Recordo quan en l’últim mes d’embaràs, d’un dia per l’altre, vaig prendre consciència de la responsabilitat que implicava tenir un fill; ja que durant anys, hauria de prendre decisions importants per a la seva futura vida.
Decidir el camí a seguir per preservar la seva salut no era fàcil, implicava rumiar si voldria part natural o no, si li posarien les vacunes els primers mesos o era millor esperar, si quan tingués febre la hi faria baixar amb el "xarop rosat" o amb les fórmules homeopàtiques... En relació a l’alimentació havia de pensar si l’alletava o li donava el biberó, si passats un mesos menjaria farinetes de fruita fetes a casa o les compraria a la farmàcia, si seria millor una dieta amb aliments sense additius o no calia capficar-s’hi... i, sense perdre de vista el vessant emocional, si caldria deixar-lo plorar en el seu bressol o millor agafar-lo a braç? Optaria per llar d’infants, àvies o cangur? etc.
 |
| Família convencional: una dels diversos tipus de família. |
Els pares, les mares i les persones tutores prenem decisions i actuem, equivocats o no, pensant que fem el millor pels fills i les filles, vetllem pels infants des del primer instant de la seva vida i som el seu referent afectiu i educatiu.
En escolaritzar-los, les famílies esperem que l‘escola sigui un espai on poder compartir el camí iniciat a casa i, per tal de garantir la coherència educativa, és important establir un nexe de comunicació que afavoreixi la confiança i la comprensió mútues.
Donada la seva importància, la LEC en l'article 56 punt 4 fa referència a la relació entre el centre escolar i la família. Són els articles 3 del Decret 101/2010, de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyamentsdel primer cicle de l’educació infantil i del Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle del'educació infantil,els que defineixen les estratègies que ha de promoure l’escola per aconseguir-ho.
Les entrevistes, es consideren un dels eixos importants per a la comunicació entre les famílies i l’escola. Per aquest motiu, no es poden improvisar i prèviament s’ha de dedicar un temps a preparar-la pensant els objectius i les estratègies per assolir-los.
També serà necessari procurar-se els documents de l’escola on deixar el registre de l’entrevista i, a més, adequar un espai per realitzar-la amb tranquil·litat, sense interrupcions ni la presència dels infants.
Sempre que no sigui una família monoparental, es procurarà que vingui la parella o tutors; tot i que sabem que en moltes de les famílies tradicionals, únicament, les mares hi assisteixen.
S’ha de rebre la família de forma afectuosa i conduir-la a la sala o a l’aula on es faci l’entrevista parlant de forma cordial per crear un ambient de confiança. És millor asseure’s en una taula rodona on es pugui entendre que no hi ha bàndols diferenciats, que escola i família comparteixen un mateix projecte, ja que el llenguatge verbal és una petita part de la comunicació, la resta són el gest, la mirada, l’expressió... i se n’ha de tenir cura.
És important iniciar l’entrevista parlant dels aspectes positius de l’infant perquè això tranquil·litza els pares i les mares: Què bé que s’ha adaptat al grup! Com li agrada dibuixar! Sempre està a punt per ajudar-me!
Per encetar el diàleg propi de l’entrevista, a continuació us podeu descarregar un document on s’especifiquen alguns punts a tractar en les tutories amb les famílies i les preguntes que us els poden clarificar.
L’actitud dels mestres ha de facilitar la comunicació, s’ha de deixar que parlin els pares i les mares sense avançar-se a les seves aportacions.
S’ha de saber escoltar, mostrar empatia i alhora ser assertius perquè hi haurà moments en els quals caldrà parlar amb fermesa, encara que no amb autoritarisme.
És millor no jutjar l’actitud de la família i sí oferir, des de la humilitat, alternatives a les conductes que convindria canviar.
Sabem que hi ha situacions en les quals és complicat fer les entrevistes. En aquests casos pot ser compartida amb la persona d’Educació Especial, amb la Direcció de l’escola o amb l’especialista que l’equip docent consideri oportú.
Sempre s’ha de tancar l’entrevista fent un recull dels acords que s’han pres: Per acabar, recordem el que vostès faran a casa i nosaltres, a l’escola. A la propera entrevista valorarem com ha anat.
En finalitzar l’entrevista, sempre m’ha agradat que l’infant compartís el comiat amb la família i, en fer-lo entrar a l’aula, aprofitar per oferir-li una petita explicació: He comentat com t’agrada dibuixar i s’han posat molt contents. També em diuen que no vols quedar-te a dinar a l’escola però tu ja saps que ells treballen i no et poden venir a buscar al migdia. Hem quedat que fareu junts un menú on hi hagi una mica de tot per fer uns sopars boníssims i tu seràs el cuiner! Què et sembla la idea?
En acompanyar la família a la sortida, el comiat ha de mostrar col·laboració: ja saben si necessiten res, estaré aquí!
No sempre a les entrevistes s’assoliran els objectius proposats i caldrà seguir insistint perquè la comunicació no és fàcil i algunes vegades les paraules són incomprensibles enfront de les emocions.
Per saber-ne més:
