Quantcast
Channel: Fer de Mestres
Viewing all 135 articles
Browse latest View live

BATA SÍ O BATA NO?

$
0
0
A casa sempre s’ha fet dissabte en el sentit literal de la frase. En treballar totes les dones de casa, el dissabte pel matí al marxar el meu pare a la fàbrica, era quan es trasbalsava la quotidianitat i escombres, plomalls, draps,... recorrien els racons de la vella casa familiar.
Era curiós veure l’organització de la mare i de l’àvia per rentar la roba amb l’antiga màquina de turbina.
La mare es quedava al badiu controlant la rentadora i esbaldint la roba en el gran safareig de ciment ple d’aigua gelada. L’àvia en el terrat esperava les galledes plenes de roba humida per estendre-les a les cordes; jo amunt i avall recargolant la roba per escórrer-la i pujant i baixant les escales del terrat per repartir les agulles d’estendre.
Com veieu, rentar la roba no era com ara i, per evitar embrutar-ne massa, en arribar a casa posar-se la bata o el davantal era una acció indiscutible que es repetia a les escoles i al món laboral.

Recordo els estius a l’escola, passant molta calor sense cap possibilitat de treure’ns la bata mentre la suor regalimava per les cames. A l’hivern anàvem tan abrigades que en posar-nos la bata perdíem tota la mobilitat; encara que, no importava massa perquè ens passàvem el dia assegudes fent fitxes.
A més, la bata formava part de l’uniforme, i encara que deien que així no hi havia diferències socials; no era cert.
Jo veia com moltes de les meves companyes estrenaven uniforme cada curs, com les seves bates noves lluïen i com la meva, repassada cada any per la mare, anava perdent color i forma. Era evident el nivell econòmic de cadascuna!
Actualment, rentar la roba és un acte fàcil a l’abast de tothom i, per aquest motiu, poca gent jove usa la bata a casa i, únicament, segueixen presents en determinades professions.
La meva experiència em diu que a l’estiu els infants segueixen passant calor a les nostres escoles amb la bata posada i els hiverns amb la roba d’abric també els costa de moure’s en les activitats dinàmiques diàries.
Sovint he estat una mestra molt crítica, he buscant sempre les raons i els motius de la pràctica docent; però, en aquest tema mai em vaig aturar a reflexionar la idoneïtat  de l’ús de la bata; perquè des de la infantesa sempre havia estat així!
Ara, en visitar virtualment moltes aules de la nostra geografia, anant de bloc en bloc, he pogut observar que hi ha centres d’Educació Infantil on els infants no porten bates habitualment; només protegeixen la roba quan han de fer alguna activitat on es poden embrutar molt.
Observar aquest fet em va fer pensar que, sense cap reserva, és necessari educar per a la vida real i cal aprendre hàbits d’higiene que siguin útils per a la quotidianitat.
A casa, quan treballem a l’ordinador, mirem la televisió, llegim llibres, escrivim cartes, etc. ho fem vestits de carrer o amb roba còmode.
Si anem amb els nostres fills i filles al parc per jugar i terrejar en el sorral o si sortim a fer esport, ens posem el xandall.
És cert que quan anem a cuinar ens posem el davantal per no tacar-nos, si hem de pintar, fer neteja o tenim un garatge ens posem roba vella i en poques ocasions més ens preocupa embrutar-nos la roba. Aleshores, per a què  seguim portant la bata a les classes d’Educació Infantil?
Si esteu en el primer Cicle d’Educació Infantil veureu sovint infants que volen gatejar o fer les seves primeres passes i les bates limiten els seus moviments. També en trobareu asseguts a la catifa amb la bata posada i, a més, un pitet per a que no se l’embruti. 
Penseu que les plastilines no embruten, els gomets no taquen, escoltar contes és força polit...
Si sou mestres del segon Cicle d’Educació Infantil defensareu que és un bon exercici per cordar botons; però, no es pot aprendre de cap altra manera? I si ho fan amb els botons de les jaquetes i els abrics?
Heu pensat l’estona que es dedica a l’escola a posar i treure bates?
En temps de crisi té sentit afegir aquesta despesa a l’equipament escolar dels infants?
Per què ens preocupa tant que s’embrutin els infants?
Més d’una vegada, pares i mares m’han cridat l’atenció per sortir els seus fills amb la bata bruta de l’escola. La meva resposta, entre rialles, sempre ha estat la mateixa: “A l’Educació Infantil sortir brut de l’escola és sinònim d’experimentació i d’aprenentatge. Teniu un dels infants més treballadors!”


Segurament, encara cal fer pedagogia a les reunions inicials de pares i mares; explicar que els infants a l’escola experimenten, juguen, gategen... i, per aquests motius, mai podran sortir de l’escola igual de nets que quan han arribat.
Portar la bata a l’hora de dinar, samarreta vella quan es fa pintura i en les activitats de modelatge amb fang és una bona alternativa.
Si a la vostra escola porteu bata a l’aula, segurament compartireu que han de ser de diferents formes i colors, ja que, cap infant és igual a l’altre; és important respectar els seus gustos.
A l’escola, mentre vaig ser mestra d’Educació Infantil,  sempre portava una bata i a l’estiu em posava un davantal; les seves butxaques eren com un calaix de sastre on s’hi podia trobar una mica de tot. Era un costum, ara no sé què faria...
Bates sí o bates no, què en penseu?

Per saber-ne més:

LA MASCOTA DE LA CLASSE?

$
0
0
A casa, al llarg del temps, hem tingut diversos animals: gos, canari, gat, peixos i conill d’índies. Sempre els hem estimat i hem tingut cura de vetllar per les seves necessitats.
Desgraciadament, cada any, a l’inici de l’estiu les xifres d'abandonament d'animals augmenten considerablement. És el moment en què comencen a ser una molèstia a l’hora de les vacances per a aquells propietaris que els han tingut més per caprici que per una decisió reflexionada.
Educar vers el respecte als animals és un objectiu que, des de fa molts anys, es cerca a les nostres escoles.
En començar a fer de mestra, tenir la mascota de la classe era habitual i per les meves aules han passat tortugues, cargols, peixos, conillets d’índies...
Cada dia els infants encarregats vetllaven per tenir net el seu hàbitat, posar-li menjar i canviar-li l’aigua.
Tot el grup, gaudia observant els seus moviments i sovint era una motivació per engegar un projecte de treball o per fer significatiu el nom de la classe.
Clica la imatge per accedir al Projecte: Els conills
Els caps de setmana, visitava la llar d’un infant i aquest, responsablement, en tenia cura per després, dilluns, explicar-nos l’experiència.
Durant les vacances i en acabar el curs, es buscava algú que volgués encarregar-se’n sempre que la família hi estigués d’acord i, l’últim dia de classe, es traslladava la mascotaamb tot el seu equipatge cap el nou entorn.
Fer aquestes activitats ajuda els infants a ser més responsables, a conèixer la morfologia i costums de l’animal en qüestió, a saber respectar els éssers vius i a créixer desenvolupant un caràcter més obert i sociable  que els ajudarà en la resta de les seves relacions afectives; ja que aprenen a tenir empatia i a ser més compassius. També, faciliten la comprensió dels processos de la vida i la mort.
Pels últims canvis en les dinàmiques socials i escolars, a moltes escoles, les mascotes han passat a ser animals de peluix que durant els dies lectius estan en les prestatgeries de les classes i els caps de setmana els infants les porten a casa per jugar-hi.
Aquesta activitat ajuda a adquirir petites responsabilitats i motiva el llenguatge verbal; però, els aspectes emocionals són més difícils de potenciar.
Per aquestes raons, us animo a gaudir d’un petit animal i tenir-ne cura a la classe o, si ho preferiu, fer partícips al grup de l'animal que pugui portar a l’escola cada infant.
Proposta d’activitats
Si heu decidit tenir-ne per primera vegada és millor que espereu al setembre, quan arribin els infants, per anar tots junts a comprar-la o, sempre que sigui possible, adoptar-la .
Si esteu en el Segon Cicle d’Educació Infantil, en rotllana, exposeu la idea de tenir-ne una a l’aula i les responsabilitats que implica. Obriu un debat sobre la idoneïtat de tenir-ne una i valoreu quina seria la més adequada.
Feu un llistat a la pissarra o a la PDI de propostes que fan els infants (podeu tenir preparades algunes fotografies) i, després d’escoltar les justificacions, feu-ne la votació.
Clica per accedir a l'experiència de l'Escola Les Comes de Rodonyà.
Triat l'animal que es tindrà a la classe, planifiqueu una sessió per passar algun vídeo o imatges sobre ella i la seva forma de vida. Enceteu una conversa per veure què caldrà tenir a l’aula i quines actituds s’hauran de mantenir perquè s’hi senti còmode.
Prepareu amb anticipació la visita per anar a recollir-la per assegurar-vos que estareu ben acollits, un grup de vint-i-cinc infants pot generar intranquil·litat, i garantir que hi hagi tot el que necessiteu quan us hi desplaceu amb els infants de la classe.
Clica per accedir a l'experiència de l'Escola Turó Blau.
Abans, penseu de fer la llista de la compra entre tots (menjar, peixera, calaix...) i de preparar el lloc de l’aula on s’estarà i totes les seves coses.
Decidiu qui seran els encarregats o encarregades de demanar-ho, qui ho portarà fins l’escola i qui finalment o endreçarà a l’aula. Hi ha feina per tots/totes!
Comproveu quin dia hi ha persones de reforç que us puguin acompanyar i no oblideu de programar una sessió per fer les targetes identificatives de cada infant.
Quan arribeu a l’aula, gaudiu de l'experiència de veure per primera vegada un animal a la classe, deixeu les seves coses al seu lloc, anomeneu els infants responsables d’aquella setmana i qui se l’emportarà el divendres a casa. Recordeu-vos de  canviar-ho cada dilluns!
Posteriorment, haureu de fer alguna sessió per buscar-li nom i fer algun cartell pel seu espai a l’aula. Podeu seguir el mateix procés que consta en l'entrada del bloc: TRIAR EL NOM DE LA CLASSE?
Si preferiu seguir tenint la mascotade peluix, per apropar els infants a la realitat dels animals i aprendre a conviure amb ells, especialment en escoles de grans ciutats, és adequat programar alguns dies perquè els infants portin els seus animals de casa.
A mi m’agradava relacionar-ho amb els petits projectes o poemes i noves cançons on el tema eren els conills, les tortugues, els ocells... Aleshores, per fer l’observació directe es portaven a l’aula els petits animals que els nens i nenes tenien a casa seva.
Si teniu infants invidents o de baixa visió, sempre que sigui possible, deixeu-los que els toquin per afavorir la seva participació.
Aquelles sessions, els infants i els seus animals eren els protagonistes!!!
En teniu vosaltres a la classe? Feu-me’n cinc cèntims...

Per saber-ne més.

FILES SÍ O FILES NO?

$
0
0
Anava passejant lentament pel carrer amb la meva mare, ella camina amb dificultat, quan una llarga filera d’infants de l’escola bressol del barri es va creuar pel nostre camí.
Els nens i les nenes anaven contents lligats a una llarga corda i la mestra, al capdavant, els conduïa cap al parc a jugar.
Suposo que per la tendresa vers els infants que li comporta la llunyania de la seva edat, la mare es va aturar a mirar-los i a gaudir dels somriures innocents d’aquelles criatures. Aleshores, va comentar: mira que bé els porten lligats amb aquesta corda.


Aquella frase em va fer pensar en els molts desplaçaments que fan els infants a les nostres escoles, les maneres diverses de fer-los i la discussió viscuda en molts de claustres sobre files sí o files no?
L’estiu és un temps tranquil a la blogosfera que, sense presses, ens permet reflexionar sobre alguns temes educatius que normalment no fem en altres ocasions per la necessitat de mostrar activitats significatives del calendari escolar.
Després de fer-ho sobre l’ús de les bates, enceto la reflexió sobre la necessitat de fer o no fer sempre les files per desplaçar-nos amb els infants, tant en trajectes llargs com en els curts, en espais coneguts i en els desconeguts, si anem amb tot el grup o amb mig grup...
El primer contacte dels infants amb les files són els que anomenem trens. Els nens i les nenes s’agafen al de davant i sovint, enfilen el camí cantant la cançó del tren petitó o qualsevol altra que els ajudi a no dispersar la seva atenció de la fila.


Aquest aprenentatge és força important per facilitar els desplaçaments en sortir de l’escola. Però cal fer files sempre que ens desplacem?
Amb els infants d’Educació Infantil, penso que no hi ha dubte que és la millor manera per sortir al carrer; ja que, en no tenir prou domini del propi cos, en els desplaçaments llargs permet evitar riscos.
En el Primer Cicle s’usen cordes, gomes, cintes... per agafar-s’hi i en el Segon Cicle s’agafen a l’infant de davant, per parelles o de les dues maneres alhora.
Hi ha escoles que a les entrades fan les files en el pati i quan hi són tots els infants del grup es dirigeixen cap a les aules.


D'altres deixen entrar als pares i a les mares per acompanyar l’infant a la classe durant el temps d’adaptació i després d’una forma natural ja hi van els nens i les nenes sols, mentre a l’aula hi troben els/les mestres per donar-los la benvinguda.
Si les files estan ben fetes, els avantatges de fer-les són:
  • Potencien que els desplaçaments es facin en ordre i silenci.
  • Faciliten el control dels infants i s’eviten riscos en desplaçar-se. 
  • Donen major tranquil·litat als mestres i a les mestres perquè exerceixen el control en el desplaçament dels infants.
Els inconvenients en que ens podem trobar en demanar fer files són:
  • Discussions per ser el primer o la primera de la fila. Cal preveure-ho!
  • A l’Educació Infantil sovint es destalonen, s’entrebanquen, estiren massa la roba de l’infant del davant... i es generen situacions de petits conflictes a la fila.
  • Quan són files molt llargues, es perd el control dels últims infants.
  • La dependència dels infants de les decisions de mestres i adults, dificulta l’adquisició de l’autonomia i l’observació dels petits perills que es puguin trobar en els desplaçaments.
A la nostra vida quotidiana en ocasions hem de fer files; doncs, una variant amb molts punts en comú són les cues: anar un darrera l’altre, esperar en filera, respectar l’ordre sense empènyer ni passar al davant, acceptar ser l’últim... 
Per exemple, la de pujar a l’autobús, la de la caixa del supermercat, per entrar als parcs d’atraccions, al cinema, al teatre, als museus... i els infants la del parc infantil per pujar al tobogan o per beure aigua a la font... la resta del temps solem anar ordenadament d’un espai a l’altre.
Tot i amb això, no seria millor treballar l’hàbit d’ordre, l’autonomia personal i aprendre a anar habitualment per dins l’escola d’una manera natural, sense fer files en tots els desplaçaments? 
Aprendre i practicar de fer files, en ser un exercici de coordinació, d’autocontrol i de vivència de l’espai, les podeu incloure com una activitat de psicomotricitat que facilita el saber fer-les quan és necessari.
També podeu fer files per treballar les classificacions: els colors de les bates de pintura, els nens i les nenes, qui porta sabates qui porta botes... ideal per programar-les en alguna sessió com a estratègia metodològica del llenguatge matemàtic.
Classifiquem les bates per colors fent files: el color verd.
Fer files exigeix col·laboració entre els infants a l’hora de formar-les, autocontrol i reflexió sobre les actituds en fer-les; així que, aquesta activitat es pot incloure en la planificació d’Educació Emocional per fer una reflexió posterior a la seva realització:
  • Què t'ha costat més de fer?
  • T'ha agradat estar al final de la fila?
  • Vols ser sempre el primer o la primera de la fila?
  • Si algú et fes una empenta com respondries?  etc.

Després de la teva experiència i de llegir aquesta petita exposició, tu què penses: 
files sí o files no?

AGENDES A L'ESCOLA BRESSOL?

$
0
0
Ja sabeu que Fer de Mestres té una pàgina de facebook on es reben consultes, comentaris, idees,... En fi, em permet sentir que, tot i la meva malaltia, encara formo part del procés d’ensenyar i d’aprendre.
Fa uns dies vaig rebre un missatge de l’Esther demanant  idees per canviar les agendes de la llar d'infants o noves alternatives per substituir-les. 
La seva inquietud per millorar la dinàmica comunicativa de la llar d’infants, em va fer pensar que era un tema interessant per seguir amb les reflexions pedagògiques d’aquests dies d’estiu.
En El quadern viatger una eina de comunicació explicava que una bona comunicació entre les famílies i l’escola afavoreix les aportacions dels infants, el sentit de pertinença a l’escola, el treball individual, l’ús funcional de la llengua i l’organització personal; però i a les llars d’infants o a les escoles bressol, com es pot articular la relació i la informació a les famílies?
Ja sabeu que vaig néixer en una família humil on era necessari que tothom, adults, sortissin a treballar i durant moltes hores.
A la majoria de cases, en ser un temps on les dones s’hi quedaven per tenir cura de la família, pocs infants anaven a l’anomenada classe dels caganers, jo sí!
Il·lustració de Nana Mata
La mare m’explica que, en no ser un grup d’infants molt nombrós, cada dia en el moment de la sortida, la mestra relatava a les famílies les incidències de la jornada. Ella ho agraïa;  ja que  li permetia pensar que jo estava ben atesa i això la feia sentir millor.
Actualment, molts infants des de ben petits s’incorporen als centres d’Educació Infantil i per manca de temps no sempre es pot donar la informació a l’hora de la sortida com ho feia la meva mestra; però, els pares i les mares segueixen necessitant saber com els seus fills i filles han passat el dia.
Cercant alternatives de comunicació, fa uns anys es van començar a utilitzar, a les aules del Primer Cicle d’Educació Infantil, unes agendes individuals.
En elles, diàriament, s’hi anota la informació sobre el dormir, el menjar, les deposicions, etc. També s’hi expliquen les activitats, es donen informacions diverses i es deixa un espai pels comentaris de la família.
Aquestes agendes també tenen els seus inconvenients, ja que provoquen una despesa econòmica, porten molta feina fer-les diàriament i algunes famílies no les valoren prou o no en fan el seguiment adequat.
Per aquest motiu, a moltes Escoles Bressol es plantegen altres alternatives aprofitant la gran difusió de l’ús de les noves tecnologies, que permeten accedir a les imatges i a les informacions des dels ordinadors domèstics i des dels telèfons mòbils.
Per a les informacions generals, els blocs o webs dels centres d’Educació Infantil són una bona eina de comunicació en ser fàcil de gestionar des de l’escola i facilita la relació amb aquells pares i mares que no poden anar personalment a recollir els infants al centre escolar.
Clica la imatge!
A més, fins ara, el Departament d’Ensenyament ha fet cursos adreçats a les direccions dels centres del Primer Cicle d’Educació Infantil  per aprendre a crear i actualitzar els seus propis blocs.
Una altra alternativa, encara més senzilla, és gestionar un perfil del Facebook.

Clica la imatge!

En penjar-hi fotografies amb petites explicacions de les activitats heu de tenir en compte que, sempre, heu de vetllar per la intimitat i pel dret d’imatge dels infants.
Les entrades dels webs poden estar protegides i, en aquests casos, per veure-les, les famílies han d’introduir-hi una contrasenya.


Els recursos TIC també permeten donar privadament la informació personal i individualitzada sobre el descans, menjar, etc. però cal tenir programes específics i, possiblement, amb un cost econòmic inaccessible per a molts centres; degut a la situació de crisi econòmica que estem patint.
Aquesta mena d’informació privada, eviteu fer-la pública en les cartelleres i, sempre que sigui possible, procureu seguir donant-la oralment a la sortida o en una nota a la motxilla, si s’escau.


No s’ha d’oblidar que hi ha centres on les condicions econòmiques i socials de les famílies únicament permeten informar oralment de les incidències diàries per assegurar-se que aquesta arriba i és entesa.
Altres recursos per crear un vincle entre les famílies, els infants i l’escola bressol són les activitats de cap de setmana amb la mascota de classe, el conte viatger, l’escola de pares i mares, les tardes a l’escoleta...


Ens expliques com ho feu a la vostra escola bressol?

DECOREM AMB "POS-IT ART"

$
0
0
Com us he explicat, quan jo era petita el pare i la mare treballaven un munt d'hores i, en fer torns diferents, coincidien a casa únicament a les nits. Així que, moltes vegades, en sortir de la llar, es veien obligats a deixar-se notes per informar-se sobre els esdeveniments quotidians. 
Recordo un bloc amb espiral, petitet i gruixut, d'on la mare sempre treia els fulls per fer les notes i que després deixava sobre la taula del menjador.
En arribar el pare, no hi havia espai ni pels oblits ni pels secrets i era impossible lliurar-se dels deures o de les feines de casa corresponents.
Tot i els telèfons mòbils amb les seves aplicacions, actualment, a casa també ens deixem notes i tenim sempre a punt un bloc de fulls adhesius.
Si en vols fer un, clica la imatge!
Aquests tipus de blocs de notes adhesives són econòmics i fàcils de trobar en les papereries o basars orientals a un preu molt accessible. 
Blocs de notes adhesives o post-it.
A les escoles, en la majoria de les taules de mestres, també n'hi ha, però heu pensat quin exercici més extraordinari de motricitat fina és treure els fulls un a un?
Us animo a reflexionar sobre els objectius que es poden assolir en fer-ho i, si us semblen interessants, programeu alguna de les activitats proposades a continuació.

Les Capacitats que més es potencien amb aquestes activitats són:
• Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.
• Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres.

Objectius:
• Desenvolupar la coordinació òculo-manual i la motricitat fina.
• Potenciar la creativitat.
• Treballar la precisió, la força i la pressió realitzades amb les mans i els dits.
• Gaudir de les activitats i de les produccions.

Per afavorir la creativitat i exercitar la pinça escrivana, us proposo que doneu a cada infant un bloc i demaneu que facin una composició a la finestra, al terra, a la porta, en un cavallet o a qualsevol altra superfície accessible per a ells i gaudiu de les seves creacions.


Per decorar els espais d'una manera original ha sorgit l’anomenat post-it art.

Clica la imatge!
Aquestes composicions de post-it art poden decorar l’escola; però per la dificultat dels dissenys i les característiques dels infants d’Educació Infantil, ha de ser un projecte conjunt del grup-classe o del cicle.
Com que amb tot el grup alhora és força complicat de fer si no és en una aula de psicomotricitat, gimnàs o similar, us aconsello que feu l'activitat quan treballeu en petit grup o per racons.
Els dissenys de les decoracions les podeu proposar vosaltres (són molt inspiradors els patrons per cosir amb punt de creu) o els mateixos infants poden fer les seves creacions amb gomets quadrats de colors o dibuixant en fulls quadriculats com ens explica l'Àngela del bloc "encenent la imaginació".
Clica la imatge per ampliar la proposta!
També en els fulls s'hi poden escriure els noms dels infants o petites frases, realitzar-hi activitats de grafisme creatiu o fer-hi dibuixos.


Decoreu l’aula amb papers de colors!!!

PRIMERS DIES DE SETEMBRE

$
0
0
1 de setembre de 2011, va ser l’última vegada que vaig escriure la data a la pissarra de l’escola, aquell any, com ja sabeu, em van haver de donarla incapacitat laboral per malaltia.


Ara, en iniciar-se el mes de setembre és un moment dolorós per a mi; ja que, sóc una apassionada de la professió de fer de mestra i enyoro l’emoció del primer dia. Clar que, com els passa a molts altres mestres, durant les vacances tampoc sabia desconnectar massa!
 
Segur que t'hi reconeixes!
Inexorablement, avui han tornat els records dels retrobament amb les companyes i els companys del claustre, l’abraçada afectuosa amb el conserge, l’olor del cafè que preparaven les cuineres mentre espolsaven els davantals, la mirada nerviosa de les persones que arribaven a l’escola per primera vegada, les rialles ressonant pels passadissos, l’olor dels infants que queda per sempre a les aules i, ara, m'omple l'enyor a tot allò que forma part de l’atmosfera escolar...
L’1 de setembre  també em fa pensar en les tasques dels primers dies de classe, les llargues llistes que escrivia en papers adhesius que anava enganxant per tot arreu. 
Després en acabar de fer-les, dedicava una estona a anotar als meus quaderns les llistes de classe i altres aspectes importants de fer de mestra.

Vols personalitzar el teu quadern de tutoria? Clica la imatge!
Les meves llistes es podrien resumir en:
Recollir documentació de la tutoria i del cicle
  • Calendari escolar (Clica-hi!)
  • Horari del grup i personal
  • Llistat dels nens i les nenes del grup
  • Expedients dels infants i altres informacions importants (EE, EAP, etc.)
  • Mestres de reforç i disponibilitat horària
  • Mestres especialistes i disponibilitat horària
  • Espais comuns i disponibilitat horària

Organitzar l’aula i els materials
Informar-me sobre aspectes pedagògics de l’escola.

Programar els primers dies de classe i preparar materials per fer les activitats.
Sé que les vostres llistes seran força diferents però penseu que, com deia Miquel Martí i Pol, "Tot està per fer i tot és possible"
I·lustració de JoAN TuRu. Clica!

MATERIALS A BAIX COST!

$
0
0
Des de molt petita m’ha agradat fer manualitats; com que no tenia massa recursos econòmics per comprar materials em dedicava a reciclar, reutilitzar i a buscar-ne de barat per tot arreu.
Aquest costum s’ha convertit en un hàbit i sovint passejo amb calma per les botigues on la majoria de productes són d’un o dos euros. 
En elles, puc descobrir-hi veritables tresors que em serveixin per complementar les creacions que, algunes vegades, mostro al meu altre bloc Fer de Paper.
Aquestes botigues, des dels seus inicis, han estat una font de materials ideals per a mestres.  Ara en temps de retallades econòmiques, en molts de casos, són imprescindibles per a poder adquirir-hi alguns recursos i no només per a fer manualitats.
Així que, avui m’he decidit, càmera fotogràfica en mà, a fer-hi una visita per exposar-vos algunes senzilles activitats, de les moltes que podeu realitzar amb els productes que allà hi trobareu. 
Manualitats amb pals de gelat

Els pals de gelat, en ser un material còmode de manipular i fàcil d'enganxar amb cola blanca són un bon recurs per a les manualitats amb infants d'Educació Infantil.


Creativitat amb ulls mòbils

Els ulls donen expressivitat als dibuixos i enganxant-ne de mòbils a unes taques que facin els infants bufant pintura, aquestes poden convertir-se en simpàtics monstres.

Clica la imatge!
Podeu invertir el procés i a partir d’uns ulls enganxats en un full crear els personatges.
Clica la imatge!
Motricitat fina amb pompons

Les activitats de motricitat fina desenvolupen els moviments coordinats que facilitaran una bona coordinació en el posterior ús de les tisores, el llapis, etc.
Prémer els pompons per ficar-los a dins de les ampolles és ideal per treballar la pinça amb els infants més petits; ja que millora la seva destresa i els permet manipular objectes petits amb precisió. 
També podeu preparar activitats on els pompons s'hagin d'agafar amb pinces, palets de fusta, culleres...

Clica aquí!
Racó del buf amb globus, espelmes, canyes...

Les pràxies bucofonatòries per la seva importància requereixen una capítol específic. Mentre aquest arriba al blog Fer de Mestres, us deixo un vídeo on podreu veure els materials necessaris per fer les activitats i que podeu trobar en aquestes botigues econòmiques.



A més, hi podreu trobar escuradents i netejadors de pipes de molts colors, plastilina, enganxines, cintes adhesives, capses i safates de plàstic,... 
Amb aquest petit recull us volia mostrar que, sovint, no calen costosos materials per a fer interessants les activitats. Oi? 

Espai de joc a l’ EBM El Patufet de Sant Quirze del Vallès

FER DE MESTRES

$
0
0
Fa uns dies que els infants han començat el seu curs escolar i els informatius de la majoria de mitjans de comunicaciócom cada any, han obert els seus espais amb imatges de la notícia.
Hem vist infants amb els ulls plorosos en el seu primer dia descola, cares alegres dels nens i nenes més grandets al retrobar-se amb la resta de la classe, pares i mares acomiadant-se des de la porta amb alegria, la consellera justificant les retallades, els representants sindicals reivindicant millores i mestres, molts mestres, a les seves aules.
La distància de lactivitat docent, que donen les hores de repòs en els meus dies complicats, em va fer aturar en una daquestes últimes imatges: una mestra asseguda sobre la taula gronxant les cames alhora que anava preguntant als infants com els havia anat lestiu.
Ells, amb la timidesa de saber-se objectiu de la càmera de televisió, responien asseguts a les seves cadires ordenades en formacióquasi militar. 
Aleshores em vaig interrogar, quina actitud mostrarà aquesta mestra si un daquests infants sasseu com ella sobre el seu pupitre en iniciar la classe?
http://www.slideshare.net/_Lila_/cartells-normes-classe-catal
Les experiències dels meus anys de mestra es van desbordar en el meu pensament i la reflexió amb una certa tristesa em va acompanyar uns dies, fins avui que mhe decidit a compartir-la amb vosaltres.
Sabem que la major part de la conducta dels infants saprèn per observaciói imitació; així, és tan important el modelatge que des de la psicologia també saplica com a tècnica terapèutica.

Sabem que els diversos estils dels mestres influencien en la dinàmica  dels seus grups. Com exemple, us explicaré que en començar a fer de mestra, una companya em va dir: Per agafar un grup després dun curs que tu has portat, cal posar-se les piles. No paren, vénen tan actius i amb tanta curiositat!Ella ho va dir segurament per afalagar-me però a mi em va deixar moixa i em va fer pensar.
Era cert que el meu tarannàinquiet i curiós el traspassava als infants. Cada curs fèiem projectes, tallers, racons, teatre, experimentacions... i no hi havia cap proposta amb la qual no ens engresquéssim  fent un munt dactivitats.
Ella en ser una persona amb força experiència, molt tranquil·la, de veu dolça i modulada creava un ambient relaxat a la seva aula mentre sassolien igualment els objectius del curs proposats.
Aquell comentari va fer  que iniciés el meu camí de reflexió sobre la responsabilitat de les nostres actituds en Fer de mestres.  Ijuntes vam aprendre luna de laltra.
Ella em va mostrar que no és coherent cridar per demanar silenci i alhora exigir que els infants parlin a laula en veu baixa i aixòens féu cercar alternatives. En el cicle, vam elaborar un llistat de recursos per fer silenci. Els infants tot el curs van moderar el to de veu!
http://www.slideshare.net/_Lila_/cartells-normes-classe-catal

Ella, que solia tenir la taula i les prestatgeries de laula sempre desorganitzades, em va demanar idees per tenir tot el material a labast i endreçat. Vam reciclar unes capses i algunes caixes per tenir organitzadors.
Des daquell dia va mantenir la seva taula endreçada i els nens i les nenes recollien les joguines, puzles i altres materials sense barrejar-los!
http://www.slideshare.net/_Lila_/cartells-normes-classe-catal
Són petits exemples amb els quals us animo a reflexionar sobre la tasca de Fer de Mestres, penseu sobre les vostres dinàmiques a laula i quins models oferiu:
Ets un/a mestre/a desordenat/da a qui li costa que el grup assoleixi els hàbits? Ets cantaire  i apropes els infants al món musical amb un ampli repertori de cançons?  Et sents solidari/ària i traspasses lempatia al grup dalumnes? No pots evitar ser cridaner/a i el to de veu dels infants a laula és força alt? Creus que ets creatiu/va i fomentes la recerca? 
Perquè com va dir Nikolái Gógol : L'exemple témés força que les normes.



FER SILENCI A L'AULA

$
0
0
Fer de Mestres va ser  el títol de l’entrada anterior on reflexionava sobre els models que oferim als infants i la importància del modelatge pel seu creixement emocional. Els comentaris que van deixar algunes persones mostraven la dificultat de fer silenci a l’aula sense haver de cridar, oferint, aleshores, un model contradictori al discurs ofert a les escoles.
Des d'Educació Infantil es treballen els hàbits d'ordre i s'ensenya a fer silenci per facilitar la concentració, l'escolta i la comunicació. Però fer silenci a la classe, cada vegada costa més; les aules són sorolloses, els infants dispersen la seva atenció i costa força crear un ambient relaxat i de treball.
Està clar que mentre no es pugui incidir en les causes, s’han de trobar recursos per fer silenci i no aconseguir-ho, únicament, cridant més que els nens i les nenes.
Primerament, hem de ser un bon model pels infants també en relació al to de veu. Hem de parlar a l’aula sense cridar, encara que, el volum de la veu del grup sigui alt. 
A continuació, us mostro un recull d’activitats i de cantarelles que us poden ajudar en els moments que hi hagi xivarri a la classe; ja que, acostumen a ser efectives i agraden molt els infants.
Picar de mans
Quan sigui difícil, per la fressa ambiental, estar a l’aula , amb una actitud tranquil·la i en silenci, comenceu a picar de mans pausadament. Els infants s’hi aniran afegint i quan sigui majoritària la seva participació aneu reduint la intensitat picant amb quatre dits, 3 dits, 2 dits, 1 dit i sssssst!
El silenciòmetre
En un reportatge sobre les escoles escandinaves, vaig veure com tenien un circuit de llums que en detectar l'augment de decibels, en tot l'entorn escolar, s'encenien i els infants havien de moderar el seu to de veu fins que s'apaguessin les bombetes.
El nostre silenciòmetre és més rudimentari però també s'utilitza com a toc d'atenció i com a conclusió després de les cantarelles o jocs. 
Consisteix en un cartell i unes agulles d'estendre la roba que indiquen com ens fa sentir cada situació (silenci/xivarri). 
Quan hi ha crits a l'aula, es fa referència al cartell posant la pinça al costat del dibuix representatiu d'aquell moment i es demana silenci per a poder canviar-la. És important deixar espai per conversar i reflexionar conjuntament. 





     Silenciòmetre de P3

Joc de llums o sons
Quan a les aules hi ha murmuris o xivarri és molt difícil que l’atenció dels infants es pugui captar per demanar-los silenci, un recurs interessant és apagar els llums uns segons o fer sonar un instrument de percussió que els pugui sorprendre (triangle, sonall, etc).
En apagar els llums o fer el so proposeu realitzar, conjuntament, alguna de les onomatopeies del silenci: xxxxxit!
Si fos necessari repetiu aquesta acció un parell de vegades.
La màgia del silenci
Aquest recurs és adient pels més petits; ja que hi intervé la fantasia i la màgia molt motivadora en aquestes edats.
Prepareu un saler o un envàs transparent de purpurina (n'hi ha comercialitzats), abans d’utilitzar-lo, en rotllana, expliqueu que us ha arribat una mica de pols d’un país anomenat Silenci. Mostreu-ho i comenteu que quan aquesta pols brillant surt de l'envàs, s’ha de callar de seguida perquè no desaparegui la seva lluentor.
En els moments de xivarri, traieu el saler i passeu per l’aula empolvorant una miqueta les mans dels infants. Comenceu pels més tranquils que callaran a l’instant i la resta per imitació també ho farà.
Si voleu, ho podeu fer amb una ampolla d’esprai plena d’aigua amb una mica de purpurina barrejada.
Reduir el to de veu
Encara que en l’aula estiguin els nens i les nenes parlant en un to de veu alt, poseu-vos en un lloc visible i comenceu a explicar l’activitat a realitzar, un conte o una història curta en veu molt baixa.
L’interès dels primers infants que ho escoltin farà que la resta s’afegeixi i vagi fent silenci.
En acabar el relat, reflexioneu sobre el que ha succeït:
“Enteníeu el conte quan tothom parlava? Per què? Com ho podem solucionar?...”
Música
Fa uns mesos vaig fer una entrada anomenada “Comencem amb música” on exposava la meva experiència a l’hora de crear un ambient en calma i relaxat per afavorir el silenci a l'aula.
Cliqueu sobre la imatge i accedireu a la proposta.
Clica la imatge!
Cantarelles
Aquestes són les dues cantarelles per aconseguir cridar l'atenció dels infants que van tenir més èxit durant el meu temps de docència. 
Inicieu-les en veu alta i gesticulant mentre a cada estrofa aneu moderant el to de veu fins a fer-ho molt, molt fluixet. En finalitzar-la, com sempre, feu l’onomatopeia de fer silenci.
Veureu com poc a poc els infants s’hi van afegint i la classe fa mutis.
Peix, pop

Cargolar, descargolar...


Cantarelles, jocs, música... són recursos que ens poden ajudar a fer silenci a l’aula; però no oblideu que el millor reclam és captar l’atenció dels infants i que no s’ha de repetir sempre el mateix recurs ja que es torna rutinari i perd interès. Per últim, encara que utilitzant aquests recursos la resposta inicial no sigui l’esperada, no s’ha de renunciar a un ambient de silenci a l'aula.
Us diré un secret a cau d'orella:
La constància és part de l’èxit, xxxxxxxxit!

Per saber-ne més:

MATEMÀTICA AMB PALS DE GELAT

$
0
0
Tot i la calor d’aquests dies, ja ha arribat la tardor!
Les tovalloles i els vestits de bany que ens han acompanyat aquests mesos d’estiu ja estan endreçats i les bosses d’escola tornen a córrer per casa.
Els primers dies de setembre sempre em recorden la meva infantesa. No sé si a totes les llars passava el mateix; però la nostra vida girava entorn les dates que marcaven els canvis de la rutina quotidiana.
El pare encara que fes molta calor, fins el dia de Sant Joan no em deixava banyar a la platja. Deia que l’aigua era massa freda i, en ser de família de pescadors, s’avalava en l’experiència. Ara, en faltar el pare, des de l’enyor, em fa somriure aquella ocurrència. 
Per a mi era un gran disgust veure des de la finestra a les companyes caminar carrer avall cap a la platja; però, en arribar la diada de les fogueres, els petards i el foc, em marxava ràpidament l’enuig; ja que, iniciava els dies de goig estival.
D’igual manera, la tardor a casa es precipitava el primer dia del mes de setembre; aleshores, recollia tot el que recordava l’estiu i el protagonisme era per als llibres de text, els llapis i les llibretes.
Únicament, em recordava que l’estiu era present els “polos d’orxata de xufla” que comprava al quiosc de llaminadures i dels que en guardava els pals de fusta, a dins d’una vella capsa de cartró, per a pintar-los i fer després els meus “invents”.
Ara, en veure a les botigues els pals de gelats m’evoquen sempre els meus records de setembre i penso quan útils són per a l’escola.
Com us comentava en una entrada anterior, materials a baix cost , ara els pals de gelat els podeu trobar comercialitzats i, a més, de molts colors i material divers.

Aquests s’han utilitzat molt per a les manualitats; però ara us voldria mostrar que també poden ser un bon recurs per a potenciar el llenguatge matemàtic i fer activitats manipulatives.
Cal tenir en compte que els conceptes matemàtics són força abstractes per als infants d’Educació Infantil; per arribar a assolir-los s'han de programar activitats on es manipulin objectes i s’experimenti amb ells. 

Capacitats
·        Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.
·        Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
·        Aprendre a pensar i a comunicar:
Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.

Objectius
·   Conèixer les grafies, recitar-les ordenadament  i adquirir el concepte de quantitat dels nombres treballats.
·        Reconèixer les formes dels diversos polígons manipulant material.
·      Assolir els conceptes d’espai: davant, darrere, sota...
·      Ordenar, amb ajuda o sense, la línia numèrica de l’1 al ...
·      Saber classificar per colors.

Proposta d’activitats
Aquesta proposta és per realizar-la en petit grup, desdoblaments, racons

Classifiquem
Des del Primer Cicle d’Educació Infantil, els infants fan activitats de classificació d'objectes per colors.
Fer-ho amb pals de gelat, sempre que no impliqui cap perill per a ells, és un bon recurs.
Comptem
En aquest cas, els pals de gelat ens serviran per comptar i associar la quantitat a la grafia.
Els dits de les fotografies seran un bon model per aquells infants que encara mostren dificultats a l’hora de relacionar la quantitat amb la grafia.
Si teniu infants de baixa visió o invidents els nombres els podeu dir oralment o escriure’ls en Braille si ja el dominen.
Clica la imatge!
Formem polígons
A l’Educació Infantil, per la maduresa motriu dels infants, costa dibuixar les línies rectes i encara més marcar els vèrtexs de les figures geomètriques poligonals.
Inicialment, abans de passar a dibuixar-los en el paper, és adequat treballar amb material com els geoplans amb les gomes elàstiques. Si no en teniu a la classe i voleu experimentar les formes dels polígons són ideals els pals de gelat.
Prepareu alguns polígons amb cartolina i demaneu que els tanquin amb els pals de fusta. També podeu fer l’exercici sense model.
Hi ha qui posa una mica de velcro a cada extrem per evitar que es desplacin els vèrtexs. 
Fem topologia
Davant, darrere, sobre, sota... són conceptes que primerament es treballem amb el propi cos en relació els altres o els objectes.
A mesura que aquests conceptes s’han descobert i formen part del vocabulari dels infants s’introdueixen activitats més complexes.
En aquesta, es mostren unes fotografies que cal reproduir respectant la situació dels bastonets i el seu color.
Quan es té pràctica en realitzar-ho, podeu fer l’activitat per parelles, un infant descriu de la fotografia (posa un pal de gelat groc al costat d’un vermell, a sobre un de groc, etc) mentre l’altre munta la figura.
Us adjunto les fotografies que us podeu descarregar per imprimir-les.
Topologia amb pals de gelat (sobre/sota, davant/darrere...) from Fer de Mestres

Experimentem l’espai
He llegit que un estudi realitzat per la Universitat de Chicago constata que els nens d'entre 2 i 4 anys que juguen amb puzles desenvolupen més fàcilment les habilitats relacionades amb l'espai, lligades a la millora dels coneixements en matemàtiques.
Com que són molt interessants els trencaclosques de tires es poden fer amb dibuixos o fotografies enganxades als pals de gelat.
Si les imatges són difícils de reconstruir es poden numerar els pals i alhora, treballar la numeració.
Clica la imatge!
Avaluació
Lobservació sistemàtica durant les sessions ens ajudarà a poder avaluar lassoliment dels objectius a partir dels criteries d'avaluació establerts.
Quan un infant mostri dificultats persistents es valorarà la idoneïtat del nivell de dificultat de lactivitat proposada o si hi ha algun problema de lateralitat, atenció, etc.

Ara després de molts anys penso: qui m'hagués dit quan de petita menjava els polos dorxata de xufla que aquells bastonets de fusta avui serien un recurs educatiu!!!

TALLER DE CUINA DE TARDOR (II)

$
0
0
Quan arriba la Castanyada, a moltes escoles, es preparen les menges típiques de la diada i altres dolços per compartir-los amb la resta de la comunitat educativa.

En la primera  entrada del Taller de cuina de tardor, us explicava com a l’escola era una activitat inter-nivells, us deixava la planificació dels tallers i com ferla recepta de les roques de xocolata. (Clica aquí per saber-ne més!).
Avui el protagonisme és per al taller de lesPastes de fruits secs, el qual es realitzarà seguint la dinàmica explicada en l’anterior entrada.
Feines prèvies
Formeu els grups d’infants de tots els nivells d’Educació Infantil per a cada taller. En el taller de lespastes de fruits secscal assegurar-se que no hi participen infants celíacs o amb intolerància als seus ingredients:

3 pots de melmelada d’albercoc o préssec.
3 paquets de pasta de full.
250 gr. de cadascun dels diversos fruits secs variats (pinyons, ametlles, avellanes, panses... ).

Si l’escola no es pot fer càrrec de comprar els ingredients, feu unes notes amb els que cada nen o nena haurà de portar de casa i els estris de cuina amb els que participaran (safates, bols, culleres, etc.)
Prepareu les còpies de les instruccions per coure els pastissos que es donaran a les famílies.
Nota per coure pastes de fruits secs from Fer de Mestres

Cerqueu les famílies disposades a coure els pastissos 
(millor si són alumnes que no es queden a dinar).
Nota per a les safates per coure from Fer de Mestres

Taller
Organització
·        Feu grups de taules (tants com safates per coure al forn).

·        Repartiu a cada grup una safata  coberta amb paper vegetal amb la pasta de full ja tallada en petits rectangles i poseu-la al centre amb un bol ple de fruits secs. També un envàs amb la melmelada, una cullera i una forquilla per a cada infant.

Instruccions
Amb el barret de cuiner que s’han fet amb anterioritat col·locat al cap i tothom a punt, demaneu els nens i nenes si coneixen els ingredients, que els observin i que en descriguin les seves característiques. Podeu mostrar algunes làmines per enriquir l’activitat.


Clica la imatge si us les voleu descarregar.
  1. Expliqueu  les normes de l’activitat (escoltar amb atenció, tenir cura amb els estris de cuina, col·laborar amb els companys i les companyes...) i els diversos passos de la recepta.
  2. Demaneu als infants que amb les forquilles punxin la pasta de full de la seva safata per a que no s’infli.
  3. Proposeu que posin una culleradeta de melmelada a sobre de cada tros de pasta.
  4. Acabada de posar la melmelada i abans d’endreçar les culleres, aprofiteu per mentre fan l’acció recitar la cantarella: Llepa la cullereta!
    Llepa la cullereta, llepa la cullereta.
    Llepa-la!  Llepa-la!
    Mmmmm
  5. A sobre de la melmelada, que hi posin els fruits secs pelats i trencats a trossets amb els dits.
  6.  Finalment, emboliqueu les safates per donar-les a les famílies que couran les pastes a casa.

                            Mmmmmmmmmmm!!!

Finalitzat el taller, després de recollir-ho tot, amb els infants podeu fer a la pissarra un llistat d’ingredients per copiar-los i preparar algunes receptes amb que obsequiar a les famílies en la festa de la Castanyada. Els més petits poden fer els dibuixos i aquells que dominin millor el codi escrit escriure o copiar la recepta.
Bona Castanyada a tothom!!!

INFANTS AMB ALTES CAPACITATS

$
0
0
Fa dies que rodava per lordinador aquest fitxer titulat Infants amb altes capacitats. Ha estat la Mireia del blog Món infantilqui mho va recordar en veure la seva entrada sobre la superdotació don recullo el vídeo "si se quiere, se puede".
No us parlaré dels infants superdotats, ni dels daltes capacitats o talentosos,  exposant les diverses teories; si les voleu conèixer podeu trobar documents explicatius a la xarxa, un munt de llibres en les biblioteques i material audiovisual arreu. Us en parlaré des de lexperiència de mestra i de mare.


Una tarda el meu fill, recent iniciada la seva Primària, va sortir de lescola plorant: mhan castigat i no sé el motiu, va dir.
Mentre somicava em va relatar la situació:
La senyu ens ha demanat com ens podíem ferir o prendre mal. Un company ha dit al caure duna cadira, una altra companya en tallar-se amb un ganivet i jo he dit amb un miratge.
Aleshores, ella sha enfadat amb mi i mha dit que sempre estava despistat, que no escoltava i després deia tonteries.
Oi que si vaig pel desert amb la calor del migdia, tinc el miratge dun oasi i mhi llanço a beure aigua, em puc fer molt de mal?
En passar els anys, va ser diagnosticat com a infant superdotat.
Situacions dincomprensió com aquesta, sovint, les viuen els infants superdotats i les seves famílies al llarg del temps, molt de temps, massa temps.
Aquest fet fa que tinguin la sensació de ser diferents, la qual cosa  augmenta amb la seva hipersensibilitat emocional i lelevat sentit crític que acostumen a tenir.
La seva visió del món és més profunda que la dels seus iguals, saben explicitar les causes i els efectes de les diverses situacions i estableixen relacions cognitives dels continguts amb facilitat.
El seu pensament creatiu els pot conduir a adquirir aprenentatges en un temps inferior al dels altres infants de la classe,  encara que no sempre és així per manca de motivació davant la monotonia de molts dels continguts escolars i es poden etiquetar, equivocadament, com a alumnes de reforç.
La meva experiència en fer de mestra va ser amb en Carlo, un infant de 3 anys absolutament desorganitzat, desinteressat per passar llista, per fer el temps, per pintar amb ceres; a laula sempre estava despistat... alhora tenia una capacitat creativa que conduïa el grup a fer les grans descobertes.
Ell, després de jugar en el temps desbarjo amb una pilota molla,  ens va explicar que les línies eren una continuïtat de punts, que lombra de larbre del pati es movia durant el dia, que shi es barrejaven dos colors diferents en sortia un altre de nou, i podria seguir escrivint més anècdotes sobre les descobertes que feia i  que mostren la seva capacitat intel·lectual.
Per raons diverses, en no demanar-li un diagnòstic d'altes capacitats, la seva escolaritat ha estat molt difícil.

Font: Protocol d'identificació de nens amb altes capacitats intel·lectuals
La detecció dels infants superdotats que destaquen en totes les àrees és més fàcil; ja que assoleixen els objectius del nivell amb rapidesa i sense dificultat.
En aquests casos demaneu als professionals (EAP o psicòlegs) que facin les proves diagnòstiques per confirmar-ho i, així, poder prendre decisions en relació a la seva escolaritat; ja que algunes vegades és millor promocionar-los a cursos superiors.
Alguns dells, pocs, no es diagnosticaran com a infants amb altes capacitats sinó amb precocitat intel·lectual durant les etapes dEducació Infantil que després, amb el temps, equiparan els aprenentatges a la resta de nens i nenes.
Passen més desapercebuts els infants talentosos els quals mostren, únicament, un rendiment elevat en una àrea determinada però amb ells també cal gestionar una actuació diferenciada amb tasques dampliació per evitar lavorriment a laula.
Com a mestres no només hem destar pendents de les seves capacitats intel·lectuals, també cal saber sobre el seu vessant emocional i de relació; ja que no els és fàcil trobar amics i amigues que comparteixin els seus interessos i acostumen a estar molt sols.
Igualment, és molt important acompanyar-los en aquests moments de solitud; ajudant-los a acceptar la diferència i mostrant-los que no sempre serà un camí difícil; ja que, en algun moment podran trobar amb qui comunicar-se digual a igual. El mateix procés hauran de realitzar els pares i mares; perquè no els serà fàcil viure la diferència i acceptar el llarg camí d'incomprensió.
Us deixo un vídeo perquè escolteu les seves veus i reflexioneu sobre com fer de mestres amb aquests infants.



Com a mestra us demano implicació  i com a mare,  comprensió per als infants.

FER ACTIVITATS INTERNIVELLS?

$
0
0
Encara en certes ocasions la meva germana, tot i que totes dues passem dels cinquanta, em diu “germaneta”, i penso que com que sóc la petita de totes dues, aquest fet va potenciar la seva relació de tutela cap a mi.
A més a més, vaig néixer el novembre sent a la classe també la més petita del grup i moltes de les meves companyes, només uns mesos més grans, en qualsevol situació o conflicte, em mostraven una actitud de protecció.
Tot i la comoditat que implicava tenir-ho solucionat per ser “la petita”, a mi no m’agradava gens i esperava amb il·lusió els diumenges, quan arribaven a casa els meus cosins petits, per poder sentir-me més gran que ells. Aleshores, demostrava la meva autonomia i podia fer activitats diferents a les dels altres dies; ja que deixava de ser “la petita” de casa.
Els rols familiars sovint poden determinar les nostres actituds i les relacions amb les altres persones; així, a l’escola per modificar les conseqüències de la sobreprotecció que cada vegada és més habitual, per potenciar situacions noves i per desenvolupar les habilitats socials, són molt interessants les activitats internivells.

Moltes gràcies a la família de l'Arnau per compartir la fotografia amb Fer de Mestres.

A l’Educació Infantil fa anys vam iniciar l’experiència d’aquest tipus d’activitats pels molts aspectes positius, socials i emocionals, que es desenvolupen a més dels didàctics i dels curriculars.
Afavoreixen la interrelació dels infants del mateix cicle que d’una altra manera difícilment es relacionarien; ja que sovint es centren en els companys i en les companyes de la classe.
Els infants més petits surten de la seva aula per descobrir-ne d’altres, a altres mestres i per moure’s pels espais diferents del centre escolar amb la expectació que comporta viure situacions noves i, així, anar adquirint seguretat i autonomia personal.
Canvien els rols familiars: els infants que no tenen germans es troben que han de cooperar amb els altres per realitzar les activitats, els petits de casa es converteixen en els grans que han d’ajudar en les tasques i el que és el gran de casa seva, resulta ser el més petit de tots i es troba recolzat per la resta dels infants del grup.
D’aquesta manera s’estableixen nous rols i noves sensacions entre ells i vers els mestres, que els ajudaran a desenvolupar noves estratègies de relació i cooperació.
Faciliten que els infants puguin compartir les seves estratègies de pensament que els ajudaran a trobar solucions als problemes i a avançar en les seves habilitats de coneixement.

Organització dels grups internivells
Durant el meu temps de docència, cadascun dels grups es composava del mateix nombre d’infants i de tots els nivells del cicle (P3, P4 i P5).
Per les característiques del nostre centre escolar, eren les mestres del Cicle d’Educació Infantil (tutores i reforç) les qui es responsabilitzaven de cada grup i de l’activitat que en ell es desenvolupava.
Les activitats internivells es realitzaven una o dues vegades cada trimestre, lligades sempre a les festes escolars (Castanyada, Nadal, Carnaval, Dia Escolar de la Pau, etc), generalment, per realitzar activitats manipulatives i lúdiques.


Hi ha escoles que amb l’esforç organitzatiu de l’Equip Docent o amb la participació dels pares i mares com a suport en cadascun dels grups, realitzen aquestes activitats amb grups internivells rotatius; de manera que els infants tenen l’oportunitat de viure aquesta experiència al llarg de tot el curs.
Les metodologies innovadores per a fomentar la cooperació entre infants de les diverses edats permeten atendre millor els diferents ritmes d’aprenentatge, la diversitat d’interessos i faciliten l’autonomia amb l’assoliment progressiu de seguretat afectiva i dels objectius curriculars establerts. 
També potencien experiències emocionals que ajuden a créixer descobrint l’empatia, la solidaritat i la tolerància.
Ilustració de JoAn TuRu
Inventeu junts?

ELS CALAIXETS DELS DITS FINS

$
0
0
Aquest estiu, una companya de l’escola em va comentar que la mestressa d’una merceria que tancava el negoci li havia ofert per a l’escola un moble ple de calaixets.
Un dels primers dies de setembre, va arribar carregada amb la calaixera de plàstic dient:
-      Alguna cosa en farem!
Després de valorar diverses possibilitats, vam pensar que hi podríem organitzar les activitats de motricitat fina i fer els calaixets dels dits fins.
Els calaixets amb tot el material de motricitat fina
Com us he comentat en altres entrades (cliqueu aquí!), a l’Educació Infantil, treballar la motricitat fina és molt important; ja que, potencia les habilitats manuals necessàries per a l’escriptura i, especialment, la pinça escrivana. Tot i treballar aquest aspecte, hi ha infants que per la tonicitat dels seus dits mostren dificultats a l’hora d’agafar el llapis (cliqueu aquí!).
Aquests infants, segur que gaudiran amb aquestes activitats de motricitat fina i, amb elles, podran millorar la prensió per a fer la pinça escrivana correctament.
La Capacitat que més es potencia amb aquestes activitats és:
• Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.
Objectius:
• Potenciar la coordinació òculo-manual i la motricitat fina.
• Treballar la precisió, la força i la pressió realitzades amb les mans i els dits.
• Treballar la tonicitat dels dits.
• Gaudir de les activitats i de les produccions.
Proposta d’activitats
Cadascun dels calaixets conté tot el material necessari per realitzar l’activitat amb autonomia, però sota supervisió; ja que hi ha materials força petits dels que, en alguns nivells, cal tenir cura de l'ús que se'n pugui fer.
També hi ha una fotografia plastificada que serveix com a referent de l'activitat.


El calaixet dels comptagotes
Material:DinA4 blancs, ceres negres, pintura diluïda  i comptagotes.

El calaixet  de papers
Material: Paper de diari o de xarol, Din A4 de colors i barres de cola.
Imatge del blog 1 2 3 dans ma classe
El calaixet dels pompons i les pinces
Material: Fitxes de cercles, pompons i pinces
Imatge del blog The princess and the tot
El calaixet dels collarets
Material: Cordills i pasta de sopa de colors
Imatge del blog be a fun mun
El calaixet de les bales
Material:Estoretes de bany i bales de vidre
Imatge del blog The Adventures of Bear
El calaixet de les pinces
Material: Agulles d’estendre i siluetes de goma eva.
Cliqueu aquí!
El calaixet  per cargolar i descargolar
Material: Cargols i femelles de diverses mides
El calaixet de les torres
Material: Taps de suro i botons
El calaixet dels glaçons
Material: motlles de glaçons i objectes

El calaixet de les gomes
Material: Gomes de cua i tubs de cartró
El calaixet dels botons
Material: Netejadors de pipes i botons
Imatge del blog Diapers to diplomas
El calaixet de les canyetes-
Material: canyes i objectes amb reixetes (safates, coladors, etc.)
El calaixet dels bastonets
Material: Bastonets de cotó, fulls i pintura diluïda amb aigua
Imatge del blog Encenent la imaginació
Si no teniu calaixets i voleu organitzar el material de motricitat fina per activitats, podeu fer les capses, les bosses o les safates dels dits fins.
Us hi animeu? 

Per saber-ne més: 

SETMANA DE LA CIÈNCIA 2013

$
0
0
Enguany, del 15 al 24 de novembre es celebrarà a Catalunya la 18a Setmana de la Ciència coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.
Durant la Setmana de la Ciència es fan activitats de divulgació del mètode científic que aquest any es centren en els temes de l’estadística amb motiu de la celebració de l’Any Internacional de l’Estadística, de l’aigua en ser l’Any Internacional de la Cooperacióen l’Esfera de l’Aiguai de la commemoració del 90è aniversari de la visita d’Albert Einstein a Catalunya.

Dosificador d’aigua Cartell de Jordi Martín Figuerola  
Si aquests dies heu decidit celebrar l’Any Internacional de l’Estadística, podeu trobar idees per fer a Temps per a l’estadística: l'estadística del temps (Cliqueu aquí!)
Cartell de P3

El mètode científic al que convida aproximar-se la Setmana de la ciència implica seguir uns passos determinats:
·        Intuïció i formulació d’un problema ( Pregunta).
·        Formulació d’una hipòtesi ( Resposta a aquesta pregunta).
·        Disseny d’una recerca i possible experimentació.
·        Recollida de dades.
·        Interpretació de dades.
·        Conclusions:
1.   Si no es confirma la hipòtesi, formulació d’una de nova.
2.   Si es confirma la hipòtesi, el procés finalitza amb la comunicació dels resultats.

Aprofitant la imatge del cartell d’enguany, la meva proposta de treball pels cursos superiors del Segon Cicle d’Educació Infantil per aquesta setmana parteix de la següent pregunta:
Podem fer pluja i recollir-la?
Les capacitats que més es potenciaran en les activitats són:
·        Aprendre a pensar i a comunicar.
·        Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
Alguns dels objectius de la proposta són els següents:
·       Conèixer  algunes característiques generals del cicle de l’aigua.
·        Fer hipòtesis sobre l’experimentació.
·        Participar i observar l’experimentació realitzada.
·        Verificar les anticipacions de l’experimentació amb el resultat de les   dades obtingudes.
·        Gaudir de les activitats.
El procés de recerca a l’Educació Infantil és:
·        Lectura col·lectiva de la pregunta.
·        Què en sabem? Formular hipòtesis.
·        Quin experiment o activitat es pot fer per explicar o comprovar  la hipòtesi  i posar-lo en pràctica.
·        Observar els resultats, recollir les dades i comprovar si es verifica la hipòtesi.
·        Buscar més informació en altres fonts.
·        Què hem après? Conclusions.
·        Elaboració d’un mural, llibre, etc. amb les fotografies del procés i petits textos explicatius.
·        Exposició a altres infants, si s’escau.
   Proposta d’activitats
En rotllana, llegiu la pregunta i demaneu als infants que exposin les seves idees sobre l’origen de la pluja i la possibilitat de fer-ne a l’aula.
Anoteu les hipótesis i proposeu l’experimentació en petits grups.
  Material:
2 bols transparents: un de gran i un de petit
Aigua bullint
Film transparent
Glaçons
Experimentació
1. Escalfeu l'aigua fins que surti vapor  (podeu demanar a la cuina de l’escola que us escalfin un pot).
2. Aboqueu l'aigua en el bol gran i poseu a dins el bol petit per recollir-hi “la pluja”.

3. Tapeu el bol amb el film de plàstic transparent, de manera que quedi ben tibat i deixeu-ho així fins que s'hi condensi el vapor.


4. Poseu els glaçons damunt del film transparent i deixeu que passi una llarga estona.

5. Què hi passa en el bol?
L’aigua en escalfar-se ha format vapor que s’ha condensat al film transparent. En posar els glaçons sobre el film, es refreda aquest vapor d’aigua i fa que es precipitin les gotetes i es puguin recollir en el bol petit.

Ja tenim la pluja!!!

Per poder trasladar l’experimentació al temps atmosfèric podeu veure a la PDI aquest vídeo explicatiu del cicle de l’aigua.


Contrastades les hipótesis fetes pels infants, després de l'experimentació i de veure el vídeo, segurament,  els infants concluiran que passa el mateix a l'atmosfera: l’aire calent i humit s'eleva i es troba amb aire més fred en l'atmosfera. El vapor es condensa en aigua formant núvols i es precipita a terra en forma de pluja.
Per concloure, podeu fer col·lectivament un mural per posar a l’aula.

Imatge del blog Mrs. Kelly's Kindergarten 

Des de l’experiència:

·        Feu primer vosaltres l’experimentació per a poder tenir clar tot el procés; ja que cada bol necessita un temps i una quantitat d’aigua diferent per a obtenir uns bons resultats.
·        Utilitzar a l'aula el vocabulari específic de ciències (condensar, precipitar) és molt interessant; però no oblideu aclarir aquests conceptes utilitzant sinònims al mateix temps.
Per exemple: 
Quan digueu: El vapor que s'ha condensat afegiu: que s'ha concentrat, que s'ha ajuntat, que s'ha agrupat...
Quan digueu: Precipitin les gotetes, afegiu: caiguin les gotetes...

DE PRÀCTIQUES A L'ESCOLA

$
0
0
Ha estat tanta la passió i la vocació per fer de mestra que no puc recordar l’instant en que vaig desitjar de fer-ho com a professió.
Un dels jocs recurrents d’infantesa era asseure les nines en els sillonets de vímet, tots ben col·locats en filera, davant la pissarra que havia fet el pare, i d’aquesta manera alliçonar-les amb les lletres, els nombres i alguns esquemes imaginaris.
Més tard, a l’escola, era el comodí de les mestres dels “caganers” i si alguna havia de sortir de l’aula demanava a la meva mestra que em deixés anar a substituir-la i fes cantar alguna cançó coneguda als infants o els distragués amb algun joc mentre tornava amb rapidesa.
A mi m’agradava de fer-ho i per aquest motiu quan vaig haver de plantejar-me fer algun treball per col·laborar a l’economia familiar, mentre estudiava, els cangursi les classes particulars van ser l’opció escollida; a més de participacions esporàdiques en algunes escoles com a persona de reforç per a les sortides.
En iniciar els meus estudis a l’Escola Universitària del Professorat, esperava amb impaciència el curs on hi havia els mesos de pràctiques (fa més de trenta anys l’organització era força diferent) i quan vaig arribar en aquella petita escola de poble l’entusiasme em sobreposava al pànic inicial.
Era una escola rural amb dues aules, cadascuna per a dos cicles junts i, clar, amb infants de diverses edats.
Jo havia de formar-me a la classe dels més petits (educació infantil i cicle inicial) on sempre hi havia feina; ja que els nivells eren molt i molt diferents.
La mestra que hi vaig trobar, em va acollir amb sensibilitat, sabent de les meves mancances per la inexperiència i, alhora, va saber contagiar-me la seva rigorosa professionalitat.
Cada dia em deixava un petit grup per tutoritzar. Cinc minuts abans d’obrir les portes, ella s’asseia amb mi i els dedicava a anticipar-me els continguts, les activitats de les quals m’ensenyava les estratègies i els recursos per treballar.
En acabar la jornada sempre hi havia un temps per comentar el dia i oferir reflexions de les quals aprendre.
Aquestes petites estones de dedicació em van mostrar una de les moltes maneres de fer de mestres i vaig creure trobar algunes de les estratègies claus per a la meva professió:  dedicació, planificació, reflexió i recerca de recursos.
Quan amb els anys jo vaig passar a ser la mestra de pràctiques, el model que jo havia tingut em va ser molt útil i vaig intentar que els/les estudiants que arribaven a l’aula es sentissin còmodes, s’impliquessin i actuessin com a mestres, reflexionessin sobre la seva tasca i, al final,  s’enduguessin la bossa molt plena d’experiències.
Per aquest motiu, els/les implicava en totes les tasques d’ensenyament-aprenentatge i de gestió; ja que, les pràctiques en centres escolars han de complementar els aspectes de la teoria que s’han assolit en els centres universitaris i han d’acompanyar l’adquisició de les competències que permetin desenvolupar, en finalitzar els estudis, l’acció tutorial.
L’observació és una de les formes que tenen per aprendre les dinàmiques escolars però us asseguro que les grans descobertes es realitzen a partir de la interrelació amb els infants i mestres.
Moltes gràcies a lAdrià, estudiant dEducació Infantil, per cedir-me la fotografia.
Fer de mestres implica tenir iniciativa, saber actuar en les situacions quotidianes que ens sorprenen dia a dia, potenciar els aspectes educatius i de valors.
Fa uns anys, es detecta amb més freqüència en cada curs que passa, que l’entusiasme inicial de les joves generacions es va esvaint poc a poc i la implicació en les activitats de l’escola minva.
Vull imaginar que les poc esperançadores circumstàncies que envolten el món escolar fan que no vegin un futur clar i la desesperança provoca la seva actitud.
Joves estudiants, us animo a no defallir, a gaudir del meravellós projecte d'educar els infants en cadascuna de les escoles on esteu de pràctiques implicant-vos en les activitats del dia a dia i a sentir intensament l'emoció de fer de mestres.

LA MASCOTA DE LA CLASSE?

$
0
0
A casa, al llarg del temps, hem tingut diversos animals: gos, canari, gat, peixos i conill d’índies. Sempre els hem estimat i hem tingut cura de vetllar per les seves necessitats.
Desgraciadament, cada any, a l’inici de l’estiu les xifres d'abandonament d'animals augmenten considerablement. És el moment en què comencen a ser una molèstia a l’hora de les vacances per a aquells propietaris que els han tingut més per caprici que per una decisió reflexionada.
Educar vers el respecte als animals és un objectiu que, des de fa molts anys, es cerca a les nostres escoles.
En començar a fer de mestra, tenir la mascota de la classe era habitual i per les meves aules han passat tortugues, cargols, peixos, conillets d’índies...
Cada dia els infants encarregats vetllaven per tenir net el seu hàbitat, posar-li menjar i canviar-li l’aigua.
Tot el grup, gaudia observant els seus moviments i sovint era una motivació per engegar un projecte de treball o per fer significatiu el nom de la classe.
Clica la imatge per accedir al Projecte: Els conills
Els caps de setmana, visitava la llar d’un infant i aquest, responsablement, en tenia cura per després, dilluns, explicar-nos l’experiència.
Durant les vacances i en acabar el curs, es buscava algú que volgués encarregar-se’n sempre que la família hi estigués d’acord i, l’últim dia de classe, es traslladava la mascotaamb tot el seu equipatge cap el nou entorn.
Fer aquestes activitats ajuda els infants a ser més responsables, a conèixer la morfologia i costums de l’animal en qüestió, a saber respectar els éssers vius i a créixer desenvolupant un caràcter més obert i sociable  que els ajudarà en la resta de les seves relacions afectives; ja que aprenen a tenir empatia i a ser més compassius. També, faciliten la comprensió dels processos de la vida i la mort.
Pels últims canvis en les dinàmiques socials i escolars, a moltes escoles, les mascotes han passat a ser animals de peluix que durant els dies lectius estan en les prestatgeries de les classes i els caps de setmana els infants les porten a casa per jugar-hi.
Aquesta activitat ajuda a adquirir petites responsabilitats i motiva el llenguatge verbal; però, els aspectes emocionals són més difícils de potenciar.
Per aquestes raons, us animo a gaudir d’un petit animal i tenir-ne cura a la classe o, si ho preferiu, fer partícips al grup de l'animal que pugui portar a l’escola cada infant.
Proposta d’activitats
Si heu decidit tenir-ne per primera vegada és millor que espereu al setembre, quan arribin els infants, per anar tots junts a comprar-la o, sempre que sigui possible, adoptar-la .
Si esteu en el Segon Cicle d’Educació Infantil, en rotllana, exposeu la idea de tenir-ne una a l’aula i les responsabilitats que implica. Obriu un debat sobre la idoneïtat de tenir-ne una i valoreu quina seria la més adequada.
Feu un llistat a la pissarra o a la PDI de propostes que fan els infants (podeu tenir preparades algunes fotografies) i, després d’escoltar les justificacions, feu-ne la votació.
Clica per accedir a l'experiència de l'Escola Les Comes de Rodonyà.
Triat l'animal que es tindrà a la classe, planifiqueu una sessió per passar algun vídeo o imatges sobre ella i la seva forma de vida. Enceteu una conversa per veure què caldrà tenir a l’aula i quines actituds s’hauran de mantenir perquè s’hi senti còmode.
Prepareu amb anticipació la visita per anar a recollir-la per assegurar-vos que estareu ben acollits, un grup de vint-i-cinc infants pot generar intranquil·litat, i garantir que hi hagi tot el que necessiteu quan us hi desplaceu amb els infants de la classe.
Clica per accedir a l'experiència de l'Escola Turó Blau.
Abans, penseu de fer la llista de la compra entre tots (menjar, peixera, calaix...) i de preparar el lloc de l’aula on s’estarà i totes les seves coses.
Decidiu qui seran els encarregats o encarregades de demanar-ho, qui ho portarà fins l’escola i qui finalment o endreçarà a l’aula. Hi ha feina per tots/totes!
Comproveu quin dia hi ha persones de reforç que us puguin acompanyar i no oblideu de programar una sessió per fer les targetes identificatives de cada infant.
Quan arribeu a l’aula, gaudiu de l'experiència de veure per primera vegada un animal a la classe, deixeu les seves coses al seu lloc, anomeneu els infants responsables d’aquella setmana i qui se l’emportarà el divendres a casa. Recordeu-vos de  canviar-ho cada dilluns!
Posteriorment, haureu de fer alguna sessió per buscar-li nom i fer algun cartell pel seu espai a l’aula. Podeu seguir el mateix procés que consta en l'entrada del bloc: TRIAR EL NOM DE LA CLASSE?
Si preferiu seguir tenint la mascotade peluix, per apropar els infants a la realitat dels animals i aprendre a conviure amb ells, especialment en escoles de grans ciutats, és adequat programar alguns dies perquè els infants portin els seus animals de casa.
A mi m’agradava relacionar-ho amb els petits projectes o poemes i noves cançons on el tema eren els conills, les tortugues, els ocells... Aleshores, per fer l’observació directe es portaven a l’aula els petits animals que els nens i nenes tenien a casa seva.
Si teniu infants invidents o de baixa visió, sempre que sigui possible, deixeu-los que els toquin per afavorir la seva participació.
Aquelles sessions, els infants i els seus animals eren els protagonistes!!!
En teniu vosaltres a la classe? Feu-me’n cinc cèntims...

Per saber-ne més.

FILES SÍ O FILES NO?

$
0
0
Anava passejant lentament pel carrer amb la meva mare, ella camina amb dificultat, quan una llarga filera d’infants de l’escola bressol del barri es va creuar pel nostre camí.
Els nens i les nenes anaven contents lligats a una llarga corda i la mestra, al capdavant, els conduïa cap al parc a jugar.
Suposo que per la tendresa vers els infants que li comporta la llunyania de la seva edat, la mare es va aturar a mirar-los i a gaudir dels somriures innocents d’aquelles criatures. Aleshores, va comentar: mira que bé els porten lligats amb aquesta corda.


Aquella frase em va fer pensar en els molts desplaçaments que fan els infants a les nostres escoles, les maneres diverses de fer-los i la discussió viscuda en molts de claustres sobre files sí o files no?
L’estiu és un temps tranquil a la blogosfera que, sense presses, ens permet reflexionar sobre alguns temes educatius que normalment no fem en altres ocasions per la necessitat de mostrar activitats significatives del calendari escolar.
Després de fer-ho sobre l’ús de les bates, enceto la reflexió sobre la necessitat de fer o no fer sempre les files per desplaçar-nos amb els infants, tant en trajectes llargs com en els curts, en espais coneguts i en els desconeguts, si anem amb tot el grup o amb mig grup...
El primer contacte dels infants amb les files són els que anomenem trens. Els nens i les nenes s’agafen al de davant i sovint, enfilen el camí cantant la cançó del tren petitó o qualsevol altra que els ajudi a no dispersar la seva atenció de la fila.


Aquest aprenentatge és força important per facilitar els desplaçaments en sortir de l’escola. Però cal fer files sempre que ens desplacem?
Amb els infants d’Educació Infantil, penso que no hi ha dubte que és la millor manera per sortir al carrer; ja que, en no tenir prou domini del propi cos, en els desplaçaments llargs permet evitar riscos.
En el Primer Cicle s’usen cordes, gomes, cintes... per agafar-s’hi i en el Segon Cicle s’agafen a l’infant de davant, per parelles o de les dues maneres alhora.
Hi ha escoles que a les entrades fan les files en el pati i quan hi són tots els infants del grup es dirigeixen cap a les aules.


D'altres deixen entrar als pares i a les mares per acompanyar l’infant a la classe durant el temps d’adaptació i després d’una forma natural ja hi van els nens i les nenes sols, mentre a l’aula hi troben els/les mestres per donar-los la benvinguda.
Si les files estan ben fetes, els avantatges de fer-les són:
  • Potencien que els desplaçaments es facin en ordre i silenci.
  • Faciliten el control dels infants i s’eviten riscos en desplaçar-se. 
  • Donen major tranquil·litat als mestres i a les mestres perquè exerceixen el control en el desplaçament dels infants.
Els inconvenients en que ens podem trobar en demanar fer files són:
  • Discussions per ser el primer o la primera de la fila. Cal preveure-ho!
  • A l’Educació Infantil sovint es destalonen, s’entrebanquen, estiren massa la roba de l’infant del davant... i es generen situacions de petits conflictes a la fila.
  • Quan són files molt llargues, es perd el control dels últims infants.
  • La dependència dels infants de les decisions de mestres i adults, dificulta l’adquisició de l’autonomia i l’observació dels petits perills que es puguin trobar en els desplaçaments.
A la nostra vida quotidiana en ocasions hem de fer files; doncs, una variant amb molts punts en comú són les cues: anar un darrera l’altre, esperar en filera, respectar l’ordre sense empènyer ni passar al davant, acceptar ser l’últim... 
Per exemple, la de pujar a l’autobús, la de la caixa del supermercat, per entrar als parcs d’atraccions, al cinema, al teatre, als museus... i els infants la del parc infantil per pujar al tobogan o per beure aigua a la font... la resta del temps solem anar ordenadament d’un espai a l’altre.
Tot i amb això, no seria millor treballar l’hàbit d’ordre, l’autonomia personal i aprendre a anar habitualment per dins l’escola d’una manera natural, sense fer files en tots els desplaçaments? 
Aprendre i practicar de fer files, en ser un exercici de coordinació, d’autocontrol i de vivència de l’espai, les podeu incloure com una activitat de psicomotricitat que facilita el saber fer-les quan és necessari.
També podeu fer files per treballar les classificacions: els colors de les bates de pintura, els nens i les nenes, qui porta sabates qui porta botes... ideal per programar-les en alguna sessió com a estratègia metodològica del llenguatge matemàtic.
Classifiquem les bates per colors fent files: el color verd.
Fer files exigeix col·laboració entre els infants a l’hora de formar-les, autocontrol i reflexió sobre les actituds en fer-les; així que, aquesta activitat es pot incloure en la planificació d’Educació Emocional per fer una reflexió posterior a la seva realització:
  • Què t'ha costat més de fer?
  • T'ha agradat estar al final de la fila?
  • Vols ser sempre el primer o la primera de la fila?
  • Si algú et fes una empenta com respondries?  etc.

Després de la teva experiència i de llegir aquesta petita exposició, tu què penses: 
files sí o files no?

AGENDES A L'ESCOLA BRESSOL?

$
0
0
Ja sabeu que Fer de Mestres té una pàgina de facebook on es reben consultes, comentaris, idees,... En fi, em permet sentir que, tot i la meva malaltia, encara formo part del procés d’ensenyar i d’aprendre.
Fa uns dies vaig rebre un missatge de l’Esther demanant  idees per canviar les agendes de la llar d'infants o noves alternatives per substituir-les. 
La seva inquietud per millorar la dinàmica comunicativa de la llar d’infants, em va fer pensar que era un tema interessant per seguir amb les reflexions pedagògiques d’aquests dies d’estiu.
En El quadern viatger una eina de comunicació explicava que una bona comunicació entre les famílies i l’escola afavoreix les aportacions dels infants, el sentit de pertinença a l’escola, el treball individual, l’ús funcional de la llengua i l’organització personal; però i a les llars d’infants o a les escoles bressol, com es pot articular la relació i la informació a les famílies?
Ja sabeu que vaig néixer en una família humil on era necessari que tothom, adults, sortissin a treballar i durant moltes hores.
A la majoria de cases, en ser un temps on les dones s’hi quedaven per tenir cura de la família, pocs infants anaven a l’anomenada classe dels caganers, jo sí!
Il·lustració de Nana Mata
La mare m’explica que, en no ser un grup d’infants molt nombrós, cada dia en el moment de la sortida, la mestra relatava a les famílies les incidències de la jornada. Ella ho agraïa;  ja que  li permetia pensar que jo estava ben atesa i això la feia sentir millor.
Actualment, molts infants des de ben petits s’incorporen als centres d’Educació Infantil i per manca de temps no sempre es pot donar la informació a l’hora de la sortida com ho feia la meva mestra; però, els pares i les mares segueixen necessitant saber com els seus fills i filles han passat el dia.
Cercant alternatives de comunicació, fa uns anys es van començar a utilitzar, a les aules del Primer Cicle d’Educació Infantil, unes agendes individuals.
En elles, diàriament, s’hi anota la informació sobre el dormir, el menjar, les deposicions, etc. També s’hi expliquen les activitats, es donen informacions diverses i es deixa un espai pels comentaris de la família.
Aquestes agendes també tenen els seus inconvenients, ja que provoquen una despesa econòmica, porten molta feina fer-les diàriament i algunes famílies no les valoren prou o no en fan el seguiment adequat.
Per aquest motiu, a moltes Escoles Bressol es plantegen altres alternatives aprofitant la gran difusió de l’ús de les noves tecnologies, que permeten accedir a les imatges i a les informacions des dels ordinadors domèstics i des dels telèfons mòbils.
Per a les informacions generals, els blocs o webs dels centres d’Educació Infantil són una bona eina de comunicació en ser fàcil de gestionar des de l’escola i facilita la relació amb aquells pares i mares que no poden anar personalment a recollir els infants al centre escolar.
Clica la imatge!
A més, fins ara, el Departament d’Ensenyament ha fet cursos adreçats a les direccions dels centres del Primer Cicle d’Educació Infantil  per aprendre a crear i actualitzar els seus propis blocs.
Una altra alternativa, encara més senzilla, és gestionar un perfil del Facebook.

Clica la imatge!

En penjar-hi fotografies amb petites explicacions de les activitats heu de tenir en compte que, sempre, heu de vetllar per la intimitat i pel dret d’imatge dels infants.
Les entrades dels webs poden estar protegides i, en aquests casos, per veure-les, les famílies han d’introduir-hi una contrasenya.


Els recursos TIC també permeten donar privadament la informació personal i individualitzada sobre el descans, menjar, etc. però cal tenir programes específics i, possiblement, amb un cost econòmic inaccessible per a molts centres; degut a la situació de crisi econòmica que estem patint.
Aquesta mena d’informació privada, eviteu fer-la pública en les cartelleres i, sempre que sigui possible, procureu seguir donant-la oralment a la sortida o en una nota a la motxilla, si s’escau.


No s’ha d’oblidar que hi ha centres on les condicions econòmiques i socials de les famílies únicament permeten informar oralment de les incidències diàries per assegurar-se que aquesta arriba i és entesa.
Altres recursos per crear un vincle entre les famílies, els infants i l’escola bressol són les activitats de cap de setmana amb la mascota de classe, el conte viatger, l’escola de pares i mares, les tardes a l’escoleta...


Ens expliques com ho feu a la vostra escola bressol?

JUGUEM A DÒMINO!

$
0
0
L’avi Lluís va morir molt jove però els pocs anys que vàrem compartir em van deixar pel record la màgia dels seus dibuixos (clica aquí) i els jocs de taula de les tardes de diumenge.
Cada setmana, una estona després de dinar, mentre la iaia i la mare endreçaven, ell es dirigia a la seva habitació i tornava carregat amb el parxís, els escacs, les dames i el dòmino. Aleshores, ens demanava a què volíem jugar i jo suplicava entre rialles començar pel dòmino.
M’agradava molt la capseta de fusta gravada on guardava les fitxes i veure com l’obria amb parsimònia fent lliscar la tapa. Amb un gest decidit feia caure totes les fitxes que deixava girades sobre les estovalles blanques de fil que remarcaven el negre de cadascuna d’elles.

En aquell moment era quan jo amb les dues mans les feia girar i les repartia mentre comptava fins a set una i una altra vegada; aleshores començava la partida.
Com que sempre guanyava, jo pensava que era una bona jugadora, ara els anys em fan pensar que segurament la meva innocència no em deixava veure la complicitat dels adults per fer-me contenta.
Sigui com sigui, el gust pel dòmino ha estat determinant per incloure aquest joc de taula a les activitats de l’Educació Infantil; ja que permet un munt de variants que faciliten l’assoliment dels continguts en les diverses àrees.
Jugar amb el dòmino a l’aula, potencia l’atenció, facilita l’adquisició de nou vocabulari, es treballen conceptes matemàtic i, si no es potencia la competitivitat entre els infants, és un gran recurs lúdic.
Els primers dòminos que podeu presentar als més petits són els que tenen textures, imatges o dibuixos que cal associar seguint el concepte d’igualtat.
Els podeu fer vosaltres si el que necessiteu és treballar algun contingut específic o utilitzar els comercialitzats que podeu trobar de gran tamany pels més menuts.
En petit grup, presenteu les fitxes del dòmino explicant les dues parts de cadascuna, les imatges i les característiques de cada dibuix (animals, flors, fruites...).
Després, en calma, expliqueu les normes de joc tantes vegades com calgui perquè s’entenguin bé i feu una partida de prova.
Per fer-.ho més simple, no deixeu fitxes per anar menjant,repartiu-les totes entre els infants.
A terra, o sobre una taula, inicieu el joc a partir d’una fitxa doble i manteniu sempre el mateix ordre de participació.
Cal transmetre que a l’escola, quan juguin a dòmino, han de col·laborar entre ells per posar totes les fitxes i que serà indiferent qui les acabi primer.
En finalitzar la partida, celebreu-ho amb alguna cantarella festiva de felicitació.
Quan els infants dominin la dinàmica del joc, podeu introduir dòminos de siluetes, figures geomètriques, etc. 
Si cliqueu sobre la imatge accedireu a un fitxer per imprimir  el dòmino.
Quan els nens i les nenes estiguin familiaritzats amb les estratègies del dòmino, serà el moment d’introduir les fitxes i les normes clàssiques.
Segons els coneixements previs dels infants, podeu donar la consigna d’utilitzar-les a partir de la quantitat de punts o per reconeixement visual de la seva distribució en l’espai.
Si cliqueu sobre la imatge accedireu a un fitxer per imprimir  el dòmino.
En els cursos superiors del Segon Cicle d’Educació Infantil, el dòmino també pot ser un bon recurs per treballar l’algorisme de la suma; ja que la fitxa mostra els dos sumands, que comptant el total dels punts s’arriba al resultat final.
Si cliqueu sobre la imatge accedireu a un fitxer per imprimir  el dòmino.
Abans de fer la fitxa individual, és important que seleccioneu les fitxes del dòmino amb un resultat final conegut pels nens i nenes.  
A més, dediqueu algunes sessions a realitzar col·lectivament l’activitat que podreu aprofitar per avaluar la relació grafia/quantitat, el coneixement del grafisme dels nombres, el punt d’inici i la direccionalitat.
Si teniu ordinador a l’aula o PDI aprofiteu per jugar a dòmino amb algun dels programes o aplicacions que trobareu a la xarxa.
Si cliqueu sobre la imatge accedireu a un fitxer per imprimir  el dòmino.
En els racons de llenguatge verbal podeu tenir sempre un dòmino d’associació de lletres amb dibuixos, de paraules amb fotografies, dels noms dels nens i nenes amb les seves fotografies...
Si cliqueu sobre la imatge accedireu a un fitxer per imprimir  el dòmino.
Si teniu algun alumne invident o de baixa visió procureu tenir un dòmino tàctil amb les fitxes amb relleu o textures a fi que les pugui manipular i participar així en el joc de taula.
Ah! No deixeu de provar l’efecte dòmino!!!

Per saber-ne més:
Viewing all 135 articles
Browse latest View live