Fer de Mestres

Què seria d’una classe sense finestres?

A les escoles, n’hi ha de grans, de petites, d’altes, de baixes, d’amples i d’estretes. Guarnir-les i ambientar-les és una activitat habitual.

Les finestres permeten veure el món, abocar-se a la vida i viure amb llum natural.

Què seria d’una classe sense llum natural?

La llum natural que s’endinsa per les finestres, permet observar els canvis de lluminositat segons el dia: si ha sortit el sol, la claror s’escampa per l’aula, quan s’acosta la tempesta també s’aproxima la penombra i quan el reflex de la llum arriba al mirall, enlluerna i és motiu de joc pels infants.

A més, també es pot contemplar com canvia la intensitat de la llum en les diferents estacions de l’any.

Aprofitar les experiències perceptives de la llum natural dependrà dels materials que s’utilitzin a l’hora de decorar les finestres: comencem a utilitzar materials transparents!

El paper de cel·lofana de colors, paper d’acetat , paper autoadhesiu transparent (aironfix), retoladors i pintures transparentes, seran els materials imprescindibles.
Mentre es fan aquestes activitats, els nens i nenes experimenten i gaudeixen mirant a través dels diversos papers de colors. Si no s’ha fet abans, es pot programar prèviament una activitat d’experimentació amb la llum i els colors.

Activitat plàstica 1:

Què necessitem? Trossos de paper de cel·lofana de colors i , per a cada infant, un quadrat de paper autoadhesiu transparent mida A4 (s’hi poden dibuixar siluetes amb els retoladors o enganxar-hi marcs de cartolina de diferents formes). També es poden reutilitzar embolcalls de caramels, bosses o paper de regal de cel·lofana.

· Com ho fem? Els infants van omplint, lliurament, el paper autoadhesiu de

paper de cel·lofana de colors. Després, s'enganxa a la finestra.

Un altre disseny és dibuixar una silueta o enganxar un marc de cartolina en

el paper autoadhesiu i omplir-lo de trossos de paper de cel·lofana.

En acabar, deixant uns centímetres de paper autoadhesiu pel contorn, es

pot enganxar a la finestra.

Si quan es canvia la decoració, es volen aprofitar els elements decoratius

per fer mòbils, primer es plastifiquen i s’enganxen a les finestres amb cinta

adhesiva de dues cares.

Activitat plàstica 2:

· Què necessitem? Paper d’acetat i retoladors o pintura transparent.

· Com ho fem? Els infants dibuixen i pinten els elements per a fer la decoració de les finestres. Es deixa assecar i, si és necessari, es retallen per enganxar-ho a les finestres amb cinta adhesiva de dues cares.

Decoració del projecte "El nostre cos".

Decoració del projecte:"La selva".

Activitat plàstica 3:

· Què necessitem? Ceres toves i paper de cel·lofana de colors o acetats de colors (per a P3, millor “acetats o separadors de colors transparents” perquè no s’arruguen).

· Com ho fem? Els infants dibuixen amb les ceres toves en papers de cel·lofana de colors (millor que siguin colors els quals ressaltin). Es retalla el paper pel voltant de la figura i s’enganxa en un tros de paper autoadhesiu transparent. S’enganxen a les finestres fent una sanefa.

Si s’han utilitzat acetats de colors o “separadors de colors transparents”, en ser rígids, es poden retallar els contorns de les figures i enganxar directament amb cinta adhesiva de dues cares.

Acabades de decorar les finestres, des de la classe l'exterior es veu de colors i, els dies de sol, s'il·lumina l’interior amb llums de colors que travessen els vidres.

Per saber-ne més:

Galeria fotogràfica de l'activitat 1

El nom de la classe és un referent pels infants i serveix per identificar el grup en diverses situacions educatives i lúdiques.

A moltes escoles, el nom no es canvia i es manté d’un curs per altre. Aquest fet , a P3, pot ajudar durant el temps d’adaptació ja que, saber el nom de la classe, afavoreix el sentiment de pertinença al grup.

Amb freqüència, en aquest nivell, inicialment és l’equip docent qui tria el nom, proposa el dibuix o referent i decideix els rètols que identificaran el grup a la porta de l’aula.

Passada l’adaptació, els nens i nenes poden fer un mural amb el nom de la classe.

En els altres nivells d’Educació Infantil és un bon recurs didàctic donar l’oportunitat de triar el nom als nens i nenes; i així, a partir dels seus interessos fomentar la cohesió de grup.
A més del treball inicial de llenguatge i matemàtica, pot motivar un projecte per realitzar al llarg del primer trimestre.

Les capacitats que més es potencien amb aquesta proposta són:

· Aprendre a pensar i a comunicar.

· Aprendre a conviure i habitar el món.

Els objectius a assolir pels infants són:

· Saber expressar l’opinió personal.

· Respectar les aportacions dels altres.

· Conèixer i respectar el procés d’elecció del nom.

· Aprendre a identificar-se amb el nom escollit de la classe.

· Sentir la pertinença a un grup.

Durant els primers dies del curs es proposa als infants triar un nom per a la classe. Es pot deixar oberta la proposta o tancar-la identificant un tema (animals, oficis, planetes ...).

El procés de triar el nom de la classe pot durar un matí o uns dies, depenent del plantejament de les activitats que es proposin.

El primer dia d’escola, després de les activitats d’acollida, s’explicarà que la classe encara no té nom i cal trobar-ne un que agradi tothom. Aleshores, s’inicia el procés:

1. Propostes: Cada infant diu el nom que li agradaria per a la classe.

2. Es fa la llista a la pissarra dels noms que poden identificar el grup. Si es disposa de PDI es poden preparar també imatges que posteriorment seran útils per a les votacions.

Votant amb la PDI

S’haurà de comprovar que no n’hi hagi cap de repetit, a l’escola.

Si es vol aprofundir en les propostes, en una nota a casa, es pot demanar que cada infant porti fotografies o dibuixos per defensar la seva proposta en les deliberacions i seguir el procés un altre dia. En cas contrari, es passa a la defensa de les propostes.

3. Deliberacions: Iniciar el debat sobre els noms amb imatges a la pissarra o sense.
Conversa: Per què t’agrada aquest nom?

4. Votacions: es poden fer a mà alçada o cada nen i nena escriu en un paper el nom escollit i l’introdueix en una “urna” (capsa de cartró folrada i amb una ranura). Com he explicat en el punt 2, a les escoles que disposen de PDI a l'Educació Infantil, també es pot emetre el vot utilitzant la pantalla digital.

5. Recompte de vots col·lectivament, anotant-los a la pissarra o PDI al costat de cada nom.

6. El nom de la classe és.....................

A partir d’aquí, si es considera oportú, es pot iniciar un projecte per aprofundir en el tema del nom escollit seguint aquest guió de treball:

· Què en sabem?

· Què volem saber?

· Com ho farem per saber-ho?

· Fem-ho!

L’avaluació s’estableix a partir dels objectius, les observacions i les conclusions:

· Què hem après?

· Com ha anat?

· De què hem gaudit?

· Què ens ha costat més?

Per saber-ne més:

Experiència de la classe dels aventurers i aventureres.

Experiència de la classe de les roselles.

Document: Com fer projectes de treball.

Quan jo era petita, va sortir al mercatuna joguina que feia girar un paper i en posar-hi pintura apareixien unes produccions plàstiques molt atractives per a mi. Sovint, imaginava sales d’exposicions plenes de quadres amb aquelles formes i colors.

Durant uns anys la vaig esperar el dia de Reis però mai va arribar perquè, com ara, eren temps econòmicament difícils.

L’enginy ha fet trobar una altra manera de fer aquells quadres i, a més, poder reciclar els discs compactes (cd’s) que el llapis usb ens fa anar arraconant.

Ara, no cal imaginar. Les classes i els passadissos de l’escola es poden decorar amb atractius murals i mòbils.

Aquesta tècnica de “centrifugar pintura” es pot fer a casa o a l’escola en sessions de petit grup.

Capacitats:

· Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.

· Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.

Objectius:

· Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonantse de les seves possibilitats motrius en girar la maneta de la centrifugadora.

· Experimentar la tècnica plàstica de “centrifugar pintura”.

· Observar i explorar amb una actitud de curiositat.

· Respectar les produccions plàstiques pròpies i dels altres.

Material:

Centrifugadora de vegetals.

Pintura témpera de colors.

Cartolines i cd’s.

Desenvolupament de l’activitat:

Abans, s’han de preparar les plantilles per fer les rodones de cartolina. Les podeu retallar o deixar que ho facin els nens i nenes, segons la destressa que tinguin.

En rotllana, mostreu al grup d’infants la centrifugadora. Deixeu que la manipulin, que s’interrogin sobre el seu funcionament i faciliteu l’espai de conversa.

Centrifugadora de vegetals.

Poseu a la cistella de la centrifugadora la cartolina retallada en forma rodona, de la mateixa mida de la base, o un cd en desús.

Feu que, els infants, deixin caure la pintura (es pot aprofitar per fer barreges amb els colors primaris).

Deixeu que, els nens i nenes, tanquin la tapa i expliqueu que s’ha de girar, amb força, la manovella.

Traieu amb cura la cartolina o el cd i deixeu assecar la pintura.

Si es volen fer mòbils, quan s’assequi una cara del cd, caldrà pintar l’altra.

Una vegada seca la pintura, ja es podran penjar les cartolines a les parets o enfilar els cd’s per fer-ne mòbils.

En fer aquesta activitat, els infants esperen, amb expectació, obrir la tapa de plàstic per veure el resultat. També els agrada explorar el funcionament dels engranatges que fan rodar la cistella, experimentar sobre les barreges de colors i, alguns nens i nenes, es pregunten sobre la força centrífuga.

Tota una font d’estímuls!

Notes des de l’experiència:

· La centrifugadora més econòmica es pot trobar en els “basars orientals” o en “magatzems nòrdics”.

· Abans d’utilitzar per primera vegada la centrifugadora, és important dibuixar una base de cartolina i guardar-la com a plantilla, per anar fent-ne còpies. Després de posar pintura, la cistella queda bruta i és més complicat de fer-ho.

· Com menys espesa està la pintura més s’estén per la cartolina. Es pot diluir amb una mica d’aigua.

· Si la cartolina en girar es desplaça de la base, es poden posar uns punts de massilla adhesiva reutilitzable. Fixant la cartolina d’aquesta manera es poden utilitzar targetes de qualsevol forma.

· És una activitat força neta, els nens i nenes, si tenen cura, únicament s’embruten les mans en treure la cartolina o el cd. Feu que s’arromanguin.

· La superfície, on es deixaran assecar les produccions plàstiques, cal protegir-la perquè no quedi tacada de pintura.

Des que, per la Síndrome de Fatiga Crònica i les seves conseqüències en la meva salut, no puc treballar a l’escola; tinc la sort de poder fer de mestra “on-line”.

Per primera vegada, no em manifesto en contra de la gran ràtio de la meva aula virtual; tot el contrari, en gaudeixo amb intensitat.

La xarxa, Facebook i Bloc Fer de Mestres,em permet connectar a diari amb mestres d’arreu del món i amb les noves generacions que s’estan formant a les facultats.

Fa uns dies, una jove mestra d’una l’escola bressol em comentava que, per primera vegada, al setembre iniciaria el curs a l’aula dels nadons. Què m’aconselles?

Quina responsabilitat, la meva! Lluny dels consells, li vaig oferir algunes reflexions que m’agradaria compartir amb vosaltres:

Estima la professió de mestra!És un privilegi poder compartir les grans descobertes que fan els nadons a cada instant, la curiositat per descobrir que els fa explorar, experimentar, conèixer... En aquesta inesgotable recerca, experimenten el plaer de sentir, de saber, d’estimar; aprenen a viure, i tu hi seràs!

Estima molt els infants perquèes sentin segurs, estimats i vulguin, cada matí, tornar a l’escola bressol. Pensa que tindràs una aula plena de tresorets, un tresor únic de cada casa!

Presenta propostes que potenciïn l’activitat dels nens i nenes, amb materials estimulants que propiciïn l'acció: material sonor,objectes diversos amb textures diferents, elements de color, materials per amagar’s-hi, sense oblidar la música dins l’aula. Intenta crear un clima relaxat on sigui agradable de ser-hi.

Pintant amb xocolata!

Respecta els diferents ritmes dels infants idedica temps a:

·L’estona de canvis de bolquer i l’estona dels àpats perquè són importantíssimes (hi ha infants que esmorzen, dinen i berenen cada dia a l’escola bressol), són els moments on podràs estar particularment amb cada infant. És un moment íntim, aprofita aquesta estona per crear vincles afectius, amb la mirada, amb la veu, amb el contacte físic. No tinguis pressa, gaudeix d’aquest moment.

· Les experiències de contacte (jocs de falda, cançons, etc.), acompanya-les de la teva veu amb to afectuós perquè aquesta dedicació és un dels grans al·licients per créixer i per aprendre.

· Als pares i mares que moltes vegades estaran angoixats en deixar, per primera vegada, el seu fill o filla a l’escola bressol o en veure els infants que ploren en el moment de la separació. Acomiada’ls de manera tranquil·litzadora i afectiva, sense allargar massa el comiat. Mostra’t accessible perquè se sentin segurs i tranquils en deixar el que més estimen, sota la responsabilitat de l'escola bressol. En el moment de la sortida aprofita per compartir amb ells les experiències del dia, aquell petit detall que a tu et fa contenta perquè és un pas més, i que a ells els informa i els mostra l’estima vers el seu fill.

El més important és saber respectar l’infant, els seus ritmes i les seves necessitats.

Felicitats tens una tasca meravellosa per endavant, gaudeix-la!!!

Moltes gràcies a la Carme i a la Clara per les seves aportacions.

A finals dels anys 70, aleshores jo estava a "la Escuela Universitaria de Magisterio", es començaven a respirar aires de llibertat. Havia mort Franco, es consolidaven algunes propostes d’igualtat fetes durant el maig del 68 i, arreu, es lluitava per un món millor.

També, des de la pedagogia, es revisava l’escola autoritària i memorística d’aquell moment i es cercava un nou model pel sistema educatiu.

Es van revalorar propostes alternatives com la de l’escola Summerhill, fundada per Alexander Sutherland l’any 1921. Es va rellegir la pedagogia activa de Montessori, Ferrer i Guàrdia, Pestalozzi, Freinet i les aportacions d’altres autors com en Jean Piaget.

Aquestes mirades vers l’educació, aportaven passió per ensenyar i aprendre però, alhora, com en tots els canvis, apareixien incerteses i dubtes.

Tot i que, en el procés educatiu, es va començar a donar protagonisme als infants i es van implementar noves metodologies; el model d’escola al nostre país, en algunes aules, va canviar poc.

Les excepcions actuals, més conegudes, són les Escoles Wardolf i altres projectes educatius per a infants d’Educació Infantil.

Ara que el model de societat està en crisi, quan es veu que l’escola no està donant la resposta educativa i social esperada, tornen a sorgir algunes veus que demanen un canvi de paradigma en el sistema educatiu.

Coincidint amb les reflexions de Ken Robinson sobre el paradigma educatiu, es va començar a gestar la pel·lícula “La educación PROHIBIDA”.

"Aquest documental, és un projecte realitzat per joves que van partir des de la visió dels qui aprenen. Proposa un debat i reflexió social sobre les bases que sostenen l'escola, promovent el desenvolupament d'una educació integral centrada en l'afecte, el respecte, la llibertat i l'aprenentatge.

L'Educació Prohibida és una pel·lícula documental que es proposa qüestionar les lògiques de l'escolarització moderna i la forma d'entendre l'educació, fent visibles experiències educatives diferents, no convencionals que plantegen la necessitat d'un nou paradigma educatiu.” Web Educación Prohibida

Prepareu crispetes, desconnecteu els mòbils durant una mica més de dues hores i premeu “play”. Després en parlem!

Espero que compartiu les vostres opinions i comentaris!

Les portes són un element simbòlic: obrir i tancar o inici i final. Han inspirat poemes, cançons i narracions. El seu aspecte ens convida, o no, a obrir-les i mirant-les podem imaginar el que hi pot haver al seu darrere.

Quan s’obren les portes de les aules els infants descobreixen nous móns i quan estan tancades, quines emocions els desvetllen?

Algunes portes de classe són impersonals i mostren poca calidesa. Són aquelles que, sense diferències, podríem trobar a qualsevol lloc dels nostres edificis: escoles, cases, consultes,... funcionals però despullades de cap misteri.

Les portes de les nostres classes poden ser una invitació a la descoberta, una motivació vers la creativitat, un univers per descobrir!

Hi ha mestres que conscients d’aquests aspectes, deixant-hi moltes hores de feina, les decoren amb encant.

http://loycarecursos.blogspot.com.es/2011_02_01_archive.html

Aquests tipus de portes, molt adequades per a les escoles bressol i P3, són inspiració dels adults i han ser el punt de partida per a la participació posterior dels infants amb elements realitzats per ells.

Proposta inicial Elements proposats i pintats pels infants.

La proposta de “Decorem la porta de la classe” va lligada al treball que s’inicia al triar el nom de la classe (Triar el nom de la nostra classe?, juliol 2012) i pot esdevenir un projecte plàstic molt interessant.

També és una activitat adequada per decorar la porta amb motiu d’altres projectes o unitats didàctiques.

Les capacitats on s’incideix amb aquesta activitat són:

· Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.

· Aprendre a pensar i a comunicar amb diferents llenguatges.

· Aprendre a conviure i habitar el món.

Els objectius a assolir pels infants són:

· Experimentar i aprendre tècniques plàstiques.

· Aprendre a parlar de la seva producció plàstica amb el vocabulari apropiat i explicar les seves accions.

· Saber escoltar les instruccions i realitzar-les correctament.

· Expressar-se a través del dibuix, pintura, volum, etc.

Després d’escollir el nom de la classe i amb la intenció de comunicar-lo a la resta de l’escola, es pot proposar fer un disseny per a la porta de l'aula.

Es presenta l’activitat suggerint als nens i nenes que, en un DINA4, dibuixin amb llapis i pintin amb retoladors o ceres les propostes per decorar-la.

Dibuix Porta

Els dibuixos s’exposaran a la classe uns dies, mentre cada infant haurà d'explicar el seu disseny, per després consensuar la composició plàstica final, podent escollir elements de diferents propostes.

Amb l’ajut del mestre o mestra es decidirà quins materials s’utilitzaran (paper, cartolines, ceres, pintures, etc.).

Si el grup té algun infant invident o amb baixa visió, és important posar la decoració a una alçada que li permeti poder tocar-la. També cal que tingui algun element fet amb material que es pugui associar al nom de la classe: en els “conills” una cua feta amb roba de pèl, en els “ocells” unes plomes, etc.

Una vegada preses les decisions, els/les mestres programaran les sessions de llenguatge plàstic per realitzar els elements de decoració i les sessions de muntatge.

Finalment, es pot fer una petita festa d’inauguració.

Per saber-ne més:

Decorant la porta de la classe a P4

Fa uns mesos, vaig llegir el següent comentari a la xarxa:

“Sóc mestra d'infantil i estic amb un grup de 27 alumnes de P5. Bufffffff, estic una mica desesperada, ja no sé què fer amb ells. Em passo tot el dia cridant i sembla que passen de mi. No em deixen iniciar les activitats, no escolten i després he d'anar explicant-t'ho mil vegades.....acabo esgotada!”

Aquest comentari, em va recordar quan el mateix neguit, compartit entre més mestres, ens va fer dedicar algunes de les reunions programades pel cicle d’Educació Infantil.

Calia reflexionar per trobar estratègies que afavorissin l’atenció i tècniques que facilitessin la millora del clima de l’aula; donat que els nens i nenes cada vegada mostren més excitació i impaciència.

Les presses en llevar-se i haver de córrer per arribar a l’escola, la manca de límits, la quantitat d’estímuls estressants en què es veuen immersos els nostres infants i altres situacions personals relacionades amb aspectes emocionals, creen una dinàmica escolar, cada vegada més, difícil de gestionar a les aules.

Per començar amb tranquil·litat la jornada escolar, vam pensar que era important crear un espai de calma i potenciar els recursos disponibles, materials i personals, de les classes.

Va ser la mestra Especialista de Música qui ens va suggerir que la música, a l’escola, a més d’oferir-nos els continguts de l’àrea i crear l’ambient de gresca a les festes; també ens podia ajudar a recuperar la tranquil·litat a l'aula.

La seva experiència, va ser clau per decidir un ritual d’entrada a l’aula i per trobar les músiques adients per realitzar-lo.

Després d’uns anys, l’experiència es va valorar molt positivament i s’ha sistematitzat i consolidat a totes les aules de l’escola.

Objectius:

· Millorar l’atenció i el silenci a l’aula.

· Crear un ambient de calma.

· Ajudar a desenvolupar la contenció emocional dels infants.

La música:

Per crear un ambient tranquil, es pot utilitzar qualsevol música que no tingui massa contrastos sonors ni canvis de tempo gaire bruscos.

Si es vol utilitzar música clàssica, és millor escollir fragments lents i tranquils de compositors tan coneguts com Bach, Mozart, Beethoven, Haydn, Schubert, Vivaldi... Qualsevol moviment en tempo lento, adàgio, grave o, fins hi tot, andante d’algunes de les seves simfonies poden ser vàlids, Debussy i alguns dels seus preludis, Grieg i la seva obra Peer Gynt, ...

El so de l’aigua o altres elements naturals que es poden trobar en discs de relaxació, també seran molt adequats.

Com fer-ho?

El dia abans d’iniciar l’experiència, en rotllana, anticipeu la dinàmica de l’activitat. Es pot explicar i després assajar-la per obrir un torn paraules i resoldre dubtes.

Abans no arribin els infants a la classe, poseu en el reproductor de cd’s, sempre amb el volum baix, una música que convidi a ser escoltada en silenci.

Rebeu, els nens i nenes, amb un to de veu suau i tranquil mentre els convideu a realitzar les rutines d’ordre i autonomia personal: penjar motxilles, treure jaquetes, etc. Finalment, seuen a la rotllana. Amb l’escolta i la mirada els portareu cap a un ambient relaxat i de silenci.

Quan tothom ja seu a la rotllana, apagueu la música i, després de donar la benvinguda, comenceu l'activitat programada.

A Cicle Inicial, com que no fan rotllana, a mida que van deixant jaquetes i motxilles, mentre esperen l’inici de l’activitat, van pintant una mandala que servirà per fer treballs plàstics.

Imatge del bloc "Tic, llapis i paper": Decoració de tardor.

En el cas dels alumnes més grans, Cicle Mitjà i Cicle Superior, van preparant els estris necessaris que hauran de fer servir per començar la tasca escolar. És en aquest moment, quan han d’anar-se preparant mentalment, amb l’ajuda de l’escolta musical , per a l’aprenentatge.

En tornar del pati, per tranquil·litzar-nos abans d'iniciar la feina, també es troben que sona la música a l’aula.

El resultat: fantàstic!

Si voleu avaluar el grau d’assoliment dels objectius proposats, podeu fer l’observació inicial i final, emplenant la següent graella:

Avaluació inicial i final

Des de l’experiència:

· Per assolir els objectius cal ser sistemàtic i rigorós en fer-ho.

· Les primeres setmanes és possible que, els nens i nenes, vulguin transgredir les normes. No us desanimeu!

· Si esteu a Primària, tingueu sempre fotocòpies de mandales per si algun infant en necessita.

· Per fer la graella d’avaluació, on hi podeu afegir ítems,demaneu que també observi i anoti la persona de reforç.

· En el grup pot haver-hi un infant sord o amb problemes d’audició. Aquests nens i nenes, no escoltaran la música però, per imitació, s’encomanaran de l’ambient de calma.

Gràcies a la Núria i a la Clara, mestres especialistes de música, per les seves aportacions.

Per saber-ne més:

Mandales per descarregar i imprimir.

Música de relaxació.

Música de fons: Fragment de Peer Gynt de Grieg.

Escriure amb lletra lligada és el gran repte dels infants i mestres de les nostres aules. Arribar a aconseguir-ho implica força treball de la motricitat fina, hores de grafisme i moltes provatures.

Un dels instruments per escriure en paper i que es pot esborrar, és el llapis. Per aquesta raó s’introdueix des de l’Educació Infantil.

No tots els autors es posen d’acord en quin és el moment adequat, en quin tipus de llapis és el millor, ni en com fer-ho.
A “El llapis: quan, quin i com?” us exposaré la meva experiència.

Quan arriben els infants a P3, la majoria agafen el llapis amb tota la mà, els costa fer la pinça i no controlen el moviment del colze.

Per disminuir aquestes dificultats, utilitzem materials tous i gruixuts com les ceres, retoladors, pintures de dits, etc. que sense haver de fer molta pressió en el paper, els permet un major control del moviment en fer el traç.

En aquest moment, és quan a diari, fem activitats per potenciar la motricitat fina i per aprendre a fer la pinça escrivana: enfilem boles, arruguem i estripem paper, agafem pius ...

A mida que els infants van madurant, també van controlant el moviment del colze i comencen a fer la pinça correctament, és el moment en que els introduirem l’ús del llapis.

Aquest és un procés individual, pel que hi haurà infants a l’aula que l’utilitzaran i d’altres que no. Uns escriuran el nom amb retolador gruixut i uns altres amb llapis.

Quan aquest fet es viu amb normalitat, s’anticipa i es justifica a la reunió de principi de curs, no provoca cap recel en les famílies ni en els infants.

Si es vol evitar que es consolidin males posicions dels dits en agafar el llapis que, posteriorment, dificultaran l’escriptura; és millor no precipitar-se i esperar el moment maduratiu adequat.

Com crec que ha de ser el llapis en aquest moment? Curt, triangular i gruixut!

Curt per reduir l’esforç en controlar el moviment del llapis i no perdre la precisió del traç. El llapis serà d’uns 10 cm de llarg aproximadament.

Triangularperquè aquest disseny facilita la posició correcta dels dits a l’hora de fer la pinça escrivana .

Gruixut perquè ajuda a una subjecció natural i còmoda.

Com que, amb aquestes característiques, nosaltres no n’hem trobat al mercat, a la nostra escola reciclem els usats a les altres classes. Classifiquem els llapis que es troben en bon estat i que s’han escurçat en fer-hi punta, per portar-los a P3.

És cap als quatre anys quan el domini de la motricitat fina és major i es passa al llapis gruixut i triangular.

Si el llapis té marcats els punts de subjecció, aquests seran els referents per mantenir els dits allunyats de la punta i, així, els infants no es taparan el que van escrivint (millor agafar el llapis a partir dels sis primers punts paral·lels).

És molt important que abans d’iniciar les activitats on s’usen estris (tisores, punxons, retoladors, etc.) sempre es recordin les estratègies per agafar-los correctament i mantenir una bona postura corporal.

En el cas del llapis, a més de recordar-ho, es pot posar una imatge a l’aula que ho mostri.

La posició i subjecció del full també és important:

· Si es treballa amb la mà dreta, la part superior del full estarà inclinada cap a l’esquerra i s’evitarà el seu moviment amb la mà esquerra.

· Quan s’és esquerrà, el paper es girarà cap a la dreta i es procurarà que el dit índex estigui més prop del paper que el dit gros per poder veure el traç.

Quan la posició dels dits no és correcta pot aparèixer més tensió, cansament i pressió inadequada. Cal estar-ne alerta!!

A l’Educació Infantil no és recomanable usar adaptadors pels llapis però si fos imprescindible seran dels triangulars que faciliten agafar-lo correctament.

Adaptador triangular per a llapis.

Els nens i nenes a casa també escriuen, dibuixen i utilitzen diferents instruments. És important que, a les reunions d’inici del curs, els pares i mares siguin informats dels aspectes tractats a “El llapis: quan, quin i com?” i vetllin perquè a casa es segueixin.

Per saber-ne més:

Informació a les famílies: "Com agafar el llapis"

Informació sobre "esquerrans".

Quan arriba el mes de setembre, a les reunions dels equips docents, es dedica molt de temps a programar activitats per a l’adaptació dels infants de P3.

Algunes vegades, no es té prou en compte que també els nens i les nenes dels altres nivells d’Educació Infantil, P4 i P5, han canviat de mestres i que poden haver arribat infants nous al grup-classe.

És per a ells, infants i mestres, que s’hauran de pensar alguns jocs de coneixença.

Són jocs que ens facilitaran la presentació, imprescindibles en començar amb un nou grup d’alumnes, ja que permeten en primer lloc, aprendre’s els noms de tots plegats i al mateix temps, ajuden als nens i nenes nouvinguts a conèixer les estructures lingüístiques bàsiques. També, són un bon recurs per superar la dificultat que tenen els infants d’aquesta edat per a sincronitzar el moviment amb la parla.

Com que a la classe podem trobar-nos amb infants amb dificultats motores, en aquest petit recull, hi ha jocs de moviment i també de calma, que es poden fer tant al pati o com a l’aula.
Unes de les capacitats que més es potencien amb aquesta proposta són:

· Aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma.

· Aprendre a conviure i habitar el món.

Els objectius a assolir pels infants són:
·  Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la  coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.
·        Conèixer algunes estructures lingüístiques bàsiques.
·        Respectar les aportacions dels altres.
·        Conèixer el nom dels companys i companyes de la classe.
·        Sentir la pertinença a un grup.

A continuació trobareu un petit recull d'alguns jocs clàssics , dels de sempre, que ens facilitaran la coneixença:

SÓC... I EM TOCO...

Asseguts en rotllana, es comença dient: Sóc (el nom) i em toco...(part del cos), la resta dels infants imiten el gest.

D’aquesta manera tots els nens i nenes es van presentant.

Exemple: Sóc la Carme i em toco el peu, sóc en Pau i em toco el nas, sóc la Maria i em toco la panxa,...

Variant:

Es comença dient: Sóc la Carme i em toco el peu.

Segueix l’infant del costat recordant la presentació anterior i afegint la seva: Ella és la Carme i es toca el peu. Jo sóc en Pau i em toco el nas.

Ell és en Pau i es toca el nas. Jo sóc la Maria i em toco la panxa...

No es poden dir parts del cos repetides.

LA COQUETA AMB SUCRE

En rotllana, els infants canten la cançó mentre un, girant a dins de la rotllana, balla amb les mans a la cintura. Quan canten “eixerit serà”, qui gira, es queda quiet davant d’un nen o una nena i tots afegeixen a la cançó el seu nom. En acabar, fa una reverència a qui ha triat, per indicar que passa a substituir-lo al mig de la rotllana, per tornar a començar.

Video de l'Escola Sagrada Família de Caldes d'Estrach.

PASSAR-SE LA PILOTA

Material: Pilotes i altres elements tous que la substitueixin.

Asseguts en rotllana, dir: "De (nom de qui la tira) a (nom de qui la rep)" i tot seguit es passa la pilota.

Exemple: "D'en Pere a la Paula" i en Pere li passa la pilota a la Paula.

Quan ja es coneixen els noms, per augmentar el ritme del joc, es pot dir només el nom del qui rep la pilota.

Exemple: "A la Paula" i en Pere li passa la pilota a la Paula.

Variants:

· Usar tota varietat de pilotes i distintes maneres de passar-la (amb un bot, per terra, per l’aire, etc.)

· Passar quelcom que no sigui una pilota (mocador, globus, etc.)

· Col·locar-nos en tota varietat de postures (asseguts, de genolls, etc.).

LA TERANYINA

Material: Cabdell de llana

Es tracta d’anar passant el cabdell de llana dient el nom del nen o nena a qui se li vol tirar. Quan es rep el cabdell, la llana s’agafa a la mà i es passa el cabdell fins aconseguir entre tots fer una teranyina.

Exemple: "A la Maria" i li tiro el cabdell de fil.

Variants:

· Procurar no tirar el fil per sobre i en línia recte, sinó que reboti pel mig i passi a vegades per sota, altres per sobre,... Procurar que uns tibin els braços enlaire, altres arran de terra i així complicar el pas del cabdell.

· Desfer “la teranyina” dient el nom del company a qui li anem a portar el cabdell, doncs ens aixecarem i passant pel mig li anirem a portar i ens asseurem al seu lloc.

· Desfer “la teranyina” havent de passar tot el cos per allà on passa el fil.

· És possible que no es pugui desfer la teranyina i s’hagi de tallar la llana.

PILOTA A L’AIRE!

Material: Una pilota.

Consisteix en fer una pinya enmig del pati i un infant llença la pilota enlaire i dient un nom. Tothom córrer i el nen o nena anomenat l’ha de recollir ràpidament, abans de que caigui a terra. Quan agafa la pilota els altres nens i nenes han d’aturar-se.

Per reprendre el joc, es torna formar la pinya i l’últim infant que ha recollit la pilota la torna llençar dient un nom.

Si un nom surt una segona vegada l'infant anomenat respondrà: “No la vull!” i l'haurà d'agafar qui l'havia llençada, per dir un altre nom i tornar-la a llençar.

SALTA MIRALTA

S’enfilen els nens i nenes, un al costat de l’altre, damunt d’un graó, no gaire alt, del pati.

Es canta la cançó movent lleugerament les mans amunt i avall. També es van flexionant els genolls al ritme de la melodia. A l’últim vers, en escoltar el seu nom, salta l’infant. Si cal, l’adult l'ajuda, agafant-lo de les mans.

A continuació, tot i la baixa qualitat de la imatge, podeu veure el desenvolupament del joc.

També es pot fer a l’aula fent pujar, un per un, a cada infant a una cadira. Amb aquesta variant, el joc és de més llarga durada i hi ha nens i nenes que s’inquieten.

LA GALLINETA CEGA
Material: Un mocador.

Per fer aquest joc cal que els infants ja es coneguin una mica. És molt útil per comprovar el grau de coneixença entre ells i saber aquells nens i nenes que passen desapercebuts pels seus companys i companyes.

Es fa una rotllana amb un nen o nena a qui se li han tapat els ulls amb el mocador i se li donen unes voltes sobre ell mateix entre tots.

Després, ha de buscar amb les mans a un altre nen o nena a qui tocant haurà d’identificar. Aquest últim es posarà al centre de la rotllana per iniciar una altra vegada el joc.

CERCLES CONCÈNTRICS

Material: Un xiulet.

Per les característiques del joc és més adequat fer-lo a partir de P5.

Es fan dos cercles, un anirà voltant cap a la dreta, l'altre en direcció oposada cantant una cançó i al so del xiulet es paren un infant del cercle exterior davant d'un del cercle interior, llavors es saludaran i es presentaran: “Bon dia! sóc en Pau. Bon dia! sóc la Laia”.

Tot seguit, en tornar a escoltar el xiulet, es continuarà rodant.

Si es coincideix amb la mateixa parella es diran l’edat. Si tornem a coincidir s’explicaran més coses: "Sóc en Mamadou, tinc 5 anys i m’agrada pintar..."

Variants:

Saltar i ballar mentre anem cantant una cançó.

Canviar-se de cercle cada vegada que es pari la cançó, de manera automàtica o de manera lliure.

Arribat el primer dia de curs, els/les mestres haureu de decidir quin joc és el més adient per fer a la vostra classe, segons siguin les seves característiques del grup.
Arribat el primer dia, BON CURS A TOTHOM!!!

Per saber-ne més:

La coqueta amb sucre (partitura i fitxa cançoner).

Salta Miralta (partitura).

Activitat: Salta Miralta a la classe.
El joc de les mirades (P4 i P5)

Sempre s’ha pensat de mi que sóc una persona molt organitzada i sistemàtica. Us confesso que, únicament, és una estratègia per compensar la meva naturalesa despistada de mena.

Fins ara a les persones del meu entorn els sorprenia veure, en l’ordinador, les meves carpetes d’imatges amb les corresponents adreces dels webs o blocs d’origen. Era l’única manera de saber trobar-les quan les necessitava.

Podeu imaginar la meva sorpresa quan vaig descobrir “Pinterest”.

Sense dubte, per a mi va ser un regal del món virtual!!!

Clica aquí per veure "Fer de Mestres" a Pinterest.

Pinterest és una xarxa social que permet trobar, filtrar, organitzar i compartir imatges i vídeos que hi ha a Internet.

Tothom hi pot accedir o bé per invitació, si algú et convida, o bé fent la sol·licitud directament a Pinterest. (Si vols la invitació de “Fer de Mestres” deixa l’adreça del teu correu electrònic en l’espai dels comentaris).

En qualsevol cas, t’has de registrar, usant un compte de correu electrònic o amb el compte de Twitter o de Facebook.

Quan entris com a usuari registrat, veuràs un munt d’imatges que, quan encara no es coneix bé la xarxa, poden desorientar.

Si únicament es vol fer una ullada als “pins” (imatges), quan un d’ells interessa, s’hi clica i s’obre el marc de la imatge. Llavors podem comprovar quina persona l’ha “pinejada”, si li han deixat comentaris i a més, podem accedir al bloc d’on és original per recaptar-hi més informació.

Si es té interès per un tema determinat, és millor usar el cercador que està a l’esquerra de la pantalla. Posant el nom del tauler o pin que es desitja trobar.

Clica aquí per entrar a Pinterest.com

Un cop registrat pots obrir els teus taulers i “pinejar” tantes imatges i vídeos com vulguis.

Us deixo aquest enllaç on trobareu tota la informació per moure-us per Pinterest.

Clica per veure la guia per a principiants

Algunes idees per l'escola:

· Crear un “Pinterest”de la classe on hi tinguin accés, des de casa, tots els infants amb ajut dels pares i mares.

· Crear un “Pinterest” de la classe on hi tinguin accés únicament els infants i els/les mestres .

· Crear un “Pinterest”de l’equip docent on hi tinguin accés únicament els/les mestres.

Es pot configurar un tauler on s’hi activi la casella de col·laboradors i així, fer una tasca conjunta amb les persones registrades.

Algunes idees per a l’aula d'Educació Infantil on hi hagi un ordinador:

· Tauler dels noms: afegiu les fotografies dels nens i nenes de la classe amb els seus noms. Podeu dissenyar activitats per realitzar davant del tauler, a la sala d’informàtica o en el “racó de l’ordinador” com fer llistes copiant-los seguint diferents criteris: que comencin per..., que acabin com..., etc.

· Tauler de vocabulari: poseu sota les imatges afegides, les paraules que es treballin a l’aula. Si es té “el racó de l’ordinador” es pot tenir en pantalla, com a referent, mentre es realitza la tasca.

Clica per veure els pins del vocabulari: Els animals.

· Tauler dels projectes: Afegiu les imatges o vídeos que puguin il·lustrar el projecte i que es puguin consultar quan es consideri oportú. També pot ser útil com a recopilatori.

Clica per veure el tauler d'un projecte: Els ratpenats.

· Tauler de l’àlbum fotogràfic: les imatges que els infants fan amb la càmera digital a les sortides, a les colònies, durant les activitats escolars, etc., les podeu publicar i fer petits àlbums fotogràfics.

Clica per accedir a l'àlbum fotogràfic de conceptes d'espai.

· Tauler dels racons: inseriu les imatges de les tasques que s’han de realitzar perquè els infants siguin autònoms en el procés i les puguin utilitzar com a model.

Clica aquí per enllaçar amb el pin de l'activitat de grafisme.

Us animo a imaginar el vostre Pinterest de la classe i a crear el tauler!!!

És molt probable que en alguns centres escolars, per manca de recursos informàtics, per les característiques dels infants i les famílies, per la poca disposició del professorat o per molts altres motius, sigui molt difícil plantejar-se Pinterest com a un recurs educatiu.Tot i així, no deixeu de fer-hi una ullada, és una font de recursos.

Sempre m’ha agradat molt estendre la roba, segurament perquè és una activitat que faig a l’aire lliure, on puc notar el sol a la pell i sentir aquella olor de la roba neta que m’evoca la infantesa.

Quan encara no arribava a l’estenedor, acompanyava l’àvia al terrat a estendre la roba i ella, amb solemnitat, donant-me el cistellet de vímet, m’atorgava el càrrec de “repartidora” de les agulles d’estendre. També, entre llençols al vent, em va explicar la raó d’aquell nom:

“Fa molts anys, la roba molla s’estenia pels arbres, prop del safareig del poble. Quan es van començar a posar les cordes per fer-ho, s’utilitzaven agulles de cap perquè la roba no caigués a terra. En arribar les pinces de fusta, el costum va fer que es seguissin anomenat agulles: Les agulles d’estendre la roba”.

Aquells dies, el meu càrrec de “repartidora”, em concedia el privilegi de poder escollir quins materials (plàstic o fusta) i quins colors pinçarien les tovalles o les camises. Jugava a fer combinacions i aquestes van ser les meves primeres sèries matemàtiques.

Imagino que per aquest motiu, les agulles d’estendre la roba les he valorat sempre com un recurs excepcional per a l’Educació Infantil.

La força que cal fer per obrir-les, els moviments precisos dels dits que ajuden a exercitar la pinça i la coordinació òculo-manual en col·locar-les, les fan un material ideal per al desenvolupament de la psicomotricitat fina. A més, també, ens poden ser molt útils per a realitzar altres activitats en les diverses àrees.

Les Capacitats que es desenvolupen són:

1. Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.

2. Aprendre a pensar i a comunicar:

· Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.

3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa:

· Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte.

Alguns dels Objectius a assolir amb les activitats que es proposen seran :

· Desenvolupar la motricitat fina i la coordinació òculo-manual .

· Iniciar-se en el treball dels criteris matemàtics (classificacions i sèries).

· Saber la sèrie numèrica i reconèixer la grafia dels nombres treballats .

· Gaudir de les activitats d'experimentació i del treball amb les agulles d'estendre la roba.

Proposta d'activitats:

El dia que presenteu als infants les agulles d'estendre, és millor deixar que sigui una sessió d’experimentació i descobriment: deixeu que desmuntin les pinces, que observin els diferents elements que les formen, que les muntin de nou per estendre en els fils penjats a la classe, que les dibuixin, que les ressegueixin, que en facin camins per terra, que n’inventin jocs...
Les agulles d'estendre la roba són un recurs molt interessant a l'hora de dissenyar algunes de les activitats del llenguatge matemàtic.

Classificacions:

Poseu, a l’abast dels infants, agulles d’estendre de materials, mides, formes i colors diferents. Demaneu que, els nens i les nenes, verbalitzin els diferents criteris de classificació que seguiran a l’hora de triar-les. Les primeres vegades, els criteris els pot proposar el mestre o la mestra.

Classificació per materials: fusta o plàstic.

Sèries:

A P3, el material on han de fer la sèrie és millor que sigui rígid (safata, regla, base d’ampolla de plàstic, etc.).

El criteri de la sèrie, en les primeres sessions, és millor que el proposi el mestre o la mestra i que sempre es tingui un suport visual com a model.

Models per a fer sèries.

A P4 i P5 es poden usar materials més flexibles com la cartolina i el criteri de la sèrie també el poden proposar els infants verbalment: ”jo faré verd, rosa, groc i blau”. També poden pintar primer el criteri de la sèrie, en una quadrícula o amb gomets, per tenir-ho com a referent mentre la fan.

Si es considera oportú, quan ja s’ha fet la sèrie amb les agulles d’estendre, es pot passar a la representació en el paper pintant-la en una quadrícula o enganxant gomets sense model.

Finalitzada l’activitat, els nens i nenes, amb la càmera digital poden fer fotografies per, una vegada impreses, fer-les servir de models per a intercanviar en altres ocasions posteriors.

Fotografia dels diversos suports per a les sèries.

Numeració:

Una vegada classificades les agulles d’estendre, podeu demanar que, els nens i nenes, les comptin i, així, aniran memoritzant la sèrie numèrica. Per seguir treballant-la es poden estendre, en un cordill, els cartronets dels números ordenant-los de major a menor o a l’inrevés, trobar el nombre que hi falta, etc.

Clica i veuràs les activitats d'ordenació de nombres.

Per treballar la relació entre la grafia del nombre i el concepte de quantitat que aquest representa, podeu preparar uns números de cartolina amb referents o sense i plastificar-los on hi posaran les agulles d’estendre corresponents.

Número 5 amb referents per poder comptar.

Una altra possibilitat és, en un cercle dividit en sectors on s’hi han enganxat gomets o altres dibuixos i anar-hi relacionant l’agulla d’estendre amb el nombre corresponent.

Segueixo treballant en "Agulles d'estendre: un bon recurs" (setembre, 2012). Properament, us presentaré algunes activitats que, amb aquest recurs, es poden programar pel llenguatge oral i el llenguatge plàstic a l'Educació Infantil.

Per saber-ne més:

Activitat d'estendre la roba a la classe de Les Formigues.

Jugar a estendre la roba a casa.
Model per imprimir de cercle amb sectors i elements (estrelles).
Números sense referents (per imprimir).
Models de rodes per treballar la numeració.

Com exposava a “Més que agulles d’estendre” (setembre, 2012), a les escoles podeu aprofitar materials senzills i quotidians per crear activitats diverses.
Les propostes que s'exposen a continuació, a més de treballar la motricitat fina i la coordinació òculo-manual, permeten assolir alguns continguts del llenguatge verbal i del llenguatge plàstic.

Les capacitats d’etapa de l’Educació Infantil més potenciades amb aquestes activitats són:

1. Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.

2. Aprendre a pensar i a comunicar

3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa

4. Aprendre a conviure i habitar el món.

Alguns dels objectius a assolir amb les activitats que es proposen són :

Desenvolupar la motricitat fina i la coordinació òculo-manual .
Iniciar-se en l’escriptura i la lectura.
Progressar en la comunicació i expressió dels diversos llenguatges.
Reconèixer els colors i gaudir de les produccions del llenguatge plàstic.

Proposta d'activitats:

Llenguatge verbal

Escriptura i lectura de paraules:

Enganxeu a les agulles d’estendre, amb silicona calenta o cola, les diferents lletres mòbils de cada fonema i aneu-les deixant en una capseta o panera.

Les lletres poden ser de foam, de plàstic o magnètiques. D’aquestes últimes es poden utilitzar les que van perdent l’imant i ja no es poden utilitzar a la pissarra magnètica.

Com a referent per escriure, els nens i nenes, usaran els cartronets amb les paraules que s’hagin plastificat, amb referent visual o sense. També es poden usar els cartronets de paraules que algunes editorials ofereixen com a material de suport.

Confegir paraules amb lletra lligada (P5).

Confegir paraules amb lletra de pal (P4 i P5).

El nom propi:

Prepareu unes cartolines amb les fotografies dels infants de cada taula, o de cada racó, o de cada ...
A les pinces enganxeu-hi els seus noms plastificats o escriviu-los amb retolador a les agulles d'estendre. Animeu els infants a relacionar-los.

Noms dels infants de la taula dels roures de la classe dels arbres.

Per treballar les lletres dels noms, com s’ha explicat anteriorment, enganxeu a les agulles d’estendre les lletres o escriviu-les-hi amb retolador.

Llenguatge plàstic

Colors:

En un suport, enganxeu-hi gomets dels colors que vulgueu treballar. Després d’identificar oralment els colors, demaneu que els associïn amb les agulles d’estendre del mateix color.

Classe dels arbres: noms dels infants de la taula dels roures.

En una estoreta d'ordinador en desús, hi podeu inserir uns pals de fusta de colors i feu que facin l'associació entre colors iguals.

Clica per saber-ne més i accedir al bloc "El pavelló d'infantil"

Les siluetes de foam de colors també es poden utilitzar per fer-ne associacions.

Aquestes activitats són molt interessants per detectar infants amb daltonisme o altres patologies relacionades amb la diferenciació dels colors.

Estampació:

Les agulles d’estendre la roba poden ser molt útils per experimentar amb noves textures i estampar sense embrutar-se els dits.

Clica per obtenir més informació (bloc en anglès).

Manualitats:

A la xarxa i als llibres de manualitats, podeu trobar-hi diversos models per fer treballs amb les agulles d’estendre: dracs, cargols,...

Si cliqueu aquí podeu veure un petit recull de manualitats.

Us presento una activitat que m’agrada molt perquè és senzilla i té un resultat molt vistós.

Material:

Agulles d’estendre de fusta, base d’ampolla de plàstic, envàs de iogurt de vidre i espelma.

Consisteix en omplir d’agulles de fusta la base, retallada, d’una ampolla de plàstic. Al finalitzar, poseu l’envàs de vidre amb l’espelma a dintre. Alerta, algunes bases, d’ampolla de plàstic, són còncaves i l’envàs de iogurt pot quedar inestable.

També es pot usar com a test decoratiu per a una petita planta.

És segur que hi ha moltes més activitats, us animo a explicar-nos, en l'espai dels comentaris, les que feu vosaltres.

Per saber-ne més:

Treball de recerca sobre el daltonisme i la detecció.

Detallets

Les reunions de cicle, a quasi tots els centres escolars, es caracteritzen per ser sessions d’organització horària, d’administració de recursos, de planificació del temps, de selecció d’ítems pels informes, de preparació de proves, de ... de ... En definitiva,d’activitats de gestió.

Així, descobrir un nou recurs didàctic i poder compartir-lo amb l’equip docent, és un dels moments emocionants que fa connectar amb l’essència de la tasca de fer de mestres.

“El llibre de les lletres”va arribar a l’escola de mans d’una companya del cicle d’Educació Infantil. Recordo com d’una carpeta, una mica atrotinada per l’ús, va treure un munt de fulls lligats amb una espiral. Amb la il·lusió de qui ha fet un gran descobriment va dir: “Aquí teniu el llibre de les lletres!”.

Amb expectació vam començar a girar cadascun d’aquells fulls plens de color i, poc a poc, vam adonar-nos que traspuaven complicitat entre mestres i infants.

Les seves pàgines es centraven en el treball de dos aspectes curriculars: el llenguatge plàstic i el grafisme.

Els papers de colors, les revistes, les pintures, la plastilina i els instruments de dibuix i de l’encolat (collage); eren els recursos per a realitzar cadascuna de les produccions.

En aquell llibre, a partir de la motivació que generava la representació plàstica d'unes paraules ordenades alfabèticament, s’introduïa el treball de motricitat fina i de grafisme en el paper, últim pas després de l’experimentació amb el cos. També, mostrava com fer la introducció a l’escriptura de la lletra lligada.

Avui us dic: “Aquí teniu el llibre de les lletres!”.

Després de gaudir-ne full a full, i amb la seguretat que havia arribat a l’escola un recurs que obria un gran ventall de possibilitats, vam començar a idear la nostra proposta didàctica que també podria servir pel primer curs del Cicle Inicial.

Com a treball oral previ,a les mestres d’Educació Infantil, ens va semblar que en presentar cada paraula de “El llibre de les lletres”, i aprofitant l'expectació que generaria, seria important de realitzar activitats de consciència fonològica.

La consciència fonològica facilita el descobriment dels fonemes, la possibilitat de separar-los i el coneixement de les lletres. A partir de les paraules i reforçant la relació so-grafia, imprescindible per l’adquisició de la lectura i l’escriptura, s’amplia el reconeixement de les diverses grafies en “lletra de pal” i en “lletra lligada”.

Posant “fil a l’agulla”, l’equip docent va redactar per a P5, la unitat didàctica: El llibre de les lletres.
Podeu llegir-la i imprimir-la a continuació. Unitat didàctica: Llibre de Lletres

Si en el grup de nens i nenes de la classe hi ha un infant invident o de baixa visió, sempre que sigui possible, el treball plàstic de la paraula es substituirà per l'exploració de l'objecte de referència.

Treballem la paraula Kiwi.

Mentre el grup fa la tasca de grafisme, amb l'infant invident i la persona de suport, es dedicarà la sessió a introduir l'escriptura en braille usant la màquina perquins.

Espero que, aquesta experiència, sigui el punt de partida pel vostre “Llibre de les lletres”!

Per saber-ne més:

Bloc Consciència Fonològica.

Programa JClic de consciència fonològica.

L'avaluació de la consciència fonològica.

Un altre Llibre de les lletres.

Gràcies a l'Anna per mostrar-nos el seu llibre. Agraïment a la Lluïsa i a la Saray per la seva complicitat.

A la meva primera entrada al bloc, “Malgrat la boira cal caminar” (març, 2012), amb la inseguretat de tota “primera vegada”,explicava que m’acabaven de jubilar per malaltia i que començava a disposar lliurament del meu temps.
Ara, el dia que em desperto amb forces, aprofito per sortir i, sovint, m’agrada gaudir d’una pausada visita pel mercat del meu barri. Allà, observo els colors i frueixo dels aromes dels fruits de temporada que ofereix una de les parades més boniques de l’entorn.
L’esclat dels verds de les cols entre els blancs dels naps a l’hivern, dels vermells de les cireres i els tomàquets a la primavera i dels grocs i morats de les prunes a l’estiu.
En arribar la tardor, els marrons de les castanyes i els moniatos omplen la parada d’olor a bosc, l’olor de les fulles seques en la humitat del terra de la muntanya.

La parada del meu mercat quan arriba la tardor.

La natura, en qualsevol moment de l’any, ens obre un món de sensacions a través dels sentits i motiva el coneixement de la vida de les plantes.

Encara no entenc perquè, generalment a l’escola, es segueix esperant la primavera per fer-ne palesa.

Aprofitant la tardor, i especialment amb l’arribada del moniato, es pot aprofundir en el coneixement de les plantes i les seves parts, amb la intensitat que implica l’experimentació a l’aula.

El moniato és un tubercle que creix sota terra i es presenta com a ingredient a força receptes culinàries de tardor.

A l’Escola Bressol i a l’Educació Infantil (3-6), a més de menjar-ne a la festa de castanyada, també s’utilitza sovint per estampar amb pintura.

Treball d'estampació amb moniato.

La meva proposta és utilitzar el moniato per dissenyar una unitat didàctica per a l’àrea de descoberta de l’entorn: Com creixen les plantes? Observem com ho fa el moniato.
Les capacitats que més es potenciaran en les activitats són:

· Aprendre a pensar i a comunicar.

· Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.

Alguns dels objectius de la proposta són els següents:

· Fer hipòtesis sobre l’experimentació amb el moniato.

· Experimentar i observar el creixement d’una planta a partir d’un tubercle.

· Conèixer algunes característiques generals del creixement de les plantes.

· Distingir les parts que té una planta.

· Verificar les anticipacions de l’experimentació amb el resultat de les dades obtingudes.

· Gaudir de les activitats.

Pels voltants de la festa de la castanyada, les aules s’omplen de paneres amb fruits de tardor i en elles sempre hi ha algun moniato. És el moment de presentar-lo i iniciar una conversa per esbrinar els coneixements previs que tenen els infants sobre aquest tubercle.

Molt possiblement, parlareu de les textures (fi a l'interior i rugós a l'exterior), de les temperatures (cuit fred i cuit calent), del sabor (dolç), de les mides (gran, mitjà i petit), de les formes, de la duresa (tou/cuit i dur/cru) i algun infant comentarà que a casa seva en fan d’ell una planta.

Aprofiteu i obriu la porta al dubte: com pot convertir-se un moniato en una planta?

Deixeu que els nens i nenes comentin les seves idees, anoteu les seves hipòtesis i engegueu l’experimentació.

Necessiteu:

· Un envàs transparent

· Un moniato

· Aigua

· Escuradents

Claveu uns escuradents al voltant del moniato, agafeu l’envàs transparent i ompliu-lo d’aigua fins a la meitat. Poseu-hi el moniato fent que els escuradents facin de suport i que sigui la part on s’hi veuen petites arrels la que toqui l’aigua. Feu que estigui prop d’una finestra perquè li arribi la llum.
Si voleu fer comparacions sobre el creixement en diverses situacions, podeu posar un altre moniato a les fosques i un altre sense aigua. Què passarà en cada cas?

Moniato en aigua.

Deixeu que passin els dies, aneu reomplint d’aigua el recipient, sempre que calgui, i podreu veure com creixen les arrels i les fulles.

Moniato amb arrels i fulles.

A l’Escola Bressol molts dels nens i de les nenes descobriran amb emoció com van apareixent les fulles i les petites arrels a la vegada que desapareix l’aigua.
A l’Educació Infantil (3-6), els infants, seran els encarregats de tenir cura de la planta posant l’aigua i d’anar fotografiant el procés amb la càmera digital de la classe.

Si a l’escola teniu un petit hortet o una taula de cultiu (hort urbà), quan surtin les arrels podeu colgar-lo a la terra, regar-lo i esperar a que la planta floreixi i, així, poder veure com creixen les fulles, els tubercles i les flors.

Flor de la planta del moniato.

Passades unes setmanes, podeu verificar les hipòtesis fetes, comparar els diferents moniatos i escriure les conclusions en un mural amb les fotografies realitzades durant el procés.

Si l’escola disposa de PDI, amb les imatges podeu preparar un recull per presentar-les als altres cursos.

També, com a cloenda, podeu facilitar el material per a que els infants dibuixin el moniato amb les arrels i les fulles pel seu dossier personal o fer el següent treball plàstic on es poden visualitzar les parts d'una planta i d'un arbre.
Material: plantilla per pintar, paper de seda verd per arrugar i encolar, cola, tub de cartró, ceres toves, pintura i cordill.

Aquesta petita reproducció, pot ser molt útil per a infants invidents o de baixa visió perquè els permet resseguir-lo amb les mans i formar-se una idea de les parts d’una planta. Aquests infants, durant l’experimentació, hauran de tocar , tastar i olorar els elements en tot moment.
Per saber-ne més:

Projecte de la "Maleta Groga" de 0 a 3 anys.

Plantilla Treball Plàstic: Parts d'una planta.
Experència a P5.

Recepta dels "Panellets amb moniato" per a fer a escola.
Receptes de cuina amb moniato per a fer a casa.

Veure’m entre fogons i cassoles és molt habitual. M’encanta cuinar!

A casa, quan em volen afalagar després d’un bon àpat, em diuen entre rialles, que sóc “Carmencita, la buena cocinera”. Aquest sobrenom, té origen en un llibre de receptes que, des de temps immemorial, ha estat a la lleixa dels llibres de cuina de la casa familiar.

La mare quan em vaig independitzar, com a ella li havia fet l’àvia, em va regalar un exemplar. Ara que s’ha independitzat el meu fill, per tradició i com que també li agrada cuinar, he fet el mateix. Som una família de “cuinetes”!

Amb aquests antecedents, us podeu imaginar que fer el taller de cuina a l’escola va ser per a mi un gran plaer. El que més m’agradava de tots, era el de la tardor perquè fou el més dolç i festiu; ja que en ell es preparaven algunes de les menges per a la Festa de la Castanyada.

Aquesta era una activitat de cicle: tots els nens i nenes passaven una vegada pel “Taller de cuina de tardor” durant l’Educació Infantil.

Durant unes setmanes del mes d’octubre, en una sessió setmanal i amb infants dels tres nivells (p3, p4 i p5), elaboràvem les dolces roques de xocolata.

Fer activitats internivells, és molt interessant, perquè els nens i nenes més grans ajuden als més petits i tots junts aprenen el respecte als companys i a les companyes, comprenen la funcionalitat del treball en equip, desenvolupen l’autonomia, potencien les habilitats socials i reforcen les relacions afectives entre infants i mestres.

Capacitats:

· Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.

· Aprendre a pensar i a comunicar.

· Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.

· Aprendre a conviure i habitar el món.

Objectius:

· Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres.

· Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

· Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.

· Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

· Crear la curiositat per les receptes de cuina i realitzar-les seguint les instruccions.

· Gaudir de les tradicions i de les festes populars.

Desenvolupament de les sessions del taller de cuina de tardor:

La primera sessió sempre serveix per introduir l’activitat i, amb un full A3 i una tira de paper, fer un senzill i original barret de cuiner o cuinera.

Com que hi ha nens i nenes de P3, encara no tenen prou habilitat per retallar, punxen alguna de les línies del barret i els més grans els ajuden a retallar les restants. Després es gira el full perquè no es vegin les línies dibuixades i es grapa la tira per fer l'amplada del barret de cada infant.

A l'Escola Bressol es poden tenir els barrets preparats.

Amb la indumentària, que els transforma en petits xefs, s’aprofita per aprendre la cançó: Sóc un cuiner.

Com a motivació, si a l’aula hi ha PDI o canó digital, es pot gaudir del següent filmet.

La segona sessió, propera a la diada de la Castanyada, preparats amb el barret, es realitzen els dolços que els infants del taller oferiran a les famílies en les diverses paradetes.

Ingredients per a fer les Roques de xocolata:

- 5 taules de xocolata “Fondant” de 200 gr.

- 1 paquet de cereals.

- 15 gr. de mantega (opcional).

- Fruits secs variats: 150 gr. de pinyons, 250 gr. de nous,

250 gr. d’ametlles o 250 gr. d’avellanes triturades.

Estris de cuina:

- Bols de microones on s’hi desfarà la xocolata i s’hi farà la massa.

- Culleres de fusta per remenar i de plàstic per fer les roques.

- Paper vegetal

- Tovallons.

- Safates per servir.

Com heu vist, desfeu la xocolata al microones (jo portava el de la cuina de l'escola a l'aula) i barregeu els cereals que cadascú aixafa en el seu tovalló. Si es vol donar lluentó a la xocolata s’hi pot afegir la mantega.

Amb cura feu petits munts sobre el paper vegetal i deixeu-los refredar.

Quan hi ha infants celíacs, els cereals poden ser de blat de moro o substituir-los per fruits secs.

Si, a més, hi ha infants amb intolerància a la llet o als fruits secs, es tindrà cura que no tastin la barreja. Com que a tothom agrada anar tastant mentre es fa l’activitat, per aquests nens i nenes, es separarà algun dels ingredients que sí puguin menjar.

La festa de la Castanyada, amb el tastet de les roques de xocolata, és una bona cloenda del taller de cuina de tardor.

Si es considera oportú, es pot visitar el Museu de la Xocolata de Barcelona i participar en una de les activitats dels serveis educatius.

Cliqueu la imatge per accedir a l’enllaç del Museu i poder llegir-hi la informació referent a les visites escolars.

Museu de la Xocolata de Barcelona.

Per saber-ne més:

Partitura de la cançó "Sóc un cuiner".

Partitura de la cançó "La xocolata".

Quin mestre o quina mestra d’Educació infantil, a l’hora de l’esbarjo, no ha bufat les espelmes d’un pastís fet de sorra i de branquetes del pati? Qui no s’ha menjat el dinar fet amb la fireta del racó de joc simbòlic? Qui no ha fet parlar els titelles?...

Els nens i les nenes tenen moltes maneres d’expressar la fantasia. Són capaços de ser creatius amb materials molt senzills perquè, en ells, hi veuen noves possibilitats i a nosaltres, mestres, ens agrada participar d’aquests jocs.

Si heu fet l’audició de la gravació que es troba a “Escoltem l’orla de fi de curs”(maig, 2012),haureu comprovat que la capsa màgica va ser el que més va agradar als infants. Aquest fet, a la meva aula, es repetia any rere any.

La Capsa Màgicaés el gran recurs de l’Educació Infantil per centrar l’atenció, crear expectació i fer il·lusionar els nens i nenes des del seu pensament màgic.

La Capsa Màgica de la classe.

El pensament dels infants de tres anys fins els set aproximadament, ha estat anomenat "pensament màgic". Es considera natural que aparegui en l'evolució de l’infant perquè ajuda a potenciar el joc, la imaginació, la descoberta i la creativitat.

El pensament màgic consisteix a imaginar que els pensaments, les paraules i fins i tot els desitjos puguin tenir efectes físics directes sobre objectes inanimats.

El pensament màgic és diferent de les creences màgiques. Participant del primer amb els infants d’Educació Infantil, en cap cas, es potencien aquestes últimes: el primer pertany només a la imaginació (somnis, art, fantasies), mentre que les creences màgiques són aquelles que suposen que la màgia té un efecte en el món real .

S’argumenta que la fantasia pot jugar un paper clau en el sentiment de competència i efectivitat dels nens i nenes, per tant, promou el seu desenvolupament cognitiu i potencia la capacitat de pensament divergent, el qual motiva la recerca de solucions innovadores davant dels problemes.

Per aquests motius, en les meves programacions i planificacions de cada curs, sempre han estat presents algunes activitats amb la Capsa Màgica.

De capses màgiques, a la classe en tenia de tota mena i sempre estaven dissenyades per relacionar-les amb les diferents activitats.

Us les explicaré:

La Capsa Màgica de la classeajuda a presentar les activitats diàries.

D’ella n’apareixen els titelles que expliquen les rutines, els objectes per descobrir noves sensacions, els materials per fer experimentacions, etc.

Únicament hi ha una condició per poder obrir-la, dir les paraules màgiques:

Pataplís, pataplàs, una cosa ens portaràs.

Plis, plas, em toco el nas!

Com que és molt màgica, quan es fan “les festes de colors”(març 2012)ella també hi participa canviant el seu color habitual.

La Capsa Màgica de la Festa del Color Groc.

La Capsa Màgica de músicaés el recurs per presentar els instruments, les cançons amb els titelles cantaires i els materials de les activitats de llenguatge musical.

La Capsa Màgica de Música.

La Capsa Màgica de la bibliotecaestà sempreplena de personatges i d’objectes dels contes. En veure’ls, els infants, hauran d’esbrinar a quin conte corresponen abans d’iniciar el relat.

La Capsa Màgica de la biblioteca.

A continuació, us mostro el procés de realització d'una Capsa Màgica:

Cliqueu aquest enllaç per imprimir la plantilla del motiu decoratiu de la Capsa Màgica de la classe. L'haureu d’adaptar a les mides de la vostra capsa de cartró.

Com veieu fer una Capsa Màgicaés molt senzill. Animeu-vos!!!

Per saber-ne més:

Experiència amb una Capsa Màgica de Música.

Imatges del Taller de tacte amb La Capsa Màgica.

A casa, des de sempre, els aniversaris han estat un motiu per compartir un dia tota la família junta. Un dinar especial fet per la mare, el pastís amb les espelmes, el desig secret que s’ha de pensar en bufar-les, una cançó de felicitació força desafinada i el regal, són els rituals que es fa a petits i a grans.

Aquesta emoció afectiva i familiar, ha fet que la volgués traslladar als infants de l’escola i gaudir fent de l’aniversari un moment especial per celebrar amb la resta del seus companys i companyes.

Quan planifiquem unitats didàctiques per tractar el pas del temps, i mostrar com érem i com som ara, sempre el dia del naixement és el punt de partida i els aniversaris mostrem, als infants, que van creixent.

Els nens i nenes viuen amb il·lusió el dia del seu aniversari, es fan grans i la majoria se n’alegren. Saben que els fa protagonistes i que rebran algun regal.

Tot i la motivació inicial, la celebració dels aniversaris a l’escola genera un munt d’interrogants que els equips docents han de resoldre des de la reflexió.

A continuació, exposo les diverses qüestions que m’han sorgit al llarg de la meva activitat docent a l’aula i les alternatives que he conegut a diverses escoles:

· Com s’exposen i es recorden els dies dels aniversaris dels nens i nenes de la classe?

Generalment, a cada aula es penja un cartell o mural on s’identifica el mes i el dia dels aniversaris dels infants.

Escola Pintor Torrent, Ciutadella, Menorca.

· Quan celebrem els aniversaris a l’aula?

En la majoria d’escoles es celebra el mateix dia. Quan la diada és el cap de setmana, s’acorda conjuntament amb la família un altre jornada per fer-lo.

Quan coincideixen diversos aniversaris la mateixa setmana, s’espera el divendres per bufar les espelmes junts.

Hi ha escoles que decideixen un dia al final de cada mes per celebrar-los tots els que coincideixen.

Escola Mas Masó (Salt)

I els nens i nenes, que fan l’aniversari quan l’escola és tancada per vacances? Alguns centres, aquests nens i nenes no ho celebren mai a l’escola.

Altres, si són per les festes de Nadal o de Pasqua, abans d’acabar el trimestre es fa una celebració conjunta.

Si l’aniversari és per l’estiu, hi ha escoles que el mes de juny abans de finalitzar el curs o el mes de setembre quan arriba el nou curs, fan el ritual d’aniversari.

· Quin ritual fem per celebrar els aniversaris?

El més habitual és que es porti de casa l’esmorzar o berenar amb pa de pessic, pastes dolces, xocolata i sucs de fruita per beure.

Els pastissos, de vegades, són una preocupació: intoleràncies, al·lèrgies, qui en pot portar, qui no en pot portar...

Una alternativa és “El nostre pastís d’aniversari”: un gran pastís fet amb capses de cartró i decoracions de plastilina fetes pels infants o capses de cartró folrades amb paper i cobertura de plastilina fet pels adults.

Com a regal de la classe, sempre es confecciona una corona decorada. Hi ha mestres que deixen triar el color i els gomets o la decoració amb papers de colors, es posa entre tots els nens i les nenes de la classe.

Hi ha mestres creatius que cada corona és converteix en un preciós regal sorpresa i, amb dedicació, fan un model diferent per a cada ocasió.

Imatge del Bloc Mama Recicla.

Altres, preparat com a felicitació, també tenen un petit detall per portar a casa: un globus de paper amb el nom, la lletra inicial feta amb foamy, etc.

Imatges de Pinterest

El ritual comença quan l’infant amb la corona puja a una cadira, s’apaguen els llums i es bufen unes espelmes molt lluïdes; mentre, els altres infants canten una cançó des del cor i, aleshores, arriben 25 petons voladors!!!

Alguns centres d’Educació infantil, atorguen el privilegi de ser el primer de la fila durant tot el dia.

Altres, elaboren un petit àlbum o quadre de cartolina amb els dibuixos de tothom de la classe.

· Finalment, com ho fem amb els infants que per qüestions ideològiques dels pares no celebren els aniversaris?

Al llarg dels més de vint anys de mestra, únicament durant un curs vaig tenir una alumna a P3 que els seus pares, per motius religiosos, inicialment no la deixaven participar en els aniversaris.

Després de llargues xerrades amb la família, de reflexions sobre la importància de saber compartir emocions i d’explicacions sobre la càrrega pedagògica de les activitats dels aniversaris; vam consensuar que participaria en els esmorzars, com cada dia ho feia, però que en cap cas celebraria el seu aniversari.

Així que, vaig aprofitar l’activitat en la qual ella era “la protagonista de la setmana” perquè ens portés l’esmorzar, per regalar-li la seva lletra inicial de foamy i per fer-li la “corona de protagonista”.

La resta del grup d’infants, en agraïment, li va cantar una cançó que ella va triar i li van fer 25 petons voladors!

El dia del seu aniversari, al passar llista, amb il·lusió vaig comentar que feia 4 anys i que semblava que aquella nit s’havia fet una mica més gran... els seus ulls es van il·luminar!

Com ho feu vosaltres?

Notes des de l’experiència:

· No deixeu portar llaminadures per afavorir el projecte de salut dental.

· Cal avisar prèviament els altres nens i nenes de la classe, perquè no portin esmorzar. Demaneu que sigui l’infant que, a casa seva, faci una nota per a cadascú.

· Per evitar discriminacions, és millor que a l'escola no es donin invitacions per a festes particulars d'aniversari.

Per saber-ne més:

Cançó d'aniversari per l'escola.

Mostra de regal fet pels companys i per les companyes de la classe.

Mostra d'un Llibre d'aniversari.

Mural per anotar els aniversaris per mesos.

Idees pels aniversaris de l'escola.

Fa uns dies, l’ordinador portàtil de casa va tenir una avaria que el va deixar a punt per llençar a la deixalleria. Com sabeu, era la meva finestra oberta al món i el disgust va ser força important.

Quan menys ho esperava, sobre la taula de l’estudi, vaig trobar-me una capsa embolicada amb un paper de regal i un gran llaç.

De l’emoció no podia desfer la bonica llaçada amb la rapidesa que desitjava; com que no em podia imaginar el contingut d’aquell paquet, tenia pressa per comprovar en què havien pensat aquelles persones que m’estimen.

En obrir-lo, vaig trobar-hi un dels regals que m’han fet més il·lusió: un petit ordinador portàtil per a mi sola!

Així, per experiència personal, què us he de dir de la importància d’ensenyar a l’escola l’ús de les noves tecnologies.

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) estan integrades en el Currículum a través de totes les àrees; per això, el segon cicle de l’Educació Infantil n’incorpora activitats adequades a cada nivell.

Utilitzar l'ordinador i el seu programari, permet, als infants, millorar el desenvolupament intel·lectual, potenciar la coordinació ull-mà i participar de les noves formes d’informació i de comunicació, aprenent a fer-ne un ús racional.

Algunes escoles tenen la sort de tenir “el racó de l’ordinador” a les classes i, en la majoria de centres escolars es troba una aula d’informàtica on hi tenen accés tots els nivells d'Educació Infantil i Primària.

Tenir l’ordinador a l’aula permet d'utilitzar-lo en qualsevol moment de la jornada escolar amb programes que utilitzen, els nens i les nenes, per a realitzar activitats d’ampliació, de reforç o lúdiques.

També és un bon recurs com a suport tècnic per explicar contes, ensenyar fotografies, fer projeccions...

Alguns infants, quan arriben a l’escola i comencem a aprendre l’ús de l’ordinador a P3, ja han fet les seves primeres passes a casa amb diversos jocs. Tot i això, crec que la programació d’informàtica s’ha d’iniciar amb activitats senzilles que motivin a tots els infants: aquells que ja han usat l’ordinador i aquells que és la seva primera vegada.

La primera sessió d’informàtica a P3 és important per afavorir la manipulació dels perifèrics sense por i cal dissenyar una activitat que motivi als infants des de les seves habilitats.

Una bona manera de fer-ho és aprofitant la coneixença que tenen els infants d’en Pingu, el personatge dels dibuixos animats, i treballar el CD-ROM Pingu. Segurament el trobareu a l’escola perquè, fa uns anys, el va lliurar el Departament d’Educació com a material informàtic.

Capacitats que es potencien amb aquesta activitat:

1. Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.

2. Aprendre a pensar i a comunicar.

3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.

4. Aprendre a conviure i habitar el món.

Objectius a assolir:

· Iniciar-se en l’ús de l’ordinador.

· Conèixer el vocabulari relacionat: ordinador, monitor, teclat, ratolí...

· Utilitzar els conceptes endavant i endarrere per moure el cursor amb el teclat.

· Progressar en el coneixement i domini de la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.

Activitats d’ensenyament i aprenentatge per presentar l’ordinador a P3:

Acabat el procés d’adaptació a l’escola inicieu, amb la persona de reforç, el desdoblament del grup d’infants per assistir a l’aula d’informàtica una sessió setmanal.

Allà, sempre que es pugui, els ordinadors estaran en taules i cadires a la mida dels nens i nenes de P3.

L’activitat es durà a terme en cada ordinador per parelles i es respectaran les normes que al iniciar de cada sessió es recordaran:

· Asseure’s sense tocar l’ordinador fins que s’expliqui l’activitat i s’exposin les consignes a seguir.

· El to de veu serà fluixet per tal de no molestar.

· Es respectarà els companys i les companyes i les seves accions.

· Es respectarà el material.

· En acabar l’activitat s’ha de deixar l’aula ben endreçada.

L’ús del ratolí implica una destresa motriu que, en els primers trimestres, no tots els nens i nenes tenen a la classe de tres anys. Així, és millor començar amb la utilització del teclat per moure el cursor. Prèviament es posarà un gomet sobre la tecla que s’usarà.

Mentre mostreu les imatges del CD-ROM Pingu en la pantalla, aprofiteu per introduir el vocabulari a treballar: ordinador, monitor, teclat i ratolí.

Recordeu, prèviament, posar un gomet en la tecla que mou el cursor endavant i d’instal·lar el programa a l’ordinador seguint les indicacions i acceptant els missatges que us vagin sortint durant el procés. En instal·lar-lo, de les tres opcions que apareixen, escolliu jocs i d’ells el “Passa gel”.

Aquest joc consisteix en prémer la tecla amb el gomet perquè es desplaci endavant en Pinguamb un regal per a la foca. Ell ha d’arribar a la festa d’aniversari, sobre una placa de gel, travessant els rius d’aigua.

S’activa el joc usant les tecles endavant i endarrere però en aquestes primeres sessions, únicament utilitzeu la tecla que mou endavant el personatge.

Si en Pingu cau al’aigua mostra una esgarrifança que fa aparèixer les rialles en els nens i nenes.

S’acaba el joc amb una música de festa, quan en Pinguha portat a la seva amiga la foca tots els regals d’aniversari.

Si teniu auriculars per tothom, connectats a cada ordinador, els podeu utilitzar per evitar l’enrenou dels diversos sons continus. En cas contrari, poseu baixet el volum dels altaveus.

En properes sessions, quan ja es domina aquesta activitat amb una sola tecla, traieu el gomet i deixeu que els infants reconeguin el sentit de les fletxes de les dues tecles que permet utilitzar el programa.

Quan dominin aquest joc podeu presentar el "Laberint de neu" i altres activitats que s'activen amb les tecles.

L’observació sistemàtica servirà per avaluar l’adquisició de la destresa necessària, en cada infant, per començar a utilitzar el ratolí.

Cliqueu aquest enllaç si voleu explorar les prestacions del CD-ROM Pingu.

Molts dels textos d’aquest bloc, en voler ser escrits des de l’experiència professional, són recursos i activitats realitzades a l’Educació Infantil de 3 a 6 anys on hi vaig passar la majoria dels meus anys de mestra.

Avui però, el més petit de la família, a prop de fer el seu primer any, m’ha fet recordar els meus inicis com a mestra a l’Escola Bressol.

Els seus pares, carregats amb bosses, explicaven amb il·lusió que marxaven tots tres cap el bosc més proper. Allà les omplirien amb pinyes, escorça, castanyes i altres recursos naturals i, així, poder farcir la panera dels tresors de la classe del seu fill.

Fotografia del bloc "Trapeando".

Van ser Tere Majem i Pepa Òdena qui, en el seu llibre “El joc de la descoberta” , van divulgar per les nostres escoles aquest fantàstic recurs. Eleanor Goldschmied l’havia exposat, per primera vegada, a la seva obra “L’educació de 0 a 3 anys”.

Tot i que es tracta d’una activitat d’experimentació sensorial adreçada a infants de l’Escola Bressol, actualment també és un recurs força interessant per a nens i nenes de P3.

Cada vegada més, motivat per la crisi econòmica, arriben a l’Educació Infantil nens i nenes que no han assistit a l’Escola Bressol i cal oferir-los força activitats per afavorir el seu desenvolupament i aprenentatge.

Amb aquest recurs, els més petits tenen la possibilitat de descobrir noves sensacions i de treballar la capacitat d'elecció.

La panera dels tresors, és una activitat ideal per a infants que ja poden romandre asseguts, però que encara no es poden desplaçar. Si es realitza durant les primeres setmanes de P3, es demanarà, als nens i nenes, que no s’enduguin els objectes lluny de la panera i que, una vegada explorats, sempre els tornin a deixar a dintre.

Per preparar l’activitat, cerqueu una panera de vímet d’uns 35 cm de diàmetre i d’uns 8 cm d’alçària, sense nanses i amb prou consistència per tal que no es pugui tombar si s’hi repengen.

També haureu de preparar els materials, no joguines, que seran els objectes d’experimentació i descoberta. Si cliqueu sobre la llegenda de la fotografia, podreu trobar la llista orientativa que la Tere Majem va elaborar.

Objectes de la panera.

En aquesta recollida, l’equip docent també implicarà les famílies fent-los partícips de les activitats de l’Escola Bressol i després de les descobertes dels seus fills i de les seves filles.

Cal dir que es vetllarà per la seguretat i no hi haurà cap objecte petit que pugui ser empassat , ni cap material perillós pels infants o que intranquil·litzi les persones que acompanyen durant l’activitat. També hauran de ser fàcils de netejar diàriament perquè, en aquesta edat, una de les grans fonts de descoberta és la boca.

Reunits els objectes, poseu-n’hi un recull de seixanta, comproveu que potenciïn el descobriment a partir dels cinc sentits: el tacte, el gust, l'olfacte, l'oïda, la vista i també el sentit del moviment del cos. A més, aquests objectes facilitaran, a l’infant, la informació sensorial sobre el pes, la temperatura, la forma, el color, l’olor, el so, les textures… i desenvoluparan una millor capacitat de coordinació entre els ulls, les mans i la boca.

Per iniciar l’activitat, en un racó de l’aula sobre una estora o superfície còmode, es presentarà “la panera dels tresors” atres o quatre infants asseguts al seu voltant.

La persona adulta, estarà prop per oferir seguretat i confiança però no intervindrà mentre no sigui necessari.

Els mateixos nens i nenes defineixen quan és l’hora de finalitzar donat que, a mida que l’activitat avança, van perdent l’ interès pels objectes i reclamen passar a altres situacions.

És important anar renovant els materials i substituir aquells que s’ha observat que no motiven els infants.

Per saber-ne més:
El joc de la descoberta.

Tere Majem i Pepa Òdena. Col·lecció Temes d'Infància núm. 22. Barcelona: Rosa Sensat, 1994.

L’educació infantil de 0-3.

Goldschmied, E.; Jackson, S. La educación infantil de 0 a 3 años. Madrid: Morata, 2000.

Educar l’infant a l’escola bressol.

Goldschmied, E. Barcelona: Rosa Sensat, 1998.

Quan s’acosta el mes de novembre, arreu es parla de castanyes, de panellets i de tot el que es relaciona amb la festa de la Castanyada. Allà on també segueixen la tradició anglosaxona de Halloween, els comentaris tenen com a referent la festa, els esquelets, les disfresses de bruixes i de bruixots, les carabasses terrorífiques i el “tracte o truc”.

Els blocs s’inunden de propostes per a aquests temes, d’imatges d’enginyosos treballs plàstics, de vistosos menjars i de les fotografies més meravelloses que us podeu imaginar de la natura en plena tardor.

Però per Tots Sants també és costum, segurament per l’arrelament de la tradició catòlica, recordar aquelles persones estimades que dissortadament ens han deixat.

Amb la mare vam seguir la tradició i, tot i anar-hi sovint perquè no fa gaire va morir sobtadament el pare, una vegada més vàrem comprar unes belles roses blanques per dur al cementiri.

Fotografia del bloc "Imatges de pedra i de silenci".

Sempre he pensat que la serenor que em va acompanyar en aquells difícils moments havia estat fruit d’haver treballat el tema de la morti el dol a l’aula des del projecte d’educació emocional. Quan estava reflexionant i programant les activitats per fer-les amb els infants, aleshores no ho sabia, també me les estava dissenyant per a mi; doncs mai ningú, ni a l’escola ni a casa, m’havia educat per a la mort.

Educar per a la mort pertany a la vida i ha de formar part de l’educació emocional familiar i escolar.

És el contacte amb la primera mort, pròxima a l’infant, quan l’experiència familiar i social els fa integrar les emocions que, a la nostra cultura, acompanyen la desaparició de l’ésser estimat: tristesa, patiment, plors...
Tenint en compte la diversitat de creences amb que ens trobem a les aules, en tractar aquest tema col·lectivament, s’han de donar als infants estratègies emocionals comunes a tothom i evitar expressions com “està en el cel...”.

A l’Educació Infantil ens adonem que, aproximadament, fins els 4 anys no entenen que la mort és irreversible i quan ho fan no els angoixa. És cap els 5 anys quan comprenen que, sempre, el cicle de la vida acaba amb la mort i els poden sorgir algunes preguntes.

Generalment, a les aules, únicament es tracta el tema de la mort el dia que, desgraciadament, hi ha algun cas i s’acompanya l’infant en la seva pèrdua (familiars, amics, mascotes, etc.). Aleshores, és interessant deixar-los expressar les emocions, oferir recursos per a l’elaboració del dol, donar el recolzament afectiu necessari i respondre a les preguntes amb naturalitat adaptant les respostes a cada nen o nena.

És important parlar amb la família per conèixer com han plantejat el tema i evitar les possibles contradiccions. Algunes vegades, és interessant compartir els recursos escolars amb les famílies per ajudar-los a passar el dol amb els infants.

En les escoles que es segueix un projecte sobre l’educació emocional, es plantegen activitats per treballar el tema de la morti el dol a partir de contes, pel·lícules i jocs.

Una de les activitats que més m’agrada i que es pot fer a l’escola per tractar aquest tema, és explicar el conte "Així era l'avi" de Joan de Déu Prats. Està recomanat a partir de dos anys.

És l’emotiva història d'un pastisser explicada pel seu propi nét i com a aquest nen, després de la mort de l’avi, li queda el seu record per sempre.

"Així era l'avi" de Joan de Déu Prats.

Objectius a assolir en treballar el conte:

· Integrar de forma natural la idea de la mort com a final de la vida.

· Iniciar-se en el coneixement d’estratègies emocionals per a viure el dol.

· Aprendre a expressar els sentiments i les emocions.

· Respectar els sentiments i les emocions pròpies i dels altres.

Proposta d’activitats:

Per afavorir la participació, sempre és millor fer aquest tipus d’activitats en grups reduïts (desdoblament).

Podeu escanejar prèviament les imatges per preparar un programa del conte i, mentre l’expliqueu o el llegiu, mostrar-les amb la PDI o el canó de vídeo connectat a l’ordinador.

Poseu-vos en rotllana, creant un ambient tranquil, mostreu el conte i inicieu la presentació:

- "Així era l'avi"és un conte escrit per Joan de Déu Prats i les il·lustracions d’en Gustavo Roldán.

Deixeu un espai de conversa perquè els infants facin, a partir del títol i la imatge de la portada del llibre, hipòtesis sobre els protagonistes i l’argument:

Qui creieu que explica la història?
Qui penseu que serà el protagonista?
Quin ofici deu tenir?
Què porta a les mans?
On succeirà?, etc.

Anotades les hipòtesis amb el suport de les il·lustracions expliqueu el conte.

En acabar la narració obriu un diàleg amb els infants, per verificar les hipòtesis i comprovar quins sentiments i emocions han aflorat a l’escoltar-la.

Segurament, apareixeran les experiències que viuen amb els seus avis i, alguns dels infants, comentaran els records que en tenen d'ells i de la seva mort.

Parleu des de la sinceritat i la naturalitat. Accepteu que no sempre es tenen totes les respostes, ni prou paraules a les qüestions que es plantegen a l’aula. No passa res si es deixen interrogants oberts des de la seguretat que ofereix la figura de l’adult que mostra, als infants, complicitat i estimació.

Per finalitzar l’activitat, si es considera oportú, es pot dibuixar l’emoció viscuda (tristesa, alegria, tranquil·litat,...), l’avi de cadascú o l’escena del conte que més hagi agradat.

I vosaltres, en parleu de la mort i el dol a la classe?

Per saber-ne més:

Plaxats, M. A., Poch, C. (1998)

Els infants també parlem de la pèrdua, el sofriment i la mort. Infància, 104, 33-37.

Com comunicar una mort als infants.

Contes i altres recursos per treballar la mort i el dol.

Educació i les TIC: Recull d'enllaços per treballar la mort a l'aula.

LLUM I COLOR A LES FINESTRES

TRIAR EL NOM DE LA CLASSE?

CENTRIFUGANT PINTURA!

TREBALLAR A L’ESCOLA BRESSOL

L'EDUCACIÓ PROHIBIDA

DECOREM LA PORTA DE LA CLASSE

COMENCEM AMB MÚSICA!

EL LLAPIS: QUAN, QUIN I COM?

JOCS DE CONEIXENÇA

PINTEREST A L'AULA

MÉS QUE AGULLES D'ESTENDRE.

AGULLES D'ESTENDRE: UN BON RECURS.

EL LLIBRE DE LES LLETRES

COM CREIXEN LES PLANTES?

TALLER DE CUINA DE TARDOR

LA CAPSA MÀGICA

ELS ANIVERSARIS A L'ESCOLA

L'ORDINADOR A P3

LA PANERA DELS TRESORS

EDUCAR PER A LA MORT