Avui, 10 de març, fa un any que vaig publicar la primera entrada del bloc Fer de Mestres.
M’acabaven de donar la incapacitat per malaltia després d’anys de lluita contra la simptomatologia de la Síndrome de Fatiga Crònica, de recerca de tractaments inexistents i d’incomprensió social.
La sensació de buit era immensa, l’enyorança de les emocions compartides amb els infants m’envaïa sovint i l’absència d’expectatives de futur em comportaven dies tristos de dol.
El meu caràcter inconformista i lluitador que havia estat un inconvenient en molts moments de la joventut; aquells dies, va ser la meva força vital. Em va fer creure que, d’alguna manera, la meva vida havia de renéixer i així ho vaig explicar a la primera entrada del bloc titulada Malgrat la boira cal caminar.
Si la meva salut hagués estat intacta, a més d’estar a l’escola, hauria seguit fent cursos de formació per a mestres; ja que, sempre he pensat que compartir és enriquir-se.
Un matí, en un moment de lucidesa, vaig iniciar el meu camí virtual obrint una pàgina de Facebook anomenada Fer de Mestres. Amb ella, pensava que podria tenir una finestra oberta per on seguir assessorant les noves generacions de mestres.
 |
| Clica la imatge per accedir-hi! |
Va ser la Núria Ramírez, amiga de facebook, qui em va animar a desenvolupar les idees que exposava en el mur d’aquella xarxa social fent un bloc educatiu. Moltes gràcies, Núria!
Des de la més gran ignorància en aquests temes de la blogosfera, vaig començar a buscar programes que em permetessin de fer-lo de la manera més senzilla. Després de provar-ho amb diferents recursos TIC, va néixer el bloc Fer de Mestres.
En aquest any, Fer de Mestres ha après a caminar, ha anat alimentant-se d’idees per créixer poc a poc, ha sentit la satisfacció de compartir i, el millor, ha trobat grans amics i amigues virtuals.
Vull donar les gràcies a la Montse i a la Neus per la seva paciència, a la Lluïsa per la seva implicació, a totes les persones que llegeixen els meus textos del bloc, a les que, a més, hi deixen comentaris o a les que n’hi han deixat en alguna ocasió i dir-vos que ara us trobo a faltar. També als amics i amigues blocaires que m’acompanyen dia a dia.
Confesso que el contacte amb tots i totes vosaltres m’ha donat un munt de motius per llevar-me cada matí més contenta.
També aquest any, ha estat un temps difícil per a l’ensenyament. Han predominant les retallades econòmiques que han afectat els recursos personals i materials que han fet més complicades les condicions de treball. I també ha avançat dia a dia el projecte de la llei Wert que fa preveure greus intromissions en la tasca educativa.
Alhora, les noves propostes animen a espolsar les estores, treure la pols a les escoles i iniciar un camí, des de la imaginació, cap a una escola nova amb un nou paradigma educatiu que no podem excloure en les nostres reflexions.
Per concloure, us animo a seguir compartint la vostra tasca, a recollir els fruits de l’experiència d’altres mestres repartits pels molts blocs interessants que es poden trobar a la xarxa. I, especialment, us encoratjo a no perdre la il·lusió per FER DE MESTRES perquè malgrat la boira, cal caminar.
Petons d’aniversari!
Per saber-ne més: