Quantcast
Viewing all 135 articles
Browse latest View live

EL NADAL I LES TIC

Fa dies que els carrers de la meva ciutat, com els de moltes altres, estan guarnits amb els llums que indiquen que arriba el Nadal.
A les escoles s’estan memoritzant poemes, assajant nadales i la purpurina corre per les aules guarnint manualitats de tota mena.
Però el Nadal no només arriba als carrers i a les escoles, els webs de la xarxa i la blogosfera també s’omplen de recursos i idees nadalenques que cal tenir en compte.
A l’Educació Infantil, les activitats informàtiques són molt motivadores i, aquests dies, tenir-ne algunes de planificades ens poden complementar les nostres programacions.
Els recursos TIC que us presento no estan classificats per nivells; ja que la selecció de l’activitat dependrà de les habilitats de cada infant i del domini de les eines informàtiques de cada grup.
Són uns programes senzills de jugar-hi, només cal tenir un domini bàsic del ratolí.
Capacitats:
1.­ Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.
2.­ Aprendre a pensar i a comunicar.
3.­ Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
4.­ Aprendre a conviure i habitar el món.
Objectius:
  • Gaudir de jocs virtuals amb elements de Nadal.
  • Potenciar les capacitats cognitives i les habilitats dels infants.
  • Treballar les habilitats motrius relacionades amb l’ús de les TIC.

Cançó del tió
A quasi totes les escoles catalanes es fa “cagar el tió” i, per aquest motiu, cal saber cantar la seva cançó.
Aquest recurs, en ser molt senzillet, és adient pels nens i nenes més petits; ja que, mentre rep bastonades el tió, escoltaran la cançó i finalment veuran com “caga” el regal.
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Clica per accedir-hi!

El pessebre
Algunes escoles, respectant la llibertat religiosa de les famílies de cadascun dels infants, no fan cap activitat relacionada amb el pessebre o altres símbols religiosos.
Altres, en ser confessionals o per compartir la tradició popular, participen de la confecció de diorames amb diverses tècniques plàstiques que exposen en els centres escolars.
En aquest joc informàtic els infants, arrossegant els personatges amb el ratolí, també podran muntar el seu pessebre.

Image may be NSFW.
Clik here to view.
Clica per accedir-hi!

Ninot de neu
El ninot de neu és un dels elements més simpàtics d’aquestes diades. Com que no tothom té la possibilitat de fer-ne un de veritat, en aquest joc podran deixar anar la imaginació sense passar fred.
Com en l’anterior programa, únicament, cal arrossegar amb el ratolí els elements decoratius que es troben als costats de la pantalla i farcir el ninot de neu.

Image may be NSFW.
Clik here to view.
Clica per accedir-hi!

L’arbre de nadal
L’arbre de nadal, com el Pare Noël, són tradicions anglosaxones que s’han anat introduint a la nostra societat. Hi ha escoles que prefereixen potenciar les nostres i han acordat no donar cabuda a aquests elements en les seves activitats.
D’altres, potser pensant en els infants nouvinguts d’aquests països o potser perquè no s’ho han plantejat de cap altra manera, els han inclòs en les seves programacions.
L’encant de guarnir aquest arbre de nadal és que una vegada finalitzat, clicant  “encender luces” queda il·luminat.

Image may be NSFW.
Clik here to view.
Clica per accedir-hi!

Els regals
Els jocs d’observació i de potenciació de la memòria visual són molt adequats per treballar l’agilitat mental, la constància perceptiva i la rapidesa verbal; habilitats lligades a l’eficàcia lectora i a l’ortografia.
En aquest cas, les targetes virtuals que s’han d’aparellar són d’elements nadalencs.
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Clica per accedir-hi!
Jocs diversos
El blog Vedoque cada any ens ofereix uns jocs nadalencs pels diferents cicles.
Us enllaço amb els de l’any 2008; ja que m’han semblat els més adients per a l’Educació Infantil. Si voleu veure la resta, cliqueu aquí
En aquests tres jocs, haureu de llegir les indicacions de cadascuna de les activitats i explicar als nens i nenes com ho han de fer. Són força entretinguts!

Image may be NSFW.
Clik here to view.
Clica per accedir-hi!

Espero que tots aquests recursos i eines TIC us siguin de gran utilitat i que gaudiu de l’alegria dels infants en aquestes dates tan assenyalades, en què la tradició popular pot perfectament coexistir amb les noves tecnologies.

Per saber-ne més:

PENSANT EN FER ELS INFORMES


Era un dissabte de juny de 1968, aleshores pels matins s’anava a l’escola. Totes les nenes sortíem amb el sobre blanc, on hi havia les notes d’aquell curs, a dintre de la carpeta.
Jo tenia set anys i, amb la impaciència de l’edat, abans d’arribar a casa, el vaig obrir per veure quin estiu m’esperava aquell curs: tranquil a la platja i amb tardes de cinema o ple de matins amb deures inacabables.
Encara recordo la tristesa que vaig sentir en llegir el comentari final: “Su rendimiento escolar y madurez están muy por debajo de su edad”
Em va costar no posar-me a plorar pel carrer; doncs, jo m’esforçava molt i treballava encara més. No entenia res!
Ja d’adulta, vaig comprendre el que a l’escola no havien estat capaços de fer, els meus problemes de lateralitat van marcar no només el meu rendiment escolar; sinó també, la meva autoestima.
Passats els anys es va repetir la situació, aquesta vegada en català, en un informe del meu fill que també té la lateralitat creuada. Per sort, ell no l’havia obert!



Fer els informes dels infants sempre m’havia evocat la meva experiència personal i m’apareixia la necessitat de saber comunicar amb encert l'experiència educativa, poder fer visibles els processos, la relació que mantenen amb els altres i la seva activitat a l’escola.
La informació a les famílies té una gran importància i els informes escolars; a través dels quals l'equip de mestres informa sobre el procés educatiu, cal que siguin curosos en el contingut i en el llenguatge emprat.
La preocupació de fer els informes prou entenedors per a les famílies i evitar frases estereotipades, en les que molts pares i mares no hi reconeixen els seus infants, porta sovint  a preguntar-se quin tipus d'informe és l’adient.
Ens els quasi 30 anys d'experiència docent, he fet a l'Educació Infantil informes de totes menes i amb freqüències diferents, dos o tres cada curs, segons les diferents escoles on he treballat.
El primer informe de cada curs a mi m'agradava fer-lo el mes de febrer, sobre tot si era al Primer Cicle d’Educació Infantil o a P3. D’aquesta manera, es deixa enrere el procés d'adaptació i, així, es poden explicar més aspectes de l'infant a les seves famílies. 
D’informes n’hi ha de molts tipus i formats: amb creus que marquen la frase escollida, amb ítems subratllats, els que són redactats a mà, els que es fan amb programes d’ordinador... 
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Informe per marcar ítems amb una creu.

Tots ells poden ser útils a l’Educació infantil si es té en compte que:
  • La normativa estableix que cada tutor o tutora ha de coordinar les activitats d'avaluació pròpies amb les realitzades pels mestres que intervinguin en el procés d'ensenyament.
  • Els informes sempre han d’anar recolzats pels registres de les observacions continuades a l’aula i per la reflexió posterior sobre les aptituds, actituds i habilitats.
  • Els ítems o frases s’han de referir de forma concreta a les capacitats, als objectius treballats de les diverses àrees, de les experimentacions, de les emocions... i als criteris d’avaluació. Es redactaran com afirmacions, no sexistes, i en positiuPer exemple: “Li costa força comptar els nombres treballats” substituirà a “No sap comptar”.
  • Els comentaris finals han de fer un resum de l’informe. Aquestes observacions han de ser entenedores, remarcant els punts forts de l’infant, els aspectes a millorar i les estratègies per aconseguir-hoPer exemple: “En Joan manté una bona relació amb els seus companys i companyes i també amb els adults, estima i es fa estimar. És força sensible i, de vegades, li costa una mica enfrontar-se a les dificultats, encara que va guanyant confiança. Doneu-li petites responsabilitats per mostrar-li la vostra confiança en la seva autonomia. És interessant aprofitar situacions quotidianes: jocs de taula, comptar objectes, jugar a comprar i vendre,... per reforçar els conceptes matemàtics treballats a l’aula.”
  • Quan es detectin algunes informacions sensibles (absentisme, maltractaments, risc social...) és interessant comunicar-les a la direcció de l’escola per contrastar la possibilitat de fer-les constar a l’informe o deixar-ne constància en altres documents.

Finalitzats els informes, m’agradava parlar-ne amb cadascun dels infants abans de lliurar-los a la família:
Joan, en l’informe he explicat al pare i a la mare que tens molts amics i amigues amb qui t’ho passes bé.
Com que t’estàs fent gran, cada vegada pots fer més coses tu sol i segur que aquest estiu t’agradarà ajudar a casa i jugar a comptar...”
Penseu que tot allò que escrivim queda per a sempre i així també, els informes. Per tant, els comentaris i les apreciacions, que feu des del vostre punt de vista i per escrit, han de deixar ben clar que fan referència a un temps en concret i són susceptibles de canvis constants, dins de tot el llarg procés d’aprenentatge.  

Fer informes no és fàcil, deixeu que la vostra sensibilitat els farceixin!


Per saber-ne més:

EXPERIMENTAR AMB ELS COSSOS GEOMÈTRICS

El meu pare,  com moltes persones de la seva generació, en els anys seixanta havia de tenir més d’una feina per poder completar un sou que permetés la família viure humilment.
Ell era pintor i, quan sortia de la fàbrica tornava a casa per recollir  les escales, les brotxes, les rasquetes... i la pintura que tenia endreçada en un petit magatzem al final del badiu, l’estància, per anar a fer algun “remendo”.
A les nits, en deixar els pots de pintura jo veia com posava uns papers a terra perquè no embrutessin les rajoles de casa i penjava les escales en els grans ferros que sortien de les parets.
A mi m’agradava anar a l’estància i remenar els pots de pintura de colors, els apilava, en feia fileres i sempre acabaven rodolant. Quan ho tornava a endreçar, descobria aquells papers que tan m’agradaven i que jo recollia per jugar-hi o fer manualitats; ja que quedaven decorats amb un munt de cercles de coloraines. 

Image may be NSFW.
Clik here to view.
Imatge del bloc Un desert a casa. Clica per accedir-hi
Va ser d’aquesta manera tan intuïtiva com vaig començar a descobrir que la base del cilindre és un cercle i alguns altres conceptes geomètrics;ja que, a l’escola no s’experimentava, ni tampoc s’arribava a treballar la part de  geometria en ser dels últims temes del llibre de matemàtiques, un llibre que mai s’acabava.
Alguns dels infants d’aquella escola que  ara són mestres, per falta d’experiències o de models metodològics, se’ls ha pogut fer feixuc treballar els continguts de geometria si no és que han fet algun curs de formació on els han ofert idees i recursos.
Aquesta proposta us vol animar a experimentar amb els cossos geomètrics a l’Educació Infantil perquè les primeres descobertes poden esdevenir els futurs conceptes matemàtics.
La capacitat més potenciada amb aquestes activitats és:
·        Aprendre a descobrir i tenir iniciativa: Explorar, experimentar, formular preguntes i verificar hipòtesis, planificar i desenvolupar projectes i cercar alternatives esdevenen elements clau en els processos de formació de l’alumnat.
Objectius
·        Experimentar amb cossos geomètrics amb volum.
·        Aprendre el vocabulari treballat: cilindre, prisma, cara, base...
·        Fer hipòtesis i verificar-les.
·        Saber enumerar diferències i semblances.
·        Saber fer classificacions i ordenacions.
·        Reconèixer i anomenar les figures geomètriques treballades.
·        Gaudir experimentant.
·        Respectar les produccions pròpies i les dels altres.
Proposta d’activitats
L’experimentació a partir del joc ha de ser la primera activitat de descoberta. Així, és molt important tenir a l’aula el racó de les construccions amb peces de totes mides i formes, on s’hi poden incloure esferes. 


Quan els infants s’hagin familiaritzat amb les diferents formes de les peces, anomeneu-les i proposeu fer-ne una classificació per esferes, prismes i cilindres.
Amb les peces classificades, obriu una conversa on els infants facin hipòtesis sobre les figures planes que es poden relacionar amb cadascuna d’elles. Demaneu les raons i anoteu-les.
Com que el treball de les esferes el podeu llegir a Fem geometria: de l’esfera al punt”les activitats següents es centren en els cilindres i prismes.
Per verificar les hipòtesis demaneu que, amb les peces, estampin  en un full individual o en un mural col·lectiu. Si no voleu fer-ho amb pintura podeu utilitzar un coixinet de tinta. 
Amb l’activitat anterior els infants verifiquen com són les bases dels cossos geomètrics i quines figures planes dibuixen.
Aprofiteu per fer les relacions entre les figures planes i els cossos amb volum.
Per conèixer el desplegament dels cilindres i el prismes demaneu que els infants facin un safari per casa a la seva recerca i els portin a l’escola. 


Aleshores, dissenyeu unes sessions per fer l’activitat d’estampar en petit grup i després en rotllana reflexioneu sobre les produccions obtingudes:
  • Quines figures han quedat en estampar les bases d’un cilindre? 
·        Si desmunteu un cilindre amb tapa, quines figues queden estampades?


·        Si desmunteu el prisma quina figura queda estampada? Quina forma tenen les cares del prisma?  Són totes iguals?

Conclusions dels infants:
·        Uns cilindres dibuixen cercles i uns altres fan punts.
·        Si desmuntem un cilindre queda un quadrat o un rectangle i dos cercles.
·     Hi ha prismes que estampen quadrats iguals (cub), els altres prismes fan quadrats, triangles i rectangles. Sempre depenent de la base de la figura que utilitzem.
·    Si desmuntem un prisma ens queden quadrats, triangles i rectangles com els que hem estampat.

Per concloure l’experimentació podeu aprofitar tots els cilindres i prismes de cartró perquè cada infant deixi volar la serva imaginació i en faci una escultura.

Image may be NSFW.
Clik here to view.
Imatge del bloc The chocolate muffin tree. Clica per accedir-hi

PREMI PRIMAVERA

Aquestes últimes setmanes han estat molt complicades per a mi i he hagut de dosificar l’activitat a la blogosfera. He fet poques visites als blocs amics, m’ha costat gestionar el facebook de Fer de Mestres i no he pogut escriure noves entrades pel bloc; sort que en tenia algunes de fetes!!!
D’aquí uns dies arribarà l’estiu i encara he de repartir el Premi Primavera; així que, m’he dit: d’avui no passa!
El blog Podemos Juntos va idear aquest premi i en començar la primavera el va concedir a diversos blocs fins que ha arribat als blocs educatius.


Fer de Mestres va rebre el Premi Primavera des dels següents blocs. Són blocs molt interessants i plens de recursos, no deixeu de visitar-los clicant sobre la imatge!












Gràcies pel vostre suport!!!

En rebre el Premi Primavera s’accepten les següents normes:
·        Anomenar el bloc que te l’ha concedit.
·        Anomenar el bloc d’origen del Premi.
·        Abans de concedir-lo a 10 blocs, respondre a les següents preguntes:

Quin premi t'ha agradat més rebre?  Tots els premis fan moltíssima il·lusió quan arriben però com el primer … 

Quina norma sempre falta en els premis?  Em costa molt pensar en normes i regles; així que, crec que en els premis de la blogosfera en sobren més que faltar-ne.
Quin nom posaries a una flor? Inventa un nom nou de la teva flor preferida.  A casa ja l’hem inventat fa molts anys: els geronis; ja que la meva mare n’ha dit sempre així dels geranis. M’encanten els que pengen dels balcons!

Quin mineral admires?  L’Olivinadel Timanfaya, mineral del volcà de Lanzarote; doncs diuen que es va originar en caure la lava a l’aigua del mar.
Representa, per a mi, la bellesa que pot sorgir en les condicions més difícils.


Quin és per a tu l’argument perfecte d'un llibre? Aquell que em fa preocupar quan veig que queden poques pàgines per acabar el llibre, el que no voldria mai deixar de llegir.
Quins valors creus que li falten al món?  La tolerància i el respecte a les persones, al medi ambient, a les idees, als drets dels pobles...
Què eradicaries del món? L’abús de poder de qualsevol tipus: el que exerceix l’adult sobre l’infant, el ric sobre el pobre, el fort sobre el dèbil...
Quines raons tens per passar el Premi Primavera? Donar a conèixer  alguns blocs interessants que poden ser útils a les persones que visiten Fer de Mestres.
Els deu blocs premiats són:












Enhorabona!!!

IDEES PER A L’ÚLTIM DIA DEL CURS

Moltes de les persones que visiteu Fer de Mestres, per sort, únicament coneixeu l’escola de la dictadura pels llibres d’història i de pedagogia.
Aquella escola era rígida i els últims dies de curs de la meva escolaritat estaven farcits de “danzas folclóricas” i “tablas de gimnasia”.
Com ja us he explicat, tinc problemes de lateralitat i els dies previs a l’actuació eren per a mi un suplici; ja que, havia de coordinar els moviments amb la resta de companyes de la classe i, com que en els assajos no ho feia prou bé, rebia menyspreus per part d’infants i mestres.
Com detestava l’últim dia del curs!
Més endavant, ja a l’institut, aquell dia va passar a ser un dia magnífic; ja que, donava pas a dies d’oci per compartir amb els amics i les amigues.
Com m’agradava l’últim dia del curs!

En fer de mestra vaig comprovar que a la majoria d’escoles l’últim dia és ple d’activitats lúdiques de comiat, totes elles plenes d’afecte.
Acomiadar-se dels infants desperta un munt d’emocions: tristesa quan és un grup amb qui s’ha gaudit de l’experiència d’ensenyar i d’aprendre, alegria si el grup ha estat complicat i finalment tot ha anat bé, enuig quan volem seguir un curs més amb el mateix grup i la direcció no ho contempla...
Per altra banda, els infants d’Educació infantil també s’emocionen i no sempre els és fàcil dir adéu per uns mesos als seus companys i a les seves companyes i, potser, adéu per sempre als mestres.
Planificar algunes activitats que facilitin el comiat és imprescindible si volem que tothom gaudeixide l’últim dia del curs.
Hi ha escoles que, curs rere curs, dediquen aquest dia a fer el comiat dels nois i noies de sisè i els claustres programen l’acte on hi participen tots els infants del centre escolar.
Altres, planifiquen la “graduació” dels nens i de les nenes de l’Educació Infantil amb el lliurament de diplomes i d’orles, on assisteixen les famílies.
Per a la resta d’escoles, 
us deixo algunes idees per a l’últim dia del curs.
Una cançó
La música ens acompanya en molts dels moments especials de les nostres vides.
Preparar, uns dies abans, una cançó pel comiat farà que es gaudeixi amb alegria del moment de l’adéu. 


Hi ha cançons que conviden a preparar una petita coreografia amb els infants.

Un poema
La poesia ens ajuda a expressar les nostres emocions i mentre els infants aprenen aquest poema poden compartir les seves inquietuds vers el finals de curs.
Les habilitats en l’expressió oral dels infants ens condicionaran a fer aprendre unes estrofes o el poema sencer.
Adéu a l’escola!
Avui és l'últim dia
ja me n'he d'anar,
sóc mes alt, sóc més gran,
que quan vaig arribar.

Les coles s’assecaran,
les tisores no tallaran,
els folis reposaran,
i els colors no pintaran.

Me'n vaig però porto amb mi
els meus mestres,
els meus amics,
i tot el que he après aquí.
Adéu, escola, adéu!
Un Esmorzar o un berenar
Compartir l’esmorzar o el berenar és una de les activitats més engrescadores d’aquest dia; doncs, en ser un dia especial es permeten menjar productes dolços i llaminadures que durant el curs s’han evitat.

Image may be NSFW.
Clik here to view.
Clica per accedir a la recepta
El dia de final de curs és proper a Sant Joan pel que si ho voleu, un dia abans, podeu fer un taller de cuina per elaborar una coca entre tots els infants. Demaneu si es podrà coure al forn de la cuina de l’escola o si ho podran fer a casa d’algun infant.
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Clica per accedir a la recepta
Quan programeu el taller de cuina, penseu que la massa de la coca de brioix ha de reposar tres hores. És millor fer-la amb els infants al matí i estirar-la i guarnir-la a la tarda.
Si ho preferiu, podeu fer la massa amb la recepta del pa de pessic o amb la pasta de full comercialitzada.
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Clica per accedir a la recepta
En acabar de menjar la coca podeu posar música i ballar com si d’una revetlla de Sant Joan es tractés.
Un quadre d'art cooperatiu
En acabar el curs, tenim força restes de plastilina de colors, que no s'han barrejat, amb les que podem fer un quadre d'art cooperatiu que podrà servir per decorar l'escola.
Doneu als infants les restes de plastilina i proposeu que les vagin enganxant  en un cartró.
Finalment, envernisseu el quadre i si voleu el podeu emmarcar.

Image may be NSFW.
Clik here to view.
Clica la imatge.

Un joc
El joc és el major exponent de les activitats lúdiques i per gaudir de l’últim dia del curs podeu preparar alguns racons amb jocs que es puguin fer en el pati o a l’aula, en cas de pluja.


Una festa de l’aigua
A l’Educació infantil organitzar la festa de l’aigua en el pati implica disposar de persones de reforç per ajudar a posar els vestits de bany, participar en les activitats i, finalment, col·laborar a vestir els infants.
Una mànega, galledes, ampolles, xeringues i globus d’aigua són materials imprescindibles.
Us animo a preparar ampolles d’aigua de colors i uns quants glaçons d’aigua amb colorant alimentari per jugar-hi. 
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Clica la imatge.
Recordeu-vos de reservar un espai sense mullar per poder deixar-hi les tovalloles.
Un detallet pels infants
Acabada la jornada, si no s’han lliurat el dia anterior, es reparteixen els àlbums, les orles, els informes...
També hi ha mestres que s’acomiaden de l’escola i volen donar algun detallet als infants. En aquestes ocasions, a mi sempre m’ha agradat canviar una llaminadura per un dolç petó de comiat.
Podeu canviar el cor de cartolina per la silueta del que dóna nom a la classe o canviar el caramel per un globus, un xiulet, un bufador...

Quan programeu les activitats de l’últim dia del curs penseu en tots els infants i les seves habilitats, que quan finalitzi la jornada puguin dir:

Com m’agrada l’últim dia del curs!

EL TRASPAS D’INFORMACIÓ DEL CURS

Fer de Mestres en la nostra cultura mai ha estat fàcil i sembla que no ve dara; ja que, per il·lustrar la poca valoració que aquesta professió ha tingut des danys enrere, sutilitza la frase feta: passar més gana que un mestre descola.
Encara que fent de mestres ja no es passa gana, la manca de reconeixement  es fa més visible quan arriba el mes de juny i es comença a parlar arreu dels molt dies de vacances dels/de les mestres.
En els primers anys de docència, mentristia molt el desconeixement i la incomprensió imperant. Aleshores, intentava explicar, a qui em feia el retret, que en marxar els infants de les aules siniciaven altres tasques imprescindibles pel bon funcionament dels centres escolars a més dels cursos de formació. Amb els anys, veient la impossibilitat de desfer el malentès, el silenci i el treball van ser les meves úniques respostes.
El mes de juny, finalitzada lestada dels infants a lescola, comença la tasca de gestió, planificació, programació…de mestres amb tutoria, despecialistes i de persones de suport.
Una daquestes tasques és el traspàs de la informació sobre els grups i els infants per a poder planificar els recursos necessaris pel curs següent.
El traspàs dinformació dels infants que acaben la Primària i comencen la Secundària, en tenir els centres de referència, estàregulada i ningúen dubte de la seva importància.
Ja no és tan habitual fer-ho quan els nens i nenes deixen lEscola Bressol, ensenyament no obligatori, per iniciar lEducacióInfantil.
Hi ha escoles que per proximitat tenen contacte amb lescola bressol de referència del barri o del poble i, per començar a P3,  poden comptar amb la informacióde lexperiència educativa dels infants.
Per altra banda, la informació dalguns nens i nenes arribarà a lescola amb l'informe  del Primer Cicle dEducació Infantil i la daltres seran els seus pares i mares qui lexplicaran en lentrevista prèvia després de la matriculacióal centre escolar.
També en deixar un grup, per procurar que hi hagi continuïtat en la línia educativa, és important traspassar la informació de forma verbal amb la persona que preveu agafar la tutoria el proper curs.
Daquesta manera, la conversa permetràtraspassar  lexperiència anterior, les necessitats del grup, els casos on cal la intervenció daltres serveis (EAP, CSMIJ, Serveis Socials...), gestió dels recursos, etc.

Com fer-ho?                                                         
      Planifiqueu unes sessions pel traspàs dinformació en els horaris del mes de juny.
       Definiu un esquema sobre la informacióa tractar.
       Reflexioneu sobre els aspectes que es volen comentar.
       La informació ha de ser entenedora, clara i confidencial.
  Eviteu letiquetatge dels infants i doneu una informació positiva de cada alumne/a a més dels aspectes més problemàtics.
      Reflexioneu sobre propostes de millora en les estratègies metodològiques .

Moltes vegades, per la mobilitat de les plantilles, el traspàs dinformació no es pot realitzar verbalment peròper a les persones que arribin de nou a lescola els serà molt útil de trobar-la.
Aleshores, podeu emplenar un document on deixar-hi per escrit els trets més rellevants dels infants i del grup.

Document pel Traspàs d'Informació Educació Infantil from Fer de Mestres

El traspàs de la informació  afavorirà el coneixement per a lacció tutorial i ladaptació dels infants al nou curs, alhora que potenciaràloportunitat de millorar la nostra tasca de fer de mestres.

L’ENDREÇA DELS ÚLTIMS DIES

Quan els infants deixen buides les aules, les escoles no perden la seva activitat. Sovint s’hi veuen mestres amunt i avall ordenant les aules i deixant el material a punt per iniciar, el mes de setembre, un altre curs.
Segur que al finalitzar la setmana tothom vol poder dir:
Joguines netes!
Les aules d’Educació Infantil estan plenes de joguines que han anat de mà en mà, han recorregut el terra de la classe una vegada i una altra, han visitat la boca de més d’un infant i, per aquests motius, cal netejar-les a fons.
Quan vaig començar a fer de mestra em passava hores netejant-les a la pica de la classe fins que les màquines rentavaixelles van arribar als menjadors escolars i van ser la solució.
Si l’escola no gestiona el menjador escolar, demaneu l’autorització per fer ús de la màquina rentavaixelles.
Com que a les aules hi ha un munt de joguines, per evitar esperes, podeu fer una graella horària on, anticipadament, cada nivell hi anoti l’estona d’utilització.
Us he de confessar que la meva impaciència ha fet que el rentavaixelles de casa, més d’una vegada, s’omplís de plats i gots de fireta; de la mateixa manera, la rentadora ha estat plena de roba del racó de les disfresses.

Jocs revisats!
L’endreça dels jocs de taula és un altre aspecte on dedicar-hi algun temps.
En finalitzar el curs, és necessari revisar-los; doncs, encara que els infants siguin curosos, l’ús continuat dels jocs fa que algunes peces es perdin, les capses es desmuntin i s’hauran d’arreglar o descartar pel curs següent.
Pels meus problemes de lateralitat, a mi em costa de fer els puzles de moltes peces; així que, els fills i filles de mestres que rodaven per l’escola aquells dies eren els meus ajudants per muntar-los i comprovar el seu estat.
Als jocs que els faltin moltes peces, retireu-los però no els poseu a la brossa; ja que en podreu fer alguna manualitat.
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Imant de peces de puzles
Quan les capses s’han fet malbé, si els puzles tenen una base de cartró, són molt útils les bosses de bugaderia que es poden trobar en els basars orientals.
En el cas de trobar-nos amb jocs de peces petites soltes, podeu utilitzar les bosses de congelació i  endreçar-les en les prestatgeries o penjar-les com les de la imatge.
També, van molt bé les capses de les tovalloletes humides o els pots de llaminadures que, sense problema, us donaran a les botigues.

Material endreçat!
Revisar i ordenar el material fungible és una tasca feixuga; ja que, cal revisar i classificar un per un els retoladors, els colors de fusta, les ceres, els pinzells... per decidir si es podran utilitzar el proper curs.
En classificar-los sovint ens manquen safates així que és hora de reutilitzar i reciclar envasos de plàstic.
Els retoladors que no pintin, els podeu guardar per reutilitzar-los i fer tinta d’aigua, la qual servirà per a alguna activitat plàstica que programeu. 
Igualment amb les ceres velles les podreu reciclar com us vaig explicar a Reciclem els colors!               

Per donar autonomia i crear l’hàbit d’ordre, durant el curs, els infants netegen sols els pinzells, en acabar les activitats de plàstica. Algunes vegades, no els deixen prou nets i amb els dies queden inservibles. Si els voleu recuperar, us recomano fer-los bullir una estona en aigua amb un raig de vinagre i veureu com les restes de vernís o de pintura desapareixen. Queden com a nous!
Recordeu-vos de tenir a l’aula una carpeta gran; ja que, sempre us pot anar bé per deixar-hi endreçats el fulls de paper, les cartolines, els cartells, etc.

Contes a punt!
El racó de la biblioteca és un dels meus preferits; doncs, els contes obren els infants a les experiències del món real i al de la fantasia.
Els nens i nenes d’Educació Infantil gaudeixen de les imatges i els agrada tenir-los a les seves mans.
Quan a final de curs, alguns contes de l’aula no els trobeu en bon estat, cal planificar una estona per fer-ne una tria i arranjar-los. Alguns amb una mica de cinta adhesiva es podran recompondre però d’altres haureu de donar usos diversos a les seves pàgines soltes.
Unes de les activitats que podeu fer amb elles és retallar les imatges dels personatges per fer-ne titelles de pal o targetes per potenciar l’expressió oral construint noves histories.
Segurament, la vostra llista de tasques per a l’endreça dels últims dies de junyés molt més llarga: el material del pati, de psicomotricitat, d’informàtica, etc., però per avui, amb el davantal i les mànigues arromangades,  ho deixem aquí! 
Bon estiu!!!

EL RACÓ DE L'HOSPITAL

Aquests últims dies he estat a l’hospital acompanyant el meu fill que ha sofert una seriosa intervenció quirúrgica; per sort tot ha anat molt bé!
Els dies i les nits prèvies, a més de les passades en aquella asèptica habitació, m’han fet desvetllar les pors infantils vers els hospitals, els metges i les metgesses.
He pres consciència de la vulnerabilitat de l’ésser humà en tota la seva dimensió, de la importància de saber confiar en aquells que, per guarir-nos, tenen les nostres vides a les seves mans i, especialment, de la necessitat de saber-se capaç en les situacions més complicades de la vida. 

Image may be NSFW.
Clik here to view.
Clica que descarregar-te la imatge.

Arribar amb els infants a un hospital o centre de salut, quasi sempre, comporta una actitud de preocupació per part de l’acompanyant que, alhora, pot desvetllar en els nens i les nenes la  inseguretat que els provoca desconèixer la praxis mèdica,  la por a patir dolor, el temor als metges i a les metgesses que sent persones estranyes els miren, els toquen, els punxen...
L’escola, des del joc simbòlic que es desenvolupa en el racó de l’hospital pot afavorir estratègies per crear situacions i habilitats comunicatives que els donin seguretat; doncs, de les seves experiències prèvies dependrà l’abordatge posterior de les activitats mèdiques reals que irremeiablement hauran de viure en algun moment.
Capacitats
1.­ Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.
2.­ Aprendre a pensar i a comunicar
3.­ Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
4.­ Aprendre a conviure i habitar el món.
Objectius
·         Reproduir, mitjançant el joc simbòlic, escenes d’un hospital.
·   Conèixer el desenvolupament habitual de les praxis mèdiques comuns, els instruments i les seves característiques.
·         Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional per enfrontar situacions diverses.
·         Col·laborar en el joc amb d'altres companys i companyes, assumint un rol.
·         Pensar, crear i elaborar explicacions a situacions viscudes i d’altres per venir.
·         Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència.
·         Reconèixer la funcionalitat de l’escriptura i dels nombres.
Proposta d’activitats
El racó o l’ambient de l’hospital el podeu muntar vosaltres en una aula i aprofitar els passadissos de l’escola per a  l’espai de recepció o, en iniciar el curs, animeu els infants a proposar quins espais i quins materials creuen que cal preparar, tenint en compte que, possiblement en ambdues ocasions, seran els següents:
La recepció i la sala d’espera
La recepció serà l’espai de rebuda a l’hospital on els infants treballaran les fórmules de cortesia i l’escriptura dels noms; a més de la numeració.
L’espai de la recepció el configurarà una taula amb cadires on estaran els infants que facin el rol de recepcionistes. Anotaran el nom dels pacients al llibre de visites, els lliuraran el número del torn i informaran del nom dels metges i les metgesses que els atendran a la consulta.


A la sala d’espera, els infants asseguts reproduiran la situació real i es vetllarà per potenciar l’adquisició dels hàbits i les normes de convivència que pertanyen a l’actuació en els espais públics: serà un ambient de calma i silenci.
Unes cadires i un calaix amb contes configuraran l’espai i, present a les parets, hi haurà algun rètol que indiqui que cal estar en silenci.


La consulta, la sala de raigs X i el quiròfan.
Aquests espais es muntaran en un racó de l’aula amb una taula, cadires, una llitera (llitet dels més petits per fer la migdiada) i una prestatgeria amb material divers.
La part del material real es pot demanar a les famílies: bates blanques o verdes, mascaretes, gasses, venes, guants, termòmetres digitals inservibles, radiografies, etc.
Els estris dels metges i les metgesses com l’estetoscopi, el martell, les pinces, etc. seran de joguina.
També hi haurà una part de material elaborat a l’escola com les receptes, el llibre de visites, els cartells dels diferents espais, etc.


Aprofiteu la paret per posar-hi el cartell per a la revisió d’agudesa visual i a les finestres les radiografies per a poder veure-les millor.
A la consulta hi haurà els infermers i les infermeres amb els metge o les metgessa que acolliran pacients i acompanyants en una taula amb cadires.
Aquests últims, explicaran la seva dolència per ser visitats en estirar-se a la llitera. Els infants que fan el rol del personal sanitari comprovaran la patologia en la sala de raigs x, faran les primeres cures i, si cal, operaran amb urgència en el quiròfan.


La farmàcia.
Com que per sort no tots els infants s’hauran d’operar, alguns en sortir de la consulta passaran per la farmàcia amb la seva recepta a recollir la medicació.

Recepta del racó de l'hospital from Fer de Mestres

Una prestatgeria, una taula, una caixa enregistradora amb monedes de joguina i caixes buides de medicaments formaran aquest espai.
Tenint en compte la diversitat de teràpies, i com s'ha difós l'ús de la medicina homeopàtica entre els nostres infants, a les prestatgeries també hi posarem alguns dels seus medicaments (pots de grànuls).


En aquest espai podeu posar una llista de preus dels medicaments i, així, facilitar la tasca de comptar per poder comprar i vendre.

I després de jugar-hi, deixeu passar els anys per, com a mi em va passar, poder veure qui en aquest racó de l’hospital va descobrir la seva vocació...


Notes des de l’experiència:
·        Si esteu amb els més petits és millor que els pacients siguin ninos i nines; ja que, per les seves característiques evolutives els costa desenvolupar el joc cooperatiu. Utilitzeu únicament la consulta i el quiròfan.
·        Els rols que han de desenvolupar en el racó els nens i les nenes han de ser els mateixos; ja que, sovint es cau en el parany sexista de jugar a fer d’infermeres elles i de metges ells.
·        Si teniu pares i mares que treballin a la sanitat us poden fer arribar a l’escola el material defectuós (xeringues, guants, mascaretes, bates de quiròfan...) que no poden usar i que llençarien a la brossa.
·   Si teniu alguna cuineta vella, la podeu utilitzar com a prestatgeria a la consulta; ja que, en tenir la pica facilitarà la simulació dels hàbits d’higiene importantíssims en el personal sanitari.
·      Cal ser molt respectuós amb les opcions escollides per cada família en vers la medicina i els seus tractaments. Intenteu tenir a la farmàcia tot tipus de medicament per facilitar la identificació dels infants en el joc simbòlic.
·  Algunes vegades cal dinamitzar l’activitat, no sigueu espectadors/es, participeu-hi!
·  L’avaluació centreu-la en la reflexió del que observeu quan vosaltres participeu en el joc simbòlic.


Per saber-ne més:

BATA SÍ O BATA NO?

A casa sempre s’ha fet dissabte en el sentit literal de la frase. En treballar totes les dones de casa, el dissabte pel matí al marxar el meu pare a la fàbrica, era quan es trasbalsava la quotidianitat i escombres, plomalls, draps,... recorrien els racons de la vella casa familiar.
Era curiós veure l’organització de la mare i de l’àvia per rentar la roba amb l’antiga màquina de turbina.
La mare es quedava al badiu controlant la rentadora i esbaldint la roba en el gran safareig de ciment ple d’aigua gelada. L’àvia en el terrat esperava les galledes plenes de roba humida per estendre-les a les cordes; jo amunt i avall recargolant la roba per escórrer-la i pujant i baixant les escales del terrat per repartir les agulles d’estendre.
Com veieu, rentar la roba no era com ara i, per evitar embrutar-ne massa, en arribar a casa posar-se la bata o el davantal era una acció indiscutible que es repetia a les escoles i al món laboral.

Recordo els estius a l’escola, passant molta calor sense cap possibilitat de treure’ns la bata mentre la suor regalimava per les cames. A l’hivern anàvem tan abrigades que en posar-nos la bata perdíem tota la mobilitat; encara que, no importava massa perquè ens passàvem el dia assegudes fent fitxes.
A més, la bata formava part de l’uniforme, i encara que deien que així no hi havia diferències socials; no era cert.
Jo veia com moltes de les meves companyes estrenaven uniforme cada curs, com les seves bates noves lluïen i com la meva, repassada cada any per la mare, anava perdent color i forma. Era evident el nivell econòmic de cadascuna!
Actualment, rentar la roba és un acte fàcil a l’abast de tothom i, per aquest motiu, poca gent jove usa la bata a casa i, únicament, segueixen presents en determinades professions.
La meva experiència em diu que a l’estiu els infants segueixen passant calor a les nostres escoles amb la bata posada i els hiverns amb la roba d’abric també els costa de moure’s en les activitats dinàmiques diàries.
Sovint he estat una mestra molt crítica, he buscant sempre les raons i els motius de la pràctica docent; però, en aquest tema mai em vaig aturar a reflexionar la idoneïtat  de l’ús de la bata; perquè des de la infantesa sempre havia estat així!
Ara, en visitar virtualment moltes aules de la nostra geografia, anant de bloc en bloc, he pogut observar que hi ha centres d’Educació Infantil on els infants no porten bates habitualment; només protegeixen la roba quan han de fer alguna activitat on es poden embrutar molt.
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Observar aquest fet em va fer pensar que, sense cap reserva, és necessari educar per a la vida real i cal aprendre hàbits d’higiene que siguin útils per a la quotidianitat.
A casa, quan treballem a l’ordinador, mirem la televisió, llegim llibres, escrivim cartes, etc. ho fem vestits de carrer o amb roba còmode.
Si anem amb els nostres fills i filles al parc per jugar i terrejar en el sorral o si sortim a fer esport, ens posem el xandall.
És cert que quan anem a cuinar ens posem el davantal per no tacar-nos, si hem de pintar, fer neteja o tenim un garatge ens posem roba vella i en poques ocasions més ens preocupa embrutar-nos la roba. Aleshores, per a què  seguim portant la bata a les classes d’Educació Infantil?
Si esteu en el primer Cicle d’Educació Infantil veureu sovint infants que volen gatejar o fer les seves primeres passes i les bates limiten els seus moviments. També en trobareu asseguts a la catifa amb la bata posada i, a més, un pitet per a que no se l’embruti. 
Penseu que les plastilines no embruten, els gomets no taquen, escoltar contes és força polit...
Si sou mestres del segon Cicle d’Educació Infantil defensareu que és un bon exercici per cordar botons; però, no es pot aprendre de cap altra manera? I si ho fan amb els botons de les jaquetes i els abrics?
Heu pensat l’estona que es dedica a l’escola a posar i treure bates?
En temps de crisi té sentit afegir aquesta despesa a l’equipament escolar dels infants?
Per què ens preocupa tant que s’embrutin els infants?
Més d’una vegada, pares i mares m’han cridat l’atenció per sortir els seus fills amb la bata bruta de l’escola. La meva resposta, entre rialles, sempre ha estat la mateixa: “A l’Educació Infantil sortir brut de l’escola és sinònim d’experimentació i d’aprenentatge. Teniu un dels infants més treballadors!”


Segurament, encara cal fer pedagogia a les reunions inicials de pares i mares; explicar que els infants a l’escola experimenten, juguen, gategen... i, per aquests motius, mai podran sortir de l’escola igual de nets que quan han arribat.
Portar la bata a l’hora de dinar, samarreta vella quan es fa pintura i en les activitats de modelatge amb fang és una bona alternativa.
Si a la vostra escola porteu bata a l’aula, segurament compartireu que han de ser de diferents formes i colors, ja que, cap infant és igual a l’altre; és important respectar els seus gustos.
A l’escola, mentre vaig ser mestra d’Educació Infantil,  sempre portava una bata i a l’estiu em posava un davantal; les seves butxaques eren com un calaix de sastre on s’hi podia trobar una mica de tot. Era un costum, ara no sé què faria...
Bates sí o bates no, què en penseu?

Per saber-ne més:

LA MASCOTA DE LA CLASSE?

A casa, al llarg del temps, hem tingut diversos animals: gos, canari, gat, peixos i conill d’índies. Sempre els hem estimat i hem tingut cura de vetllar per les seves necessitats.
Desgraciadament, cada any, a l’inici de l’estiu les xifres d'abandonament d'animals augmenten considerablement. És el moment en què comencen a ser una molèstia a l’hora de les vacances per a aquells propietaris que els han tingut més per caprici que per una decisió reflexionada.
Educar vers el respecte als animals és un objectiu que, des de fa molts anys, es cerca a les nostres escoles.
En començar a fer de mestra, tenir la mascota de la classe era habitual i per les meves aules han passat tortugues, cargols, peixos, conillets d’índies...
Cada dia els infants encarregats vetllaven per tenir net el seu hàbitat, posar-li menjar i canviar-li l’aigua.
Tot el grup, gaudia observant els seus moviments i sovint era una motivació per engegar un projecte de treball o per fer significatiu el nom de la classe.
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Clica la imatge per accedir al Projecte: Els conills
Els caps de setmana, visitava la llar d’un infant i aquest, responsablement, en tenia cura per després, dilluns, explicar-nos l’experiència.
Durant les vacances i en acabar el curs, es buscava algú que volgués encarregar-se’n sempre que la família hi estigués d’acord i, l’últim dia de classe, es traslladava la mascotaamb tot el seu equipatge cap el nou entorn.
Fer aquestes activitats ajuda els infants a ser més responsables, a conèixer la morfologia i costums de l’animal en qüestió, a saber respectar els éssers vius i a créixer desenvolupant un caràcter més obert i sociable  que els ajudarà en la resta de les seves relacions afectives; ja que aprenen a tenir empatia i a ser més compassius. També, faciliten la comprensió dels processos de la vida i la mort.
Pels últims canvis en les dinàmiques socials i escolars, a moltes escoles, les mascotes han passat a ser animals de peluix que durant els dies lectius estan en les prestatgeries de les classes i els caps de setmana els infants les porten a casa per jugar-hi.
Aquesta activitat ajuda a adquirir petites responsabilitats i motiva el llenguatge verbal; però, els aspectes emocionals són més difícils de potenciar.
Per aquestes raons, us animo a gaudir d’un petit animal i tenir-ne cura a la classe o, si ho preferiu, fer partícips al grup de l'animal que pugui portar a l’escola cada infant.
Proposta d’activitats
Si heu decidit tenir-ne per primera vegada és millor que espereu al setembre, quan arribin els infants, per anar tots junts a comprar-la o, sempre que sigui possible, adoptar-la .
Si esteu en el Segon Cicle d’Educació Infantil, en rotllana, exposeu la idea de tenir-ne una a l’aula i les responsabilitats que implica. Obriu un debat sobre la idoneïtat de tenir-ne una i valoreu quina seria la més adequada.
Feu un llistat a la pissarra o a la PDI de propostes que fan els infants (podeu tenir preparades algunes fotografies) i, després d’escoltar les justificacions, feu-ne la votació.
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Clica per accedir a l'experiència de l'Escola Les Comes de Rodonyà.
Triat l'animal que es tindrà a la classe, planifiqueu una sessió per passar algun vídeo o imatges sobre ella i la seva forma de vida. Enceteu una conversa per veure què caldrà tenir a l’aula i quines actituds s’hauran de mantenir perquè s’hi senti còmode.
Prepareu amb anticipació la visita per anar a recollir-la per assegurar-vos que estareu ben acollits, un grup de vint-i-cinc infants pot generar intranquil·litat, i garantir que hi hagi tot el que necessiteu quan us hi desplaceu amb els infants de la classe.
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Clica per accedir a l'experiència de l'Escola Turó Blau.
Abans, penseu de fer la llista de la compra entre tots (menjar, peixera, calaix...) i de preparar el lloc de l’aula on s’estarà i totes les seves coses.
Decidiu qui seran els encarregats o encarregades de demanar-ho, qui ho portarà fins l’escola i qui finalment o endreçarà a l’aula. Hi ha feina per tots/totes!
Comproveu quin dia hi ha persones de reforç que us puguin acompanyar i no oblideu de programar una sessió per fer les targetes identificatives de cada infant.
Quan arribeu a l’aula, gaudiu de l'experiència de veure per primera vegada un animal a la classe, deixeu les seves coses al seu lloc, anomeneu els infants responsables d’aquella setmana i qui se l’emportarà el divendres a casa. Recordeu-vos de  canviar-ho cada dilluns!
Posteriorment, haureu de fer alguna sessió per buscar-li nom i fer algun cartell pel seu espai a l’aula. Podeu seguir el mateix procés que consta en l'entrada del bloc: TRIAR EL NOM DE LA CLASSE?
Si preferiu seguir tenint la mascotade peluix, per apropar els infants a la realitat dels animals i aprendre a conviure amb ells, especialment en escoles de grans ciutats, és adequat programar alguns dies perquè els infants portin els seus animals de casa.
A mi m’agradava relacionar-ho amb els petits projectes o poemes i noves cançons on el tema eren els conills, les tortugues, els ocells... Aleshores, per fer l’observació directe es portaven a l’aula els petits animals que els nens i nenes tenien a casa seva.
Si teniu infants invidents o de baixa visió, sempre que sigui possible, deixeu-los que els toquin per afavorir la seva participació.
Aquelles sessions, els infants i els seus animals eren els protagonistes!!!
En teniu vosaltres a la classe? Feu-me’n cinc cèntims...

Per saber-ne més.

FILES SÍ O FILES NO?

Anava passejant lentament pel carrer amb la meva mare, ella camina amb dificultat, quan una llarga filera d’infants de l’escola bressol del barri es va creuar pel nostre camí.
Els nens i les nenes anaven contents lligats a una llarga corda i la mestra, al capdavant, els conduïa cap al parc a jugar.
Suposo que per la tendresa vers els infants que li comporta la llunyania de la seva edat, la mare es va aturar a mirar-los i a gaudir dels somriures innocents d’aquelles criatures. Aleshores, va comentar: mira que bé els porten lligats amb aquesta corda.


Aquella frase em va fer pensar en els molts desplaçaments que fan els infants a les nostres escoles, les maneres diverses de fer-los i la discussió viscuda en molts de claustres sobre files sí o files no?
L’estiu és un temps tranquil a la blogosfera que, sense presses, ens permet reflexionar sobre alguns temes educatius que normalment no fem en altres ocasions per la necessitat de mostrar activitats significatives del calendari escolar.
Després de fer-ho sobre l’ús de les bates, enceto la reflexió sobre la necessitat de fer o no fer sempre les files per desplaçar-nos amb els infants, tant en trajectes llargs com en els curts, en espais coneguts i en els desconeguts, si anem amb tot el grup o amb mig grup...
El primer contacte dels infants amb les files són els que anomenem trens. Els nens i les nenes s’agafen al de davant i sovint, enfilen el camí cantant la cançó del tren petitó o qualsevol altra que els ajudi a no dispersar la seva atenció de la fila.


Aquest aprenentatge és força important per facilitar els desplaçaments en sortir de l’escola. Però cal fer files sempre que ens desplacem?
Amb els infants d’Educació Infantil, penso que no hi ha dubte que és la millor manera per sortir al carrer; ja que, en no tenir prou domini del propi cos, en els desplaçaments llargs permet evitar riscos.
En el Primer Cicle s’usen cordes, gomes, cintes... per agafar-s’hi i en el Segon Cicle s’agafen a l’infant de davant, per parelles o de les dues maneres alhora.
Hi ha escoles que a les entrades fan les files en el pati i quan hi són tots els infants del grup es dirigeixen cap a les aules.


D'altres deixen entrar als pares i a les mares per acompanyar l’infant a la classe durant el temps d’adaptació i després d’una forma natural ja hi van els nens i les nenes sols, mentre a l’aula hi troben els/les mestres per donar-los la benvinguda.
Si les files estan ben fetes, els avantatges de fer-les són:
  • Potencien que els desplaçaments es facin en ordre i silenci.
  • Faciliten el control dels infants i s’eviten riscos en desplaçar-se. 
  • Donen major tranquil·litat als mestres i a les mestres perquè exerceixen el control en el desplaçament dels infants.
Els inconvenients en que ens podem trobar en demanar fer files són:
  • Discussions per ser el primer o la primera de la fila. Cal preveure-ho!
  • A l’Educació Infantil sovint es destalonen, s’entrebanquen, estiren massa la roba de l’infant del davant... i es generen situacions de petits conflictes a la fila.
  • Quan són files molt llargues, es perd el control dels últims infants.
  • La dependència dels infants de les decisions de mestres i adults, dificulta l’adquisició de l’autonomia i l’observació dels petits perills que es puguin trobar en els desplaçaments.
A la nostra vida quotidiana en ocasions hem de fer files; doncs, una variant amb molts punts en comú són les cues: anar un darrera l’altre, esperar en filera, respectar l’ordre sense empènyer ni passar al davant, acceptar ser l’últim... 
Per exemple, la de pujar a l’autobús, la de la caixa del supermercat, per entrar als parcs d’atraccions, al cinema, al teatre, als museus... i els infants la del parc infantil per pujar al tobogan o per beure aigua a la font... la resta del temps solem anar ordenadament d’un espai a l’altre.
Tot i amb això, no seria millor treballar l’hàbit d’ordre, l’autonomia personal i aprendre a anar habitualment per dins l’escola d’una manera natural, sense fer files en tots els desplaçaments? 
Aprendre i practicar de fer files, en ser un exercici de coordinació, d’autocontrol i de vivència de l’espai, les podeu incloure com una activitat de psicomotricitat que facilita el saber fer-les quan és necessari.
També podeu fer files per treballar les classificacions: els colors de les bates de pintura, els nens i les nenes, qui porta sabates qui porta botes... ideal per programar-les en alguna sessió com a estratègia metodològica del llenguatge matemàtic.
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Classifiquem les bates per colors fent files: el color verd.
Fer files exigeix col·laboració entre els infants a l’hora de formar-les, autocontrol i reflexió sobre les actituds en fer-les; així que, aquesta activitat es pot incloure en la planificació d’Educació Emocional per fer una reflexió posterior a la seva realització:
  • Què t'ha costat més de fer?
  • T'ha agradat estar al final de la fila?
  • Vols ser sempre el primer o la primera de la fila?
  • Si algú et fes una empenta com respondries?  etc.

Després de la teva experiència i de llegir aquesta petita exposició, tu què penses: 
files sí o files no?

AGENDES A L'ESCOLA BRESSOL?

Ja sabeu que Fer de Mestres té una pàgina de facebook on es reben consultes, comentaris, idees,... En fi, em permet sentir que, tot i la meva malaltia, encara formo part del procés d’ensenyar i d’aprendre.
Fa uns dies vaig rebre un missatge de l’Esther demanant  idees per canviar les agendes de la llar d'infants o noves alternatives per substituir-les. 
La seva inquietud per millorar la dinàmica comunicativa de la llar d’infants, em va fer pensar que era un tema interessant per seguir amb les reflexions pedagògiques d’aquests dies d’estiu.
En El quadern viatger una eina de comunicació explicava que una bona comunicació entre les famílies i l’escola afavoreix les aportacions dels infants, el sentit de pertinença a l’escola, el treball individual, l’ús funcional de la llengua i l’organització personal; però i a les llars d’infants o a les escoles bressol, com es pot articular la relació i la informació a les famílies?
Ja sabeu que vaig néixer en una família humil on era necessari que tothom, adults, sortissin a treballar i durant moltes hores.
A la majoria de cases, en ser un temps on les dones s’hi quedaven per tenir cura de la família, pocs infants anaven a l’anomenada classe dels caganers, jo sí!
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Il·lustració de Nana Mata
La mare m’explica que, en no ser un grup d’infants molt nombrós, cada dia en el moment de la sortida, la mestra relatava a les famílies les incidències de la jornada. Ella ho agraïa;  ja que  li permetia pensar que jo estava ben atesa i això la feia sentir millor.
Actualment, molts infants des de ben petits s’incorporen als centres d’Educació Infantil i per manca de temps no sempre es pot donar la informació a l’hora de la sortida com ho feia la meva mestra; però, els pares i les mares segueixen necessitant saber com els seus fills i filles han passat el dia.
Cercant alternatives de comunicació, fa uns anys es van començar a utilitzar, a les aules del Primer Cicle d’Educació Infantil, unes agendes individuals.
En elles, diàriament, s’hi anota la informació sobre el dormir, el menjar, les deposicions, etc. També s’hi expliquen les activitats, es donen informacions diverses i es deixa un espai pels comentaris de la família.
Aquestes agendes també tenen els seus inconvenients, ja que provoquen una despesa econòmica, porten molta feina fer-les diàriament i algunes famílies no les valoren prou o no en fan el seguiment adequat.
Per aquest motiu, a moltes Escoles Bressol es plantegen altres alternatives aprofitant la gran difusió de l’ús de les noves tecnologies, que permeten accedir a les imatges i a les informacions des dels ordinadors domèstics i des dels telèfons mòbils.
Per a les informacions generals, els blocs o webs dels centres d’Educació Infantil són una bona eina de comunicació en ser fàcil de gestionar des de l’escola i facilita la relació amb aquells pares i mares que no poden anar personalment a recollir els infants al centre escolar.
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Clica la imatge!
A més, fins ara, el Departament d’Ensenyament ha fet cursos adreçats a les direccions dels centres del Primer Cicle d’Educació Infantil  per aprendre a crear i actualitzar els seus propis blocs.
Una altra alternativa, encara més senzilla, és gestionar un perfil del Facebook.

Image may be NSFW.
Clik here to view.
Clica la imatge!

En penjar-hi fotografies amb petites explicacions de les activitats heu de tenir en compte que, sempre, heu de vetllar per la intimitat i pel dret d’imatge dels infants.
Les entrades dels webs poden estar protegides i, en aquests casos, per veure-les, les famílies han d’introduir-hi una contrasenya.


Els recursos TIC també permeten donar privadament la informació personal i individualitzada sobre el descans, menjar, etc. però cal tenir programes específics i, possiblement, amb un cost econòmic inaccessible per a molts centres; degut a la situació de crisi econòmica que estem patint.
Aquesta mena d’informació privada, eviteu fer-la pública en les cartelleres i, sempre que sigui possible, procureu seguir donant-la oralment a la sortida o en una nota a la motxilla, si s’escau.


No s’ha d’oblidar que hi ha centres on les condicions econòmiques i socials de les famílies únicament permeten informar oralment de les incidències diàries per assegurar-se que aquesta arriba i és entesa.
Altres recursos per crear un vincle entre les famílies, els infants i l’escola bressol són les activitats de cap de setmana amb la mascota de classe, el conte viatger, l’escola de pares i mares, les tardes a l’escoleta...


Ens expliques com ho feu a la vostra escola bressol?

DECOREM AMB "POS-IT ART"

Com us he explicat, quan jo era petita el pare i la mare treballaven un munt d'hores i, en fer torns diferents, coincidien a casa únicament a les nits. Així que, moltes vegades, en sortir de la llar, es veien obligats a deixar-se notes per informar-se sobre els esdeveniments quotidians. 
Recordo un bloc amb espiral, petitet i gruixut, d'on la mare sempre treia els fulls per fer les notes i que després deixava sobre la taula del menjador.
En arribar el pare, no hi havia espai ni pels oblits ni pels secrets i era impossible lliurar-se dels deures o de les feines de casa corresponents.
Tot i els telèfons mòbils amb les seves aplicacions, actualment, a casa també ens deixem notes i tenim sempre a punt un bloc de fulls adhesius.
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Si en vols fer un, clica la imatge!
Aquests tipus de blocs de notes adhesives són econòmics i fàcils de trobar en les papereries o basars orientals a un preu molt accessible. 
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Blocs de notes adhesives o post-it.
A les escoles, en la majoria de les taules de mestres, també n'hi ha, però heu pensat quin exercici més extraordinari de motricitat fina és treure els fulls un a un?
Us animo a reflexionar sobre els objectius que es poden assolir en fer-ho i, si us semblen interessants, programeu alguna de les activitats proposades a continuació.

Les Capacitats que més es potencien amb aquestes activitats són:
• Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.
• Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres.

Objectius:
• Desenvolupar la coordinació òculo-manual i la motricitat fina.
• Potenciar la creativitat.
• Treballar la precisió, la força i la pressió realitzades amb les mans i els dits.
• Gaudir de les activitats i de les produccions.

Per afavorir la creativitat i exercitar la pinça escrivana, us proposo que doneu a cada infant un bloc i demaneu que facin una composició a la finestra, al terra, a la porta, en un cavallet o a qualsevol altra superfície accessible per a ells i gaudiu de les seves creacions.


Per decorar els espais d'una manera original ha sorgit l’anomenat post-it art.

Image may be NSFW.
Clik here to view.
Clica la imatge!
Aquestes composicions de post-it art poden decorar l’escola; però per la dificultat dels dissenys i les característiques dels infants d’Educació Infantil, ha de ser un projecte conjunt del grup-classe o del cicle.
Com que amb tot el grup alhora és força complicat de fer si no és en una aula de psicomotricitat, gimnàs o similar, us aconsello que feu l'activitat quan treballeu en petit grup o per racons.
Els dissenys de les decoracions les podeu proposar vosaltres (són molt inspiradors els patrons per cosir amb punt de creu) o els mateixos infants poden fer les seves creacions amb gomets quadrats de colors o dibuixant en fulls quadriculats com ens explica l'Àngela del bloc "encenent la imaginació".
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Clica la imatge per ampliar la proposta!
També en els fulls s'hi poden escriure els noms dels infants o petites frases, realitzar-hi activitats de grafisme creatiu o fer-hi dibuixos.


Decoreu l’aula amb papers de colors!!!

PRIMERS DIES DE SETEMBRE

1 de setembre de 2011, va ser l’última vegada que vaig escriure la data a la pissarra de l’escola, aquell any, com ja sabeu, em van haver de donarla incapacitat laboral per malaltia.


Ara, en iniciar-se el mes de setembre és un moment dolorós per a mi; ja que, sóc una apassionada de la professió de fer de mestra i enyoro l’emoció del primer dia. Clar que, com els passa a molts altres mestres, durant les vacances tampoc sabia desconnectar massa!
 
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Segur que t'hi reconeixes!
Inexorablement, avui han tornat els records dels retrobament amb les companyes i els companys del claustre, l’abraçada afectuosa amb el conserge, l’olor del cafè que preparaven les cuineres mentre espolsaven els davantals, la mirada nerviosa de les persones que arribaven a l’escola per primera vegada, les rialles ressonant pels passadissos, l’olor dels infants que queda per sempre a les aules i, ara, m'omple l'enyor a tot allò que forma part de l’atmosfera escolar...
L’1 de setembre  també em fa pensar en les tasques dels primers dies de classe, les llargues llistes que escrivia en papers adhesius que anava enganxant per tot arreu. 
Després en acabar de fer-les, dedicava una estona a anotar als meus quaderns les llistes de classe i altres aspectes importants de fer de mestra.

Image may be NSFW.
Clik here to view.
Vols personalitzar el teu quadern de tutoria? Clica la imatge!
Les meves llistes es podrien resumir en:
Recollir documentació de la tutoria i del cicle
  • Calendari escolar (Clica-hi!)
  • Horari del grup i personal
  • Llistat dels nens i les nenes del grup
  • Expedients dels infants i altres informacions importants (EE, EAP, etc.)
  • Mestres de reforç i disponibilitat horària
  • Mestres especialistes i disponibilitat horària
  • Espais comuns i disponibilitat horària

Organitzar l’aula i els materials
Informar-me sobre aspectes pedagògics de l’escola.

Programar els primers dies de classe i preparar materials per fer les activitats.
Sé que les vostres llistes seran força diferents però penseu que, com deia Miquel Martí i Pol, "Tot està per fer i tot és possible"
Image may be NSFW.
Clik here to view.
I·lustració de JoAN TuRu. Clica!

UN INFANT INVIDENT A P3

Sovint em comenten que la capacitat de resiliència que tenim a casa nostra és extraordinària. Tot i les moltes dificultats que la vida ens posa en el camí, com el fènix, ressorgim amb força.
Sempre he pensat que ho vaig aprendre al costat de la meva iaia Antònia. Vivia a casa i, com que la mare treballava fora moltes hores, la meva criança la va fer ella. Aquest fet ens va crear un vincle molt especial, màgic.
Poc temps després de celebrar els cinquanta anys, a causa d’una malaltia, l’àvia va perdre la visió; però tot i la tristesa inicial, va aprendre a viure en la foscor i a gaudir de la seva quotidianitat amb alegria: cuinava, planxava, teixia amb les agulles de mitja... i m’acaronava buscant la meva expressió amb aquells llargs dits que cada dia eren més sensibles.
Jo admirava profundament la seva capacitat de superació i poc imaginava que, uns anys després, en ser jo diagnosticada de la Síndrome de Fatiga Crònica, el record de la seva valentia em faria a mi més forta.
Ella va morir sense haver-me vist gaudint de fer de mestra i sense saber que lluitaria incansablement per l’escola inclusiva, convençuda que enriqueix les persones i que tothom, amb limitacions o sense,  pot progressar.
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Il·lustració d'en JoAN TurU
Recordo amb emoció un matí quan, abans d'iniciar un claustre, la mestra d’Educació Especial es va apropar per proposar-me ser la tutora d’un infant invident que arribava a l’escola. Fou llavors quan va reaparèixer tota la tendresa que havia sentit acompanyant els anys de ceguesa de l'àvia.
Era un repte compartir el curs amb un alumne invident però sabia que, com va ser amb la iaia, el vincle amb els infants d'aquell curs seria màgic.
La meva experiència no era en l’àmbit escolar i, paral·lelament a les gestions administratives que iniciava l’Equip Directiu, l’Equip Docent es va  posar en contacte amb el C.R.P Joan Amades (O.N.C.E) per recollir informació.
També es va considerar convenient trobar-nos amb l’E.A.P, la mestra de la llar d’infants de procedència i la família per, conegudes les característiques, poder establir el Pla d’adaptació. 
La família, sempre, va participar amb molta implicació en tot el que l’escola requeria i va facilitar molt la tasca de tutoria.

Pla d’adaptació a l'escola
Uns dies abans d’iniciar el curs, per les característiques de l’infant, es va decidir anticiparamb ell els diversos espais de l’escola, els recorreguts, l’aula... 
Per potenciar l'autonomia, el mobiliari de la classe es va adaptar amb elements de diferents textures: la cadira, el penjador, la taula, etc.
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Cadira amb element de textura rugosa.
A l'escola, l’adaptació es realitza a partir d’un pla d’acollida en petit grup. Cliqueu aquí! 
Per facilitar-li l'orientació i el desplaçament per l'escola, ell arribava 15 minuts més tard que la resta de nens i nenes, de manera que podia dirigir-se a l’aula fent el recorregut amb tranquil·litat i reconeixent, sense presses,  els elements de l’entorn.

Organització escolar
Recursos personals:
La tutora disposava d’una persona de reforç a l’aula.
La mestra d’Educació Especial planificava una sessió setmanal per a treballar aspectes individuals.
La tutora del C.R.P Joan Amades (ONCE) assessorava sobre dinàmiques i materials durant un matí quinzenalment.
Recursos materials:
El C.R.P Joan Amades (ONCE) va proporcionar el material específic.
L’escola va destinar una part del pressupost per als materials necessaris per a les adaptacions.
Aspectes curriculars:
Les activitats a l’Educació Infantil en fonamentar-se en l’observació, l’experimentació i la manipulació van facilitar la participació activa de l'infant invident en la dinàmica escolar.
El llenguatge verbal del grup es va veure molt enriquit en haver de verbalitzar totes les situacions farcint-les de detalls. Alhora, es va ampliar l'estimulació sensorial (auditiva, tàctil, del sentit del gust i de l'olfacte) i els aspectes que fomenten la cohesió de grup. 
Les activitats en paper calia adaptar-les amb diferents elements i textures que les fessin significatives.
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Fitxa adaptada amb elements significatius del lleó.
Com a tutora em preocupava no trobar la paraula adequada en aquell conte, no haver-li anticipat aquell soroll que l’espantava, no tenir la textura per aquella fitxa, no poder deixar de pensar: com ho faré?...  però, sens dubte, gaudir dia a dia dels seus aprenentatges, dels seus somriures i de les seves abraçades va ser màgic!

Per saber-ne més:

L’ESBARJO i ELS DIES DE PLUJA

Mai havia vist ploure tants dies seguits com quan, en la dècada dels vuitanta, vaig viure a A Coruña. Des de la balconada de ferro forjat de casa veia lliscar, per la vidriera, petites gotetes d’aigua que em recordaven, amb tristesa, les llàgrimes de la meva família en veure’m marxar.
Les primeres setmanes, acostumada al clima mediterrani, em sobtava veure els nenos jugant sota la pluja i com aquesta no aturava el tràfec diari de les persones pels carrers.
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Passat el temps, en tornar a la meva ciutat, vaig comprovar que els poc freqüents dies de pluja seguien provocant la solitud dels carrers i com els patis de les escoles restaven deserts.
Així, en fer de mestra vaig haver de conviure amb la creença col·lectiva que la pluja obliga a restar a l’aula i en moltes escoles, desgraciadament, sempre es transforma en l’estona de veure dibuixos animats davant del televisor. Alhora, en els claustres són recurrents els comentaris sobre les moltes hores que els infants es passen davant de la pantalla i la problemàtica que genera aquest fet.
Aquesta contradicció, fa pensar que també cal oferir als nostres infants activitats alternatives a la televisió pels dies de pluja.

La capsa de la pluja és un recurs ideal per a diversificar les activitats d’esbarjo dels dies plujosos.
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Clica!
En iniciar el temps d’esbarjo, en rotllana, agafeu la capsa de la pluja on sempre hi haurà una o dues propostes per fer durant l’estona d’esbarjo i que caldrà anar canviant cada dia que no  es surti al pati.
Poden ser objectes significatius (titelles, guixos, cotxes, plastilina, etc.), imatges de les activitats (dibuixos o fotografies) o cartells amb paraules significatives.
A mi m’agrada acompanyar la proposta amb alguna cançó curta de la pluja.


Feu un ritual imaginari per crear molta expectació abans d’obrir la capsa: Uauuu, com pesa! Escolteu, sona? Què ens portarà per jugar avui?
Després, amb la parsimònia de saber que és un moment important, mostreu el contingut, esbrineu conjuntament el seu significat i expliqueu amb detall l’activitat que desenvoluparan els infants.

Image may be NSFW.
Clik here to view.
La capsa de la pluja plena de titelles 
Activitats a l’aula
Racons de joc simbòlic
A moltes aules d’Educació Infantil és habitual programar activitats en els racons de joc simbòlic però, per les característiques dels infants, podem dir que sempre són motivadores i mai en tenen prou.
Podeu aprofitar els dies plujosos per donar empenta a aquells racons que considereu s’han de potenciar una mica més.
Pissarra i guixos
Dibuixar i escriure a la pissarra té un encant per als nens i les nenes i quan tenen a l’abast els guixos de colors són moments creatius per a tothom.
A la meva aula tenia el terra folrat amb material plàstic, i també l’utilitzàvem com a pissarra. En acabar, per esborrar-ho els infants passaven l’escombra i fregaven sense la galleda d’aigua. S’ho passaven genial!
Jocs de taula
Els jocs de taula són un bon recurs si es vol passar una estona d’esbarjo tranquil·leta.
Els puzles i els trencaclosques, si són adequats al  nivell maduratiu de cadascú, els poden fer amb autonomia.
El parxís, el dòmino, el joc de l’oca... són recursos els quals si no estan avesats a les seves regles és millor que compartiu la partida amb els infants.
Jocs d’interior
Tenir un recull de jocs per fer-los a l’aula és molt interessant. Si cliqueu a la imatge accedireu a un llistat de 800 jocs d’arreu del món que podreu adaptar al grup d’infants de la vostra classe.
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Clica!
Titelles i disfresses
Els titelles a l’Educació Infantil són un element motivador que s’utilitza a totes les aules. Generalment, són els/les mestres qui els manipulen. Per això, aquestes estones permeten donar l’oportunitat d’escenificar els infants alguns contes amb els titelles.
Treure la roba i les disfresses per guarnir-se del personatge desitjat pot ajudar a fer obretes de teatre dels contes coneguts.

Activitats fora de l’aula
Música i ball
Hi ha escoles que, fora de l’aula, tenen espais prou amplis, com són el gimnàs o la sala de psicomotricitat, per poder fer-hi activitats de moviment.
Posar música i ballar pot ser una bona alternativa pels esbarjos dels dies plujosos. Una variant és demanar que en aturar-se la música els infants facin algun moviment determinat.
Art sota la pluja
A l’aula prepareu les cartolines amb unes taques de pintura i que la pluja faci la resta.
Després deixeu-les assecar i ja tindreu les obres d’art a punt! 
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Imatge del blog little page turners. Clica!
Estic segura que vosaltres teniu un munt d’idees perquè, a l'escola, els dies grisos no ho siguin tant, en les expliqueu?

BLANC I NEGRE

Molts dels meus records són en blanc i negre, ja que, es van quedar fixats en la memòria gaudint de les fotografies de la meva infantesa.
La mare té en un armari capses plenes d’aquestes imatges perquè una de les grans afeccions familiars és la fotografia.
De tant en tant, les treu de l’amagatall i les posa sobre la taula del menjador per remirar-les i passar la tarda explicant les històries que evoquen aquelles fotografies de tota una vida. Són moments plens de sentiment.
Acostumada a valorar aquest cromatisme en blanc i negre, quan vaig començar a fer de mestra, em va sorprendre la insistència en fer pintar, als infants, tots els dibuixos com si no fossin prou bonics; a més del poc interès, mostrat en les planificacions de llenguatge plàstic, per treballar aquests dos colors.
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Dibuix de l'hivern
Han passat els anys i, en algunes aules d’Educació Infantil, es segueix fent pintar tots els dibuixos i els de les fitxes fotocopiades, activitat que sovint acaba sent rutinària i avorrida.
A més, en no treballar el color banc i fer-ho sempre amb fulls d’aquest color, els infants, creuen que el “blanc és un color que no pinta”.
Experimentar amb el color blanc sobre superfícies d’altres colors, especialment sobre el color negre, és una activitat molt gratificant.
Aquesta proposta es centrarà en mostrar algunes activitats plàstiques per observar el contrast entre el color blanc i el negre i gaudir d’aquest cromatisme.
Pintar amb plàstic de bombolles
Agafeu una cartolina blanca, amb un pinzell pinteu amb pintura del mateix color el plàstic de bombolles, que haureu retallat de la mateixa mida que la cartolina, i estampeu-lo sobre la base blanca.
Els infants comproven que, en utilitzar el mateix color, costa de veure el resultat de l’activitat plàstica.
Feu el mateix canviant la cartolina per una de negra, què ha passat?
Image may be NSFW.
Clik here to view.
 Clica la imatge!
Clica la imatge!
La producció us pot servir per fer el fons del quadre d’una nit de neu on hi podeu enganxar altres elements.
Quan la cartolina és blanca, també podeu pintar el plàstic de bombolles amb pintura negra abans d’estampar-lo.
Grafisme creatiu
El grafisme creatiu a l’Educació Infantil es planteja per exercitar els diferents traços i potenciar la imaginació dels infants.
Demaneu que punxin o retallin uns cercles de cartolina blanca i que els decorin amb el traços treballats, utilitzant retoladors de color negre.
Si ho feu amb cartolina negra utilitzeu colors blancs.
Aquestes produccions les podeu utilitzar per fer mòbils, murals o, una vegada plastificats, “posa-gots” per regalar.
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Clica la imatge!
Color invisible
Demaneu els infants que facin un dibuix o escriguin el seu nom amb cera tova blanca sobre un full blanc o amb cera negra en una cartolina negra. S’adonaran que és quasi invisible quan per dibuixar, s’utilitza el mateix color  que el suport.
Aleshores, oferiu la pintura tempera contrària, negra o blanca, i feu que la dilueixin amb una mica d’aigua. Demaneu que amb la barreja pintin tot el full amb un rodet o un pinzell.
Com que apareixen el dibuix o el nom, els fa la impressió de viure una situació màgica!
Recordeu com s’ha barrejat la pintura amb l’aigua i aprofiteu per parlar de les diverses densitats mostrant la impossibilitat de barrejar-se la cera amb l’aigua en el dibuix.
Per comprovar-ho proposeu fer l’experimentació següent:
Agafeu un assecador de cabell o llumins i apropeu-los a una cera. En escalfar-se es desfarà, aleshores, feu que les gotetes caiguin en un recipient ple d’aigua.
Deixeu que observin el resultat i, així, els infants podran entendre perquè la pintura diluïda amb aigua no ha tapat el traç fet amb cera.

Estampant a la manera de Kandinsky
També podeu aprofitar l’activitat d’estampació proposada per experimentar amb cossos geomètricsClica! utilitzant els colors blanc i negre.

Image may be NSFW.
Clik here to view.
Clica la imatge!
En tres dimensions
Fer paperines és una activitat que, sovint, es realitza per a la Festa de la Castanyada.  En aquest cas, proposeu fer amb elles un mural per decorar l’aula i donar pas a la creativitat en blanc i negre.
Utilitzeu paper blanc per fer les paperines i una vegada acabades, demaneu als nens i les nenes que imaginin el seu quadre i que vagin fent la composició amb les paperines  enganxant-les en una superfície negra.
Després poden posar-hi nom a la seva creació artística!
Si els infants són molt petits podeu substituir les paperines per boles de paper blanc arrugat.
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Clica la imatge!

La descoberta del contrast entre el color blanc i el negre pot donar pas a la recerca cromàtica: els barregem?

EL COLOR DE LES EMOCIONS

Fa uns dies que tot ho veig gris, molt gris!
Les persones que seguiu Fer de Mestres sabeu que fa uns mesos el meu fill va sofrir una intervenció quirúrgica que, per sort, va anar molt bé.
Ara, el tractament està resultant llarg i esgotador pel que en molts dels nostres dies hi predomina la fatiga: són dies grisos!
Per altra banda, sabem que això passarà, que tornarà a brillar el sol i, aleshores, ho veurem tot de color rosa.

Aquests pensaments fan palès que en el nostre imaginari relacionem les emocions, els sentiments i l’estat d’ànim amb els colors.
Per altra banda, estudis sobre el cromatisme defensen que la visualització dels colors poden produir algunes sensacions i emocions determinades; tot i que, no és la mateixa interpretació en totes les cultures.
Com que molts dels infants encara no són conscients dels colors que representen les emocions en la nostra cultura, amb les següents activitats, realitzades en diverses sessions, podreu descobrir com les expressen, amb quins colors comuniquen les seves emocions i quines predominen en el seu món interior.
Capacitats:
  • Aprendre a conviure i a habitar el món.
  • Aprendre a pensar i a comunicar és una de les capacitats.
Objectius:
  • Potenciar i afavorir el desenvolupament de les capacitats, tot respectant la diversitat i la subjectivitat.
  • Possibilitar la descoberta i la construcció de la pròpia personalitat.
  • Treballar l’educació emocional i els elements emocionals per a desenvolupar l'autoestima.
Habilitats i actituds:
  • Habilitats de recerca (esbrinar i formular hipòtesis), habilitats de raonament (buscar i donar raons) i habilitats de traducció (mímica).
  • Actituds d’escolta, participació, reflexió...
Proposta d’activitats:
En una disposició que permeti el moviment, presenteu al grup unes fotografies que mostrin les diferents emocions. Podeu dedicar una sessió prèvia a fer-les vosaltres a cadascun dels nens i nenes de la classe per a després visualitzar-les en un mural, a la PDI o a l’ordinador.

Vídeo creat per Baldiri bal
Després d’iniciar una conversa per a identificar-les, demaneu que les imitin i que imaginin el motiu d’aquelles expressions.
Deixeu temps per a parlar-ne sense presses, obriu espais per a la participació de tothom i respecteu les seves propostes encara que no siguin les respostes convencionals:
  •              A la nena li han fet pessigolles i plora.
  •              El nen està enfadat perquè no vol jugar.
  •            Etc.
A continuació, haureu preparat unes petites targetes o papers adhesius (post-it) de colors, que deixareu a l’abast dels nens i de les nenes.
Proposeu que cada infant pensi en una emoció de les que anteriorment s’han treballat i que esculli una targeta del color que, des del seu punt de vista, representa i si vol dibuixar la seva icona:
  •              La ràbia jo la pintaria de color...
  •              La tristesa seria de color...
  •      Etc.
Podeu fer un mosaic dels colors de les emocions enganxant en un mural les targetes en cadascuna de les fotografies representatives.
Com que és una activitat absolutament subjectiva, és molt interessant comprovar que no sempre, els nens i les nenes coincideixen amb els colors davant d’una mateixa emoció i pot ser que tampoc s’identifiquen amb els que es representa en la nostra cultura.
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Els colors de la tranquil·litat
Si trobeu infants que han triat un color que predomina habitualment en les seves produccions plàstiques, haureu d’esbrinar quines emocions estan expressant amb la seva tria i que ens està intentant comunicar.
Us deixo un document que us pot ajudar a comprendre-ho.

Las emociones tienen color from kamay

Us animo a tancar  aquesta proposta gaudint del vídeo del conte: El monstre dels colors de l’Anna Llenas. Aquest monstre té un embolic d’emocions les quals identifica amb uns fils de colors.



Conegut aquest conte, es pot encetar un altre reguitzell d'activitats que podeu adaptar a la maduresa dels vostres infants. Cliqueu les imatges!
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Imatge del blog Les petites emocions
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Imatge del blog petits grans artistes
Els nostres infants també es poden embolicar amb les seves emocions. Des de les aules, únicament hem de donar estratègies per a conèixer-les i desxifrar-les. Us animeu?

DIA ESCOLAR DE LA PAU 2014

Com cada any, us presento la proposta  del Dia Escolar de la No-violènciai la Pau pel dia 30 de gener quan es commemora l’aniversari de la mort del Mahatma Gandhi i es recorda la seva tasca en favor de la No-violència i la Pau.
Enguany, la proposta didàctica va dirigida a recollir arguments per prohibir les armes nuclears i desenvolupar la Cultura de la Pau entre els infants.
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Clica per accedir a la proposta didàctica.
Els nens i nenes del cicle d’Educació Infantil poden participar-hi amb treballs plàstics, contes, cançons... i, així, poder potenciar la reflexió per aprendre a resoldre els conflictes sense violència.

Proposta d’activitats:
Idees i recursos, pels infants més petits de l’escola, en podeu trobar clicant en l'enllaç següent:

Generalment, a les aules d’Educació Infantil intentem evitar als infants les imatges crues de la vida que ens sacsegen i cerquem activitats alternatives més amables que potenciïn les habilitats socials que fomentin l’educació per a la Pau.
La cruesa i la violència dels últims conflictes bèl·lics mundials i la indiferència vers ells i les seves imatges, m’ha fet plantejar si no estarem potenciant la creença que les guerres són ficció com les de les pel·lícules i els vídeojocs; però les guerres són cruentes i en elles hi pateix tothom, inclosos els més febles, els infants.
Així, la proposta de Fer de Mestres per a la reflexió d’aquest curs amb els infants més grans és a partir d’una de les imatges del fotògraf Nic Ut.
Aquesta va ser feta el 8 de juny de 1972, que va canviar la percepció mundial de la guerra del Vietnam, esperant que també pugui deixar una petita llavor de Pau en els infants.

Objectius:
·        Reflexionar sobre les armes i les seves conseqüències vers les persones a partir de l’observació d’una fotografia.
·        Reconèixer les emocions mostrades en una imatge fotogràfica: inquietud, por, pànic...
·           Proposar d’alternatives per a la Pau.


En rotllana, mostreu la fotografia i deixeu un espai de silenci per a que l’observin i identifiquin els personatges i els elements del fons.
Si teniu a l’aula un projector, canó de vídeo, etc. podeu projectar la imatge per facilitar l’activitat.
Quan veieu que l’impacte visual perd força i minva l’interès dels infants per l’observació de la fotografia, orienteu la reflexió mitjançant preguntes com les següents:
·        Qui hi veieu en aquesta fotografia?
·        Què els pot haver passat a aquests nens i nenes?
·        Quines emocions creieu que senten?
·        Per què corren els soldats?
·        Com és que hi ha una nena nua? Per què?
·        Al fons no es veuen cases, què pot ser aquell fum? Bombes?
La seva curiositat, segurament,  els portarà a demanar el relat real de la situació que mostra la fotografia:

La família de Kim Phuc feia dies que estava refugiada en el temple de Cao Dai mentre els exèrcits vietnamites del nord i del sud es barallaven pel control de la vila.
Kim va escoltar un estrèpit sobre el seu cap i va mirar amunt. Un avió de guerra volava cada vegada més baix i va deixar anar uns recipients que semblaven ous. El terra es va estremir, van sentir una calor terrible mentre les bombes treien flames ataronjades en totes direccions .
Les flames van cremar el braç esquerre de Kim i la seva roba de cotó es va fondre. Els arbres es van convertir en torxes, mentre la seva pell i el seu cos sentia el dolor agut del napalm*. Aleshores ella, amb altres infants i alguns soldats van córrer per escapar.
Nick Ut era un fotògraf d’un diari que estava fent fotografies per a un reportatge sobre la guerra quan el van sorprendre les bombes.
Segons després de fer la fotografia, es va adonar de les ferides de la nena i la va portar a un petit hospital. Allà, amb el temps, la pell cremada es va començar a curar.
No va passar el mateix amb molts amics i amigues de la vila que mai més van tornar a veure.

Per últim, prepareu les pintures, pinzells, esponges, rodets i fulls en blanc. Demaneu els infants que pintin el seu full amb el color que els suggereix la història de la Kim, podeu acompanyar l'activitat amb música de fons, i posteriorment que expliquin les seves produccions.


Confieu en el criteri i la sensibilitat dels nens i de les nenes, deixeu-los expressar les seves idees i sorpreneu-vos!!!



*Napalm: Mescla d’un coprecipitat de sabons d’alumini amb àcids naftènics i àcids grassos, sovint de coco, la qual, addicionada a la gasolina, la gelifica, és emprada en la càrrega de bombes incendiàries. Genera temperatures de 800 a 1200 graus centígrads. 

UN MURAL COOPERATIU PER A LA PAU

Fa quasi trenta anys, quan vaig començar a fer de mestra, en moltes escoles, el Parvulariera un món a part i difícilment  compartia activitats amb la resta dels cicles de l’Educació Primària.
Entre rialles, jo sempre deia que treballava a la República Independent del ParvulariMolts anys després, sorprenentment, un centre comercial va utilitzar aquesta idea com a eslògan publicitari i, per sort, ja no em calia dir-ho més; doncs, les relacions entre tots els cicles de l’escola havien canviat.
Ara, sovint, és planifiquen activitats per a la cooperació entre infants de diferents edats, especialment en les jornades culturals, commemoracions escolars i festes populars.
El Dia de la Paués una d’aquestes jornades on es potencia el treball cooperatiu i les habilitats socials que aquest implica.
A més de treballar el tema que cada curs ens proposa la Fundació per la Pau com a cloenda de les jornades,  es realitzen activitats lúdiques i d’ambientació.
Un mural cooperatiu és una senzilla proposta per realitzar el collaged’un Colom de la Pau entre tots els infants per decorar l’escola i, així, iniciar la reflexió sobre com la cooperació és imprescindible per assolir l’entesa que ens conduirà a obtenir la Pau.

Image may be NSFW.
Clik here to view.
Mural realitzat pels infants de l'Escola Gitanjali de Badalona.

Objectius
-      Compartir les creacions artístiques.
-      Introduir-nos en el concepte de Treball Cooperatiu.
-      Potenciar l’autoestima davant la capacitat creativa.
-      Gaudir de l’activitat. 


Collage
El colom amb una branqueta d’olivera al bec com a símbol de la Paut té les seves arrels tant en la cultura jueva, com en la cristiana, en la islàmica i la cultura grecoromana.
Va ser Picasso qui en el segle XX va popularitzar el Colom de la Pau, en utilitzar-se un dels seus dibuixos per a un cartell del Congrés Mundial per a la Pau l’any 1949.
Recollint aquest símbol, el nostre Colom de la Pau serà una silueta de paper d’embalar que fareu amb el Cicle Superior.
Deixeu la silueta del Colom de la Pau en una sala on hi puguin anar passant els cursos i, així, anar completant el collage poc a poc.

Tindrà tres parts diferenciades:
·        La branqueta d’olivera representarà la conclusió final.
En cada fulla, enganxeu unes frases consensuades amb els infants després de reflexionar sobre la cooperació.
En cada tutoria escolliu els infants que ho escriuran, mentre que els més petits ho deixaran per a alumnes del Cicle Superior que s’ofereixin per fer-ho.
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Reflexions de la classe dels cargols (P3)
·       Les ales i la cua del colom fetes d’estampacions en paper, es realitzaran per a simbolitzar que treballar per a la Pau està en les nostres mans.
Dissenyeu les diverses tècniques que cada nivell utilitzarà per fer-les segons siguin les seves habilitats.


·    El cos es farcirà encolant-hi trossets estripats de paper xarol blanc que esquinçareu en cada aula.
Amb aquest treball es mostrarà que amb la col·laboració de tothom es poden assolir els objectius més difícils.

Durant els dies que s’està fent el collageés molt interessant d’anar passant per la sala,  per veure com va endavant el treball d’equip i com, amb la participació  col·lectiva, es  va completant.

Finalment, exposeu el mural en un lloc visible de l’escola i gaudiu de l’obra acabada; ja que amb aquesta experiència podreu constatar que cooperar és aprendre!

Viewing all 135 articles
Browse latest View live