Quantcast
Channel: Fer de Mestres
Viewing all 135 articles
Browse latest View live

PREMI SEU BLOG É UNA FOFURA!

$
0
0
Com sabeu em costa molt repartir els premis  que  Fer de Mestres va  rebent d’altres blocs  perquè  les condicions  en  rebre’ls és  repartir-lo a un nombre limitat de blocs i és tant difícil triar!
Avui, m'he decidit a repartir el Premi Seu blog é uma forfura! que traduit al català seria, més o menys, El seu bloc és una monada!



El premi el va idear la Lissy del bloc portuguès Assunto de garota. Amb la idea de donar-lo a conèixer, hi va incloure l’enllaç en el segell.  
Aquest premi, des d’un bloc de moda i d’idees per a joves, ha arribat als nostres blocs educatius; segurament  perquè també són una monada J
Vull donar moltes gràcies al Joel d’Educació i lesTic, la Magda d’Els petits infants, a la Núria de Som-hi mestres! I a la Txell de La maleta del precinema a Infantil perquè aquests regals ens ajuden a seguir treballant en els nostres blocs.
Les condicions en rebre’l són:
·        Enganxar la imatge del premi al bloc.
·        Enllaçar el teu bloc amb el que t’ha atorgat el premi.
·        Atorgar el premi a 8 blocs.
·        Posar-te en contacte amb els blocs premiats per informar-los.

Avui, aprofitaré a atorgar aquest premi als vuit blocs que m’han ajudat a entendre la blogosfera i sense ells no hagués pogut  seguir en aquest món virtual. Sou una monada!!!

·                    Idees Magistrals
·                    Educació i les Tic
·                    Els petits infants
·                    La maleta del precinema a infantil
·                    La classe de Miren
·                    Aula TIC
·                    Actividades para Educación Infantil
·                    Món Infantil

MOOOOOLTES FELICITATS!!!


FER DE MESTRES FA 1 ANY!!!

$
0
0
Avui, 10 de març, fa un any que vaig publicar  la primera entrada del bloc Fer de Mestres.

M’acabaven de donar la incapacitat per malaltia després d’anys de lluita contra la simptomatologia de la Síndrome de Fatiga Crònica, de recerca de tractaments inexistents i d’incomprensió social.
La sensació de buit era immensa, l’enyorança de les emocions compartides amb els infants m’envaïa sovint i l’absència d’expectatives de futur  em comportaven dies tristos de dol.
El meu caràcter inconformista i lluitador que havia estat un inconvenient en molts moments de la joventut; aquells dies, va ser la meva força vital. Em va fer creure que, d’alguna manera, la meva vida havia de renéixer i així ho vaig explicar a la primera entrada del bloc titulada Malgrat la boira cal caminar.
Si la meva salut hagués estat intacta, a més d’estar a l’escola, hauria seguit fent cursos de formació per a mestres; ja que, sempre he pensat que compartir és enriquir-se.
Un matí, en un moment de lucidesa, vaig iniciar el meu camí virtual obrint una pàgina de Facebook anomenada Fer de Mestres. Amb ella, pensava que podria tenir una finestra oberta per on seguir assessorant les noves generacions de mestres.

Clica la imatge per accedir-hi!

Va ser la Núria Ramírez, amiga de facebook, qui em va animar a desenvolupar les idees que exposava en el mur d’aquella xarxa social fent un bloc educatiu. Moltes gràcies, Núria!
Des de la més gran ignorància en aquests temes de la blogosfera, vaig començar a buscar programes que em permetessin de fer-lo de la manera més senzilla. Després de provar-ho amb diferents recursos TIC, va néixer el bloc Fer de Mestres.
En aquest any, Fer de Mestres ha après a caminar, ha anat alimentant-se d’idees per créixer poc a poc, ha sentit la satisfacció de compartir i, el millor, ha trobat grans amics i amigues virtuals.
Vull donar les gràcies a la Montse i a la Neus per la seva paciència, a la Lluïsa per la seva implicació, a totes les persones que llegeixen els meus textos del bloc, a les que, a més, hi deixen comentaris o a les que n’hi han deixat en alguna ocasió i dir-vos que ara us trobo a faltar. També als amics i amigues blocaires que m’acompanyen dia a dia.
Confesso que el contacte amb tots i totes vosaltres m’ha donat un munt de motius per llevar-me cada matí més contenta.


També aquest any, ha estat un temps difícil per a l’ensenyament. Han predominant les retallades econòmiques que han afectat els recursos personals i materials que han fet més complicades les condicions de treball. I també ha avançat dia a dia el projecte de la llei Wert que fa preveure greus intromissions en la tasca educativa.
Alhora, les noves propostes animen a espolsar les estores, treure la pols a les escoles i iniciar un camí, des de la imaginació, cap a una escola nova amb un nou paradigma educatiu que no podem excloure en les nostres reflexions.
Per concloure, us animo a seguir compartint la vostra tasca, a recollir els fruits de l’experiència d’altres mestres repartits  pels molts blocs interessants que es poden trobar a la xarxa. I, especialment, us encoratjo a no perdre la il·lusió per FER DE MESTRES  perquè malgrat la boira,  cal caminar.


Petons d’aniversari!

Per saber-ne més:


L'HORA DEL CONTE

$
0
0
Escoltar i explicar contes han estat sempre unes de les meves activitats preferides. Tot i que no tinc records de la infantesa on m’expliquessin contes, sí que en tinc força de mirar-ne i de llegir-ne molts estant asseguda en el meu sillonet. 

Il·lustració de Montse Miquel
Cada dissabte amb la mare, quan tornàvem del mercat, ens aturàvem a la llibreria del barri i em deixava triar un conte per gaudir-ne el cap de setmana.
Tenia un gran calaix al moble del menjador, ple a vessar de contes, la majoria d’aquells de tapes de cartró i fulls grapats dibuixats per Ferrándiz i el text escrit amb petits rodolins. Portaven a la tapa un element significatiu del conte que permetia jugar-hi i que a mi m’agradava col·leccionar. Entre dagues de l’Alí Babà, plomalls de la Rateta, les claus d’en Barba Blava... imaginava les meves aventures posant-hi  la veu a tots els personatges.
D’aquells dies, em resta la facilitat per modular la veu en les narracions, i així, crear força expectació. Puc fer que tots els titelles en tinguin una de pròpia, de veu i fer-la greu, molt greu, en ser la  d’un gegant o aguda, per convertir-se en la d’una fràgil erugueta. 
Il·lustració de Virginia Pinon
Aprofitant aquests recursos vocals i el meu gaudi en explicar contes, l’equip docent d’Educació Infantil de l’escola va acordar que fos l’encarregada de l’hora del conte en la sessió setmanal de cada grup a la biblioteca.
Explicar contes és una activitat essencial per iniciar els infants en l’art de la paraula i  la creativitat de la llengua amb moments màgics de descoberta d’emocions i sentiments.
Els personatges de les narracions informen als infants dels valors i dels rols socials, els fan descobrir l’amistat, l’enveja, la companyonia, la separació, la mort…També són un recurs per a la motivació dels projectes i per aprendre el llenguatge verbal. 
Les capacitats que potencia més aquesta activitat són:
* Aprendre a pensar i a comunicar.
 Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
Els objectius a assolir són:
  • Saber escoltar un conte llegit o explicat de forma expressiva, atenent a una bona entonació, ritme, pronuncia, etc... com a model que afavorirà posteriorment la lectura expressiva dels alumnes.
  • Comprendre, a partir del gest i l'entonació, les diferents intencions comunicatives de qui llegeix o explica, així com implicar-se emocionalment en la història.
  • Seguir el fil del relat en contes llegits o explicats.
  • Gaudir escoltant contes.
Temporització:
Explicar o llegir contes ho fem sovint a les nostres aules però aquesta activitat és per realitzar-la durant una sessió setmanal amb el grup desdoblat.
Proposta d’activitats:
L’hora del conte, sempre que sigui possible, realitzeu-la a la biblioteca de l’escola o a la bebeteca de l’escola bressol. Allà hi adapteu un racó tranquil en un espai on es pugui estar assegut còmodament i a prop dels llibres infantils perquè en acabar d’escoltar el conte puguin mirar-ne d’altres.
Hora del conte a Okendo

Per seleccionar el conte a explicar, valoreu l’etapa evolutiva dels infants perquè el relat ha de ser clar amb un contingut significatiu per a ells i elles. També és important que us agradi a vosaltres perquè el vostre entusiasme es pugui transmetre als infants.
En el primer cicle d’Educació Infantil és aconsellable repetir els contes que es van explicant per afavorir la comprensió del relat i anar interioritzant les fórmules tipus d’inici i de final dels contes.
És molt important establir un ritual, el nostre era ambla capsa màgica dels contes, perquè començar amb aquest element ajudava a centrar l’atenció i a crear expectació.


Clica la imatge per veure com es fa.
En el segon cicle d’Educació Infantil podeu fer una conversa prèvia amb els infants per elaborar hipòtesis sobre el conte a partir del títol i de la il·lustració de la tapa: Quin conte serà? De què ens parlarà? Quins poden ser els personatges?...
Inicieu la narració del conte amb les fórmules establertes com “Vet aquí una vegada...” o “Hi havia una vegada...”
Per  explicar el conte, a més del llibre, podeu utilitzar recursos diversos imatges, titelles,  instruments...
Si el llegiu, mostreu les il·lustracions del conte a mida que passeu les pàgines i, si cal, expliqueu-les.

Com explica Sara Cone Bryant en el seu llibre “Com explicar contes” per a una correcta narració cal:
  • Utilitzar expressions senzilles.
  • Narrar amb expressions curtes i paraules clares.
  • Fer ús de la modulació de la veu, el cos i el moviment per recolzar la narració.
  • Realitzar una narració tranquil·la, sense presses, gaudint de les expressions i dels diàlegs.
Per acomiadar el conte, als infants els agrada que no utilitzeu sempre la mateixa fórmula del final com ara “Vet aquí un gos, vet aquí un gat, que aquest conte s’ha acabat” o “ Conte contat, conte acabat i si no és mentida és veritat”...
Al bloc Bibliopoemes hi podeu trobar un llistat de:

Amb la mateixa solemnitat que al principi, finalitzeu el ritual desant el conte a la capsa i convidant els infants a mirar algun altre conte de la bebeteca o biblioteca.
L’hora del conteés una activitat màgica perquè permet veure les cares plenes d’emoció i embadalides dels infants mentre escolten els contes. 
Us ho voleu perdre?

Per saber-ne més:

PREMI LIEBSTER AWARD

$
0
0
Com he explicat en altres ocasions, repartir els premis que arriben a Fer de Mestres se’m fa difícil. Sempre em queda la sensació de no ser justa, de deixar sense nomenar blocs interessants perquè, aquests premis entre blocaires, reconeixen el treball i l’esforç dels companys i companyes i n’hi ha molts que s’ho mereixen.
Aquesta vegada ha arribat el PremiLiebster Award, sembla ser que és d’origen alemany; ja que, en aquesta llengua vol dir “Premi al més estimat”. Va néixer amb la intenció de reconèixer la tasca dels nous blocs i de difondre’ls per la blogosfera.
La veritat és que amb aquest títol tan preciós, m’ha emocionat que es pensés atorgar-li a Fer de Mestres des dels blocs: 
Moltes gràcies!!!

Les condicions que s’accepten en rebre el premi són:
·        Anomenar i agrair el premi a la persona o bloc que l’ha concedit.
·        Respondre les onze preguntes que es formulen.
·        Concedir el premi a onze blocs amb menys de 200 seguidors/es.
·        Visitar els blocs que han sigut premiats conjuntament amb el teu.
·        Informar als blocaires del teu premi deixant-hi un comentari al seu bloc.

1.  Per què vas decidir crear un bloc i quan vas començar? 
M’acabaven de donar la incapacitat per malaltia i l’absència d’expectatives de futur  em comportaven dies tristos. Ara fa un any, vaig pensar en fer un espai a la xarxa per tenir una finestra oberta per on seguir assessorant les noves generacions de mestres.
2.   Si no escrivissis sobre el temes que tracten el bloc, sobre què escriuries?
M’agrada molt fer manualitats i cuinar. Per a la primera afició ja tinc un altre bloc, Fer de Paper.
Per a l’altra, m’ho faig venir bé per incloure-hi en els blocs alguna recepta de cuina.
3.   Quin és el teu post preferit? Per què?
En tinc dos, Malgrat la boira cal caminar perquè va ser el primer que escrivia i amb el que vaig iniciar el meu camí blocaire. L’altre, Experimentant l’espai amb una càmera fotogràficaperquè l’Estrella, del bloc Idees Magistrals, m’hi va deixar un comentari. D'aquesta manera, Fer de Mestres es va donar a conèixer a la blogosfera educativa.
4.   Què t'aporta tenir un bloc?
Per a mi escriure els textos és terapèutic perquè dóna sentit a la meva vida professional i publicar-los m’ha aportat un espai de comunicació que d’una altra manera no tindria.
5.   Què és el que més t'agrada del món 2.0?
La companyonia que hi ha entre blocaires, hi he trobat grans amics i amigues. També, el munt de recursos que s’hi troben diàriament.
6.   Com planifiques els continguts i temes pel bloc?
Quan tinc una idea per a una entrada, l’escric en un fitxer word i l’endreço a l’ordinador per temes a la carpeta de projectes d’entrades pel bloc.
Quan tinc temps i inspiració per escriure treballo en el contingut, investigo sobre el tema, hi reflexiono i el guardo fins el dia que veurà la llum.
A l’hora de publicar, busco un text amb un tema adient al temps escolar i a les necessitats dels/de les mestres.
7.   Tenies entre mans altres noms pel bloc abans de decidir el que té?
Sí, vaig pensar en “La capsa màgica”perquè ha estat l’element que més s’ha significat en la meva tasca de mestra.
8. Si preguntes a la gent que et coneix. Què em dirien de tu?
Tinc una personalitat que no deixa indiferent, m’estimen molt o incomodo molt.
Les primeres persones dirien que sóc molt detallista i es senten estimades, resolutiva i creuen que els facilito les coses, decidida i es senten segures, valenta i les encoratjo...
Les altres, en són menys, dirien que sóc tan detallista que arribo a ser pesada, que en ser resolutiva no deixo fer, la meva decisió i valentia l’entenen com arrogància... Així que la gent que em coneix et diria de mi segons el color del cristall amb què em miressin.
9.   Què fas durant el teu temps lliure?
El comparteixo amb la meva família, amigues i amics, llegeixo, cuino, faig scrapbooking i estic moltes hores al sofà descansant molt, molt i molt.
10. Quin consell donaries a les persones sobre el món dels blocs?
Donar consells no és el meu fort!
11.  Has viscut algun afer important a partir del bloc? 
Sí, un de molt important: Recuperar la meva vida professional.
Ha estat el millor d’aquest últim any!!!
Els blocs a qui atorgo el Premi Liebster Award són:



FELICITATS!!!

PER SANT JORDI: LA ROSA!

$
0
0
La Diada de Sant Jordi és un dels dies més significatius de casa nostra: tots els carrers plens de persones amb roses vermelles a les mans i les seves mirades interessades en els llibres que farceixen les paradetes.
L’origen d’aquesta festa es perd en els temps; sembla que a finals d’abril, els nostres avantpassats, celebraven unes festes en honor a la deessa Flora.
Ella, la deessa de les flors, dels prats, dels boscos i dels jardins,  estava enamorada del déu Zèfir i la història del seu amor inspirava composicions poètiques que es llegien en els anomenats Jocs Florals on les donzelles eren coronades amb roses i flors.
A la nit, a la llum de les torxes, es premiaven les millors composicions poètiques sobre el triomf de la primavera i de l’amor.  Així és com es van unir les roses amb la literatura!
Aquesta celebració ha resistit el pas dels anys, s’ha estès a tota la població i, especialment, per les escoles.
Als centres escolars, el Dia de Sant Jordi s’hi celebren activitats literàries, s’hi fan punts de llibre, s’hi juga amb els dracs i s’hi veuen roses, moltes roses.
Punts de llibre
Al voltant d’aquesta Diada, es planifiquen activitats plàstiques pensades per a fer roses amb diversos materials: Les roses de Sant Jordi.
Avui, us presento algunes roses de Sant Jordi, que he fet al llarg dels anys de docència, perquè trieu quina s’adapta millor a les habilitats dels infants de la vostra aula.
Prèviament, com explicava a Per Sant Jordi: el drac! s’haurà treballat, a l’aula, la llegenda de Sant Jordi.
Les capacitatsque potencia aquesta activitat plàstica són:
1.­ Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.
2.­ Aprendre a pensar i a comunicar
3.­ Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
4.­ Aprendre a conviure i habitar el món.
Els objectiusa assolir seran:
·                    Conèixer la Llegenda de Sant Jordi i els seus personatges.
·                    Treballar tècniques plàstiques.
·                    Desenvolupar habilitats motrius.
·                    Estimular aspectes sensorials i afectius.

Roses senzillespels més petits
Les habilitats motrius dels infants més petits d’Educació Infantil estan en ple procés de desenvolupament. Per aquest motiu, haureu de pensar en activitats plàstiques d’estampació, de pintura de dits, d’arrugar paper... que no impliquin massa precisió.
Idees pel Primer Cicle d'Educació Infantil
Us proposo de fer una rosa estampant la mà de cada infant en un full de paper gruixut i blanc.
Aquesta activitat, per les seves característiques, l’heu de fer de forma relaxada i sense presses. Aprofitant cada instant per gaudir i crear vincles afectius amb els infants mentre la feu i quan els renteu les mans jugueu amb l’aigua tenyida de pintura i les sensacions que provoca.
Per començar, pinteu als infants els dits i el palmell amb un pinzell de pintura vermella. És un moment excepcional per gaudir de l’experiència sensorial que les pessigolles fan en passar-lo pel palmell i de la sensació que provoca la fredor de la pintura. Podeu fer-ho amb la cantarella “ralet, ralet, pica dineret!”, els encanta.
Després, amb cura, premeu la mà pintada sobre el paper per deixar-hi l’empremta. Quan s’hagi assecat retalleu-la pel contorn i enganxeu-hi un pal de gelat on hi podeu posar una fulla verda.
A l’hora de programar l’activitat penseu fer-ho algunes setmanes abans de la Diada de Sant Jordi; ja que, haureu de dedicar temps a retallar-les, confegir-les, embolicar-les... i, abans de portar-la a casa, posar-hi una goteta d’essència de rosa per poder-la olorar.

Roses de paper, de plastilina i altres materials pels més grans.
Les habilitats motrius dels infants dels últims cursos del Segon Cicle d’Educació Infantil, en estar més desenvolupades, permeten que es puguin programar activitats més complexes.
Idees pel Segon Cicle d'Educació Infantil
Per aquest cicle us proposo una rosa feta amb diversos materials, una tècnica de pintura poc habitual i un xic de fantasia:
-      Envàs d’esprai amb pintura vermella barrejada amb força vernís o una mica de la màgica “sang de drac”
-      Pintura de color verd i pinzells
-      Ouera de cartró i bastonet de broqueta
-      Niu de pasta (fettuccine)
-      Plastilina verda
-      Cola blanca
-      Tira de paper de seda verd o cinta
-      Safates de porexpan
Expliqueu la Llegenda de Sant Jordi fent èmfasi en el final on les gotes de sang del drac es converteixen en roses i amb to de complicitat mostreu l’envàs màgic de “sang de drac”. Aleshores ensenyeu la rosa de mostra i expliqueu que cada infant en farà una amb aquesta pintura màgica.
Com que tindreu un o dos envasos d’esprai haureu de planificar una activitat diferent pel grup o pintar el calze i la tija de color verd mentre, per parelles, fan la rosa.
Per fer el calze, amb el cartró de l’ouera i la tija, amb el bastonet, primer s’han de pintar utilitzant la pintura verda.
Per fer la rosa, demaneu als infants que, en un racó de la safata i  amb retolador, hi posin el seu nom.
Poseu sobre la safata el niu de pasta i feu que el pintin utilitzant l’esprai de pintura vermella barrejada amb vernís. Deixeu-ho assecar.
Com us explico en el següent vídeo, munteu la rosa de Sant Jordi, clavant el bastonet a una boleta de plastilina i després a la base encolada de l’ouera.
Encoleu la base del niu de pasta i enganxeu-lo a l’ouera de cartró. Per finalitzar, lligueu la fulla de paper de seda a la tija i poseu-hi unes gotetes d’essència de rosa.

I ara sí, regaleu per Sant Jordi: la rosa!

Notes des de l’experiència:
* L’envàs d’esprai més econòmic es pot trobar en els “basars orientals”.
* És important fer primer una rosa per comprovar en assecar-se que la barreja de la pintura amb el vernís passa bé per l'esprai i endureix prou la pasta.
* Si els infants en pintar amb l’esprai la pasta es deixen racons, deixeu que amb cura els pintin utilitzant un pinzell tou.
* En quedar la safata molt plena de pintura es poden posar els nius de pasta sobre plàstic per deixar-los assecar. No ho feu sobre paper; ja que poden quedar-hi residus enganxats.






FEM POEMES

$
0
0
Els meus anys, com alumna, a l’escola de Primària no em van ajudar gens a descobrir les emocions i la sensibilitat que desperta la poesia. Era una escola fosca, on ens feien aprendre de memòria llargs poemes en castellà, sense cap treball previ de comprensió del text.
Amb aquests antecedents, confesso que mai he estat una gran lectora de poemes, ni durant els primers enamoraments de l’adolescència quan es fan irresistibles els versos d’amor.
Recordo que de més gran, inesperadament, vaig descobrir uns dels meus poetes preferits, Antonio Machado, en escoltar els seus poemes musicats per Joan Manuel Serrat i Joan Salvat- Papasseit, en les cançons de Lluís Llach.

Per evitar que els nostres infants tinguessin aquestes llacunes educatives i haguessin de descobrir  inesperadament la màgia dels poemes, mentre vaig fer de mestra sempre em vaig preocupar de treballar el text poètic a l’Educació Infantil.
Il·lustració: Mònica Carretero
Tot i que qualsevol moment escolar és adient per llegir un poema, per crear-ne un altre i per compartir la musicalitat dels versets infantils; les institucions ofereixen a les escoles grans oportunitats en definir, cada any, temps per l’obra literària d’algun autor.
Aquest 2013, és l' lAny Salvador Espriu i, també, es commemora  l’Any de Joana Raspall arran del seu centenari. 


Els poemes de Joana Raspall, a l’Educació Infantil, són molt adequats pel seu llenguatge planer, els seus versos traspuen els valors i les emocions dels temes que interessen els infants. Us convido a descobrir la seva biografia a través d'aquest vídeo.


Si voleu adaptar aquesta proposta a Primària, per treballar la biografia i, alhora introduir la rima amb els rodolins, us poden ser molt útils les auques. Cliqueu aquí per accedir a l'Auca de la Joana Raspall.
Fem poesia amb la Joana Raspall és una proposta per treballar el text poètic a l’escola infantil.
Les capacitatsque més es potencien amb aquesta proposta són:

·        Aprendre a conviure i habitar el món.
·        ­Aprendre a pensar i a comunicar.

Els objectiusa assolir seran:

·                    Introduir la poesia de Joana Raspall.
·                    Desenvolupar la creativitat.
·                    Treballar i gaudir del text poètic i les seves característiques.
·                   Aprendre a recitar poemes utilitzant el gest i respectant la musicalitat de les paraules.
·                    Descobrir emocions i sentiments expressats poèticament.

Bon dia, poesia!Un poema pels més petits
Acostumats els infants al ritual del Bon dia, aquest poema els és molt fàcil de comprendre i, alhora, és sorprenent per ells veure a quines coses es dóna el bon dia: Bon dia cel, bon dia terra...

Amb la pissarra digital o amb l’ajut d’un canó de vídeo, es poden projectar imatges referents al poema.
Per introduir el poema, asseguts en rotllana feu-ne la lectura donant-li entonació per crear l’emoció en cada salutació.
Si voleu que se l’aprenguin, repetiu-lo i demaneu els infants que el vagin repetint, vers a vers.
També podeu jugar a trobar per a qui o a què li diria Bon dia cadascú. Ho poden dibuixar i enquadernat o escanejat es pot fer un nou poema en paper o digital. 
Les bombolles,un poema pels més grans

Com en el poema anterior, reciteu-lo, expliqueu el seu significat i feu que els infants l’aprenguin. També poden copiar els primers versos  i  buscar en el text lletres o paraules conegudes o escriure alguns mots.


Per concloure, podeu fer bombolles de sabó i experimentar les sensacions que explica el poema.
Per recordar l’activitat podeu confegir amb els infants un mural per a la classe.

  Mural de l’Escola Estalella
Engrescats per aquesta activitat, i després de fer reconèixer la rima en el poema trobant-hi les paraules que acaben igual (tassó/sabó, sol/tornassol, agafar/mà i bufat/somiat), us convido a fer un nou poema a partir dels rodolins creats amb els noms o  amb altres paraules que siguin significatives als vostres infants. 

Imatge Bloc recursos i materials. Clica per accedir-hi!

Per facilitar la tasca, haureu d’elaborar prèviament, entre tots i totes,  llistes de mots que sonen igual. Com que algunes vegades costa de trobar les paraules, un generador de rimes us pot ser molt útil.
Finalment, en podeu fer un recull.


Els criteris d'avaluació es definiran tenint en compte els coneixements previs de cada grup d'infants i les activitats realitzades.
Els treballs que feu a les escoles durant l’Any Joana Raspall els podreu compartir a la xarxa seguint les indicacions que trobareu clicant aquí

La poesia és l'art d'expressar en paraules les emocions, no deixeu de gaudir i de fer gaudir aquesta meravellosa experiència.

GRAFISME A LA SORRA

$
0
0

Viure la infantesa en una ciutat oberta a descobrir el mar té els seus avantatges. Passejades per la platja a l’hivern, postes de sol al capvespre i llargues jornades d’estiu mentre l’aigua del mar refresca la pell enrojolada.
Imaginar un dia sense sentir la brama de les onades, l’olor del salnitre o perdre’s l’estampa fotogràfica del mar a l’horitzó, és gairebé impossible per a tots nosaltres.
Els infants de la meva generació, en no haver-hi el costum de mirar la televisió, passàvem hores i hores jugant a la sorra de la platja. Hi fèiem forats per amagar-hi les cames, omplíem galledes per fer castells de sorra i el que més ens agradava era fer-hi dibuixos amb palets de fusta que l’aigua del mar retornava a la platja; imatges efímeres que desapareixien en arribar les onades.

Il·lustració Sergi Càmara
La majoria de les escoles dels anys seixanta es fornien d’una pedagogia rígida, sense donar l’oportunitat a l’experimentació i amb activitats  monòtones i repetitives des dels primers cursos de parvulari.
En aquelles aules, fer pàgines inacabables del quadern de cal·ligrafia era la manera en què s’aprenia a fer el traç de les lletres i el dels números. 

Quadern de cal·ligrafia Rubio
No es programaven activitats de grafisme de cap altra mena però per a nosaltres no era un problema perquè de manera intuïtiva ens havíem passat tot l’estiu fent-ne a la sorra de la platja.
La sorra és un recurs que podem trobar a molts dels patis de les nostres escoles i, en cas contrari, sempre podem posar, en el racó de grafisme, una safata de sorra per practicar sensorialment  les habilitats necessàries per a l’escriptura.


Els infants que tenen un sorral en el pati de l’escola, estan familiaritzats amb aquest material i amb la seva textura. En les estones d’esbarjo hi han buscat aquell sedàs que un dia va quedar colgat en oblidar-se’l a l’hora de recollir, la joguina de plàstic que hi van amagar quan jugaven a pirates i, en trobar un pal, juguen a fer de mestres quan escriuen a la pissarra.


Si no en tenen, per introduir la safata de sorra a l’aula i aconseguir la familiarització dels infants en la manipulació d’aquest recurs, és important fer, inicialment, una activitat d’experimentació sensorial amagant-hi, com si es tractés d’un tresor, objectes per descobrir.


Aquest tipus d’activitats també són molt adequades pels infants de l’Escola Bressol posant-hi elements d’un tamany que no comporti cap perill per a ells.
Poden haver-hi infants que es neguin a tocar la sorra amb les mans, no se’ls ha d’obligar a fer-ho.
Començar a escriure requereix una interiorització de les lletres i una seguretat en la motricitat fina que cal treballar molt amb els infants i es pot fer de forma motivadora.
Un dels llegats que ens va deixar Maria Montessori és l’experimentació sensorial com a estratègia principal per assolir els aprenentatges. Moltes aules Montessori tenen una una safata de sorra per al treball de grafisme que es converteix en un magnífic recurs pel rastreig amb els dits, pals de polo o pinzells.  
En les poblacions on la sorra de platja és difícil d’obtenir, en tenir una textura similar, la substitueixen per farina de blat de moro.


Si esteu fent el projecte de la Lluna o si voleu donar-li a l’activitat una mica de màgia, la safata la podeu omplir de pols de la lluna!
Es fa barrejant un paquet de sal, colorant alimentari negre i purpurina platejada.



Les capacitats que més es potencien amb aquestes activitats són :
·        Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.
·        Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
Alguns dels objectius a assolir seran:
·        Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació.
·        Adonar­se de les possibilitats motrius pròpies.
·        Practicar sensorialment  les habilitats necessàries per a l’escriptura.
·        Exercitar els diversos grafismes respectant les habilitats personals.
·        Gaudir en l’experimentació.

Proposta d’activitats

Comproveu que el sorral no està ocupat per cap altra curs per a poder fer l’activitat per tot l’espai sense interrupcions ni interferències.
Deixeu que cada infant experimenti el grafisme a la sorra, sense cap model, fent dibuixos, línies, lletres...
També podeu repartir pals de polo, vigilant que l’agafin correctament, per utilitzar-los com a instruments d’escriptura.
En veure que es comencen a distreure, si van perdent la motivació, és millor aturar l’activitat. Aleshores, aprofiteu per observar conjuntament les grafies pròpies i les dels altres per valorar les produccions realitzades.


Fotografia cedida per la Mati Muñoz
Activitats de grafisme amb targetes de traç:
Aquestes activitats s’han de fer al sorral del pati o a la safata de sorra després d’haver treballat el punt d’inici i la direccionalitat del traç amb el propi cos.

Després del treball corporal per interioritzar el traç, es pot passar a fer-lo al sorral o a la safata de sorra tenint com a model les targetes de traç.
Safata de sorra i targeta de traç
Els criteris d’avaluació s’establiran segons els coneixements previs dels infants doncs el procés d’adquisició de les habilitats necessàries per assolir els objectius dependran d’ells.

Per saber-ne més:

ANAR DE COLÒNIES

$
0
0
Les persones de la meva generació, no vam poder viure l’experiència d’anar de colònies amb els companys i companyes de la classe, si més no, algunes van fer “uns dies d’exercicis espirituals”.
En ser d’una família humil que no podia sortir d’estiueig durant les vacances, el pare, educat en els valors de l’escola de la república, va considerar oportú que les seves dues filles forméssim part de l’Agrupament Escolta de la ciutat.

Il·lustració de Roser Capdevila
Així, la meva germana i jo des de petites vam anar d’excursió i de campaments per poder gaudir de la natura, descobrir la companyonia, desenvolupar l’autonomia personal, i sobretot, assolir els valors de la solidaritat, la tolerància i la cooperació.
Estic segura que aquests valors són els que m’han fet ser qui sóc avui i els que m’han portat a compartir amb vosaltres la meva experiència dels anys passats fent de mestra, ja que llavors vaig entendre que compartir és enriquir-se.
Encara ara, aquests aspectes són els que es segueixen potenciant en l’activitat d’anar de colònies
Aquestes són estades, en les quals mestres i monitors/es realitzen activitats educatives i lúdiques pels infants. S'acostumen a realitzar en un entorn natural, al voltant d’un edifici que es converteix en la casa de tothom.


Actualment és un moment complicat per fer les colònies escolars; ja que, les retallades en educació, han implicat que les escoles s’hagin vist obligades a deixar de fer algunes activitats extraescolars amb els infants; doncs, la crisi ha deteriorat les economies domèstiques i moltes famílies es troben sense poder fer front a aquesta despesa.
Els centres escolars que han decidit seguir fent les colònies, en ser menys mestres en la plantilla degut a les retallades, han de fer complicades distribucions en els horaris dels qui resten a les escoles per poder facilitar mestres acompanyants. Anar decolònies a l’Educació Infantil, és un tema controvertit. Hi ha mestres que hi veuen més inconvenients que avantatges al fer-ne amb els infants de P2 de les escoles bressol i, també, es qüestionen l’assistència dels grups de P3.
La participació dels grups de P4 i P5 en les colònies és més acceptada per la majoria de mestres; ja que, a més de potenciar els valors ja esmentats anteriorment, hi veuen una oportunitat per afavorir l’autonomia personal lluny de les famílies i potenciar els vincles afectius entre mestres i infants.
Si es valora aquesta activitat positivament i es decideix marxar de colònies, l’equip docent ha de preparar-les acuradament perquè siguin exitoses i s’assoleixin els objectius definits.
M'agrada anar de colònies de Jordi Tonietti
Quan s’ha d’escollir la casa de colònies cal tenir en compte que estigui situada en un paratge natural sense cap perill. Les instal·lacions i les activitats han de ser adaptades a les característiques dels nens i de les nenes i garantir-ne la seva seguretat.
També caldrà assegurar-se que s’hi podran fer els menús que corresponguin a infants amb al·lèrgies o intoleràncies alimentàries.
Es poden contractar activitats de descoberta conduïdes per monitors/es o muntar-les l’equip docent. En ambdós casos, cal ser-hi presents per compartir els moments de descoberta i viure amb els nens i les nenes les emocions que consolidaran els lligams afectius que perduraran en el temps.
Alguns infants és possible que tinguin una mica de preocupació pel fet de no dormir a casa, per si el  menjar serà del seu gust, per a no passar-s’ho bé... cal donar-los tota la informació i programar activitats a l’aula que facilitin el diàleg on puguin mostrar les seves angoixes i  poder-los tranquil·litzar. 
Endevinalles per anar de colònies de Lola Casas
Si es disposa de vídeos o d’imatges d’altres cursos podeu mostrar-les i comentar-les per encomanar-los l’emoció i l’alegria que es viu a les colònies.

Colònies Escola Cor de Maria Cormar. Curs 2011-12
Per explicar la planificació dels dies de colònies, el material que cal preparar, els documents que s’han de portar i recollir informació sobre els infants; és important convocar una reunió amb les famílies unes setmanes abans de la data de sortida.

Power Point Reunio Colonies from ceipstjulia


En el Segon Cicle d’Educació Infantil, s’ha d’insistir en la importància de fer la motxilla amb els infants perquè així coneguin quin és el seu material, on està guardat i, d’aquesta manera, es sentin més autònoms i segurs en un nou entorn.
Autorització i material colonies EI from Fer de Mestres


En tornar, podeu preparar la PDI o el canó de vídeo per veure les fotografies i iniciar un diàleg  per recollir les vivències de cada infant i fer una valoració dels dies de colònies i de la idoneïtat de la casa i els seu entorn.
També podeu fer algun treball plàstic per a que els quedi com a record: un dibuix, un encolat amb materials recollits durant l’estada, una manualitat feta amb fotografies...
Encolat amb materials naturals
Quan s’acaben les colònies tornem amb autocar,
el primer dia cantàvem i ara estem massa cansats.
La roba ben arrugada, el sac no me’l sé plegar.
El pare com sempre em dirà que sóc desmanegat.
M’agrada anar de colònies...
                                                                                     (Jordi Tonietti)


Per saber-ne més:

GOMES ELÀSTIQUES, UN GRAN RECURS!

$
0
0
Fa unes setmanes, la Maribel del bloc B aprende en casa presentava una imatge sense títol i ens convidava a imaginar que podria ser. Sense dubte, eren unes gomes elàstiques!
Imatge del bloc B aprende en casa. Clica aquí! 
Aleshores, vaig recordar les estirades de cabells que em feia la mare en treure-les de les dues cuetes que em feia cada matí abans d’anar a l’escola.  Per evitar-me els plors, va decidir tallar-me-les i fer-me portar el cabell ben curt durant molts anys.
El meu disgust va ser extraordinari i quan vaig poder triar el meu pentinat, els cabells van créixer anys i anys sense passar-hi les tisores.
Il·lustració de Marcus Romero
Per sort, amb el temps, aquelles gomes elàstiques han passat a ser material per a fer activitats escolars i poques persones les utilitzen pels seus cabells.
Quan estava a l’aula sempre en portava unes quantes a la butxaca de la bata i quan trobava alguna jaqueta o bata per terra perquè no tenia beta,  passava una goma elàstica per dintre de l’etiqueta i penjava la peça de roba al seu penjador.


La motivació que els infants mostraven vers aquest recurs material i la dificultat que mostraven quan em volien ajudar a realitzar aquesta activitat, en va fer buscar alguns recursos per treballar la motricitat fina amb les gomes elàstiques.
Les Capacitats que més es potencien amb aquestes activitats són:
Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.
Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres.
Objectius:
Potenciar la coordinació òculo-manual i la motricitat fina.
Treballar la precisió, la força i la pressió realitzades amb les mans i els dits.
Gaudir de les activitats i de les produccions.

Proposta d’activitats amb gomes elàstiques:
Decorem ampolles d’aigua.
Deixeu a l’abast dels nens i de les nenes unes ampolles petites plenes d’aigua (així es mantenen millor dretes) i una safata amb gomes elàstiques.
Demaneu als infants que decorin l’ampolla posant-hi les gomes elàstiques de colors.
També podeu fer l’exercici invers si demaneu que treguin les gomes elàstiques de l’ampolleta d’aigua.

Fem música!
Les gomes elàstiques quan són fregades fan uns sons que conviden a imaginar-se una guitarra.
Per fer el vostre instrument musical, podeu aprofitar un envàs de plàstic del tipus que es veu en la fotografia i unes gomes elàstiques.
Convideu els infants a posar-les a l’envàs i a comprovar la seva sonoritat en fregar-les. 

Pintem?
Aprofitant  les habilitats motrius treballades en l’activitat anterior, demaneu els infants que posin gomes elàstiques en safates o bases de capses on hi col·locareu un paper de pintura. Poseu unes gotes de pintura a les gomes elàstiques i moveu-les per esquitxar-ne el paper.
Clica aquí!
Alerta! En fer aquesta activitat s’esquitxa més enllà del paper...

També podeu demanar que omplin una peça de fusta o tub de cartró amb gomes elàstiques.  Amb les peces mullades en pintura es poden estampar diverses línies i amb els tubs utilitzant-los com un rodet. 

Geoplà
Les figures planes són un dels continguts que més es treballa de la geometria a l’educació infantil. Per reproduir-les, un recurs molt útil és el geoplà que, a més de les gomes elàstiques, consta d’una superfície plena d’uns piuets situats en forma quadrada, triangular i circular.

Geoplans
Demaneu que amb les gomes elàstiques facin formes i figures geomètriques. Després les podeu copiar sobre paper.
Si a l’escola no teniu geoplà el podeu fer amb una placa de suro i unes xinxetes de piu.
Inventar jocs amb el geoplà com aquest laberint que ens proposa la Inma del blocPara mi Peque con amor  afavoreix la creativitat i el pensament lògic.

Clica aquí!
Ja veieu com unes senzilles gomes elàstiques són un gran recurs!

Per saber-ne més:



Article 0

LA CARTA ALS REIS DE L'ORIENT

$
0
0
La meva infantesa va ser alegre i càlida però molt austera. La il·lusió de rebre joguines noves es desbordava quan, cada any, escrivia la “Carta als Reis de l'Orient”.
La mare insistia en que havia de ser curta, un parell o tres de joguines, perquè el món era ple d’infants i calia deixar-ne pels altres. També ens recordava que calia portar-se molt bé per rebre-les.
Amb l’avi, entre papers encerats, espelmes usades i trossos de pals d’escombra, fèiem el fanalet per anar a rebre els Reis de l’Orient a la Cavalcada que s’iniciava prop del mar. En tornar a casa, cantàvem pel passadís una cançó i ells ens avisaven de la seva proximitat fent caure caramels del sostre. Quanta màgia!
La impaciència feia difícil de passar les hores de la Nit de Reis, i a casa sabíem que ja havien arribat perquè notàvem la seva olor; una olor intensa i especial que avui encara m’evoca aquelles emocions.
Uns anys després, a l’adolescència, vaig descobrir que l’olor dels Reis de l’Orient era la de la pintura que el pare havia utilitzat unes hores abans, amb presses, per restaurar la cuineta que, invariablement, cada any em portaven amb una mica de fireta de ceràmica i llautó. 

A l’escola, aprofitant que durant els dies previs, els infants escriuen la carta als Reis Melcior, Gaspar i Baltasar, podem incorporar aquesta activitat a la nostra programació per motivar el treball de motricitat fina (estripar, punxar, retallar i enganxar), el de lectura de la imatge i el d’escriptura (treball analític de les paraules).

Les capacitats són:
·        Aprendre a ser i a actuar d’una manera cada vegada més autònoma.
·        Aprendre a pensar i a comunicar.
·        Aprendre a descobrir i a tenir iniciativa.
·        Aprendre a conviure i a habitar el món.
Objectius:
·        Compartir converses sobre les joguines.
·        Treballar les habilitats de la motricitat fina.
·  Reconèixer les lletres de les paraules com unitats, a més de tenir una representació global.
·        Iniciar-se en el procés de l’escriptura en lletra de pal.
·        Gaudir en fer les activitats.
Material:
·        Catàlegs de joguines 
·        Cola i tisores o pelfes i punxons.
·        Lletres mòbils o pissarra i lletres magnètiques
·        Llapis i retoladors
·        Fotocòpies de la Carta en fulls A4 blancs o de colors

Carta als reis
Proposta d’activitats de motricitat fina i de lectura de la imatge:
Uns dies abans deixeu uns catàlegs de joguines al racó de la biblioteca de la vostra aula perquè els infants els mirin i els comentin.
Si a l'aula hi ha alumnes invidents o de baixa visió, s'hi poden deixar joguines perquè recullin informació des de la percepció tàctil i de les converses amb els altres infants.
Escola Bressol a P2:
La maduresa dels infants determinarà l’activitat a fer perquè la diferència d’edat, d’estímuls, d’ambient familiar... defineixen les seves habilitats.
El dia que decidiu fer la carta als Reis, oferiu els catàlegs als infants i que triïn les joguines. Alguns nens i nenes, els més madurs, poden començar a punxar sobre la línia; així, després que us assenyalin la joguina del catàleg que volen incloure a la seva carta, feu-hi una línia pel contorn i que hi punxin a sobre.
Una altra opció seria demanar que estripin el full fins aconseguir la joguina per enganxar-la a la carta.
Si els infants no poden fer cap de les activitats anteriors, retalleu vosaltres les fotografies de les joguines desitjades i que us ajudin a enganxar-les.
Educació Infantil 3-6:
El dia que decidiu fer la carta als Reis, oferiu els catàlegs als infants o deixeu-ne sobre les taules. A més de les propostes anteriors, podeu demanar que amb les tisores cadascú retalli dues o  tres fotografies de les joguines que voldrien rebre dels Reis i feu que les enganxin amb cola en el full.
És possible que trobeu infants amb força dificultat per utilitzar les tisores, haureu d’ajudar-los a col·locar correctament els dits i el paper; a més d’ensenyar-los a fer el gest per obrir-les i tancar-les correctament.
Cal tenir cura perquè els nens i les nenes esquerrans utilitzin tisores adequades a la seva lateralitat. Hi ha al mercat tisores que tenen el tall neutre i les pot utilitzar tothom.
Els alumnes invidents o de baixa visió faran la carta oralment i, després, es transcriurà al braille.
Proposta d’activitats d’escriptura:
Abans d’iniciar aquesta activitat cal preparar el material d’escriptura tenint present  el que s’explica a l'entrada:“El llapis: Quan? Quin i com?” (agost 2012)”
P3:
Com que la carta als Reis es fa a finals del primer trimestre, en finalitzar l’adaptació a l’escola, segurament els infants ja reconeixen el seu nom i aquesta activitat pot ser l’eix motivador per iniciar el treball d’escriptura.
A la majoria de taules d’Educació Infantil s’hi enganxen els noms dels infants, aquests es poden utilitzar com a referent en confegir-lo amb lletres mòbils.
Repartiu les lletres mòbils del nom de cadascú i demaneu que les posin a sobre de les iguals del referent. 
En finalitzar, animeu que ho copiïn al darrera del full; ja que, com que el domini del traç és poc acostumen a fer-ho de mida gran i necessiten espai.
És possible que molts infants encara no siguin capaços de reproduir el nom lletra per lletra però sempre els felicitarem, perquè tots sabem que l’error forma part de l’aprenentatge: “Has treballat molt, felicitats!”
P4 i P5:
En aquests nivells, cada infant amb les lletres mòbils confegirà el nom de la joguina que vol encolar a la Carta als Reis.
Demaneu que reflexionin i que decideixin la paraula que volen escriure al costat de la imatge (camió, diana, etc) i les lletres que necessitaran per fer-ho. 
Escriptura diferenciada
En acabar, ja poden encolar les fotografies i escriure les paraules en el full.
Respecteu les produccions dels infants encara que les paraules no estiguin escrites amb correcció; doncs, la construcció del llenguatge té les seves etapes i, en el procés d'aprenentatge, s'aniran succeint .
Escriptura sil·làbica
Podeu afavorir el treball en parelles; ja que d’aquesta manera l’aprenentatge serà des de la cooperació.
Aquesta activitat pot servir per avaluar l’etapa de l’adquisició de l’escriptura en què es troba cadascú.
El dia dels Reis és un dels més màgics de la infantesa de moltes persones, encara que no podem oblidar als nens i a les nenes que per circumstàncies diverses la viuen amb tristor. Des de l'escola, o privadament, es pot participar en les campanyes solidàries perquè cap infant es quedi sense joguina.


Per saber-ne més:




LA CAPSA DELS PETONS

$
0
0
Un petó és, en moltes ocasions, la primera mostra afectiva que es rep en arribar a aquest món.
Recordo com, en tenir per primera vegada el meu fill en els braços, l’emoció per donar-li la millor benvinguda em desbordava i, únicament, li vaig saber fer un suau petó. Ell va obrir els seus ullets. I pels meus van lliscar unes llàgrimes, quan el seu pare emocionat ens va besar als dos. Quanta estimació farcien aquells petons!
Els petons són una mostra d’afecte que ens acompanyarà en molts moments importants de la nostra vida.
En català els petons es fan, no es donen i, fixeu-vos com n’és de capriciós el llenguatge que, en fer-los donem la benvinguda, l’adéu-siau, la tranquil·litat, la pauta de la passió…

Per desgràcia, no tothom accedirà a una vida afectiva equilibrada i, alguns infants, no podran gaudir de massa petons; donat que  hi ha entorns familiars molt complicats. Per sort, a l’escola, sempre hi haurà petons per a tots els nens i les nenes!

Jo he estat una mestra afectiva i petonera, un beset per fer oblidar el plor, un petonet per curar la ferida, una besada per crear una rialla i molts, molts petons d’estimació.
També m’ha agradat que els infants mostrin i es mostrin el seu afecte. “Un petó i una abraçada” va ser la frase que més vaig pronunciar, durant el meu temps de docència, en la resolució de conflictes, en els aniversaris,  en les salutacions…
A més de les situacions espontànies i quotidianes que es succeixen a l’escola, per potenciar l’afecte i no oblidar el treball de les emocions, els sentiments i el valors cal programar activitats per a l’Educació Emocional.
La capsa del petonsés un bon recurs que facilita el reconeixement, l’expressió i l’acceptació dels propis sentiments i els dels altres; a més de crear un ambient d’afecte i alegria.
Objectius
  • Reconèixer les emocions en relació a l’afecte.
  • Expressar les emocions i sentiments en relació a l’afecte.
  • Acceptar dels propis sentiments i els dels altres.
Proposta d’activitats
La millor manera d’introduir La capsa dels petons és que,en rotllana, expliqueu un dels molts contes que parlen de petons que podeu acompanyar amb el suport de titelles, imatges...
Alguns dels contes que, si no teniu a les vostres escoles, podreu trobar en les biblioteques són:

La provisió de petons de la Zea 
Michel Gay

Mare, de quin color són els petons? 
Elisenda Queralt i Carla Pott
Per saber-ne més, clica aquí.
Quina col·lecció de petons! 
Marta Romera
Per saber-ne més, clica aquí
Petons perduts 
Carlota Valls i Andra Zayas
Per saber-ne més, clica aquí.
Els personatges i les històries explicades en aquests contes, i en els molts d'altres que podeu trobar, aniran creant un ambient relaxat i afectuós del qual en podreu gaudir convidant els infants a fer un petó fort, un de suau, un de volador per a tothom...
Per tal que els petons que es facin a l’aula no s’escapin, mostreu la capsa dels petons que haureu fet amb anterioritat i expliqueu que en ella els endreçareu tots per anar-ne a buscar sempre que se’n necessitin.
Els petons de la capsa animaran quan s’estigui trist, tranquil·litzaran davant de la inquietud, en enyorar-se alegraran i sempre seran un dolç consol.
Clica aquí si vols accedir a la plantilla de la Capseta dels Petons.
En una nota per portar a casa demaneu que cada infant porti un pintallavis on s’hi haurà enganxat una etiqueta o una tira d’esparadrap amb el nom escrit.
Per fer els petons, prepareu uns fulls o unes cartolines blanques per a cadascú. Després de pintar-se els llavis, per higiene és millor que tothom tingui el seu, demaneu que hi estampin els seu petó i després hi escriguin el seu nom.
Imatge del Bloc Les petites emocions. Clica per accedir-hi!

Si els infants són del Primer Cicle d’Educació Infantil podeu preparar els fulls amb la fotografia o escriure-hi vosaltres el nom.
Finalitzada l’estampació del petó, demaneu que cada nen i nena el posi a la capsa, expliqueu on la deixareu a la classe perquè la tinguin a l’abast i que quan vulguin hi podran agafar els petons que necessitin.
També podeu planificar una sessió de plàstica per a fer una capsa de petons per a cada infant i portar-la a casa ben plena per regalar-ne a la família. 
Experiència a P3 CEIP MIgdia de Girona. Clica aquí!

Com que és un recurs que aporta tranquil·litat i consol, es pot portar a colònies plena de petons de casa.
Amb aquesta activitat podreu reconèixer els infants que els costa mostrar-se afectius i els que gaudeixen sent-ne. També es poden detectar aquells infants que no accepten les mostres d’afecte i els incomoden. Si aquestes conductes són recurrents caldrà
esbrinar-ne els motius i intervenir quan es detecti alguna problemàtica personal o familiar.
Avui no hi ha una altra manera més adient d’acomiadar-se que dient:
Petons, besets, besades, bicos, musus, kisses, تقبيل, целующий, चुंबन

Per saber-ne més:

PREMIS THE VERSATILE BLOGGER AWARD i LIEBSTER AWARD

$
0
0

Les persones que llegiu habitualment Fer de Mestres, sabeu que les noves tecnologies encara són un misteri per a mi. Diàriament descobreixo les seves prestacions i, algunes vegades, em comporten agradables sorpreses. 

No fa gaires dies, per casualitat, vaig descobrir un raconet desconegut al facebook de Fer de Mestres: una safata d’entrada anomenada otros. 
Com si de la famosa pel·lícula es tractés, los otros havien estat invisibles per a mi encara que hi eren...
En obrir-la, entre d’altres missatges, hi vaig trobar la comunicació dels Premis The Versatile Blogger Award i Liebster Award que havia restat allà des del novembre del 2012 i que la Inês havia fet arribar des del bloc


Mamà recicla és un bloc genial amb molts de recursos útils per a l'escola. Com diu Inês, en la seva presentació, a casa ho guarda tot per reciclar-ho després. A l'hospital de Vall d'Hebron, on va haver de passar molts mesos amb el seu fill gran, el Màgic Andreu li deia "mamà recicla" per tot el que creaven plegats. Així, fou com va néixer el seu bloc, amb la idea de compartir algunes de les seves magnífiques creacions. 

Moltes gràcies Inês!!!


Aquests premis tenen com a objectiu donar a conèixer blocs minoritaris triats pel mateix "blocaire" entre els seus preferits, establint així una cadena entre blocs petits (de menys de 200 seguidors) que no tinguin fins comercials. 
Les condicions que s’accepten en rebre el premi són:
· Anomenar la persona o el bloc que ha concedit el Premi i fer-hi un enllaç.
· Posar l’etiqueta del Premi.
· Passar el Premi a cinc blocs amb menys de 200 seguidors/es.
· Informar als blocs premiats deixant-hi un comentari amb l'adreça de l'enllaç.

 És molt difícil triar entre els blocs que segueixo; ja que tots en són mereixedors i tothom hi dedica temps i il·lusió a compartir les seves troballes, reflexions i recursos. A més, m'acompanyen en els meus complicats dies i els ho vull agrair.


  Després de pensar-hi molt, sabent que em deixo molts blocs amics en el calaix, reben els Premis The Versatile Blogger Award i Liebster  Award :


Enhorabona!!!


PENSANT EN FER ELS INFORMES

$
0
0

Era un dissabte de juny de 1968, aleshores pels matins s’anava a l’escola. Totes les nenes sortíem amb el sobre blanc, on hi havia les notes d’aquell curs, a dintre de la carpeta.
Jo tenia set anys i, amb la impaciència de l’edat, abans d’arribar a casa, el vaig obrir per veure quin estiu m’esperava aquell curs: tranquil a la platja i amb tardes de cinema o ple de matins amb deures inacabables.
Encara recordo la tristesa que vaig sentir en llegir el comentari final: “Su rendimiento escolar y madurez están muy por debajo de su edad”
Em va costar no posar-me a plorar pel carrer; doncs, jo m’esforçava molt i treballava encara més. No entenia res!
Ja d’adulta, vaig comprendre el que a l’escola no havien estat capaços de fer, els meus problemes de lateralitat van marcar no només el meu rendiment escolar; sinó també, la meva autoestima.
Passats els anys es va repetir la situació, aquesta vegada en català, en un informe del meu fill que també té la lateralitat creuada. Per sort, ell no l’havia obert!



Fer els informes dels infants sempre m’havia evocat la meva experiència personal i m’apareixia la necessitat de saber comunicar amb encert l'experiència educativa, poder fer visibles els processos, la relació que mantenen amb els altres i la seva activitat a l’escola.
La informació a les famílies té una gran importància i els informes escolars; a través dels quals l'equip de mestres informa sobre el procés educatiu, cal que siguin curosos en el contingut i en el llenguatge emprat.
La preocupació de fer els informes prou entenedors per a les famílies i evitar frases estereotipades, en les que molts pares i mares no hi reconeixen els seus infants, porta sovint  a preguntar-se quin tipus d'informe és l’adient.
Ens els quasi 30 anys d'experiència docent, he fet a l'Educació Infantil informes de totes menes i amb freqüències diferents, dos o tres cada curs, segons les diferents escoles on he treballat.
El primer informe de cada curs a mi m'agradava fer-lo el mes de febrer, sobre tot si era al Primer Cicle d’Educació Infantil o a P3. D’aquesta manera, es deixa enrere el procés d'adaptació i, així, es poden explicar més aspectes de l'infant a les seves famílies. 
D’informes n’hi ha de molts tipus i formats: amb creus que marquen la frase escollida, amb ítems subratllats, els que són redactats a mà, els que es fan amb programes d’ordinador... 
Informe per marcar ítems amb una creu.

Tots ells poden ser útils a l’Educació infantil si es té en compte que:
  • La normativa estableix que cada tutor o tutora ha de coordinar les activitats d'avaluació pròpies amb les realitzades pels mestres que intervinguin en el procés d'ensenyament.
  • Els informes sempre han d’anar recolzats pels registres de les observacions continuades a l’aula i per la reflexió posterior sobre les aptituds, actituds i habilitats.
  • Els ítems o frases s’han de referir de forma concreta a les capacitats, als objectius treballats de les diverses àrees, de les experimentacions, de les emocions... i als criteris d’avaluació. Es redactaran com afirmacions, no sexistes, i en positiuPer exemple: “Li costa força comptar els nombres treballats” substituirà a “No sap comptar”.
  • Els comentaris finals han de fer un resum de l’informe. Aquestes observacions han de ser entenedores, remarcant els punts forts de l’infant, els aspectes a millorar i les estratègies per aconseguir-hoPer exemple: “En Joan manté una bona relació amb els seus companys i companyes i també amb els adults, estima i es fa estimar. És força sensible i, de vegades, li costa una mica enfrontar-se a les dificultats, encara que va guanyant confiança. Doneu-li petites responsabilitats per mostrar-li la vostra confiança en la seva autonomia. És interessant aprofitar situacions quotidianes: jocs de taula, comptar objectes, jugar a comprar i vendre,... per reforçar els conceptes matemàtics treballats a l’aula.”
  • Quan es detectin algunes informacions sensibles (absentisme, maltractaments, risc social...) és interessant comunicar-les a la direcció de l’escola per contrastar la possibilitat de fer-les constar a l’informe o deixar-ne constància en altres documents.

Finalitzats els informes, m’agradava parlar-ne amb cadascun dels infants abans de lliurar-los a la família:
Joan, en l’informe he explicat al pare i a la mare que tens molts amics i amigues amb qui t’ho passes bé.
Com que t’estàs fent gran, cada vegada pots fer més coses tu sol i segur que aquest estiu t’agradarà ajudar a casa i jugar a comptar...”
Penseu que tot allò que escrivim queda per a sempre i així també, els informes. Per tant, els comentaris i les apreciacions, que feu des del vostre punt de vista i per escrit, han de deixar ben clar que fan referència a un temps en concret i són susceptibles de canvis constants, dins de tot el llarg procés d’aprenentatge.  

Fer informes no és fàcil, deixeu que la vostra sensibilitat els farceixin!


Per saber-ne més:

EXPERIMENTAR AMB ELS COSSOS GEOMÈTRICS

$
0
0
El meu pare,  com moltes persones de la seva generació, en els anys seixanta havia de tenir més d’una feina per poder completar un sou que permetés la família viure humilment.
Ell era pintor i, quan sortia de la fàbrica tornava a casa per recollir  les escales, les brotxes, les rasquetes... i la pintura que tenia endreçada en un petit magatzem al final del badiu, l’estància, per anar a fer algun “remendo”.
A les nits, en deixar els pots de pintura jo veia com posava uns papers a terra perquè no embrutessin les rajoles de casa i penjava les escales en els grans ferros que sortien de les parets.
A mi m’agradava anar a l’estància i remenar els pots de pintura de colors, els apilava, en feia fileres i sempre acabaven rodolant. Quan ho tornava a endreçar, descobria aquells papers que tan m’agradaven i que jo recollia per jugar-hi o fer manualitats; ja que quedaven decorats amb un munt de cercles de coloraines. 

Imatge del bloc Un desert a casa. Clica per accedir-hi
Va ser d’aquesta manera tan intuïtiva com vaig començar a descobrir que la base del cilindre és un cercle i alguns altres conceptes geomètrics;ja que, a l’escola no s’experimentava, ni tampoc s’arribava a treballar la part de  geometria en ser dels últims temes del llibre de matemàtiques, un llibre que mai s’acabava.
Alguns dels infants d’aquella escola que  ara són mestres, per falta d’experiències o de models metodològics, se’ls ha pogut fer feixuc treballar els continguts de geometria si no és que han fet algun curs de formació on els han ofert idees i recursos.
Aquesta proposta us vol animar a experimentar amb els cossos geomètrics a l’Educació Infantil perquè les primeres descobertes poden esdevenir els futurs conceptes matemàtics.
La capacitat més potenciada amb aquestes activitats és:
·        Aprendre a descobrir i tenir iniciativa: Explorar, experimentar, formular preguntes i verificar hipòtesis, planificar i desenvolupar projectes i cercar alternatives esdevenen elements clau en els processos de formació de l’alumnat.
Objectius
·        Experimentar amb cossos geomètrics amb volum.
·        Aprendre el vocabulari treballat: cilindre, prisma, cara, base...
·        Fer hipòtesis i verificar-les.
·        Saber enumerar diferències i semblances.
·        Saber fer classificacions i ordenacions.
·        Reconèixer i anomenar les figures geomètriques treballades.
·        Gaudir experimentant.
·        Respectar les produccions pròpies i les dels altres.
Proposta d’activitats
L’experimentació a partir del joc ha de ser la primera activitat de descoberta. Així, és molt important tenir a l’aula el racó de les construccions amb peces de totes mides i formes, on s’hi poden incloure esferes. 


Quan els infants s’hagin familiaritzat amb les diferents formes de les peces, anomeneu-les i proposeu fer-ne una classificació per esferes, prismes i cilindres.
Amb les peces classificades, obriu una conversa on els infants facin hipòtesis sobre les figures planes que es poden relacionar amb cadascuna d’elles. Demaneu les raons i anoteu-les.
Com que el treball de les esferes el podeu llegir a Fem geometria: de l’esfera al punt”les activitats següents es centren en els cilindres i prismes.
Per verificar les hipòtesis demaneu que, amb les peces, estampin  en un full individual o en un mural col·lectiu. Si no voleu fer-ho amb pintura podeu utilitzar un coixinet de tinta. 
Amb l’activitat anterior els infants verifiquen com són les bases dels cossos geomètrics i quines figures planes dibuixen.
Aprofiteu per fer les relacions entre les figures planes i els cossos amb volum.
Per conèixer el desplegament dels cilindres i el prismes demaneu que els infants facin un safari per casa a la seva recerca i els portin a l’escola. 


Aleshores, dissenyeu unes sessions per fer l’activitat d’estampar en petit grup i després en rotllana reflexioneu sobre les produccions obtingudes:
  • Quines figures han quedat en estampar les bases d’un cilindre? 
·        Si desmunteu un cilindre amb tapa, quines figues queden estampades?


·        Si desmunteu el prisma quina figura queda estampada? Quina forma tenen les cares del prisma?  Són totes iguals?

Conclusions dels infants:
·        Uns cilindres dibuixen cercles i uns altres fan punts.
·        Si desmuntem un cilindre queda un quadrat o un rectangle i dos cercles.
·     Hi ha prismes que estampen quadrats iguals (cub), els altres prismes fan quadrats, triangles i rectangles. Sempre depenent de la base de la figura que utilitzem.
·    Si desmuntem un prisma ens queden quadrats, triangles i rectangles com els que hem estampat.

Per concloure l’experimentació podeu aprofitar tots els cilindres i prismes de cartró perquè cada infant deixi volar la serva imaginació i en faci una escultura.

Imatge del bloc The chocolate muffin tree. Clica per accedir-hi

PREMI PRIMAVERA

$
0
0
Aquestes últimes setmanes han estat molt complicades per a mi i he hagut de dosificar l’activitat a la blogosfera. He fet poques visites als blocs amics, m’ha costat gestionar el facebook de Fer de Mestres i no he pogut escriure noves entrades pel bloc; sort que en tenia algunes de fetes!!!
D’aquí uns dies arribarà l’estiu i encara he de repartir el Premi Primavera; així que, m’he dit: d’avui no passa!
El blog Podemos Juntos va idear aquest premi i en començar la primavera el va concedir a diversos blocs fins que ha arribat als blocs educatius.


Fer de Mestres va rebre el Premi Primavera des dels següents blocs. Són blocs molt interessants i plens de recursos, no deixeu de visitar-los clicant sobre la imatge!












Gràcies pel vostre suport!!!

En rebre el Premi Primavera s’accepten les següents normes:
·        Anomenar el bloc que te l’ha concedit.
·        Anomenar el bloc d’origen del Premi.
·        Abans de concedir-lo a 10 blocs, respondre a les següents preguntes:

Quin premi t'ha agradat més rebre?  Tots els premis fan moltíssima il·lusió quan arriben però com el primer … 
 

Quina norma sempre falta en els premis?  Em costa molt pensar en normes i regles; així que, crec que en els premis de la blogosfera en sobren més que faltar-ne.
Quin nom posaries a una flor? Inventa un nom nou de la teva flor preferida.  A casa ja l’hem inventat fa molts anys: els geronis; ja que la meva mare n’ha dit sempre així dels geranis. M’encanten els que pengen dels balcons!

Quin mineral admires?  L’Olivinadel Timanfaya, mineral del volcà de Lanzarote; doncs diuen que es va originar en caure la lava a l’aigua del mar.
Representa, per a mi, la bellesa que pot sorgir en les condicions més difícils.


Quin és per a tu l’argument perfecte d'un llibre? Aquell que em fa preocupar quan veig que queden poques pàgines per acabar el llibre, el que no voldria mai deixar de llegir.
Quins valors creus que li falten al món?  La tolerància i el respecte a les persones, al medi ambient, a les idees, als drets dels pobles...
Què eradicaries del món? L’abús de poder de qualsevol tipus: el que exerceix l’adult sobre l’infant, el ric sobre el pobre, el fort sobre el dèbil...
Quines raons tens per passar el Premi Primavera? Donar a conèixer  alguns blocs interessants que poden ser útils a les persones que visiten Fer de Mestres.
Els deu blocs premiats són:












Enhorabona!!!

IDEES PER A L’ÚLTIM DIA DEL CURS

$
0
0
Moltes de les persones que visiteu Fer de Mestres, per sort, únicament coneixeu l’escola de la dictadura pels llibres d’història i de pedagogia.
Aquella escola era rígida i els últims dies de curs de la meva escolaritat estaven farcits de “danzas folclóricas” i “tablas de gimnasia”.
Com ja us he explicat, tinc problemes de lateralitat i els dies previs a l’actuació eren per a mi un suplici; ja que, havia de coordinar els moviments amb la resta de companyes de la classe i, com que en els assajos no ho feia prou bé, rebia menyspreus per part d’infants i mestres.
Com detestava l’últim dia del curs!
Més endavant, ja a l’institut, aquell dia va passar a ser un dia magnífic; ja que, donava pas a dies d’oci per compartir amb els amics i les amigues.
Com m’agradava l’últim dia del curs!


En fer de mestra vaig comprovar que a la majoria d’escoles l’últim dia és ple d’activitats lúdiques de comiat, totes elles plenes d’afecte.
Acomiadar-se dels infants desperta un munt d’emocions: tristesa quan és un grup amb qui s’ha gaudit de l’experiència d’ensenyar i d’aprendre, alegria si el grup ha estat complicat i finalment tot ha anat bé, enuig quan volem seguir un curs més amb el mateix grup i la direcció no ho contempla...
Per altra banda, els infants d’Educació infantil també s’emocionen i no sempre els és fàcil dir adéu per uns mesos als seus companys i a les seves companyes i, potser, adéu per sempre als mestres.
Planificar algunes activitats que facilitin el comiat és imprescindible si volem que tothom gaudeixide l’últim dia del curs.
Hi ha escoles que, curs rere curs, dediquen aquest dia a fer el comiat dels nois i noies de sisè i els claustres programen l’acte on hi participen tots els infants del centre escolar.
Altres, planifiquen la “graduació” dels nens i de les nenes de l’Educació Infantil amb el lliurament de diplomes i d’orles, on assisteixen les famílies.
Per a la resta d’escoles, 
us deixo algunes idees per a l’últim dia del curs.
Una cançó
La música ens acompanya en molts dels moments especials de les nostres vides.
Preparar, uns dies abans, una cançó pel comiat farà que es gaudeixi amb alegria del moment de l’adéu. 


Hi ha cançons que conviden a preparar una petita coreografia amb els infants.

Un poema
La poesia ens ajuda a expressar les nostres emocions i mentre els infants aprenen aquest poema poden compartir les seves inquietuds vers el finals de curs.
Les habilitats en l’expressió oral dels infants ens condicionaran a fer aprendre unes estrofes o el poema sencer.
Adéu a l’escola!
Avui és l'últim dia
ja me n'he d'anar,
sóc mes alt, sóc més gran,
que quan vaig arribar.

Les coles s’assecaran,
les tisores no tallaran,
els folis reposaran,
i els colors no pintaran.

Me'n vaig però porto amb mi
els meus mestres,
els meus amics,
i tot el que he après aquí.
Adéu, escola, adéu!
Un Esmorzar o un berenar
Compartir l’esmorzar o el berenar és una de les activitats més engrescadores d’aquest dia; doncs, en ser un dia especial es permeten menjar productes dolços i llaminadures que durant el curs s’han evitat.

Clica per accedir a la recepta
El dia de final de curs és proper a Sant Joan pel que si ho voleu, un dia abans, podeu fer un taller de cuina per elaborar una coca entre tots els infants. Demaneu si es podrà coure al forn de la cuina de l’escola o si ho podran fer a casa d’algun infant.
Clica per accedir a la recepta
Quan programeu el taller de cuina, penseu que la massa de la coca de brioix ha de reposar tres hores. És millor fer-la amb els infants al matí i estirar-la i guarnir-la a la tarda.
Si ho preferiu, podeu fer la massa amb la recepta del pa de pessic o amb la pasta de full comercialitzada.
Clica per accedir a la recepta
En acabar de menjar la coca podeu posar música i ballar com si d’una revetlla de Sant Joan es tractés.
Un joc
El joc és el major exponent de les activitats lúdiques i per gaudir de l’últim dia del curs podeu preparar alguns racons amb jocs que es puguin fer en el pati o a l’aula, en cas de pluja.


Una festa de l’aigua
A l’Educació infantil organitzar la festa de l’aigua en el pati implica disposar de persones de reforç per ajudar a posar els vestits de bany, participar en les activitats i, finalment, col·laborar a vestir els infants.
Una mànega, galledes, ampolles, xeringues i globus d’aigua són materials imprescindibles.
Us animo a preparar ampolles d’aigua de colors i uns quants glaçons d’aigua amb colorant alimentari per jugar-hi. 
Clica 
Recordeu-vos de reservar un espai sense mullar per poder deixar-hi les tovalloles.
Un detallet pels infants
Acabada la jornada, si no s’han lliurat el dia anterior, es reparteixen els àlbums, les orles, els informes...
També hi ha mestres que s’acomiaden de l’escola i volen donar algun detallet als infants. En aquestes ocasions, a mi sempre m’ha agradat canviar una llaminadura per un dolç petó de comiat.
Podeu canviar el cor de cartolina per la silueta del que dóna nom a la classe o canviar el caramel per un globus, un xiulet, un bufador...

Quan programeu les activitats de l’últim dia del curs penseu en tots els infants i les seves habilitats, que quan finalitzi la jornada puguin dir:

Com m’agrada l’últim dia del curs!

EL TRASPAS D’INFORMACIÓ DEL CURS

$
0
0
Fer de Mestres en la nostra cultura mai ha estat fàcil i sembla que no ve dara; ja que, per il·lustrar la poca valoració que aquesta professió ha tingut des danys enrere, sutilitza la frase feta: passar més gana que un mestre descola.
Encara que fent de mestres ja no es passa gana, la manca de reconeixement  es fa més visible quan arriba el mes de juny i es comença a parlar arreu dels molt dies de vacances dels/de les mestres.
En els primers anys de docència, mentristia molt el desconeixement i la incomprensió imperant. Aleshores, intentava explicar, a qui em feia el retret, que en marxar els infants de les aules siniciaven altres tasques imprescindibles pel bon funcionament dels centres escolars a més dels cursos de formació. Amb els anys, veient la impossibilitat de desfer el malentès, el silenci i el treball van ser les meves úniques respostes.
El mes de juny, finalitzada lestada dels infants a lescola, comença la tasca de gestió, planificació, programació…de mestres amb tutoria, despecialistes i de persones de suport.
Una daquestes tasques és el traspàs de la informació sobre els grups i els infants per a poder planificar els recursos necessaris pel curs següent.
El traspàs dinformació dels infants que acaben la Primària i comencen la Secundària, en tenir els centres de referència, estàregulada i ningúen dubte de la seva importància.
Ja no és tan habitual fer-ho quan els nens i nenes deixen lEscola Bressol, ensenyament no obligatori, per iniciar lEducacióInfantil.
Hi ha escoles que per proximitat tenen contacte amb lescola bressol de referència del barri o del poble i, per començar a P3,  poden comptar amb la informacióde lexperiència educativa dels infants.
Per altra banda, la informació dalguns nens i nenes arribarà a lescola amb l'informe  del Primer Cicle dEducació Infantil i la daltres seran els seus pares i mares qui lexplicaran en lentrevista prèvia després de la matriculacióal centre escolar.
També en deixar un grup, per procurar que hi hagi continuïtat en la línia educativa, és important traspassar la informació de forma verbal amb la persona que preveu agafar la tutoria el proper curs.
Daquesta manera, la conversa permetràtraspassar  lexperiència anterior, les necessitats del grup, els casos on cal la intervenció daltres serveis (EAP, CSMIJ, Serveis Socials...), gestió dels recursos, etc.

Com fer-ho?                                                         
      Planifiqueu unes sessions pel traspàs dinformació en els horaris del mes de juny.
       Definiu un esquema sobre la informacióa tractar.
       Reflexioneu sobre els aspectes que es volen comentar.
       La informació ha de ser entenedora, clara i confidencial.
  Eviteu letiquetatge dels infants i doneu una informació positiva de cada alumne/a a més dels aspectes més problemàtics.
      Reflexioneu sobre propostes de millora en les estratègies metodològiques .

Moltes vegades, per la mobilitat de les plantilles, el traspàs dinformació no es pot realitzar verbalment peròper a les persones que arribin de nou a lescola els serà molt útil de trobar-la.
Aleshores, podeu emplenar un document on deixar-hi per escrit els trets més rellevants dels infants i del grup.

Document pel Traspàs d'Informació Educació Infantil from Fer de Mestres

El traspàs de la informació  afavorirà el coneixement per a lacció tutorial i ladaptació dels infants al nou curs, alhora que potenciaràloportunitat de millorar la nostra tasca de fer de mestres.

L’ENDREÇA DELS ÚLTIMS DIES

$
0
0
Quan els infants deixen buides les aules, les escoles no perden la seva activitat. Sovint s’hi veuen mestres amunt i avall ordenant les aules i deixant el material a punt per iniciar, el mes de setembre, un altre curs.
Segur que al finalitzar la setmana tothom vol poder dir:
Joguines netes!
Les aules d’Educació Infantil estan plenes de joguines que han anat de mà en mà, han recorregut el terra de la classe una vegada i una altra, han visitat la boca de més d’un infant i, per aquests motius, cal netejar-les a fons.
Quan vaig començar a fer de mestra em passava hores netejant-les a la pica de la classe fins que les màquines rentavaixelles van arribar als menjadors escolars i van ser la solució.
Si l’escola no gestiona el menjador escolar, demaneu l’autorització per fer ús de la màquina rentavaixelles.
Com que a les aules hi ha un munt de joguines, per evitar esperes, podeu fer una graella horària on, anticipadament, cada nivell hi anoti l’estona d’utilització.
Us he de confessar que la meva impaciència ha fet que el rentavaixelles de casa, més d’una vegada, s’omplís de plats i gots de fireta; de la mateixa manera, la rentadora ha estat plena de roba del racó de les disfresses.

Jocs revisats!
L’endreça dels jocs de taula és un altre aspecte on dedicar-hi algun temps.
En finalitzar el curs, és necessari revisar-los; doncs, encara que els infants siguin curosos, l’ús continuat dels jocs fa que algunes peces es perdin, les capses es desmuntin i s’hauran d’arreglar o descartar pel curs següent.
Pels meus problemes de lateralitat, a mi em costa de fer els puzles de moltes peces; així que, els fills i filles de mestres que rodaven per l’escola aquells dies eren els meus ajudants per muntar-los i comprovar el seu estat.
Als jocs que els faltin moltes peces, retireu-los però no els poseu a la brossa; ja que en podreu fer alguna manualitat.
Imant de peces de puzles
Quan les capses s’han fet malbé, si els puzles tenen una base de cartró, són molt útils les bosses de bugaderia que es poden trobar en els basars orientals.
En el cas de trobar-nos amb jocs de peces petites soltes, podeu utilitzar les bosses de congelació i  endreçar-les en les prestatgeries o penjar-les com les de la imatge.
També, van molt bé les capses de les tovalloletes humides o els pots de llaminadures que, sense problema, us donaran a les botigues.

Material endreçat!
Revisar i ordenar el material fungible és una tasca feixuga; ja que, cal revisar i classificar un per un els retoladors, els colors de fusta, les ceres, els pinzells... per decidir si es podran utilitzar el proper curs.
En classificar-los sovint ens manquen safates així que és hora de reutilitzar i reciclar envasos de plàstic.
Els retoladors que no pintin, els podeu guardar per reutilitzar-los i fer tinta d’aigua, la qual servirà per a alguna activitat plàstica que programeu. 
Igualment amb les ceres velles les podreu reciclar com us vaig explicar a Reciclem els colors!               

Per donar autonomia i crear l’hàbit d’ordre, durant el curs, els infants netegen sols els pinzells, en acabar les activitats de plàstica. Algunes vegades, no els deixen prou nets i amb els dies queden inservibles. Si els voleu recuperar, us recomano fer-los bullir una estona en aigua amb un raig de vinagre i veureu com les restes de vernís o de pintura desapareixen. Queden com a nous!
Recordeu-vos de tenir a l’aula una carpeta gran; ja que, sempre us pot anar bé per deixar-hi endreçats el fulls de paper, les cartolines, els cartells, etc.

Contes a punt!
El racó de la biblioteca és un dels meus preferits; doncs, els contes obren els infants a les experiències del món real i al de la fantasia.
Els nens i nenes d’Educació Infantil gaudeixen de les imatges i els agrada tenir-los a les seves mans.
Quan a final de curs, alguns contes de l’aula no els trobeu en bon estat, cal planificar una estona per fer-ne una tria i arranjar-los. Alguns amb una mica de cinta adhesiva es podran recompondre però d’altres haureu de donar usos diversos a les seves pàgines soltes.
Unes de les activitats que podeu fer amb elles és retallar les imatges dels personatges per fer-ne titelles de pal o targetes per potenciar l’expressió oral construint noves histories.
Segurament, la vostra llista de tasques per a l’endreça dels últims dies de junyés molt més llarga: el material del pati, de psicomotricitat, d’informàtica, etc., però per avui, amb el davantal i les mànigues arromangades,  ho deixem aquí! 
Bon estiu!!!

EL RACÓ DE L'HOSPITAL

$
0
0
Aquests últims dies he estat a l’hospital acompanyant el meu fill que ha sofert una seriosa intervenció quirúrgica; per sort tot ha anat molt bé!
Els dies i les nits prèvies, a més de les passades en aquella asèptica habitació, m’han fet desvetllar les pors infantils vers els hospitals, els metges i les metgesses.
He pres consciència de la vulnerabilitat de l’ésser humà en tota la seva dimensió, de la importància de saber confiar en aquells que, per guarir-nos, tenen les nostres vides a les seves mans i, especialment, de la necessitat de saber-se capaç en les situacions més complicades de la vida. 

Clica que descarregar-te la imatge.

Arribar amb els infants a un hospital o centre de salut, quasi sempre, comporta una actitud de preocupació per part de l’acompanyant que, alhora, pot desvetllar en els nens i les nenes la  inseguretat que els provoca desconèixer la praxis mèdica,  la por a patir dolor, el temor als metges i a les metgesses que sent persones estranyes els miren, els toquen, els punxen...
L’escola, des del joc simbòlic que es desenvolupa en el racó de l’hospital pot afavorir estratègies per crear situacions i habilitats comunicatives que els donin seguretat; doncs, de les seves experiències prèvies dependrà l’abordatge posterior de les activitats mèdiques reals que irremeiablement hauran de viure en algun moment.
Capacitats
1.­ Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.
2.­ Aprendre a pensar i a comunicar
3.­ Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
4.­ Aprendre a conviure i habitar el món.
Objectius
·         Reproduir, mitjançant el joc simbòlic, escenes d’un hospital.
·   Conèixer el desenvolupament habitual de les praxis mèdiques comuns, els instruments i les seves característiques.
·         Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional per enfrontar situacions diverses.
·         Col·laborar en el joc amb d'altres companys i companyes, assumint un rol.
·         Pensar, crear i elaborar explicacions a situacions viscudes i d’altres per venir.
·         Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència.
·         Reconèixer la funcionalitat de l’escriptura i dels nombres.
Proposta d’activitats
El racó o l’ambient de l’hospital el podeu muntar vosaltres en una aula i aprofitar els passadissos de l’escola per a  l’espai de recepció o, en iniciar el curs, animeu els infants a proposar quins espais i quins materials creuen que cal preparar, tenint en compte que, possiblement en ambdues ocasions, seran els següents:
La recepció i la sala d’espera
La recepció serà l’espai de rebuda a l’hospital on els infants treballaran les fórmules de cortesia i l’escriptura dels noms; a més de la numeració.
L’espai de la recepció el configurarà una taula amb cadires on estaran els infants que facin el rol de recepcionistes. Anotaran el nom dels pacients al llibre de visites, els lliuraran el número del torn i informaran del nom dels metges i les metgesses que els atendran a la consulta.


A la sala d’espera, els infants asseguts reproduiran la situació real i es vetllarà per potenciar l’adquisició dels hàbits i les normes de convivència que pertanyen a l’actuació en els espais públics: serà un ambient de calma i silenci.
Unes cadires i un calaix amb contes configuraran l’espai i, present a les parets, hi haurà algun rètol que indiqui que cal estar en silenci.


La consulta, la sala de raigs X i el quiròfan.
Aquests espais es muntaran en un racó de l’aula amb una taula, cadires, una llitera (llitet dels més petits per fer la migdiada) i una prestatgeria amb material divers.
La part del material real es pot demanar a les famílies: bates blanques o verdes, mascaretes, gasses, venes, guants, termòmetres digitals inservibles, radiografies, etc.
Els estris dels metges i les metgesses com l’estetoscopi, el martell, les pinces, etc. seran de joguina.
També hi haurà una part de material elaborat a l’escola com les receptes, el llibre de visites, els cartells dels diferents espais, etc.


Aprofiteu la paret per posar-hi el cartell per a la revisió d’agudesa visual i a les finestres les radiografies per a poder veure-les millor.
A la consulta hi haurà els infermers i les infermeres amb els metge o les metgessa que acolliran pacients i acompanyants en una taula amb cadires.
Aquests últims, explicaran la seva dolència per ser visitats en estirar-se a la llitera. Els infants que fan el rol del personal sanitari comprovaran la patologia en la sala de raigs x, faran les primeres cures i, si cal, operaran amb urgència en el quiròfan.


La farmàcia.
Com que per sort no tots els infants s’hauran d’operar, alguns en sortir de la consulta passaran per la farmàcia amb la seva recepta a recollir la medicació.

Recepta del racó de l'hospital from Fer de Mestres

Una prestatgeria, una taula, una caixa enregistradora amb monedes de joguina i caixes buides de medicaments formaran aquest espai.
Tenint en compte la diversitat de teràpies, i com s'ha difós l'ús de la medicina homeopàtica entre els nostres infants, a les prestatgeries també hi posarem alguns dels seus medicaments (pots de grànuls).


En aquest espai podeu posar una llista de preus dels medicaments i, així, facilitar la tasca de comptar per poder comprar i vendre.

I després de jugar-hi, deixeu passar els anys per, com a mi em va passar, poder veure qui en aquest racó de l’hospital va descobrir la seva vocació...


Notes des de l’experiència:
·        Si esteu amb els més petits és millor que els pacients siguin ninos i nines; ja que, per les seves característiques evolutives els costa desenvolupar el joc cooperatiu. Utilitzeu únicament la consulta i el quiròfan.
·        Els rols que han de desenvolupar en el racó els nens i les nenes han de ser els mateixos; ja que, sovint es cau en el parany sexista de jugar a fer d’infermeres elles i de metges ells.
·        Si teniu pares i mares que treballin a la sanitat us poden fer arribar a l’escola el material defectuós (xeringues, guants, mascaretes, bates de quiròfan...) que no poden usar i que llençarien a la brossa.
·   Si teniu alguna cuineta vella, la podeu utilitzar com a prestatgeria a la consulta; ja que, en tenir la pica facilitarà la simulació dels hàbits d’higiene importantíssims en el personal sanitari.
·      Cal ser molt respectuós amb les opcions escollides per cada família en vers la medicina i els seus tractaments. Intenteu tenir a la farmàcia tot tipus de medicament per facilitar la identificació dels infants en el joc simbòlic.
·  Algunes vegades cal dinamitzar l’activitat, no sigueu espectadors/es, participeu-hi!
·  L’avaluació centreu-la en la reflexió del que observeu quan vosaltres participeu en el joc simbòlic.


Per saber-ne més:
Viewing all 135 articles
Browse latest View live