom i, per aquest motiu, poca gent jove usa la bata a casa i, únicament, segueixen presents en determinades professions.
La meva experiència em diu que a l’estiu els infants segueixen passant calor a les nostres escoles amb la bata posada i els hiverns amb la roba d’abric també els costa de moure’s en les activitats dinàmiques diàries.
Sovint he estat una mestra molt crítica, he buscant sempre les raons i els motius de la pràctica docent; però, en aquest tema mai em vaig aturar a reflexionar la idoneïtat de l’ús de la bata; perquè des de la infantesa sempre havia estat així!
Ara, en visitar virtualment moltes aules de la nostra geografia, anant de bloc en bloc, he pogut observar que hi ha centres d’Educació Infantil on els infants no porten bates habitualment; només protegeixen la roba quan han de fer alguna activitat on es poden embrutar molt.
 |
Observar aquest fet em va fer pensar que, sense cap reserva, és necessari educar per a la vida real i cal aprendre hàbits d’higiene que siguin útils per a la quotidianitat.
A casa, quan treballem a l’ordinador, mirem la televisió, llegim llibres, escrivim cartes, etc. ho fem vestits de carrer o amb roba còmode.
Si anem amb els nostres fills i filles al parc per jugar i terrejar en el sorral o si sortim a fer esport, ens posem el xandall.
És cert que quan anem a cuinar ens posem el davantal per no tacar-nos, si hem de pintar, fer neteja o tenim un garatge ens posem roba vella i en poques ocasions més ens preocupa embrutar-nos la roba. Aleshores, per a què seguim portant la bata a les classes d’Educació Infantil?
Si esteu en el primer Cicle d’Educació Infantil veureu sovint infants que volen gatejar o fer les seves primeres passes i les bates limiten els seus moviments. També en trobareu asseguts a la catifa amb la bata posada i, a més, un pitet per a que no se l’embruti.
Penseu que les plastilines no embruten, els gomets no taquen, escoltar contes és força polit...
Si sou mestres del segon Cicle d’Educació Infantil defensareu que és un bon exercici per cordar botons; però, no es pot aprendre de cap altra manera? I si ho fan amb els botons de les jaquetes i els abrics?
Heu pensat l’estona que es dedica a l’escola a posar i treure bates?
En temps de crisi té sentit afegir aquesta despesa a l’equipament escolar dels infants?
Per què ens preocupa tant que s’embrutin els infants?
Més d’una vegada, pares i mares m’han cridat l’atenció per sortir els seus fills amb la bata bruta de l’escola. La meva resposta, entre rialles, sempre ha estat la mateixa: “A l’Educació Infantil sortir brut de l’escola és sinònim d’experimentació i d’aprenentatge. Teniu un dels infants més treballadors!”
Segurament, encara cal fer pedagogia a les reunions inicials de pares i mares; explicar que els infants a l’escola experimenten, juguen, gategen... i, per aquests motius, mai podran sortir de l’escola igual de nets que quan han arribat.
Portar la bata a l’hora de dinar, samarreta vella quan es fa pintura i en les activitats de modelatge amb fang és una bona alternativa.
Si a la vostra escola porteu bata a l’aula, segurament compartireu que han de ser de diferents formes i colors, ja que, cap infant és igual a l’altre; és important respectar els seus gustos.
A l’escola, mentre vaig ser mestra d’Educació Infantil, sempre portava una bata i a l’estiu em posava un davantal; les seves butxaques eren com un calaix de sastre on s’hi podia trobar una mica de tot. Era un costum, ara no sé què faria...
Bates sí o bates no, què en penseu?
Per saber-ne més:
