L’escola de la meva infantesa va ser la de la dictadura, basada en la memorització, l'autoritat, la por i la culpa.
Hi havia l’escola dels nens i, en unes altres instal·lacions, la de les nenes i no es coincidia mai. En cada escola s’estava separat per grups d’edats que s’anomenaven pels ordinals del curs:
¡Las de primero que empiecen a hacer la fila!
Eren els dissabtes, que en arribar al cau de l’agrupament escolta, es respirava aire fresc i la rígida nomenclatura numèrica dels grups canviava pels noms d’alguns animals:
Les daines i els llops, tot a punt?
En arribar els nous corrents educatius que obrien la possibilitat de canviar la severitat dels centres escolars, moltes de les persones que havien crescut en els causd’arreu, per la seva vocaciópedagògica, van decidir Fer de Mestres.
Aleshores, les escoles van acollir alguns dels costums dels agrupaments escoltes i moltes de les classes, especialment les d’Educació Infantil, van deixar el nombre per rebre un nom.
 |
| La classe dels conills de l'Escola Eiximenis. Clica! |
El nom de la classe sovint és un referent per a infants i mestres que els serveix per identificar el grup en diverses situacions educatives i lúdiques on, per ser pràctics, no es pot anomenar a cada infant individualment:
Colla de la classe dels conills, pugem a l’aula!
Pertànyer a un grup dóna seguretat, i a més, afavoreix el desenvolupament de les potencialitats individuals però hem de ser conscients que aquest sentiment no el dóna el nom, sinó la vinculació emocional que es crea entre tots. Així, els infants d’una classe sense nom poden experimentar amb intensitat la pertinença al grup.
Tradicionalment, els noms de les classes també han servit com a excusa per iniciar els projectes de treball de l’inici del curs escolar; tot i que, per a fer projectes no calen excuses, oi?
 |
| Projecte de la classe dels arquitectes. Clica aquí! |
En aquests últims anys, normalitzat l’ús del nom de la classe es comencen a escoltar veus que plantegen si realment són necessaris, qui els ha de triar, quin ús se n’ha de fer i el tipus de noms que s’han d’usar: Espai blau? La classe dels somriures? Pàrvuls? La classe dels cargols? El canvi de curs ha d’obligar a canviar el nom de la classe si es tracta del mateix grup d’infants? A continuació en podeu llegir uns exemples:
Potser no ho acabo d'entendre però llegeixo sovint expressions com "Els cargols surten d'excursió" o "Els elefants pinten amb pinzells" idubto si estic davant un reportatge de natura... Per què definim els nens i les nenes, els infants, amb noms d'animals on tots es diuen igual? On queda la individualitat que els fa únics i irrepetibles?
Sempre que el nom del grup el triïn ells, penso que és molt positiu. Sobretot a principi de cicle; ja que, els infants es poden sentir desubicats. Designant un nom per al grup dónes identitat i promous la cohesió.
Reflexions del Facebook Fer de Mestres
La reflexió està oberta, tu què en penses?