Fer de Mestres

La ciència ajuda a entendre la vida i els fenòmens que l’envolten perquè dóna raons, les treu i proporciona esperança, especialment la ciència mèdica, a persones que com jo pateixen malalties d’origen desconegut sense tractament possible.

Apropar la ciència als infants és necessari perquè els fa conscients dels seus interrogants, de la necessitat de fer-se preguntes, de trobar o no respostes i d'aprendre a comunicar-ho. Aquest, és un aprenentatge imprescindible en tots els àmbits de la vida.

A les escoles sovint es realitzen activitats d’experimentació, algunes d’elles des del Projecte de Ciències 3-12 i cada mes de novembre, des de fa anys, celebren la Setmana de la Ciència.

Amb ella es pretén despertar l'interès, dels nens i de les nenes, vers la ciència i la tecnologia i potenciar els procediments científics dintre de l’aula realitzant activitats diverses des de P3 a 6è.

La Setmana de la Ciènciaés una iniciativa que recull una àmplia programació d'actes de difusió del coneixement científic i tecnològic, i que té com objectiu apropar la ciència a la societat d'una manera atractiva i comprensible.

Aquest any, aprofitant les efemèrides, es recomana que els treballs i les recerques que es portin a terme, estiguin relacionades amb l’Any Internacional de l’Energia Sostenible per a tots, l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional o l’Any de la neurociència.

L’objectiu concret es aconseguir divulgar, mitjançant la pràctica, el mètode científic perquè experimentar, fa pensar!

Aquest mètode es pot aplicar en totes les àrees curriculars i es desenvolupa segons uns passos determinats:

· Intuïció i formulació d’un problema ( Pregunta).

· Formulació d’una hipòtesi ( Resposta a aquesta pregunta).

· Disseny d’una recerca i possible experimentació.

· Recollida de dades.

· Interpretació de dades.

· Conclusions :

1. Si no es confirma la hipòtesi, formulació d’una de nova.

2. Si es confirma la hipòtesi, el procés finalitza amb la comunicació dels resultats.

A l’escola s’ha d’intentar dissenyar les preguntes adreçades a cada nivell de manera motivadora. Pot aparèixer a la capsa màgica escrita en un paper decorat, es pot trobar en arribar a l’aula escrita a la pissarra amb guixos de colors, la pot portar el carter...

El procés de recerca a l’Educació Infantil és:

· Lectura col·lectiva de la pregunta.

· Què en sabem? Formular hipòtesis.

· Quin experiment o activitat es pot fer per explicar o comprovar la hipòtesi i posar-lo en pràctica.

· Observar els resultats, recollir les dades i comprovar si es verifica la hipòtesi.

· Buscar més informació en altres fonts.

· Què hem après? Conclusions.

· Elaboració d’un mural, llibre, etc. amb les fotografies del procés i petits textos explicatius.

· Exposició a altres infants, si s’escau.

Us deixo alguns interrogants per proposar als nens i nenes de les vostres aules d’Educació infantil. Tots ells, tenen com a referent els temes de la Setmana de la Ciència d’enguany:

Energia Sostenible per a tots:

- Podem escalfar aigua amb el sol?

- Si tenim les finestres obertes quan hi ha la calefacció en marxa, s’escalfarà la classe?

Activitats d’experimentació

Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional

- Quines activitats compartim amb els nostres avis i àvies?

- Els avis i les àvies ens poden ensenyar moltes coses?

Activitats de comunicació, de recollida de dades i d'iniciació a l’estadística

Neurociència:

- Com puc aprendre un poema? Per què?

- Per què recordo els noms de les coses?

Activitats de recerca d’informació sobre el cervell i les seves funcions

Us animo a fer recerques a les classes perquè els infants tenen una visió del món molt més científica del que sovint ens pensem i, a la seva manera, troben les explicacions als interrogants que se’ls plantegen.

Per saber-ne més:

Idees per a fer ciència a l'Educació Infantil
ONU: l’Any Internacional de l’Energia Sostenible per a tots

Jocs i recursos per treballar l'energia solar.

Comunitat Europea: l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional

Activitats intergeneracionals

SENC: Any de la neurociència

Conferència didàctica de Marita Castro sobre el cervell i les seves capacitats.

Els meus pares, van estar molts anys a la finestreta d’un quiosc de premsa. Eren moltes hores de treball per poder oferir el primer diari al forner de la cantonada quan, a l’alba, deixava l’escalfor del forn per tornar a casa. També, ells hi eren a l’hora de recomanar l’última revista a la perruquera de cabells tenyits que, en tancar el seu negoci, passava a recollir-la.

Mentre els pares marxaven a dinar cada migdia, amb la meva germana, fèiem torns per substituir-los. Era en aquelles estones tranquil·les quan repassava, amb delit, totes les revistes de decoració i manualitats que trobava a les prestatgeries.

En arribar a l’escola, les idees que vaig anar recopilant amb els anys, van agafar forma i els infants van ser els protagonistes d’aquelles activitats plàstiques imaginades.

Mural de la tardor (verema)

Els primers anys de fer de mestra, era un "no parar". Sempre pensant en les ambientacions i decoracions per a cada festa de l’escola, per a cadascuna de les estacions de l’any, pels projectes...; a més, de pintar, retallar i enganxar a totes hores.

El temps i l’experiència em van anar mostrant que, en aquestes ocasions, cal fer treballs senzills i reutilitzables; perquè quan parlem de decoracions i ambientacions, no s’ha de pensar únicament en les aules, també s’inclouen els passadissos.

A la majoria de les escoles és l’equip docent qui, cada curs, decideix quines ambientacions es faran tenint en compte les habilitats de mestres i d’infants.

A l'escola, es va valorar la despesa de temps i de materials que implicava cadascuna d’elles i, en una reunió de cicle, es va acordar fer-ne una a l’inici de cada curs que, afegint-hi o modificant-hi petits detalls, pogués servir per a qualsevol diada.

Us explicaré com ho fèiem presentant-vos l’últim mural del passadís en el que vaig participar.

Mural de tardor inspirat en Kandinsky.

Per realitzar aquest mural, es va pensar en els tallers com a l’organització ideal per poder treballar en petit grup i, així, gaudir de l’experimentació amb els diferents materials i les diverses tècniques plàstiques.

Els tallers de plàstica permeten, quan es pot comptar amb una persona de reforç, fer activitats i experimentacions amb infants de tot el cicle, distribuïts en els diferents espais de les aules i de l'escola. Segons el tipus d'activitat, alguns tallers necessiten ser dirigits pel mestre; en d'altres els infants poden actuar amb força autonomia.

Els objectius didàctics d’aquesta proposta de tallers són :

· Ensenyar diferents tècniques plàstiques.

· Fomentar i gaudir de la creativitat.

· Oferir recursos per tractar i respectar la diversitat dels infants.

· Fomentar la cooperació i I'ajuda mútua.

· Treballar I'autonomia personal potenciant la iniciativa i la responsabilitat.

· Utilitzar i aprofitar els recursos de I'aula.

Taller de pintura

Material:

· Paper d’embalar blanc

· Pintura blava

· Rodets d’esponja

· Safates per posar-hi la pintura

· Paper de diari per protegir les taules.

El fons del mural va ser pintat amb pintura de color blau utilitzant els rodets d’escuma.

Pintant amb rodets el fons blau.

Taller d’estampació

Material:

· Peces de cartró retallades en les diferents formes i mides per a fer els troncs.

· Esponges i “agulles d’estendre la roba” per fer l’estampació.

· Safates per posar-hi la pintura.

· Paper de diari per protegir les taules.

Formen l'estructura dels arbres unes peces de cartró de diferents mides i formes. S’hi estampa pintura amb les esponges i, una vegada seca la pintura, s’enganxen superposades des de la més gran a la més petita. Aquest muntatge amb relleu i volum, facilita la comprensió del mural als infants invidents o amb baixa visió.

Estampant amb esponges els troncs dels arbres.

Taller de ceres (decoració de tardor)

Material:

· Cartolina blanca.

· Tisores, pelfes i punxons

· Ceres toves

· Vernís

· Paper de diari per protegir les taules.

En la cartolina blanca, es pinten amb ceres de colors cercles concèntrics. S’envernissen i quan estan secs es retallen o punxen.

Podeu indicar que pintin el centre i vagin pintant cercles cap el perímetre.

Pintant amb ceres els cercles (imatge original del bloc calei2copio).

Una vegada finalitzats els treballs plàstics dels tallers, es va muntar el mural encolant els troncs dels arbres en el paper d’embalar pintat. Els cercles es van enganxar amb massilla reutilitzable per poder canviar-los segons les diferents ambientacions.

Taller de motricitat fina (decoració de nadal)

Material:

· Papers de colors metal·litzats i de purpurina on s'hi dibuixen cercles de diferents mides.

· Cola

· Pelfes i punxons

· Tisores

Els infants retallen o punxen els cercles de diferents mides per després enganxar-los superposant-los. Es pot posar una càpsula de cafè al centre per donar-hi més volum.

Arbre amb la decoració de nadal.

Taller de paper (decoració de primavera i estiu)

Material:

· Cercles dibuixats en una cartolina blanca

· Paper de seda de colors

· Tisores

· Cola blanca.

Demaneu que retallin els cercles de la cartolina i els encolin. Abans que s’assequi el tros encolat, s’arruguen trossets de paper de seda i es va omplint la superfície del cercle amb ells.

Muntant l'encolat amb el paper de seda.

En veure el bon resultat d’aquest recurs, el vaig incloure en les decoracions de l’aula i quan, a la Classe del sol, a les finestres hi lluïa l’astre rei fet pels infants amb paper, per la tardor l’acompanyaven algunes fulles naturals, per nadal els infants li col·locaven uns gomets d’estrelles i per primavera uns ocells de plastilina volaven al seu costat!

Espero que aquest recurs us pugui ser útil per a les vostres decoracions escolars perquè, en temps de crisi qualsevol estalvi s’ho val...

Per saber-ne més:

Idees per a murals i ambientacions pels passadissos.

Recordo quan en l’últim mes d’embaràs, d’un dia per l’altre, vaig prendre consciència de la responsabilitat que implicava tenir un fill; ja que durant anys, hauria de prendre decisions importants per a la seva futura vida.

Decidir el camí a seguir per preservar la seva salut no era fàcil, implicava rumiar si voldria part natural o no, si li posarien les vacunes els primers mesos o era millor esperar, si quan tingués febre la hi faria baixar amb el "xarop rosat" o amb les fórmules homeopàtiques... En relació a l’alimentació havia de pensar si l’alletava o li donava el biberó, si passats un mesos menjaria farinetes de fruita fetes a casa o les compraria a la farmàcia, si seria millor una dieta amb aliments sense additius o no calia capficar-s’hi... i, sense perdre de vista el vessant emocional, si caldria deixar-lo plorar en el seu bressol o millor agafar-lo a braç? Optaria per llar d’infants, àvies o cangur? etc.

Família convencional: una dels diversos tipus de família.

Els pares, les mares i les persones tutores prenem decisions i actuem, equivocats o no, pensant que fem el millor pels fills i les filles, vetllem pels infants des del primer instant de la seva vida i som el seu referent afectiu i educatiu.

En escolaritzar-los, les famílies esperem que l‘escola sigui un espai on poder compartir el camí iniciat a casa i, per tal de garantir la coherència educativa, és important establir un nexe de comunicació que afavoreixi la confiança i la comprensió mútues.

Donada la seva importància, la LEC en l'article 56 punt 4 fa referència a la relació entre el centre escolar i la família. Són els articles 3 del Decret 101/2010, de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyamentsdel primer cicle de l’educació infantil i del Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle del'educació infantil,els que defineixen les estratègies que ha de promoure l’escola per aconseguir-ho.

Les entrevistes, es consideren un dels eixos importants per a la comunicació entre les famílies i l’escola. Per aquest motiu, no es poden improvisar i prèviament s’ha de dedicar un temps a preparar-la pensant els objectius i les estratègies per assolir-los.

També serà necessari procurar-se els documents de l’escola on deixar el registre de l’entrevista i, a més, adequar un espai per realitzar-la amb tranquil·litat, sense interrupcions ni la presència dels infants.

Sempre que no sigui una família monoparental, es procurarà que vingui la parella o tutors; tot i que sabem que en moltes de les famílies tradicionals, únicament, les mares hi assisteixen.

S’ha de rebre la família de forma afectuosa i conduir-la a la sala o a l’aula on es faci l’entrevista parlant de forma cordial per crear un ambient de confiança. És millor asseure’s en una taula rodona on es pugui entendre que no hi ha bàndols diferenciats, que escola i família comparteixen un mateix projecte, ja que el llenguatge verbal és una petita part de la comunicació, la resta són el gest, la mirada, l’expressió... i se n’ha de tenir cura.

És important iniciar l’entrevista parlant dels aspectes positius de l’infant perquè això tranquil·litza els pares i les mares: Què bé que s’ha adaptat al grup! Com li agrada dibuixar! Sempre està a punt per ajudar-me!

Per encetar el diàleg propi de l’entrevista, a continuació us podeu descarregar un document on s’especifiquen alguns punts a tractar en les tutories amb les famílies i les preguntes que us els poden clarificar.

Pautes Entrevista famílies

L’actitud dels mestres ha de facilitar la comunicació, s’ha de deixar que parlin els pares i les mares sense avançar-se a les seves aportacions.

S’ha de saber escoltar, mostrar empatia i alhora ser assertius perquè hi haurà moments en els quals caldrà parlar amb fermesa, encara que no amb autoritarisme.

És millor no jutjar l’actitud de la família i sí oferir, des de la humilitat, alternatives a les conductes que convindria canviar.

Sabem que hi ha situacions en les quals és complicat fer les entrevistes. En aquests casos pot ser compartida amb la persona d’Educació Especial, amb la Direcció de l’escola o amb l’especialista que l’equip docent consideri oportú.

Sempre s’ha de tancar l’entrevista fent un recull dels acords que s’han pres: Per acabar, recordem el que vostès faran a casa i nosaltres, a l’escola. A la propera entrevista valorarem com ha anat.

En finalitzar l’entrevista, sempre m’ha agradat que l’infant compartís el comiat amb la família i, en fer-lo entrar a l’aula, aprofitar per oferir-li una petita explicació: He comentat com t’agrada dibuixar i s’han posat molt contents. També em diuen que no vols quedar-te a dinar a l’escola però tu ja saps que ells treballen i no et poden venir a buscar al migdia. Hem quedat que fareu junts un menú on hi hagi una mica de tot per fer uns sopars boníssims i tu seràs el cuiner! Què et sembla la idea?

En acompanyar la família a la sortida, el comiat ha de mostrar col·laboració: ja saben si necessiten res, estaré aquí!

No sempre a les entrevistes s’assoliran els objectius proposats i caldrà seguir insistint perquè la comunicació no és fàcil i algunes vegades les paraules són incomprensibles enfront de les emocions.

Per saber-ne més:

Entrevistarse para enterderse de Marta Albadalejo.

En iniciar aquesta aventura blocaire, no imaginava que faria tants amics i amigues virtuals, ni que amb les seves aportacions m’ajudarien a seguir aquest camí amb il·lusió.

Amb la Txell, del bloc La maleta del precinema a infantil, entre comentari i resposta deixats a les seves entrades, reflexiono sovint sobre aspectes interessants del món educatiu. L’últim tema ha estat la contradicció en la què es troba l’escola laica a l’hora de celebrar algunes festes d'origen religiós. Una d'elles és el Nadal i, amb ella, l’activitat del calendari d'advent (temps litúrgic que el precedeix).
Quan vaig començar a fer de mestra, encara no havia arribat a les escoles el costum de posar un calendari d’advent a les aules.
A la primera escola on ho vaig veure, n’usaven un d’aquells de xocolatines que es comercialitzen a les botigues i cada tarda, abans de marxar a casa, feien un joc per atorgar-li, a un infant, el preuat i dolç premi.
Les mirades de la resta de nens i nenes de la classe de tres anys em va fer comprendre que, aquest tipus de calendari, era un bon recurs per fer-lo únicament a casa. A l’escola, calia trobar una alternativa que fomentés la companyonia, la cohesió de grup i l’alegria, substituint la xocolatina per una activitat lúdica realitzada col·lectivament.
Tenint en compte que aquest és un calendari de "compte enrere" per a preparar-se pel Nadal, vaig pensar que també podria servir-nos per treballar alguns continguts curriculars de les diverses àrees. Amb el temps, he comprovat que altres escoles també ho fan.

Si feu el calendari, recordeu que a les nostres aules trobem infants de famílies amb diverses creences religioses pel que, sempre que la vostra escola no sigui confessional, haureu de tenir cura amb la simbologia emprada en el calendari (millor evitar angelets, naixements, etc) i gaudir de les festes, amb una mirada laica, des de la tradició popular.

Per fer la meva proposta d’un senzill calendari d’advent, necessiteu sobres o elements decoratius típics de nadal fets de paper (estrelles, mitjons, avets, etc), targetes amb els missatges de les activitats a fer, corda, pinces per roba i cartronets amb la numeració.
Imprimiu els dibuixos dels elements nadalencs, els quals voleu que conformin el vostre calendari, i feu que els infants els pintin o els decorin. Si els plastifiqueu, us serviran pels propers anys.

Enllaç a la plantilla del Calendari d'Advent d'estrelles.

Els dies festius no tenen cap missatge.

Proposta d'activitats:

El dia 1 de desembre en arribar a la classe, els infants troben a la corda, penjats amb pinces per roba, els 25 sobres o els 25 elements decoratius on s’hi troben amagats al darrere uns missatges. I al costat, una bosseta amb els cartronets de la numeració.

A l’Educació Infantil, a més de treballar l’espera, el goig de la sorpresa, el respecte vers els altres i la cohesió de grup; també s’incidirà en alguns objectius dels diferents llenguatges:

Llenguatge verbal (expressió i comprensió oral i escrita)

Objectius:

§ Saber comprendre un relat.

§ Expressar les opinions.

§ Conèixer la funcionalitat de la llengua escrita.

§ Iniciar-se en la lectura.

Activitats:

Expliqueu que el calendari d’advent ajudarà a saber els dies que falten per arribar el tió, els tallers de nadal, les vacances... Com qualsevol calendari té els números que identifiquen el dia del mes que utilitzem en posar la data. Cada dia, hi haurà un missatge que farà més agradable l’espera.

Mostreu el missatge del dia i deixeu que hi identifiquin alguna lletra, alguna paraula o tot el text, segons el nivell.

A més, algunes activitats seran específiques per treballar alguns continguts de llengua oral.

Imatge del bloc Els Petits Infants

Llenguatge matemàtic (numeració).

Objectius:

§ Recitar la numeració des del nombre 1 al ...

§ Conèixer les grafies dels nombres treballats.

§ Visualitzar les grafies dels nombres fins el 25.

§ Iniciar-se en les mesures convencionals del temps (dia i mes).

§ Ordenar, amb ajuda o sense, la línia numèrica de l’1 al 25.

Activitats:

Compteu conjuntament el nombre d’elements penjats i el nombre de cartronets amb els números.

Compareu les quantitats i deixeu un temps perquè els infants facin hipòtesis del pas següent a fer. Comenteu-les!

Després, repartiu els cartronets dels nombres i, en recitar la numeració fins el vint-i-cinc, qui tingui cada nombre s’aixecarà a posar-lo a la pinça, ordenadament, fins a finalitzar el calendari.

En l'Educació Infantil, els números estaran en línia recta horitzontal i d’esquerra a dreta.

Cada dia, es pot comptar els dies que han passat, els que falten...

Algunes de les activitats, amagades en el revers dels calendari, són continguts per treballar la numeració: “ Porteu botes o porteu sabates? Teniu cordons i botons? Qui porta faldilles, qui pantalons? Compteu i sabreu quants en són!”

Llenguatge musical(cançons i danses)

Objectius:

§ Conèixer algunes cançons populars de nadal.

§ Gaudir de les cançons i les danses.

§ Aprendre a seguir el ritme definit en els jocs dansats.

Activitats:

La música conforma l’ambient de festa i no pot faltar en els missatges amagats del calendari: “Si voleu animació, canteu aquesta cançó: Ara ve nadal, menjarem torrons i amb una guitarra cantarem cançons.”

Models de calendaris d’advent n’hi ha molts: fets apilant capsetes, penjant bosses d’un cordó, encolant envasos de plàstic reciclats, programant els digitals amb la PDI... però, no oblideu que si teniu alumnes invidents o de baixa visió és interessant fer un calendari d’advent amb objectes.

Calendari d'advent amb objectes

Ara, únicament, haureu de triar quin serà el vostre.

Per saber-ne més:

Models de calendaris d'advent per a l'escola.

Compte enrere!

Calendari d'advent per a la PDI

La meva infantesa va ser alegre i càlida però molt austera. La il·lusió de rebre joguines noves es desbordava quan, cada any, escrivia la “Carta als Reis de l'Orient”.

La mare insistia en que havia de ser curta, un parell o tres de joguines, perquè el món era ple d’infants i calia deixar-ne pels altres. També ens recordava que calia portar-se molt bé per rebre-les.

Amb l’avi, entre papers encerats, espelmes usades i trossos de pals d’escombra, fèiem el fanalet per anar a rebre els Reis de l’Orient a la Cavalcada que s’iniciava prop del mar. En tornar a casa, cantàvem pel passadís una cançó i ells ens avisaven de la seva proximitat fent caure caramels del sostre. Quanta màgia!

La impaciència feia difícil de passar les hores de la Nit de Reis, i a casa sabíem que ja havien arribat perquè notàvem la seva olor; una olor intensa i especial que avui encara m’evoca aquelles emocions.
Uns anys després, a l’adolescència, vaig descobrir que l’olor dels Reis de l’Orient era la de la pintura que el pare havia utilitzat unes hores abans, amb presses, per restaurar la cuineta que, invariablement, cada any em portaven amb una mica de fireta de ceràmica i llautó.

A l’escola, aprofitant que durant els dies previs, els infants escriuen la carta als Reis Melcior, Gaspar i Baltasar, podem incorporar aquesta activitat a la nostra programació per motivar el treball de motricitat fina (estripar, punxar, retallar i enganxar), el de lectura de la imatge i el d’escriptura (treball analític de les paraules).

Les capacitats són:

· Aprendre a ser i a actuar d’una manera cada vegada més autònoma.

· Aprendre a pensar i a comunicar.

· Aprendre a descobrir i a tenir iniciativa.

· Aprendre a conviure i a habitar el món.

Objectius:

· Compartir converses sobre les joguines.

· Treballar les habilitats de la motricitat fina.

· Reconèixer les lletres de les paraules com unitats, a més de tenir una representació global.

· Iniciar-se en el procés de l’escriptura en lletra de pal.

· Gaudir en fer les activitats.

Material:

· Catàlegs de joguines

· Cola i tisores o pelfes i punxons.

· Lletres mòbils o pissarra i lletres magnètiques

· Llapis i retoladors

· Fotocòpies de la Carta en fulls A4 blancs o de colors

Carta als reis

Proposta d’activitats de motricitat fina i de lectura de la imatge:

Uns dies abans deixeu uns catàlegs de joguines al racó de la biblioteca de la vostra aula perquè els infants els mirin i els comentin.

Si a l'aula hi ha alumnes invidents o de baixa visió, s'hi poden deixar joguines perquè recullin informació des de la percepció tàctil i de les converses amb els altres infants.

Escola Bressol a P2:

La maduresa dels infants determinarà l’activitat a fer perquè la diferència d’edat, d’estímuls, d’ambient familiar... defineixen les seves habilitats.

El dia que decidiu fer la carta als Reis, oferiu els catàlegs als infants i que triïn les joguines. Alguns nens i nenes, els més madurs, poden començar a punxar sobre la línia; així, després que us assenyalin la joguina del catàleg que volen incloure a la seva carta, feu-hi una línia pel contorn i que hi punxin a sobre.

Una altra opció seria demanar que estripin el full fins aconseguir la joguina per enganxar-la a la carta.

Si els infants no poden fer cap de les activitats anteriors, retalleu vosaltres les fotografies de les joguines desitjades i que us ajudin a enganxar-les.

Educació Infantil 3-6:

El dia que decidiu fer la carta als Reis, oferiu els catàlegs als infants o deixeu-ne sobre les taules. A més de les propostes anteriors, podeu demanar que amb les tisores cadascú retalli dues o tres fotografies de les joguines que voldrien rebre dels Reis i feu que les enganxin amb cola en el full.

És possible que trobeu infants amb força dificultat per utilitzar les tisores, haureu d’ajudar-los a col·locar correctament els dits i el paper; a més d’ensenyar-los a fer el gest per obrir-les i tancar-les correctament.

Cal tenir cura perquè els nens i les nenes esquerrans utilitzin tisores adequades a la seva lateralitat. Hi ha al mercat tisores que tenen el tall neutre i les pot utilitzar tothom.
Els alumnes invidents o de baixa visió faran la carta oralment i, després, es transcriurà al braille.

Proposta d’activitats d’escriptura:

Abans d’iniciar aquesta activitat cal preparar el material d’escriptura tenint present el que s’explica a l'entrada:“El llapis: Quan? Quin i com?” (agost 2012)”

P3:

Com que la carta als Reis es fa a finals del primer trimestre, en finalitzar l’adaptació a l’escola, segurament els infants ja reconeixen el seu nom i aquesta activitat pot ser l’eix motivador per iniciar el treball d’escriptura.

A la majoria de taules d’Educació Infantil s’hi enganxen els noms dels infants, aquests es poden utilitzar com a referent en confegir-lo amb lletres mòbils.

Repartiu les lletres mòbils del nom de cadascú i demaneu que les posin a sobre de les iguals del referent.

En finalitzar, animeu que ho copiïn al darrera del full; ja que, com que el domini del traç és poc acostumen a fer-ho de mida gran i necessiten espai.

És possible que molts infants encara no siguin capaços de reproduir el nom lletra per lletra però sempre els felicitarem, perquè tots sabem que l’error forma part de l’aprenentatge: “Has treballat molt, felicitats!”

P4 i P5:

En aquests nivells, cada infant amb les lletres mòbils confegirà el nom de la joguina que vol encolar a la Carta als Reis.

Demaneu que reflexionin i que decideixin la paraula que volen escriure al costat de la imatge (camió, diana, etc) i les lletres que necessitaran per fer-ho.

Escriptura diferenciada

En acabar, ja poden encolar les fotografies i escriure les paraules en el full.
Respecteu les produccions dels infants encara que les paraules no estiguin escrites amb correcció; doncs, la construcció del llenguatge té les seves etapes i, en el procés d'aprenentatge, s'aniran succeint .

Escriptura sil·làbica

Podeu afavorir el treball en parelles; ja que d’aquesta manera l’aprenentatge serà des de la cooperació.

Aquesta activitat pot servir per avaluar l’etapa de l’adquisició de l’escriptura en què es troba cadascú.
El dia dels Reis és un dels més màgics de la infantesa de moltes persones, encara que no podem oblidar als nens i a les nenes que per circumstàncies diverses la viuen amb tristor. Des de l'escola, o privadament, es pot participar en les campanyes solidàries perquè cap infant es quedi sense joguina.

Per saber-ne més:

Etapes de l'adquisició de l'escriptura

Treballar el nom propi amb lletres mòbils.
Orientacions als pares i mares per fer la Carta als Reis.

Quan Fer de Mestres iniciava el seu camí, inesperadament, va rebre d’Idees Magistralsels seu primer “premi”. Aquell dia, l’emoció va ser desbordant perquè, en no tenir quasi comentaris a les entrades, pensava que estava fent una tasca anònima.

Després va arribar el Premi Liebster blog, molt important per aquest bloc, ja que en venir d’uns blocs molt visitats diàriament, la difusió de Fer de Mestres va augmentar i, en poc temps, es va fer una mica més conegut.

Ara, ha arribat el Premi Dardos des de:

Educació i les TIC

Un raconet d'idees

Actividades para la Educación infantil

La Clase de Miren

Plastiquem

Compartint il·lusions

La maleta del precinema

Els petits Infants

L'origen d’aquest premi és desconegut, però s'han trobat les primeres mencions tant a Portugal com a Brasil.

És atorgat en reconeixement a la creativitat, l'esforç i la dedicació que hi posem en escriure els nostres blocs. També vol afavorir el valor del reconeixement i l’amistat entre blocaires.

Les condicions en rebre’l són:

· Incloure la imatge del Premi Dardos.

· Esmentar el bloc o blocs que l’han atorgat i fer-hi un enllaç.

· Repartir-lo a 15 blocs, els quals es considera que reuneixen les característiques esmentades anteriorment, comunicar-lis i enllaçar-s’hi.

Estic molt agraïda a aquests blocs amics que han pensat en Fer de Mestres perquè són blocs on emmirallar-s’hi.

Sé que els hauria de retornar el premi; ja que, són creatius, s’esforcen per fer-ho cada dia millor i amb la seva dedicacióho aconsegueixen!

Però aquest premi que he de repartir, com un dia em va passar a mi, voldria que servís per fer difusió dels diferents blocs que formen part del meu dia a dia i que, tot i la seva qualitat són menys coneguts.

Segur que els meus blocs amics ho entendran!
Probablement seré injusta, em deixo molts blocs fora de la llista, però únicament el puc repartir a quinze!

La llista, per ordre alfabètic, dels blocs que reben el Premi Dardos des de Fer de Mestres són:

1. A dins del’aula

2. Amb els meus tresors

3. Aprenent a ser mestra

4. Caminem plegats

5. Compartint mirades

6. De què fa gust la lluna?

7. Elefantades

8. Grafisme i creativitat

9. La bruixa pericuixa

10. Manat de cançons

11. Manualitats i Activitats Infantils

12. Pell a pell

13. Petit món

14. Un racó de manualitats

15. Un somriure neix al cor i floreix als llavis

Enhorabona a tohom!!!

La meva relació amb la música i les paraules és entranyable, podria mostrar cada etapa de la meva vida amb una cançó.

A casa, la ràdio està connectada a totes hores!

Com que pateixo d’insomni, també l’escolto de nit, però mai poso el dial en les emissores de programes musicals perquè m’agrada la musicalitat de les paraules, que m’expliquin coses i saber del món.

Per altra banda, a l’escola, he estat una gran cantaire!

A l’aula, durant els anys de fer de mestra (vaig passar de les gravadores de cintes de “cassette” als mp3), l’aparell de música quasi sempre estava reproduint alguna cançó i sinó, era jo qui les cantava.

He fet el “bon dia” cantant, he anat i tornat del pati amb “el tren petitó”, els dies de la setmana els he ensenyat amb “la masovera”, he felicitat els aniversaris amb melodies festives, he donat instruccions cantant, els projectes els he il·lustrat amb lletres de cançons de lleons, dofins, castells... i, en arribar nadal, he gaudit amb els infants, de la Cantada.

La Cantada de Nadalés un moment de trobada i d’emoció col·lectiva. Hi participa tota la comunitat educativa; fins i tot, en algunes escoles, els pares i les mares pugen a l’escenari a cantar una nadala i desitjar unes bones festes.

Es dóna solemnitat a l’acte anant al teatre del barri, s’engalana l’escenari, els infants vesteixen els seus millors vestits i es canta amb il·lusió.

Petits i grans gaudeixen i, per fi, apareixen aquells instruments que durant la resta de l’any estan oblidats en un racó: les panderetes i les simbombes.

El costum de les escoles de fer una Cantada per nadal és una gran oportunitat perquè, cantar cançons, ajuda a conèixer la cultura dels pobles, potencia el sentit musical, estimula el ritme, amplia el vocabulari... En fi, és un gran recurs per desenvolupar les capacitats i els aprenentatges no només els del llenguatge musical, sinó també els emocionals i els curriculars.

Objectius de la Cantada de Nadal per a l'Educació infantil:

Conèixer les cançons i els instruments populars de nadal.
Possibilitar que els infants gaudeixin d’una jornada musical, lúdica i d’amistat.
Adquirir uns bons hàbits de comportament per a qualsevol actuació o espectacle en directe.
Aprofitar el fet musical per educar en valors i en la sensibilitat.
Gaudir cantant cançons i acompanyant-les amb instruments.

Cantar, com diuen els especialistes, és un procés difícil i complex, ja que requereix la discriminació i memòria auditiva, el control de l'aparell respiratori i fonador, la tècnica vocal...

A l'escola, en seleccionar una cançó per ensenyar a l'aula, s’ha de valorar que sigui motivadora i que s’adapti a les característiques dels infants. Les nadales són molt engrescadores perquè evoquen el món màgic i el de les emocions.

A l'hora de preparar les cançons per la Cantada es requereix una planificació d’estratègies i de temps.

A l'hora de programar les activitats d'ensenyament-aprenentatge de les cançons, penseu en dedicar-hi algunes sessions respectant el ritme dels infants.

Com fer-ho? A continuació ho teniu pas a pas:

Feu l’audició de la cançó enregistrada per tenir un model correcte i afinat.
Interpreteu la cançó diverses vegades realitzant els gestos que l’acompanyen. En aquest moment, és molt important que els infants observin el gest que feu i que us imitin.
Reciteu el text rítmicament per frases o estrofes i animeu els infants a repetir-lo en forma “d’eco". Expliqueu el seu significat.
A mida que, els infants, es van aprenent el text, uniu-lo per fer la cançó sencera.
Afegiu els gestos i l’acompanyament amb instruments musicals.
Canteu la cançó completa.

Quan els infants saben la cançó, en ser la Cantada de Nadal un projecte d’envergadura, també s’han d’assajar les entrades, la distribució dels infants a l’escenari i les sortides, per tal que tot surti bé.

Escola de Música del Morell

En acabar la Cantada de Nadal, es felicitarà els infants per la seva actuació i, dies després, es valorarà conjuntament per comentar els aspectes a millorar.
Segur que en les vostres escoles no hi faltaran les cantades de nadales, els poemes, les cartes als Reis, els tions, les felicitacions i els bons desitjos. Com tampoc vull que us faltin a vosaltres: Que tingueu unes Bones festes!

Per saber-ne més:

Recull de cançons i poemes de nadal

Els matins dels dies de Reis de la meva infantesa van ser els despertars més meravellosos d’aquella etapa però també n’hi van haver de tristos i amb grans decepcions.

La màgia dels Reis de l’Orient la vaig gaudir quasi fins els nou anys i els últims van ser els més complicats perquè ja començava a fer-me preguntes i no entenia alguns fets.

Recordo quan, amb vuit anys, totes les tardes de dissabte, al “cau” de l’Agrupament Escolta, compartia cançons acompanyades de la música d’una guitarra en mans d’una jove cap de les “daines”.

Aquell instrument em fascinava i quan va ser el dia d’escriure la carta els Reis hi vaig demanar únicament una guitarra, perquè sabia de l’austeritat necessària del moment.

La vaig esperar amb nervis, m’imaginava tocant les cordes i fent anar amunt i avall els meus dits pel mànec de fusta mentre sonaven els acords.

En despertar el sis de gener, la guitarra no havia arribat a casa. Estava en mans de la meva amiga i veïna, de família econòmicament més solvent, que me l’ensenyava amb emoció.

S’haurien equivocat de casa en descarregar-la al meu carrer? Per què a mi no? No m’havia portat prou bé?Únicament em consolava quan ella, sense recança, me la deixava i compartíem estones de grinyols i provatures musicals.

Ella va ser capaç d’entendre les meves emocions, jo vaig ser capaç d’aprendre a renunciar i ens vam donar l’oportunitat de gaudir juntes de la guitarra. Vam compartir i vam aprendre a conviure!

Aprendre’n és un procés llarg que costa un temps i requereix un aprenentatge, ja que compartir no és una característica innata de l'ésser humà i, de fet, ens costa molt fins i tot d'adults.

Hi ha escoles on hi arriben els Reis Mags deixant-hi jocs i joguines per jugar-hi a la classe. Els infants saben que són per a tothom i, generalment, els és més fàcil compartir-les.

En sortir de l’ambient escolar els nens i les nenes han d'aprendre, que les coses tenen un propietari i que, quan es vol una d’elles, cal demanar permís, o que ens han de demanar permís si són nostres. A més, han d'entendre que ens poden dir que no i d'aquesta experiència aprendre a respectar l'altre i, en cas contrari, sentir l'agraïment davant la generositat.

A l’Educació infantil ensenyar a compartir és un repte. Si els infants es troben a l’Escola Bressol és molt complicat que n’aprenguin perquè és l’edat en que sempre afirmen: “és meu” i evolutivament encara no poden entendre les emocions i els desitjos dels altres.

Des dels 3 fins els 5 anys, és quan s’han de donar oportunitats per aprendre’n i crear situacions que permetin experimentar les emocions i les actituds que comporta donar i rebre. Posar-los en conflicte sobre la possessió de les joguines és una oportunitat per educar respecte aquest tema; perquèés cap els 6 anys quan descobriran que és millor i més divertit compartir activitats, jocs i joguines.

Portar les joguines de Reis a l’escola pot ser un d’aquests dies; encara que jo moltes vegades em qüestiono si alguns infants, en veure les joguines dels altres, sentiran la mateixa tristesa que jo vaig sentir al veure la guitarra a casa d’una altra i, aleshores, recordo les bones estones passades al compartir-la.

Per aquest motiu, crec que no es pot improvisar aquesta activitat i se n’ha de fer una planificació acurada, per anticipar totes les emocions que puguin sorgir.

Aquesta activitat potencia, entre d’altres, la capacitat de l’Educació Infantil: Aprendre a conviure i a habitar el món.

Objectius:

· Reconèixer les emocions pròpies i les dels altres.

· Aprendre a compartir.

· Respectar les normes.

· Gaudir amb el joc i les joguines.

Proposta d’activitats:

El primer dia, després de les vacances, feu la rotllana per conversar sobre les festes. Segurament, el tema central seran les joguines noves i les ganes d’ensenyar-les portant-les a l’escola.

Es pot aprofitar per mostrar i explicar el conte que els Reis hagin deixat a l’aula, dirigit a parlar sobre les actituds que cal tenir en portar les joguines a l’escola i la bellesa de cadascuna d'elles per senzilla que sigui.

Seguidament, expliqueu els dies que es podran dur les joguines a la classe i repartiu als infants una nota, que caldrà portar a casa amb un text similar al següent:

Benvolguts/des pares i mares:

Us comuniquem que fins el divendres 11 de gener, els vostres fills i filles podran portar joguines per COMPARTIR amb els companys/es de la classe durant les estones programades a l'aula o el temps de lleure al pati.

Cal posar-hi el NOM

L’escola no es pot fer responsable del deteriorament que pugui provocar el seu ús.

Moltes gràcies

Llegiu-la en veu alta, expliqueu-la i, segons el nivell, podeu deixar espais buits en el text perquè els infants hi copiïn o hi escriguin alguna paraula, la data, etc.

És possible que no tots els nens i les nenes vulguin portar a la classe les joguines noves dels Reis. Els infants tenen les seves pors amb els seus objectes com les tenim els adults, i és important respectar-los.

Qui mostri desconfiança, és millor deixar-lo que expliqui les seves raons, oferir-li la possibilitat de portar una joguina vella que sí vulgui compartir i deixar que decideixi el moment de portar les noves si cal, més endavant.

En arribar els infants amb les seves joguines, aprofiteu perquè individualment mostrin la joguina i expliquin el seu funcionament.
Si algun infant no porta cap joguina de casa, animeu-lo a triar-ne una de la classe per fer l'activitat.
Després, demaneu que la deixin en el racó de l’aula que s’hagi habilitat amb anterioritat.

Actituds que s’han de recordar abans d’iniciar l’activitat de joc lliure:

- Compartir les joguines sense “rondinar”.

- Respectar les seves joguines i les dels altres infants.

- Fer torns si una joguina està molt sol·licitada.

Les joguines de Reis a la Classe dels Dofins (Benaula)

En finalitzar, elogieu-los per haver compartit les joguines i respectat les normes: "M’agrada molt com heu jugat i la manera com compartiu les vostres joguines. Felicitats!”

Si no ha anat prou bé, comenteu els aspectes a millorar i doneu una altra oportunitat de joc per resoldre els conflictes, perquè dels errors sempre se'n pot aprendre.

La Magda des del Bloc Els petits infantsi el Joel des de l’Educació i les TIC, han atorgat a “Fer de Mestres” el Premi Teaching Bloc Addict.

Teaching Blog Addict és un bloc que va néixer l’any 2011 amb la intenció de crear un espai que proporcionés l’accés directe als recursos dels blocs d'ensenyament de tot el món, de tots aquells que estiguessin plens de consells pedagògics creatius i de divertits recursos educatius.

Clica la imatge per accedir-hi.

Al mateix temps van obrir una pàgina de facebook on hi mostren nous recursos educatius.

Clica la imatge per accedir-hi.

En algun moment d'aquests anys, l’etiqueta que es rep en fer la inscripció al bloc de llengua anglesa, va passar a ser un premi entre blocaires del nostre país.

Segons el bloc original, són candidats a rebre l’etiqueta aquells/es blocaires que segueixin aquests criteris:

Tenir somnis on hi apareguin blocs.
Pensar: "Puc aturar en qualsevol moment la meva participació a la xarxa... però per què hauria de fer-ho?"
Sentir que pot ser comprès millor pels amics blocaires que pels amics de sempre.
Arribar tard a algun lloc perquè una gran idea, inspirada mentre s’estava a punt de sortir, s’ha de publicar abans que s’oblidi.
Convertir els àpats en l'hora del bloc.
Parlar del bloc als pocs minuts de conèixer a algú.
Verificar, diàriament, les estadístiques blocaires .
Fer una festa en arribar als 100 subscriptors, 50.000 visites, 500 comentaris...
Tenir un temor secret a que el bloc s'elimini accidentalment. Podria ser el pitjor moment de la vida!
Imaginar poder participar en un bloc de blocs d’ensenyament i sentir una gran emoció.

Després de pensar-hi poc, perquè conec uns blocaires que responen a alguna de les condicions esmentades, tot i que ja tenen aquest premi, Fer de Mestres atorga el Premi Teaching Blog Addict a:

Ana,Aula TIC

Blanca, Actividades para Educación Infantil

Joel, Educació i les TIC

Magda, Els petits infants

Mireia, Món Infantil

Miren, La clase de Miren

Enhorabona!

Aprofiteu aquestes festes per desconnectar de la xarxa, si podeu...

El dia 28 de desembre es celebra el dia dels Sants Innocents. L’origen, com en moltes de les nostres festes, és religiós. Vol recordar la matança d’infants a Betlem que va ordenar Herodes per matar el “Nen Jesús”, en creure que ell amenaçava el seu regnat.

A l’edat mitjana es va fer coincidir aquesta commemoració amb la “Festa dels bojos” on es feien bromes i sembla ser que a partir d'aquest moment es van barrejar els costums pagans i religiosos.

També es creia que en aquests dies de final d’any, uns esperits semblants a les fades, les llufes, rialleres i trapelles buscaven innocents per espantar-los. Així, aquella creença va esdevenir en el costum de fer bromes (innocentades) i penjar “llufes” a la gent el dia 28 de desembre.

Les llufessón uns ninots de paper, generalment de diari, a les que s'hi penjava un fil amb una agulla de cap corbada; així es posava amb rapidesa a l’esquena de l’abric de qui passava pel carrer. Ara s’ha adaptat als temps i es fa amb cinta adhesiva.

Recordo com l’avi, després del dinar de Sant Esteve, ens portava a taula el paper de diari, uns llapis i la capsa de cosir de la mare, on hi trobàvem la resta de materials per fer les “llufes”.

Passàvem una llarga estona entre torrons, neules, papers i fils. En acabar-les, ens dedicàvem a penjar-les a tota la família, per comprovar que ho sabíem fer sense punxar a ningú i d’aquesta manera la tarda sempre finalitzava amb grans rialles.
La mare guardava les "llufes" en un calaix per repartir-les, abans de sortir al carrer, el dia 28 de desembre.

El dia dels Sants Innocents, els infants no estan a l’escola ja que gaudeixen de les vacances de nadal, fer “llufes” a casa pot ser una activitat creativa per aproximar-los a la simetria i poder traslladar aquesta descoberta a l'escola.

Per fer-les únicament s’han de plegar petits rectangles de paper on els infants dibuixaran la meitat de la figura, si voleu podeu fer una plantilla amb cartolina i que la ressegueixin.

Després, demaneu que retallin per la línia, obriu la figura de paper plegada i oh! ja teniu la “llufa”! Si voleu, podeu decorar-la amb pintures o retoladors.

Imatge del bloc Petita Maria

La curiositat dels nens i nenes els farà preguntar perquè dibuixant únicament la meitat ha aparegut el cos sencer. Aleshores, podeu reflexionar i experimentar sobre la simetria dels cossos retallant altres formes en uns papers plegats.

Us pot ajudar tenir elements naturals prop vostre, perquè els puguin tallar i comprovar que les dues parts són iguals i simètriques. Són molt útils les taronges, pomes, xocolata, etc.

És interessant fer observar que no sempre quan dividim els cossos en dues parts són simètriques. Quan en són?

Si us engresqueu a seguir experimentant podeu fer-ho amb pintura. Agafeu un full, plegueu-lo per la meitat i poseu-hi pintura en un costat. Plegueu-lo una altra vegada, premeu fort i obriu-lo de nou: què ha passat?

Simetria feta amb pintura i purpurina.

Si teniu un mirall i peces de les construccions podeu experimentar, les diverses simetries, observant com es reflexa al mirall si posem en contacte les dues superfícies com mostra la fotografia.

Deixeu que els infants observin, experimentin i sobretot gaudeixin de totes aquestes descobertes.
Ah! De tant en tant, mireu-vos l’esquena no fos cas que en aquesta estona haguéssiu sigut massa innocents!

I per aquelles persones que prefereixen 12+1

Encetat l’any nou, els infants esperen amb emoció l’arribada dels Reis Mags. La carta als Reis de l’Orient (desembre, 2012), feta a l’escola o a casa, acompanya la recta final de les festes nadalenques.

Fer de Mestres també va escriure la seva carta als Reis, adaptant un poema publicat en el bloc Poesia Infantil i Juvenil.
Com que els Reis de l'Orient s’han modernitzat i, segurament, un patge reial recull els desitjos deixats al ciberespai, la carta va ser publicada en el facebook.

CARTA ALS REIS DE L'ORIENT
Benvolguts Reis d'Orient,
jou us vull demanar,
aquests bonics regals
que no es poden comprar.
Tot un sac ple de temps
per poder compartir
amb aquells que estan sols
que no tenen amics.
Melcior, Gaspar i Baltasar,

porteu-me aquestes coses!
Melcior, Gaspar i Baltasar,

porteu-me aquests regals!
Una font de salut

per poder regalar
als malalts que pateixen

que no es poden curar.
Un paquet de petons
per poder-los donar
als infants d'aquest món
que no són estimats.
Melcior, Gaspar i Baltasar,

porteu-me aquestes coses!

Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquests regals!

Un grapat de somriures
per anar repartint

als que no saben riurei
els cal un somrís.

Una llavor de pau
per poder-la sembrar

per tot aquest planetai
que es pugui escampar.

Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquestes coses!

Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquests regals!

I per mi us demano

-i no us sembli estrany-

que les persones que visiten

el bloc Fer de Mestres deixin

algun comentari tots els dies de l'any.

Ja ho sabeu que els comentaris

ajuden a seguir endavant.

La carta la signa, una blocaire principiant.

Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquestes coses!
Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquests regals.

(Adaptació del poema anònim Carta als Reis)

En llegir-la, algunes amigues de Fer de Mestres, van comentar que no havia adaptat la lletra d'un poema sinó la d’una cançó.

Qui em coneix sap que sóc un xic curiosa i m'agraden els reptes; així que, aquests dies, després dels copiosos àpats familiars, les nadales i les campanades, vaig decidir fer una recerca sobre aquesta qüestió.

Us he de dir que la blogosfera no ho té clar! Majoritàriament es creu que l'origen del text és poètic i que, posteriorment, es va musicar. Ara, la cançó, es canta en molts concerts escolars de nadal.

Aquí podeu escoltar-la cantada pel Follet Josep, un personatge que participa de les festes nadalenques de la classe de P4 del CEIP Mare de Déu de Montserrat i amb la música d'en Jordi Ginesta i Casas.

Sense resoldre l'enigma, i sigui com sigui, no us oblideu de portar la carta amb els vostres desitjos, perquè els Reis vénen!

Si encara no l'heu feta, cliqueu la imatge i els infants tindran l'oportunitat de poder enviar-la de forma electrònica.

Si preferiu fer-ho de la forma tradicional, us podeu imprimir aquesta carta que la Lila del blocA dins de l'aula ha volgut compartir.

Carta als reis mags d'orient from Lila

Finalment, infants sigueu bons minyons perquè...

Els Reis vénen,

vénen de la muntanya,

porten joguines a la canalla,

Els Reis vénen,

vénen de l'Orient.

No porten res,

als nens dolents!!!

(Popular de Badalona)

Fa molts anys en un curs de formació de l’escola d’estiu, una gran mestra i formadora, ens explicava que en la seva escola els gots de les aules eren de vidre.

La reacció immediata del grup va ser d’esgarrifança, en imaginar-nos el munt de perills que comportava aquell costum.

Ella amb un somriure sorneguer va preguntar: a casa els usem de plàstic? Un got de vidre és un risc, com ho és tenir unes tisores a les mans, un ganivet al menjador, creuar carrers, anar amb autocar, caminar pel bosc, banyar-nos en una piscina i no per això ho deixem de fer.

Expressivament, va afirmar: Si volem fer infants autònoms i lliures, hem d’educar i donar estratègies per tal que es moguin amb seguretat per la vida real.

Aquell curs em va fer reflexionar com, sense adonar-nos, sobre-protegim els infants de qualsevol perill real o imaginari i, alhora, ens protegim a nosaltres de possibles ensurts.

Evidentment, mai vaig poder convèncer a cap equip docent d’escola sobre la possibilitat de tenir gots de vidre a les aules, però sí que vaig començar a programar activitats per educar els infants a usar “estris perillosos” a l’aula.

En totes les aules, els/les mestres, hi tenim agulles de llana, grapadores i màquines de fer forats als fulls que no es deixen usar els infants.

Pensant en com explicar les situacions de perill en fer-ne un mal ús, les normes per fer-ho correctament i crear la possibilitat d’utilitzar-los, se’m va ocórrer muntar pel segon cicle d'Educació Infantil, un racó de motricitat fina amb ells.

En aquest racó de motricitat es treballa una alta coordinació óculo-manual, la precisió, la força i la pressió realitzades amb els dits, la mà i el canell que faciliten, posteriorment, el domini del llapis i les tisores.
Usar la grapadora i la perforadora poden potenciar la força i pressió dels dits en alumnes invidents que usin la Màquina Perkins.

Lescapacitatsque amb aquestes activitats es potencien en major grau són:

· Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.

Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres.

· Aprendre a pensar i a comunicar.

Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

· Aprendre a conviure i habitar el món.

Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin

cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

Objectius:

· Conèixer els perills d’alguns objectes si se’n fa un mal ús.

· Aprendre a ser responsable i respectar els límits.

· Potenciar la coordinació òculo-manual.

· Treballar la precisió, la força i la pressió realitzades amb les mans.

· Gaudir de les activitats de racons i de les produccions.

Recursos materials:

· Grapadores (diferents mides)

· Màquina de fer forats (diferents grandàries)

· Agulles de cosir llana

· Llanes de colors

· Papers de colors

· Cartolines

· Tisores

· Trossos de cartró

Proposta d’activitats:

En iniciar l'activitat escollida per realitzar, en rotllana presenteu els estris, mostreu el mode d'utilització, exposeu els possibles perills i les conseqüències de fer-ne un mal ús.

Activitat 1: Fem el fons de la tapa de l’àlbum!

Deixeu que els infants, lliurement, experimentin fent forats o grapant en les tires de paper o cartolina que hagin retallat. Recordeu que el paper, en ser menys gruixut, és més fàcil de treballar-hi.

Per treballar la precisió podeu marcar, en les tires de paper, els punts on s’hi ha de fer el forat o posar la grapa.

Amb les tires, enganxant-les una al costat de l’altra, en una cartolina, es poden fer uns fons per a les tapes d’àlbum molt divertits on hi enganxareu un element significatiu del trimestre.

Activitat 2: Comptem!

Aprofitant aquest racó, podeu treballar la relació entre grafia i quantitat que us pot ser útil per avaluar els coneixements de numeració en cadascun dels infants.

Prepareu unes tires de paper amb els diversos nombres que voleu treballar. Demaneu que facin els forats o grapin la quantitat que indica cada grafia.

Activitat 3: Fem garlandes!

Aprofiteu la motivació que comporten les festes que es celebren cada trimestre a les escoles i demaneu els nens i nenes que confeccionin les garlandes.

Podeu oferir, als infants, la possibilitat de retallar les tires o donar-les ja retallades i mostreu com grapar-les per confegir-les.

Els criteris els poden establir fent sèries de colors o combinacions lliures.

Activitat 4. Aprenem a fer nusos!

Oferiu unes tires de cartró perquè hi facin dues línies paral·leles de forats. Aleshores, demaneu que hi passin trossets de llanes per fer-hi nusos.

Posteriorment, si la maduresa motriu dels infants ho permet, podeu mostrar com fer llaços per cordar les sabates.

Activitat 5: Cosim teranyines!

Quan es comença a cosir és molt difícil pels infants embastar o fer repunts, s’emboliquen els fils i es desenfila l’agulla sovint, pel que aquesta activitat és molt motivadora per iniciar-los en la costura.

En un cercle de cartolina on s’hi hagin estampat les mans en forma d’aranya i guarnit amb uns ulls mòbils, demaneu que facin forats per tot el contorn.

Enfilada l’agulla han d’anar “cosint” passant l’agulla pels forats. Acabada la teranyina deixeu un fil llarg i sol·liciteu que encolin al darrere un cercle per tapar els fils. Ja teniu fet un mòbil!

La Lluïsa, companya i amiga de l'escola, amb activitats com aquesta em va fer descobrir que cosir pot ser una activitat molt creativa, però això ja us ho explicaré un altre dia!

Nota: Quan vaig iniciar la meva tasca docent, era inimaginable la idea dels blocs i, encara menys pensar en l'existència de Fer de Mestres. Les càmeres fotogràfiques eren de rodets de pel·lícula que s'havien de revelar i en aquestes condicions era excepcional fotografiar les activitats a l'aula. Així, en algunes ocasions, no disposo d'imatges.

Aquest és un d'aquells casos pel que he fet una recerca virtual per trobar fotografies d'activitats similars a les del racó. Si les cliqueu accedireu al bloc original.

El 30 de gener se celebra el DENIP, Dia Escolar de la No-violència i la Pau. La jornada es convoca anualment per commemorar l’aniversari de la mort del Mahatma Gandhi i recordar la seva tasca en favor de la No-violència i la Pau.

Aquest any 2013, la proposta didàctica va dirigida a analitzar el greu problema que representa la presència massiva i el descontrol de les armes al món.

Clica la imatge per accedir a la informació.

Es recolliran arguments en favor de controlar les armes, que després s’enviaran a la campanya internacional Armes Sota Control i a les Nacions Unides; ja que, el del 18 al 28 de març, els 193 estats del món reunits en una conferència diplomàtica, han d’aprovar el text que faci possible el Tractat sobre Comerç d’Armes que frenaria el descontrol actual en la compra i venda d’armament.

Escultura de Karl Fredrik Reutersward

A les escoles, amb les activitats que es realitzin durant la jornada del dia 30 de gener, es pretén desenvolupar la Cultura de la Pau, que ajudi als infants a observar críticament la realitat dels conflictes armats, de la violència i a saber actuar en conseqüència.

També a l’Educació Infantil es participa en aquests actes amb treballs plàstics, amb contes, amb cançons i les reflexions que sorgeixen, moltes vegades, ajudaran a trobar estratègies per resoldre alguns conflictes quotidians entre els infants d’aquestes edats.

Proposta d’activitats:

Us proposo tres activitats pel Dia Escolar de la No-violència i la Paules quals facilitaran que els infants reconeguin les situacions de conflicte, que valorin les reaccions que aquests poden provocar en les persones, les conseqüències de l'ús de les armes i que proposin alternatives per a la Pau.

Activitat 1

Objectiu: Iniciar-se en la identificació d’un conflicte que pot generar actituds violentes.

Suggeriu de visionar en “Pingu juga a hoquei”, com que és un personatge molt conegut pels infants serà una activitat molt engrescadora.

Atureu la imatge en el minut 3 i 34 segons, moment en que apareix el conflicte en la pista de gel.

Demaneu als nens i nenes que reflexionin sobre l’origen del conflicte aparegut entre els jugadors d’hoquei i perquè estan actuant de forma violenta.

Podeu orientar la reflexió mitjançant preguntes com les següents:

· Què sentim quan ens enfadem amb un company o companya?

· Què fem per resoldre aquesta situació?

· Què creieu que faran?

· Se us acudeixen altres maneres de resoldre els nostres conflictes? Què hi guanyaríem?

· Quan ens enfadem, hi ha qui mostra actituds violentes per solucionar els problemes: crits, males paraules, bufetades... Com es poden evitar?

Acabeu de veure el capítol d’en Pingui valoreu-lo conjuntament.

Si ho creieu adequat, podeu fer un mural amb les frases i els dibuixos que hagin fet els infants.

Activitat 2

Objectiu: Reflexionar sobre les armes i les seves conseqüències a partir d’una cançó.

En rotllana, presenteu l’audició de l'emotiva cançó ”Festa de la Pau” de Damaris Gelabert.

Després, treballeu la lletra per estrofes, fent que els nens i les nenes reflexionin sobre el seu sentit:
· Per què vol tenir la màgia d’un mag?

· Per què de les bales vol fer-ne flors, dels fusells trombons i fagots?

· Quins són els trons que vol convertir en poemes d’amor?, etc.

Podeu explicar la simbologia del colom blanc com al·legoria de la Paui contextualitzar-lo en l’obra de Picasso.

Com a cloenda podeu demanar que dibuixin el seu Colom de la Pauen cartolina blanca per fer-ne uns mòbils per penjar a l’aula.

Colom de la Pau fet resseguint la mà.

Activitat 3

Objectiu: Conèixer les conseqüències de l’ús de les armes a partir dels dibuixos dels infants.

Demaneu que cadascú faci el dibuix del seu carrer amb retoladors prims per afavorir que es vegin els detalls.

Acabats els dibuixos cadascú que en faci una descripció oral i el pengi al tauler de suro o l’enganxi a un mural.

Aleshores, presenteu al grup el dibuix d’un infant el qual viu en situació de guerra, l’observaran i verbalitzaran les diferències entre els dibuixos fets per ells i el de la làmina. És important no deixar de parlar de les emocions que es poden sentir en cada situació: tranquil·litat/inquietud, por/ serenor...

UNICEF ha publicat que cada dia milers de persones recorren a la violència per resoldre els problemes perquè així ho van aprendre en el seu entorn.
A l'escola, aprofitant aquestes diades i les oportunitats que sorgeixen diàriament, hem de potenciar els valors del respecte, de la solidaritat, de la igualtat, de la democràcia i per sobre de tot el de la PAU i, així, ensenyar estratègies per caminar cap un món més just.

Per saber-ne més:

Àlbum Picasa de dibuixos dels infants en zones de guerra

Recull de recursos per treballar el Dia Escolar de la Pau

Fundació per la Pau

Amnistia Internacional

Centre d'estudis per a la Pau

Si m’he de confessar, us diré que el Carnaval és una de les festes que menys m’agrada, però que més he gaudit amb els infants.

Mentre el meu fill es va disfressar, setmanes abans, les robes de diferents colors omplien la casa i els fils se’ns enganxaven a les vores de les jaquetes i pantalons.

En tornar de la feina, cosia els retalls de roba que havia retallat amb els patrons de paper enfilats. Aquests anys he cosit disfresses de tota mena, des de la de Pingu fins a la d’Obi Wan Kenobi de la Guerra de les Galàxies passant per la d’indi sioux amb el seu arc.

El Carnaval és una festa pagana, sense que els etnòlegs es posin d’acord exactament de quina cultura és originari. Actualment s'ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic previ a la Quaresmaque, per l’església catòlica, marca els dies de dejuni i d’abstinències.

Per Carnavala les escoles es respira l’ambient de festa i s’ha de confeccionar el Carnestoltes, enginyar les disfresses, redactar el pregó, crear els instruments per a la rua... un munt d’activitats que s’emmarquen en totes les àrees del currículum.

Com que en molts casos fer els antifaços, les carotes i les disfresses implica treballar en petit grup o fent desdoblaments, avui us presento uns recursos TIC que podeu compatibilitzar amb les activitats de les diferents àrees d’Educació Infantil.

Són uns programes senzills que per jugar-hi cal tenir un domini bàsic del ratolí i, únicament, s’han d’anar seguint les instruccions orals que s’escolten mentre es realitzen.

Aquests recursos TIC no els he volgut classificar per nivells escolars perquè la selecció del programa dependrà de les habilitats dels infants i del domini de les eines informàtiques del grup.

Capacitats:

1. Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.

2. Aprendre a pensar i a comunicar.

3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.

4. Aprendre a conviure i habitar el món.

Objectius:

· Gaudir de jocs on-line amb elements del Carnaval.

· Potenciar les capacitats cognitives dels infants.

· Impulsar el treball de les habilitats de pensament.

· Treballar les habilitats motrius relacionades amb l’ús de les TIC.

Flipbook

És un joc per crear personatges disfressats. El gràfic del programa representa un llibre amb les imatges dels personatges dividides en tres espais: cap, cos amb braços i cames.

En accedir al programa, cliqueu a la pestanya que es troba a la dreta de cada part per canviar-la i podreu gaudir de les pròpies creacions. També, podeu jugar a confegir la disfressa real.

Clica la imatge per accedir-hi.

Tant caps... tants barrets!!!

S’hi poden trobar dos jocs: en el primer joc, busqueu el barret del personatge que apareix en pantalla i en el segon, el personatge que té algun element diferent.

Clica la imatge per accedir-hi.

Juguem a fer de...

Seguint l’estructura de les activitats del programa JClic, el qual cal tenir instal·lat en l'ordinador, després de fer uns puzles d’uns personatges, relacioneu els elements de les disfresses de Carnaval.

Clica la imatge per accedir-hi.

Les lletres disfressades

Per realitzar aquesta activitat cal conèixer l’alfabet, ja que, les lletres s’han disfressat.

Seguiu les instruccions orals que escoltareu per anar avançant en el programa.

Clica la imatge per accedir-hi.

Carnestoltes

En obrir el programa, haureu de clicar l’opció del nivell de dificultat en que voleu realitzar els trencaclosques, les relacions, l’ordenació de numeració, associació d’elements, el memori, etc.

Les diferents pantalles d’aquesta activitat JClic passen automàticament quan es realitzen correctament.

No té l’àudio d’indicacions però és molt intuïtiu.

Clica la imatge per accedir-hi.

Premi de Carnaval

Arrossegueu amb el ratolí els complements de les disfresses que apareixen al voltant de la cistella i ompliu-la.

Si ho feu correctament obtindreu un premi de Carnaval!

Clica la imatge per accedir-hi.

Per concloure us animo a comptar amb les TIC com a recurs a l’aula perquè ajuden l’infant a ser més autònom en el treball i a potenciar l’adquisició dels nous aprenentatges.

Per saber-ne més:

Recull de recursos pel Carnaval (disfresses, cançons, etc.)
Descàrrega i instal·lació del programa JClic.

Recordo els dibuixos de l’avi penjats per les parets del petit taller familiar. Mentre els observava embadalida, ell encolava les tapetes pels talons o cosia l’estrip d’una bota de pell.

En un racó tenia una carpeta, d’aquelles antigues de cartró i amb llaços de veta negra per tancar-la, estava plena de làmines amb esbossos i d’altres fulls en blanc.

Algunes tardes plujoses de diumenge, a la taula del menjador ell dibuixava, sempre amb un llapis de carbonet, i jo al seu costat l’imitava i mentre m’explicava com havia de fer el traç. Així va ser com vaig aprendre a dibuixar!

A l’Educació Infantil els nens i les nenes dibuixen molt: l’esquema corporal, la imatge d’un poema, el personatge d’un conte, l’animal del projecte, el protagonista de la setmana, etc.

Dibuix de P4

Dibuixar és una activitat intel·lectual que mostra el món interior dels infants quan aquests expressen les seves experiències viscudes o imaginades.

Per aquesta raó, algunstest psicològicsutilitzen el dibuix per, en interpretar-los, conèixer alguns trets de la personalitat i algunes característiques emocionals dels nens i de les nenes.

El dibuix de l’infant segueix un procés evolutiu. Així, segons siguin la maduresa emocional i la motricitat fina, seran el traç i la representació gràfica.

A mida que el nen o la nena vagi evolucionant psicològicament i motriument, les línies seran més segures i les formes es definiran més clarament.

L’art i el dibuix, a més del vessant artístic i creatiu, tenen una funció comunicativa i expressiva molt important.

El dibuix és un dels eixos del llenguatge plàstic i la figura humana, l’esquema corporal, és el gran repte a assolir pels nens i nenes en aquest cicle.

L’experiència com a mestra d'Educació Infantil, sense ser especialista en arts plàstiques, m'ha fet comprendre que la comunicació de la idea mental que volen dibuixar els infants, s’expressa millor si l’observació de la realitat és acurada.

Un dels interrogants que sempre han acompanyat aquesta activitat és si hem d’ensenyar estratègies i recursos, als infants, per aprendre-la a dibuixar o els hem de fer dibuixar mentre n’aprenen sols.

De la mateixa manera que s’ofereixen eines per aprendre a escriure, a fer números... i es combina amb l'escriptura espontània; crec que també s’han d’oferir activitats per aprendre i experimentar amb el dibuix per enriquir-lo i, alhora, fer-ne un procés creatiu.

Quins recursos podem oferir a l’Educació Infantil?

A l'escola bressol les activitats cinestèsiques i de moviment seran les que ajudaran a iniciar la idea de l'esquema corporal i la seva organització. Per aquest motiu la psicomotricitat davant del mirall serà imprescindible. A més, les estones d'experimentació i expressió plàstica amb les activitats de motricitat fina ajudaran a potenciar el domini del traç.
A finals de l’etapa del gargot la representació gràfica de l’esquema corporal és una constant recerca per a l’infant i sovint el dibuix que realitza és el d’un cap d’on hi surten els braços i les cames.

És a P3 el gran moment de potenciar activitats d’experimentació i de creació espontània de dibuixos amb diversos materials i estris com: els guixos, les ceres, els llapis, els retoladors, les pintures, els pinzells... i suports diferents com: la pissarra, les cartolines, els papers de colors, la taula de llum, la safata de sorra...

Taula de llum amb sorra

Ensenyar a enriquir aquestes produccions, amb tots els elements de la cara i el cos, ajuda a evolucionar en la descoberta d’un mateix i en el descobriment de les formes de la seva representació gràfica.

Per aquest motiu, s’han de fer activitats per potenciar l’observació com ara descriure fotografies, mirar-se al mirall i comentar la imatge, observar el company o la companya i anomenar les parts de la cara i el cos, fer encaixos amb els elements de la cara, resseguir les siluetes del propi cos i el dels altresper després posar-hi els detalls, etc.

Clica la imatge per veure l'activitat completa en el bloc "P5: Ja som els grans d'Infantil!".

Dibuixar-se, amb retoladors no permanents, mentre s’observa la pròpia imatge davant del mirall, és una activitat molt enriquidora perquè potencia l'observació i la interiorització de l'esquema corporal.

Clica la imatge per veure l'activitat completa en el bloc "Els núvols".

Quan s’arriba a P5, hi ha infants que han evolucionat psicològicament i dominen el traç però gràficament, tot i haver experimentat i verbalitzat en les diverses activitats abans esmentades, a l’hora de dibuixar encara no han trobat les estratègies per organitzar la línia i les formes.

És en aquests casos, és quan sempre he dedicat alguna sessió a explicar, a la pissarra o a la PDI, la seqüència gràfica dels traços per fer el dibuix de la figura humana:

“Amb cercles i línies es pot dibuixar tot!”, sempre els comentava.

Objectius:

· Prendre consciència de la pròpia imatge i de la dels altres.

· Desenvolupar recursos per dibuixar l’esquema corporal acuradament.

· Respectar les produccions pròpies i les dels altres.

· Gaudir de l’activitat.

La sessió començava amb la presentació de la proposta:

· Avui ens dibuixarem!

· Per on us sembla que hem de començar a dibuixar?

El mirall de la classe torna a ser molt important per obtenir elements referencials.

A partir d’aquí, és important obrir un diàleg per anar incorporant les idees dels infants, fer-los participar fent els seus dibuixos a la pissarra, a sobre la taula amb plastilina... o fent-ne un col·lectivament.

La idea de començar primer pel cap ajuda a organitzar-se donat que després van baixant anomenant les diverses parts del cos fins els peus, per finalitzar posant-hi els elements de la cara, de les mans i altres detalls.

Per ampliar el ventall d’expressions de la cara i deixar enrere els dibuixos estereotipats, hi ha un joc de cartes molt interessant "Pick anddraw" del fantástic artista Rich Davis.

Clica la imatge per veure l'activitat completa en el bloc "La clase de Miren".

Després d’anys de realitzar aquesta activitat, vaig poder veure com aquells nens i nenes amb dificultats per evolucionar en el dibuix de l’esquema corporal, desenvolupaven els seus propis recursos i es podien expressar gràficament amb més precisió.

És interessant de guardar els dibuixos fets durant cada curs per fer-ne un àlbum i poder així avaluar l’evolució del dibuix de l’esquema corporal i constatar els aspectes a millorar.

Hi ha escoles en que aquest àlbum es fa a final del cicle de l’Educació Infantil amb el recull dels dibuixos des de P3.

Per saber-ne més:

El dibuix dels infants

Idees creatives per treballar el dibuix de l'esquema corporal.

Experiència a l'escola bressol

Experiència a 3 anys

Experiència a 4 anys

Experiència a 5 anys

El mes de març farà un any que Fer de Mestres va encetar el seu camí per la blogosfera. No sempre ha estat fàcil imaginar quins temes tindrien interès, cercar la informació, ser creativa en els textos, redactar-los...

El nombre de visites, els comentaris deixats en cada entrada i l’arribada d’alguns premis entre blocaires, han estat un fort estímul per seguir treballant en aquest bloc.

Avui, vull donar les gràcies per haver atorgat a Fer de Mestres el Premi One Lovely Blog Award (Premi a un bloc encantador) als següents blocs:

Moltes, moltes gràcies!!!

Us recomano que hi feu una visita perquè són uns blocs encantadors, plens de creativitat i de grans idees.

Com estic acostumada a fer, vaig voler saber els orígens del Premi. Després d'una exhaustiva recerca per la xarxa sense trobar-hi res, vaig haver de donar-me per vençuda. Únicament se saben les condicions per recollir-lo:

· Enganxar la imatge del premi al bloc.

· Enllaçar el teu bloc amb el que t’ha atorgat el premi.

· Explicar set coses de tu.

· Atorgar el premi a 15 blocs.

· Posar-te en contacte amb els blocs premiats per informar-los.

Sobre mi, us explicaré que:

1.Els orígens mariners de la família m'han deixat empremta i el mar és el meu paisatge de referència. Forma part de les meves emocions; quan estic inquieta somio amb turmentes de grans onades sorolloses. Si pel contrari estic tranquil·la, els meus somnis són imatges com aquesta.

www.fondospantallaone.com

2. Sent molt jove vaig viure una època a la muntanya. Espero tornar a recuperar, ben aviat, aquell entorn.
Enyoro els paisatges com aquest per poder-hi caminar descalça...

www.imaginesygraficos.com

3. M’agrada compartir conversa i cafè amb els meus amics i les meves amigues. A més, sempre ho acompanyo amb alguns dolços fets hores abans al forn de casa. M’encanta cuinar i descobrir noves receptes!

www.masacriticaconsciente.blogspot.com

4. El meu color preferit és el vermell perquè em dóna força i energia. Al llarg de la meva vida, he portat sabates, camises, pantalons, bosses i abrics d’aquest color. Ara, amb l’edat, únicament porto algun complement ;)

5. M’agrada molt el cinema, passió que comparteixo amb el meu fill. Participar en els seus rodatges, encara que sigui amb la intendència, és fantàstic: focus, càmeres, cintes, claqueta i acció!

www.tecnologiapyme.com

6. Per alguna raó oculta, sempre la gent m’atura per preguntar-me com arribar als llocs. Portar molts anys vivint a la mateixa ciutat té els seus avantatges, sé com anar cap a totes les direccions.

7. Decidir-me a explicar les meves experiències a l’escola en el bloc Fer de Mestres va ser una decisió terapèutica; ja que per infinits motius enyoro l’escola molt, molt i molt!!!

Com que em costa atorgar els premis vaig deixar passar els dies sense decidir-me. Avui m’he trobat que onze blocs amics havien pensat en Fer de Mestres per atorgar-li el Premi One Lovely Blog Award i, inicialment, a ells vaig pensar en tornar-los-hi.

Però, en valorar una de les finalitats d’aquest tipus de premis entre blocaires, fer difusió del major nombre possible de blocs i facilitar els seus enllaços, he triat uns altres blocs com a candidats. Sé que els blocs amics ho entendran!

( So de tambors i veu d’emoció continguda)

El bloc Fer de Mestres atorga elPremi One Lovely Blog Award, Premi a un bloc encantador, a:

1. Idees Magistrals

2. Plastiquem

3. Libretas de colores

4. Feinetes pendents

5. El blog de Marybel

6. Educació Infantil 0-3

7. La caseta, un lloc especial

8. Imagina aula Viva

9. Aprendre a ensenyar, aprendre a compartir

10. Diari d’una mestra d’infantil

11.Nosaltres també som artistes

12.El pavelló d’Infantil

13.Un mundo de pequeñas cosas

14. El racó de la Titina Infantil 3, 4 i 5 anys

15. Mamà recicla

Moltes felicitats a tots!!!

Una de les últimes escoles on vaig treballar, es trobava dalt de la muntanya i, des de la finestra de la meva aula, cada matí podia veure com s’aixecava la boira i s’albirava la gran ciutat.

Allà, hi vaig trobar companyes, i alhora amigues, amb les qui compartia la il·lusió de fer de mestres i la complicitat de la quotidianitat escolar. I tot i que dissortadament una de les companyes més alegres i divertides del grup ja no està entre nosaltres; el dia que la resta ens reunim al voltant d’uns cafès, la recordem amb un somriure i parlem d’ ella i de tot el que vam ensenyar i aprendre juntes.

Recordo que en arribar a l’edifici d’Educació Infantil, una d’elles m’esperava a la classe, una de les més espaioses que he tingut mai. Després d’una càlida rebuda, em va mostrar els materials que utilitzaven i vam passejar pels espais de l’aula, sorprenent-me una mena de taula connectada per un cable elèctric a un endoll.

Era la primera vegada que en veia una i em va explicar que era la taula de llum del “racó del traç”.

Es tracta d'una taula amb el sobre translúcid i un focus de llum a l'interior, que facilita poder treballar l’efecte lluminós en els diversos materials.

Actualment, hi ha taules de llum molt senzilles de fer amb una capsa de plàstic.

Clica la imatge per veure el procés de construcció.

L’activitat que hi feien els infants, en aquell racó, era calcar en un full en blanc el traç d’una fotocòpia escollida d’entre un munt de fitxes de grafisme, seqüenciades pel nivell de dificultat.

També es dissenyaven algunes activitats d’escriptura creativa i dibuix, amb els nens i nenes de P5.

Imatge del bloc Encenent la imaginació. Clica per accedir-hi!

Us he de dir que les activitats rutinàries de grafisme i de traç, tot i saber que són necessàries, com a mestra em motivaven poc. Sempre he preferit fer activitats de grafisme creatiu.

Amb els dies, sense adonar-me’n , vaig començar a trobar altres maneres d’ampliar les activitats de la taula de llum que uns “pares manetes” de l’escola havien fet.

El “racó del traç”, poc a poc i esporàdicament, es va convertir en el “racó de la llum” que ens va permetre experimentar amb ella i força materials translúcids, transparents i opacs.

Segons les dimensions que tingui la taula de llum, s’hi treballarà individualment, en parelles o en petit grup.

És important deixar un temps per experimentar lliurament amb els diversos materials i després en rotllana poder expressar, a la resta del grup, les descobertes realitzades.

També es poden fer experimentacions col·lectives, posant la taula de llum al centre de la rotllana.

A l'Educació Infantil, és interessant programar cada curs alguna unitat didàctica per experimentar amb la llum.

Unitat didàctica taula de llum from Fer de Mestres

Proposta de materials i activitats d’experimentació:

· La sorra de platjai la sal faciliten l’activitat d’experimentar els diversos moviments del traç, amb els dits o amb instruments diversos i en fer-ho, es potencia la coordinació mà-ull.

· Elsobjectes diversos faciliten la creativitat en fer composicions plàstiques i desvetllar les habilitats artístiques i de contemplació de l’art.

· Els colorants diluïts amb aigua i les pinturespermeten observar i experimentar amb les barreges de colors. Són molt interessants de descobrir les pintures fluorescents.

· Lesactivitats d’escriptura amb lletres mòbils i lesactivitats matemàtiquesamb materials translúcids de colors fan que cadascuna es converteixi en un moment màgic.

· Elspapers i plàstics translúcids, transparents i opacspermeten experimentar amb els colors i reconèixer l’absència de llum en els cossos opacs.

Com veieu, el racó de la llumés un recurs fantàstic per afavorir la creativitat i la descoberta.

Per saber-ne més:

Com fer una taula de llum senzilla

La taula de llum a l'escola bressol

Experimentació a la taula de llum amb glaçons

Ciència a la taula de llum
Recull d'activitats per a la taula de llum

Fa uns mesos vaig anar a visitar l’escola dels meus últims anys de docència per participar en la programació dels actes de la commemoració del seu 50è aniversari.

Sempre és un goig poder retrobar-me amb les companyes i compartir alguna estona amb elles. Aquell dia, després dels petons i les abraçades de benvinguda, la conversa va derivar sobre la monotonia de fer grans dossiers per recollir-hi el material dels projectes: acaben sent un altre recull de fitxes de treball com les que s’arxiven en els àlbums! em comentaven.

És cert que els projectes de treball són una metodologia molt interessant per construir nous coneixements des dels interessos del grup; fomenten la cooperació (escola, infants i famílies) i estimulen l’autonomia dels nens i de les nenes. I no és menys cert que, algunes vegades, l’esperit científic i de recerca desapareixen per convertir-se en un treball rutinari que deriva en una acumulació de fitxes que es treballen seguint la metodologia tradicional.

El format del recull de la informació no modifica la metodologia que s’empri però sí que pot enriquir el procés i facilitar la globalització amb altres àrees del currículum.

Aleshores vaig recordar que una de les meves amigues blocaires, la Magda, en el seu bloc Els petits infants havia mostrat com a la seva classe havia feia lapbooks d’alguns projectes.

Imatge del lapbook sobre la lluna del bloc Els petits infants.

Interessada per aquelles presentacions desconegudes per a mi, vaig buscar informació per la xarxa.

Sembla ser que l’origen dels lapbooks es troba en la dificultat que tenien els infants escolaritzats a casa (Homeschooling), a l’hora de recollir els continguts apresos i poder crear els seus propis llibres

Un lapbookés un desplegable de cartolina on s'exposa de manera concisa un tema a partir de diversos recursos: dibuixos, fotografies, petits textos, mapes conceptuals, etc.

La presentació més senzilla és a partir d’una subcarpeta o arxivador i cartolines on s’hi enganxen les targetes, fotografies, etc..

S’han creat altres presentacions de lapbooks que, en tenir molt d’èxit, es poden trobar en pàgines web on ofereixen gratuïtament les plantilles.

Clica la imatge per accedir-hi.

La manca d’espai de la presentació és una excusa per amagar informació en sobres, en pestanyes que s’aixequen, en desplegables... a partir de tècniques plàstiques que impliquen treballar la motricitat fina.

Per facilitar la composició es poden trobar enllaços, en llengua anglesa, als continguts dels diversos lapbooks.

Us recomano que hi feu una ullada per si hi trobeu imatges o idees que us puguin ser útils pels vostres projectes.

Clica la imatge per accedir-hi.

Muntar un lapbookés més complicat que fer un àlbum, a més de les sessions dedicades a fer el projecte cal planificar hores de plàstica per retallar les targetes, fer els plegables, pintar els dibuixos, etc.

Finalment, la meva companya es va decidir a fer el lapbook del projecte decidit a la seva classe de P5, Els lleons.

Ha valorat l’experiència molt positiva i pensa repetir-la!

Lapbook sobre El lleó

Us animeu a fer-ne un?

Per saber-ne més:

Recull d'idees per fer lapbooks

La meva adolescència va ser una etapa difícil que recordo amb inquietud. Com en tots els adolescents, van aflorar les inseguretats, els complexos i els interrogants, molts interrogants...

Era a finals dels anys setanta, després de la mort de Franco, una època en la qual s’iniciava un temps de llibertat on els valors socials es transformaven dia rere dia.

Els cinemes s’omplien d’espectadors per veure imatges del futur en l’estrena de La guerra de les galàxies, la música del grup Abba s’escoltava en tots els dials de la ràdio, les càmeres fotogràfiques s'omplien de color i es passaven hores entretingudes amb una nova joguina, el cub de Rubik.

Els joves més agosarats començaven a assistir a concerts de rock i escoltaven The wall de Pink Floyd en els seus walkmans mentre es dirigien a les manifestacions on es reivindicava: “Llibertat d’expressió!”

Els centres escolars començaven a introduir alguna àrea en català, els uniformes poc a poc desapareixien de les aules i els valors de l’escola moderna retornaven als currículums d’alguns centres escolars.

En aquest context, els adolescents ens trobàvem en una cruïlla de camins plena d’oportunitats contradictòries. Aquelles contradiccions que existien entre l’escola i la família, les que havien construït els nostres fonaments emocionals durant la infantesa dels anys seixanta i en no servir-nos, ens feien sentir desorientats i preguntar-nos per la nostra identitat.

Construir la pròpia identitat no és un procés únicament de l’adolescència. És en els primers anys de vida, en l’àmbit familiar, amb les primeres experiències, quan es va forjant l’autoconcepte. L’escola també té un paper fonamental en aquesta tasca perquè la identitat es conforma socialment i, sovint, en contraposició amb els/les altres persones.

A l’Educació Infantil, les accions educatives que s’han de planificar per afavorir l’adquisició de la pròpia identitat tindran l’objectiu de:

• Fomentar el desenvolupament integral de cada persona.

• Construir de manera positiva la pròpia identitat i la imatge de l’altre.

• Estimular l’autoconeixement, l’autoconcepte i l’autoestima.

• Potenciar la confiança i la seguretat en si mateix/a i en el futur.

• Generar cordialitat i respecte.

• Comprendre i expressar les pròpies emocions.

• Utilitzar els diferents llenguatges potenciant el llenguatge fotogràfic.

Proposta d’activitats:

La càmera fotogràfica està molt present en les nostres vides, sobre tot des de la seva incorporació en els telèfons mòbils. Moltes de les fotografies que s’obtenen, s’exposen en les xarxes socials pel que caldrà educar els infants vers la responsabilitat en l’ús de les imatges.

L’escola no pot restar al marge d’aquesta realitat i des de l’Educació Infantil s’han de dissenyar activitats amb aquest recurs que, amb el temps, puguin afavorir estratègies que condueixin a mostrar una visió crítica del seu ús i abús.

JO I ELS ALTRES

Per parelles, amb la càmera fotogràfica digital de la classe, deixeu que els infants es facin diverses fotografies i expliqueu-los-hi que, una vegada estiguin impreses, les enganxaran en un mural que estarà visible en algun espai de la classe. També es pot preparar un fitxer per poder veure les fotografies amb la PDI i comentar-les conjuntament.

En l’Escola Bressol, les fotografies les poden fer les persones adultes.

Si teniu alumnat invident o de baixa visió oferiu-los la possibilitat de fer una exploració tàctil dels companys i companyes per reconèixer les característiques físiques de cada infant i feu que les verbalitzi. Aquestes descripcions es poden gravar.

QUI SÓC?

Mostreu les fotografies o les imatges a la PDI i animeu els infants a identificar-les: Qui és?

Deixeu un temps perquè les comentin i gaudeixin de les imatges. Finalment, cadascú agafarà la seva fotografia i, ordenadament, les enganxaran en un paper d’embalar per fer-ne un mural.

En el segon cicle de l’Educació Infantil inicieu una conversa sobre el nom i els cognoms, elements fonamentals de la nostra identitat.

Si a la classe no els heu treballat encara, repartiu unes cartolines individuals on estiguin escrits perquè els puguin copiar.

Mostreu el cartell de la llista de la classe i feu que cadascú escrigui el seu nom i cognoms sota la fotografia amb retolador. Pengeu el mural a la paret de l’aula.

També podeu preparar per a la PDI una activitat per relacionar la fotografia amb el nom i els cognoms o escriure’ls sense imatge.

Els infants invidents poden escriure el seu nom en escriptura Braille, amb la màquina Perkins, per després enganxar-lo al costat de la fotografia.

COM SÓC?

En rotllana, demaneu els infants que facin la descripció de les seves característiques físiques. Si ho necessiten, feu que es mirin al mirall de l’aula o a la seva fotografia del mural i afegeixen algunes característiques més per completar la descripció a fi d’obtenir els trets personals que més els defineixen.

Si esteu en el segon cicle d’Educació Infantil, demaneu a la resta del grup que digui alguna característica positiva del caràcter del seu company o companya i feu una nova fotografia amb l’expressió de l’infant mostrant la característica.

Aquesta activitat es pot gravar per escoltar-la i comprovar si els infants tenen una auto-imatge ajustada a la realitat.

Si es detecta algun desajust greu, és important de comentar-lo a l’especialista d’Educació Especial.

A l’hora de comentar les característiques físiques dels infants, si es produeixen situacions de burla (infants grassonets, amb ulleres, baixets...) no es poden ignorar i cal abordar-les per potenciar el respecte vers els altres.

QUI ÉS QUI?

Per esbrinar el coneixement que tenen els infants de les característiques d’ells mateixos i dels altres, jugueu a fer la descripció d’un infant i que la resta de nens i nenes esbrinin de qui es tracta. Per fer la comprovació ensenyeu la fotografia feta en alguna de les activitats anteriors.

A partir de P5, podeu adaptar el joc de taula Quién es quién? i deixeu que hi juguin per parelles o grups de quatre.

Enganxeu les fotografies que els infants han fet en l’activitat anterior en un tauler i a les fitxes. En l’altre tauler caldrà enganxar-les en un ordre diferent.

Cada jugador agafarà una targeta i haurà de descobrir quin infant és el que té l’altra.

Per identificar el nom de l’infant es van fent preguntes com: porta ulleres? té el cabell llarg? és un nen? ... Si necessiten ajuda doneu algunes consignes.

Finalitza el joc quan s’aconsegueix esbrinar tots els noms d’un dels taulers.

A l’aula es tenen múltiples oportunitats per desenvolupar els processos que fomentaran la capacitat d’aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma per tal de formar-se una imatge positiva d’un mateix. I cal no desaprofitar aquestes oportunitats, ans el contrari, potenciar-les perquè és la manera d’iniciar un camí que caldrà fer durant tota la vida.

LA SETMANA DE LA CIÈNCIA

DECOREM EL PASSADÍS!

REFLEXIONS SOBRE LES ENTREVISTES

EL CALENDARI D'ADVENT

LA CARTA ALS REIS DE L'ORIENT

PREMI DARDOS

LA CANTADA DE NADAL

LES JOGUINES DE REIS A L’AULA

PREMI TEACHING BLOC ADDICT

"LLUFES" I SIMETRIA

FELIÇ ANY 2013!!!

ELS REIS VÉNEN!

MOTRICITAT FINA: GRAPAR, FORADAR i COSIR

DIA ESCOLAR DE LA PAU 2013

EL CARNAVAL I LES TIC

DIBUIXAR L'ESQUEMA CORPORAL

PREMI ONE LOVELY BLOG AWARD

EL RACÓ DE LA LLUM

ELS PROJECTES I ELS LAPBOOKS

JO I LA FOTOGRAFIA